Pirineu aragonès (I). Vall de Pineta i les Cascades de Larri

Fa molt que no escrivia. No sé… de vegades creus que no tens res per explicar, o bé no saps com fer-ho, o simplement et sents buida. I, un dia, hi ha alguna cosa que et porta a tornar a escriure, alguna cosa que fa un clic dins teu. I aquí em teniu de nou.

Aquest nou inici ens durà fins al Pirineu aragonès. Constarà de tres entrades que espero que gaudiu tant com jo les he gaudit.

Fa un parell de mesos, mentre pensàvem què faríem per vacances, la meva parella em va sorprendre proposant-me anar cap a Osca, al Pirineu. Em va parlar d'explorar la Vall de Chistau, Pineta… i jo hi vaig afegir Ordesa.

La idea em va entusiasmar. Era una zona que encara no coneixia i que feia temps que tenia pendent. Així que vam començar a dibuixar les vacances sobre el paper. Sempre he pensat que els viatges es viuen tres vegades: la primera, quan els planeges; la segona, quan els vius; i la tercera, quan els expliques o els recordes.

Vam decidir allotjar-nos al càmping Los Vives, situat al cor de la Vall de Chistau. Una elecció que recomano sense cap mena de dubte, perquè hi hem estat de cine.

Càmping Los Vives

Piscina al càmping

També vam preparar les rutes que faríem. Volíem combinar senderisme i bicicleta. Després de donar-hi moltes voltes, ens vam decidir per visitar les Cascades de Larri a peu —ja que en bicicleta està prohibit—, pujar amb bici fins al refugi de Viadós, descobrir els miradors d'Ordesa i acostar-nos a l'ibón de Plan.

Vam sortir un dijous a les sis del matí sense saber si trobaríem lloc al càmping.—Alguna cosa trobarem! —ens dèiem.

Amb el cotxe carregat de maletes, il·lusió i moltes ganes de desconnectar, vam emprendre el camí. Cap a les deu del matí arribàvem al càmping. Ens van demanar que esperéssim uns minuts mentre comprovaven si marxava algú. Vam tenir sort. Com que encara estaven preparant la parcel·la, vam decidir aprofitar el temps fent la primera excursió. A la tarda ja tornaríem a muntar la tenda.

Ens vam dirigir cap a la Vall de Pineta. Vam deixar el cotxe a l'aparcament habilitat, que costa 3 €, i vam començar la ruta per la pista que porta fins a la Cascada de Larri. Pel camí passem per diverses fonts i creuem, per un pont, la cascada del Cinca.

Panoràmica

Faig monumental

La pista és molt ombrívola, fet que s'agraeix molt perquè la calor és intensa. A més, ens acompanya un magnífic bosc de faigs, amb exemplars impressionants.

Cascada del Cinca

Quan arribem a la Cascada de Larri, abans d'acostar-nos-hi, agafem un corriol que surt a mà dreta, amb esglaons de fusta i troncs. Va baixant suaument fins a diversos miradors des d'on la cascada es mostra en tota la seva bellesa.

Cascada de Larri

Després tornem a la pista i ens acostem fins a la cascada. Fem les fotografies de rigor i continuem pujant fins a trobar un pal indicador. Agafem el corriol de l'esquerra, que va retallant la pista i puja amb una mica més de pendent.

Quan arribem a dalt, la vall s'obre davant nostre. Som als Llanos de Larri.

Los Llanos de Larri

Vistes al Monte Perdido i Cilindro

Al davant tenim una panoràmica espectacular del Circ de Larri i, al darrere, apareixen tímidament el Monte Perdido i el Cilindro, deixant-se veure entre les muntanyes.

Continuem caminant cap al circ. Al fons hi distingim una cascada. A mesura que ens hi acostem, veiem que l'aigua forma petites basses on molta gent aprofita per refrescar-se

Cascada de Larri

Toll baix la cascada

Nosaltres busquem una mica més de tranquil·litat. Seguim remuntant el torrent, deixant enrere la gent, fins que arribem als peus mateix de la cascada. Estem completament sols. Només se sent el soroll intens de l'aigua en caure.

Em descalço i em remullo els peus i les cames amb aquella aigua gelada que sembla despertar tots els sentits. Decidim que aquell és el lloc perfecte per dinar.

Després de gaudir del nostre petit racó, emprenem el camí de tornada.

Panoràmica

Panoràmica

Aquest cop baixem per la pista fins al pal de direccions i, des d'allí, seguim el corriol que baixa fins a l'ermita de Nuestra Señora de Pineta, al costat mateix del Parador.

El sender transcorre entre arbres, regalant-nos una ombra molt agradable fins al final de la ruta. Des de l'ermita només ens queda caminar un petit tram de carretera fins a tornar al cotxe.

