Total de visualitzacions de pàgina:

La Caixa i el Periganyol

 Fa anys vaig fer la Caixa de Beseit i sempre vaig pensar que la tornaria a fer, com així ha estat, aquest cop, però l'hem fet més completa pujant al Periganyol amb un punt d'aventura com a mi m'agrada.


Ens dirigim en cotxe fins a Beseit i el deixem al pàrquing de l'entrada del poble , on es troba el punt d'informació.

Caminant per la pista. 

Ja peu, desfem uns 200 m de carretera i trenquem per la pista que surt a l'esquerra. La seguim durant 500 m més menys, ara, en lloc de continuar per la pista ho fem recte, no busqueu un camí, no n'hi ha. És una bona pujada que ens fa entrar en calor, arribem a la carena. Podem veure Beseit amb l'Ulldemó fumejant, parem una estona, recuperem, bevem aigua tot gaudint de les vistes abans de continuar.




Pujant a la carena




Carena

Continuem cap a l'esquerra carenejant, buscant el millor pas, també s'hi pot anar una mica més per baix, això a gust de cadascú. Arribem al Piló de 874 m , ara ja tenim vistes a Vall-de-roures . Seguim cap al Motlló, continuem per la carena uns 200 m, ara fem una grimpada, tot i que no té molta complicació, cal parar-hi compte. La fem, passem un pas estret i seguim per la carena, a la banda dreta observem uns quants voltors, just a baix, es troba l' Observatori d'aus Mas de Bunyol .






Periganyol

Continuem per la carena i arribem al Motlló de 925 m, el dia és ben clar pel que tenim unes magnífiques vistes. Prosseguim per la carena tot i que ara tenim un sender marcat, en no res ja veiem el Periganyol, hi arribem, es troba a 1025 m. Hi ha una petita estructura de pedra seca, com una caseta oberta, més dalt n'hi ha una altra de ferro amb vidrieres i al costat un piló geodèsic. Ara, veiem per primer cop el Pantà de Pena . Aquí decidim parra i esmorzar. Arriben un grup de quatre, tres molts i un altre que va sol que és de Cantàbria , aquest últim ens dona una mica de conversa i continua el seu camí. 




Pujant a la Caixa

Un cop hem esmorzat seguim el nostre camí, ara anem per un corriol que va endinsant a un
bosc de pins , en no res arribem a la Caixa, un gran bloc de pedra, la qual voregem per un correcte corriol, arribem a l'altra alçada punta i ara sí que cal parar compte, estim a 994 ml, estim un cop a bon cop. això, cal anar amb compte, i si algú no veu segur o té vertigen, més val quedar-se a baix. Ens traiem les motxilles i els deixem a baix, anem pujant d'un en un, un cop a dalt ...buff ens quedem sense paraules, les vistes són esplèndides, recorrem tot el penya-segat fins a l'altra punta, és una gran esplanada totalment plana, abans fem quatre fotos amb baixa i ens preparem per a baixar, molta gent però esperem més tranquil. Al baixar cal parar-hi molt de compte, més que a la pujada, sempre són més complicades les baixades que les pujades. 



L

Un cop tots a baix a terra ferma continuem, desfem el camí uns 600 m, veiem una fita a la nostra esquerra, continuem per allí, un corriol que transcorre primer per un bosc i després va aclarint. Anem baixant a poc a poc fins a arribar a una pista, la seguim cap a la dreta, direcció Beseit. Aquest tram que ve ara, és per mi, el més feixuc, molta pista per al meu gust, 4 km ni més ni menys, veiem tota la carena que hem fet unes hores abans, anem caminant entremig de finques ben arreglades, a poc a poc ens n'anem encara cap a Beseit, se sent el soroll d'aigua, tenim el
Matarranya  a prop.





Po

 La pista esdevé amb un corriol que va resseguint el Matarranya, durant 1 km anem gaudint del riu, passem per davall d'un pont de pedra seca , fins que el corriol fa un gir i va pujant deixant el riu avall, fem una última pujada ara ja per pista, l'anem seguint, i ara ja de baixada fins a la carretera.

Bona ruta per la zona de Beseit i en acabar una cervesa més que merescuda a la vora del Matarranya.

Salut, cames i muntanya.


Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/211066481?wa=sc



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mola Porquera

És un diumenge a finals d’abril, la primavera explota i el dia s'allarga. Per motius de feina i presentació del meu llibre no havia pogu...