Passejant entre coves i ermites del Montsant

Visites a Cabacés

 De tant en tant m'agrada recórrer territori, allunyant-me de les muntanyes que tant m'estimo. Avui ens n'anem fins al Priorat, a Cabacés concretament. Una petita població de 296 hi que limita amb la Ribera d'Ebre.

Gràcies a la seva orografia fa les delícies dels senderistes. Mi acompanyeu?

Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha habilitat als afores del poble. Just al costat hi ha unes escales que ens deixen al poble.

Enfilem el carrer Major passant per l'escola, per la Parròquia de la Nativitat de Maria, arribem fins a l'Ermita de Sant Joan Baptista i aquí, continuem per l'esquerra, per davant dels Rentadors de la Bassada.

Llogadors

 Continuem fins al Pont dels Solans, el travessem i continuem recte pel corriol, fem 1 km i trobem un pal d'adreces, continuem recte. Anem avançant, a l'esquerra tenim parets conglomerats amb colors rogencs que van formant coves i balmes, a la dreta el Barrantancat. Arribem a la Cova de les Gotetes. 

Cova de les Gotetes

Es tracta d'una gran balma d'uns 90 m d'amplada i 17 m de fons i que a causa del pas de l'aigua del barranc s'han format gours. Des d'allí seguim un camí que ens porta per mitjà d'un pas entre roques, a la Font de la Poma, continuem i arribem a un petit pati. Enfront hi ha un gran marge, amb una mena d'escaletes que ens ajuden a pujar.

Marge amb escales

 Un cop a dalt trobem el sender, el seguim fins a les Coves Altes. Les coves són tres balmes, estan una al costat de l'altra, l'última, la més petita, té un marge i una porta que la tanca, segurament la feien servir de corral. 

A fora, veiem unes espardenyes, velles, que amaguen mil històries.

"Les espardenyes descansen entre els pedres com si el món hagués seguit avançant i elles s'haguessin quedat enrere, atrapades en un instant que ningú va veure. No són només objectes gastats: són la prova que un dia algú va existir aquí, que uns peus van caminar, que una vida —potser dura, potser senzilla— va deixar una petjada mínima."

Continuem fins al final i arribem a una mena d'embut, hi pugem, de seguida veiem el corriol per on continuar, però primer inspeccionem una mica. Tornem al corriol i el seguim, passem pel davant d'una bassa i continuem per pista uns 700 m. Ara seguim entremig d'una finca d'oliveres, anem a prop de la Cova de la Palla, una altra gran balma, amb una mena de magatzem amb parets de pedra, i que és tancat amb una porta, a fora hi ha una bassa, vallada. 

Embut

Tornem enrere i seguim per pista, més endavant esdevé un corriol, i una mica més enllà avancem per la cresta. Enllacem amb un corriol el qual seguim cap a l'esquerra, direcció Margalef. Abans, ens apropem al Tormo d'Englora, un cim de 599 m des d'on podem veure Margalef i tot el Barranc de Sant Salvador i al fons, l'ermita que porta el mateix nom. 

Visites a Margalef

Continuem cap a Margalef tot i que no hi arribem, en arribar a la pista continuem cap a la dreta uns metres, de seguida deixem la pista i seguim per un corriol que baixa al barranc, el creuem i seguim, en arribar a la intersecció, primer agafem el corriol de baix que ens porta a la Cova d'en Ximet. A fora hi ha una bonica àrea de lleure amb taules i banc de fusta. Per entrar la cova ho fem per un pontet metàl·lic, la cova és molt bonica i al fons, té un gran salt d'aigua i un petit toll. 

Zona de pícnic

Cova d'en Ximet

Sortim i desfem el camí fins a la intersecció que ara, seguim a la dreta i amunt, de seguida som a la Cova de la Roba. Una altra balma, molt gran i espectacular, que com totes les altres, està modelada per l'erosió del vent i de l'aigua. Un cop vista seguim, passem pel costat de la del Carbó, que com el nom indica és negre. Anem de pujada, abans d'arribar a l'Ermita de Sant Salvador, encara passem per davant d'una altra tancada per una reixa. Arribem a l'ermita, aquesta està construïda dins una gran balma, del s. XVI.És un lloc d'una gran bellesa i recolliment. 

Emita de Sant Salvador

Càmera

Té un primer pis on es pot accedir al campanar. Vaig seguir un camí amb baranes de fusta, arribem a una altra instància troglodita. A fora hi ha una gran àrea de pícnic i la font que porta el mateix nom. A les grans cingleres hi ha diverses vies d'escalada. Des d'aquí, tenim unes fantàstiques vistes a tot el barranc.

Vistes

 Travessem tota l'àrea de pícnic i seguim el corriol fins al Mas de Salvador ara en runes. Deixem el corriol i continuem per l'esquerra i amunt, ara, planejant arribem al Portell Boca de l'infern i més enllà, sortim a una pista, al Collet de Ros, de seguida la deixem i seguim pel sender que baixa per la dreta fins a l'Ermita de la Foia. Aquesta es troba protegida com a bé cultural d'interès local. Va ser construïda entre els s. XVI i XIX. Inicialment, era dedicada al Sant Marc, però després de la visita de la dona d'Alfons de Borbó, Maria de les Neus, va voler honorar als hostes i li van canviar el nom.

Erm

Al seu voltant també té una gran àrea de pícnic, amb taules i bancs, i zona de barbacoes. També hi ha una font i grans arbres al seu voltant.

Continuem per la pista uns 500 m, punt en què seguim per l'esquerra. Fem una petita pujada i després seguim per un camí que va pel costat d'una canaleta i que anirem trobant diferents arbres amb els seus plans explicatius. Aquest camí ens porta fins a l'Ermita de Sant Roc. També es troba protegida com a bé cultural d'interès local i fou construïda com les altres al s. XVI, d'arquitectura gòtica, del renaixement i popular. Es troba construïda dins la balma, de planta rectangular. Per una petita porta i per mitjà d'un passadís anem a la part del darrere, hi ha unes escales i podem accedir a la part de dalt. Tornem a fora, al costat hi ha una altra balma amb un pedrís a tot el voltant per poder seu. 

Ermita de Sant Roc

Sortim a la pista i la fem de pujada, anem a l'Arjub de Sant Roc, que en algun temps els permetia arreplegar l'aigua de la pluja. I ara ja, baixem uns metres per la pista, de seguida la deixem per continuar per un corriol fins al Cabacés de nou

Ruta espectacular pel Parc Natural de la Serra del Montsant, on hem pogut gaudir dels seus paisatges erosionats per l'aigua i vent, de les seves cingleres calcàries, dels seus barrancs i coves, i com no de les ermites i fonts que hem pogut visitar.

Espero que la gaudiu, i recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al Wikiloc:

https://loc.wiki/t/241390212?wa=sc