Crònica d'una travessa. De la Bassa de l'Alentar a la Font de Murria.

 

És una ruta molt exigent, no pels km ni pel desnivell, sinó per la duresa del terreny, pedregós, amb grimpades i desgrimpades, algun tram perdut i al que havíem de sumar que el terreny estava mullat i la boira que ens va acompanyar arribant a la Creu de Santos.  

Va ser com he dit exigent, la seva severitat ens va posar a prova, al mateix temps que vam gaudir del recorregut, que no deixa de ser espectacular.

Així que amb tota la il·lusió i amb totes les ganes, ens trobem a les 6 h del matí al lloc de partida.

Durant la nit ha plogut, i el dia abans també, ara, però, no ho fa, el cel és ras el que ens fa pensar que no ho plourà.

Comencem la marxa amb els frontals, anem a bon ritme, 40 min després arribem al Pouet de l'Amorós, ara seguim per la pista que hi ha just al costat i que ressegueix la renglera de ventiladors. Al final de la pista hi ha uns abeuradors, i a partir d'aquí emprenem la cresta. 

Caminar a la llum dels frontals és encisador, veiem les estrelles i a baix, les llums dels pobles. Ens cal estar ben atents on xafem. Anem avançant xerrant, rent i a poc a poc fem camí.

Comença la primera claror del dia i amb ella, veiem per primer cop les siluetes de les muntanyes que ens acompanyen entremig de barrancs escarpats que semblen no tenir fi. Ens trobem a la Mola de la Buniaca, acabem de passar les Moles i anem cap a la Punta de la Buniaca. Perdem el sender i arribem al final, hi ha una bona desgrimpada, mirem si podem baixar. Primer ho fan els nois i ens ajuden a baixar amb molt de compte.

Desgrimpada

 Ara, continuem pel costat de la paret, al final d'aquesta podem baixar i recuperar el sender, seguim cap a la punta. Veiem un altre grup que s'està apropant a natros, ens agafen i anem fins al Coll de Xeta junts, allí, fem parada per esmorzar i recuperar forces. Hi ha un petit avituallament en fruits secs i begudes.

Coll de Xeta

Visites als Ports

Ja és de dia, al fons podem veure el mar, els prats estan verds i grocs, els núvols baixos, a l'altre costat, al fons, els Ports, el Caro apunta el cap tímid entremig dels núvols. És una postal de contrastos.

Continuem el camí, un sender estret que s'obre pas entre les argelagues florides de groc, troncs que aguanten el pas del temps com autèntics guerrers. L'altre grup ens avança i en no res ens treuen bona distància. Des del coll fins a arribar al Mas de Solsona i el del Moreno anem planejant i gaudint de l'espectacle que se'ns presenta al cada pas.

Després de passar els masos encara planegem un bon tros abans d'emprendre la dura pujada fins a la Creu de Santos. Dura pel desnivell i perquè la boira ha decidit acompanyar-nos en aquest tram fins al cim.

Mas de Solsona

Va ser dur perquè no sabíem per on caminàvem, no veiem les fites, la boira ens banyava, feia molt de fred. Finalment, vam veure una marca roja pintada a la roca i se'ns va fer de dia, anem seguint les marques grimpant per les roques, veiem la creu i de seguida som a dalt, hem arribat a la Creu de Santos, llàstima que no veiem res.

Pujada a la Creu de Santos

Creu de Santos

Fem dos fotos i continuem camí. La baixada no millora, ens adonem que no seguim el camí, les pedres rellisquen i anem a poc a poc. Més endavant retrobem el sender i per primer cop en tot el dia, és pla, tou, sense pedres, quina delícia. Ens dirigim cap a la Font del Teix passant pel Portell del Bou on s'acaba la placidesa del sender i torna la duresa que ens ha acompanyat tot el dia. 