Ara sí, és hora de tornar al càmping, muntar la tenda, preparar la taula i instal·lar-nos durant uns dies.

Abans que s'acabi la tarda encara ens regalem un bany a la piscina, que ens deixa com nous després de la caminada.

Ara toca descansar. Demà ens espera una nova aventura sobre dues rodes.

Però això ja serà a la propera entrada, on pedalarem per una de les valls més boniques del Pirineu aragonès.

📍Dades tècniques de la ruta

    Zona: Vall de Pineta 

    Pàrquing: el de Pineta, 3€ per cotxe 

   Distància: 11,3 km

   Desnivell: 588+

   Dificultat: Moderada

   Tipus de recorregut: Circular 

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/274393911?wa=sc

Passejant entre coves i ermites del Montsant

Visites a Cabacés

📍 Dades tècniques de la ruta

• Zona: Parc Natural de la Serra de Montsant

• Punt d'inici: (pàrquing a les afores del poble)

• Distància: (21 km)

• Desnivell positiu: (857 m)

• Temps aproximat: (8:25 h desfilades inclòs)

• Dificultat: Moderada 

• Tipus de recorregut: Circular 

Aproximadament:

Per la C-12 anem fins a Vinebre. Allí la deixem i continuem direcció la Torre de l'Espanyol, sense entrar al poble seguim fins a Cabacés, deixem el cotxe al pàrquing habilitat als afores del poble.

 De tant en tant m'agrada recórrer territori, allunyant-me de les muntanyes que tant m'estimo. Avui ens n'anem fins al Priorat, a Cabacés concretament. Una petita població de 296 hi que limita amb la Ribera d'Ebre.

Gràcies a la seva orografia a les delícies dels senderistes. El meu acompanyat?

Crònica d'una travessa. De la Bassa de l'Alentar a la Font de Murria.

 

És una ruta molt exigent, no pels km ni pel desnivell, sinó per la duresa del terreny, pedregós, amb grimpades i desgrimpades, algun tram perdut i al que havíem de sumar que el terreny estava mullat i la boira que ens va acompanyar arribant a la Creu de Santos.  

Va ser com he dit exigent, la seva severitat ens va posar a prova, al mateix temps que vam gaudir del recorregut, que no deixa de ser espectacular.

Així que amb tota la il·lusió i amb totes les ganes, ens trobem a les 6 h del matí al lloc de partida.

Durant la nit ha plogut, i el dia abans també, ara, però, no ho fa, el cel és ras el que ens fa pensar que no ho plourà.

La Vall de Pastor des de la Caramella

📍 Dades tècniques de la ruta

• Zona: Parc Natural dels Ports

• Punt d'inici: Pàrquing de la Caramella

• Distància:  12,51 km

• Disseny positiu:  1038 m

• Temps aproximat:  6:50 h

• Dificultat: Exigent / Alta

• Tipus de recorregut: (circular)

Com arribar-hi:

Des de Roquetes enfilem per la carretera T-342 direcció els Reguers. En arribar a la rotonda, agafem la segona sortida i continuem per la carretera del Port. Un cop passem el canal Xerta-Càlig, deixem la carretera i continuem per un camí asfaltat que surt a la dreta. Seguim indicacions a la Caramella, acaba el camí asfaltat i continuem per una pista de terra. Es pot anar amb un turisme, però amb molt de compte. Si aneu en turisme deixeu el cotxe a la vora d'una revolta, ja véreu que no podeu continuar, si aneu amb tot terreny podeu accedir al pàrquing.

Aquest recorregut comença pujant pel sender principal que avança entre roques i vegetació. El terreny és variat i presenta pendents sostingudes des del principi…

 És una ruta tant exigent com feréstega a prop de casa. Sortim del mes de desembre que entre menjades, el mal temps i la feina poques sortides he pogut fer, però el cas és que el 18 de gener, tinc una travessa des de dalt al Coll de l'Alba fins a Rasquera, uns 27/29 km i 1200 +. Molt de respecte em, ens fa, ja que vaig amb companyies i companyies. Per això proposo fer el diumenge abans aquesta que ara us relato. És exigent pel fort desnivell que fem 1100 + amb poc més de 6 km, i per terreny poc agraït, cosa que com a entrenament de cara a diumenge vinent en va molt bé, i que transcorre per la poc transitada Vall de Pastor, i ja per la part alta, caminarem per senders poc dibuixats que ens regalaran vistes magnífiques.

Havíem de ser poca colla, però finalment som unes 18 persones, és la primera de l'any i és nota que hi ha ganes.

Anem amb cotxes fins a l'aparcament de la Caramella. En baixa dels cotxes veiem que no fa molt de fred, els més calorosos ens traiem les jaquetes, comencem pujant i tot ens sobrarà. 