Caminant a la Font del Teix

La boira ha quedat a dalt i ara les vistes tornen a ser brutals. Ens adonem que encara queda molt de camí i no arribem al dinar. Decidim avisar a dos companys que pugen al dinar perquè ens vinguin a buscar, ja decidirem on, però que estic atents. Tornem a tenir vistes al mar encara que de seguida canviem de vessant. Anem baixant a la Font del Teix i d'allí seguim recte deixant el refugi a la dreta i uns metres més endavant, a l'altura d'un teix, girem a la dreta i entremig de marges desfets baixem fins a la Teixera de Cosp, digna de veure, hi ha bonics exemplars de teixos. 

Font del Teix

La baixada és pronunciada, vaiga si ho és!! Arribem a la Bassa de Cosp i a la Font de Murria. D'aquí surt una pista, fem unes passes, però decidim seguir el track, així que anem pel darrere de la bassa i seguim les marques roges, el sender és ben tapat, amb grimpades i de mal caminar i no sabem els que ens espera. 

Font Murria

Els companys ens truquen i ens diuen que baixem per la pista que ells aniran venint i ens trobarem pel camí. Així ho fem, desfent el 500/600 m que havíem fet i emprenem ara més tranquils, no ens hem d'enganyar, pista avall. Al cap d'1 km o així ens trobem amb les companyes. A dinar!!

Algú va preguntar– defraudats per no haver arribat a Rasquera?

No. Cadascú ha de ser conscient d'on pot arribar. Que ho podem fer? Sí, sense cap mena de dubte, però sense posar-nos límit de temps. Avui d'haver continuat no hauríem arribat al dinar de germanor, així que la decisió ha estat més que encertada.

Hi tornarem amb companys que no van poder venir, amb calma i gaudint de cada petjada.

Fotos de Pili Rius, Roger i d'una servidora.

Recordeu de no deixar cap petjada.

Salut, cames i muntanya.

Ruta del wikiloc:

https://loc.wiki/t/247522200?wa=sc

La Vall de Pastor des de la Caramella

 Avui us deixo una ruta tant exigent com feréstega a prop de casa. Sortim del mes de desembre que entre menjades, el mal temps i la feina poques sortides he pogut fer, però el cas és que el 18 de gener, tinc una travessa des de dalt al Coll de l’Alba fins a Rasquera, uns 27/29 km i 1200 +. Molt de respecte em, ens fa, ja que hi vaig amb companyes i companys. Per això proposo fer el diumenge abans aquesta que ara us relato. És exigent pel fort desnivell que fem  1100 + amb poc més de 6 km, i per terreny poc agraït, cosa que com a entrenament de cara a diumenge vinent ens va molt bé, i que transcorre per la poc transitada Vall de Pastor, i ja per la part alta, caminarem per senders poc dibuixats que ens regalaran vistes magnífiques.

Havíem de ser poca colla, però finalment som unes 18 persones, és la primera de l'any i es nota que hi ha ganes.

Anem amb cotxes fins a l’aparcament de la Caramella. En baixa dels cotxes veiem que no fa molt de fred, els més calorosos ens traiem les jaquetes, comencem pujant i tot ens sobrarà. 

Sortida del sol

Fem uns metres per la pista, però de seguida la deixem per continuar per un corriol que surt a la dreta, veureu una fita al marge. Anem pujant cap al Coll dels Morralets, ho fem entremig de marges mig desfets. A mesura que guanyem alçada tenim vistes al mar, el sol comença a treure el nas i a poc a poc va il·luminant la vall. En arribar al coll estem tots ben acalorats. 

Coll dels Morralets

Ara ens ve una baixada fins a arribar a la Vall de Pastor. Quan ja hi som, ens agrupem i emprenem la pujada, ara ja serà constant i sense pausa. Tenim el barranc a la nostra esquerra, després d’1,1 km més o menys, travessem el barranc i continuem per l’altre costat. El sender és ben indicat amb marques roges que trobem a terra i als troncs dels arbres. Recordo d’altres cops tot i ser hivern, el bosc verd i frondós, avui es veu trist, a causa dels boixos que han patit la plaga de la palometa. Arribem a la Font del Sapo que per mi primer cop la veig rajar. 

Vistes abans d'arribar a la cova

Continuem pujant i arribem a un mirador on podem gaudir d'unes espectaculars vistes a la Fortalesa que ens queda a l’esquerra i a la Serra de Cardó i Boix enfront. Seguim uns metres més i arribem a la Cova del Sapo. Una balma amb una bona boca, podem veure que el pas de l’aigua a anat formant formes capritxoses i arrodonides, també veiem diferents tonalitats a causa de la humitat i a l’aigua que hi raja quan plou. 

Cova del Sapo

Fem una petita parada i després continuem fins a la Font del Gel amb pujada constant. La font és una petita cascada que es troba en un lloc ombrívol, a terra hi ha un petit bassi. Amb temperatures baixes és fàcil veure l’aigua que hi cau, gelada. No és el cas d’avui. Desfem el camí uns metres, fins a un encreuament, on continuem per la dreta i amunt. (Des de la font també es pot continuar recte, però és una altra excursió)

Font del Gel

Continuem pujant per una zona boscosa, creuem una mena de barrancó i una mica més amunt arribem a un collet. Decidim parar i menjar una mica, encara ens queda desnivell per fer, però no serà tan pronunciat. Les vistes són esplèndides, veiem fins i tot el Pirineu amb tots els pics nevats. Més en primer terme el Farrubio, Penyaflor, la Moleta, la Coscollosa. Enfront Cardó i Boix, la Serra del Montsià, La Castellona. Així que recuperem forces amb bones vistes.

Vistes

Després seguim per un corriol que va resseguint la roca, de vegades perdut, que no un revolt trobem una altra cascada i una mica més amunt, una foradada per la qual passem pel mig, estem a 985 m d’altitud.

Pas entre roques

 Continuem pujant, passem pel pi Rabassut, per una roca en forma de xampinyó. Estem arreglats bany a la Ballada de la Font dels Cinc Sentits. 

Pi Rabassut

Arribem a la Font, l'aigua del bassi està congelada, la temperatura ha baixat. Fem quatre fotos i desfent el camí uns 150/200 m. Ara no hi ha sender, busquem el millor pas per arribar al sender que puja al Carro, el kmv de la Caramella, el tenim just a baix, a uns 200 m. 

Font dels Cinc Sentits

Així que a poc a poc i bona lletra anem baixant, ho fem sense dificultat i en no res som al sender, el que emprenem de baixada fins al Coll de l’Escaleta. Aquí podem continuar sender avall, i grimpar per la canal que tenim al davant, decidim fer la grimpada (està l’opció de baixar un tros pel sender i trencar a la dreta, es fa cap al mateix lloc). Un cop al dalt seguim, deixem la Mola Castellona a la nostra esquerra, continuem fins al Mirador de la Roca del Migdia on fem una altra parada i mengem una mica tot gaudint de les vistes.

Mirador de la Roca del Migdia

  És hora de seguir, ho fem seguint les marques roges, ara anem de baixada. És una baixada empipadora, empinada, pedres soltes, són 200 m que cal anar amb compte. Arribem al final i ara ens ve un pas aeri que recorre tot el parany fins al Forat de l’Aire. Tot i ser aeri es passa bé, també he decidit que deien de cadascú. 

Pas aeri

Arribem al final i passem pel mig del forat i que ens deixa a l'altre vessant, és una balconada a Covalta i al Montsià. 

Forat de l'Aire

Cal dir que el terreny no millora, continua la pedra solta i en què haurem de fer alguna desgrimpada. Arribem a la Moleta de l’Àguila, i ara trobem una canal bastant empinada i que baixem amb molt de compte, després continuem pel costat de la paret fins a arribar al Coll de la Garrofera, on continuem cap a l’esquerra, a la dreta ens portaria a Covalta. 

Vistes des de la Moleta de Àguila

Ja només queda seguir el sender fins al baix de tot, on travessem el barranc que porta aigua, ho fem saltant per damunt les pedres i ja som a la Casa Carvallo, ara pista fins als cotxes.

Espero que la gaudiu, i recordeu, que no es note que hi heu passat.

Salut, cames i muntanya.

Us deixo el track de la ruta i alguna altra que tinc per la zona.

https://loc.wiki/t/246716704?wa=sc

https://loc.wiki/t/67728996?wa=sc

https://loc.wiki/t/69850835?wa=sc