Sortida del sol

Fem uns metres per la pista, però de seguida la deixem per continuar per un corriol que surt a la dreta, veureu una fita al marge. Anem pujant cap al Coll dels Morralets, ho fem entremig de marges mig desfets. A mesura que guanyem alçada tenim vistes al mar, el sol comença a treure el nas ia poc a poc va il·luminar la vall. En arribar al coll estem tots ben acalorats. 

Coll dels Morralets

Ara ens ve una baixada fins a arribar a la Vall de Pastor. Quan ja hi som, ens agrupem i emprenem la pujada, ara ja serà constant i sense pausa. Tenim el barranc a la nostra esquerra, després d'1,1 km més o menys, travessem el barranc i continuem per l'altre costat. El sender és ben indicat amb marques roges que trobem una terra i als troncs dels arbres. Recordo d'altres cops tot i ser hivern, el bosc verd i frondós, avui és veu trist, a causa dels boixos que han patit la plaga de la palometa. Arribem a la Font del Sapo que per mi primer cop la veig rajar. 

Vistes abans d'arribar a la cova

Continuem pujant i arribem a un mirador on podem gaudir d'unes espectaculars vistes a la Fortalesa que ens queda a l'esquerra ia la Serra de Cardó i Boix enfront. Seguim uns metres més i arribem a la Cova del Sapo. Una balma amb una bona boca, podem veure que el pas de l'aigua a anat formant formes capritxoses i arrodonides, també veiem diferents tonalitats a causa de la humitat ia l'aigua que hi raja quan plou. 

Cova del Sapo

Fem una petita parada i després continuem fins a la Font del Gel amb pujada constant. La font és una petita cascada que es troba en un lloc ombrívol, a terra hi ha un petit bassi. Amb temperatures baixes és fàcil veure l'aigua que hi cau, gelada. No és el cas d'avui. Desfem el camí uns metres, fins a un encreuament, on continuem per la dreta i amunt. (Des de la font també és pot continuar recte, però és una altra excursió)

Font del Gel

Continuem pujant per una zona boscosa, creuem una mena de barrancó i una mica més amunt arribem a un collet. Decidim parar i menjar una mica, encara ens queda desnivell per fer, però no serà tan pronunciat. Les vistes són esplèndides, veiem fins i tot el Pirineu amb tots els pics nevats. Més en primer terme el Farrubio, Penyaflor, la Moleta, la Coscollosa. Enfront Cardó i Boix, la Serra del Montsià, La Castellona. Així que recuperem forces amb bones vistes.

Vistes

Després seguim per un corriol que va resseguint la roca, de vegades perdut, que no una revolta trobem una altra cascada i una mica més amunt, una foradada per la qual passem pel mig, estem a 985 m d'altitud.

Pas entre roques

 Continuem pujant, passem pel pi Rabassut, per una roca en forma de xampinyó. Estem arreglats bany a la Ballada de la Font dels Cinc Sentits. 

Pi Rabassut

Arribem a la Font, l'aigua del baix està congelada, la temperatura ha baixat. Fem quatre fotos i desfent el camí uns 150/200 m. Ara no hi ha sender, busquem el millor pas per arribar al sender que puja al Carro, el kmv de la Caramella, el tenim just a baix, a uns 200 m. 

Font dels Cinc Sentits

Així que a poc a poc i bona lletra anem baixant, ho fem sense dificultat i no res som al sender, el que emprenem de baixada fins al Coll de l'Escaleta. Aquí podem continuar sender avall, i grimpar per la canal que tenim al davant, decidim fer la grimpada (està l'opció de baixar un tres pel sender i trencar a la dreta, és fa cap al mateix lloc). Un cop al dalt seguim, deixem la Mola Castellona a la nostra esquerra, continuem fins al Mirador de la Roca del Migdia on fem una altra parada i mengem una mica tot gaudint de les vistes.

Mirador de la Roca del Migdia

  És hora de seguir, ho fem seguint les marques roges, ara anem de baixada. És una baixada empipadora, empinada, pedres soltes, són 200 m que cal anar amb compte. Arribem al final i ara ens ve un pas aeri que recorre tot el parany fins al Forat de l'Aire. Tot i ser aeri es passa bé, també he decidit que deien de cadascú. 

Pas aeri

Arribem al final i passem pel mig del forat i que ens deixa a l'altre vessant, és una balconada a Covalta i al Montsià. 

Forat de l'Aire

Cal dir que el terreny no millora, continua la pedra solta i en què haurem de fer alguna desgrimpada. Arribem a la Moleta de l'Àguila, i ara trobem una canal bastant empinada i que baixem amb molt de compte, després continuem pel costat de la paret fins a arribar al Coll de la Garrofera, on continuem cap a l'esquerra, a la dreta ens portaria a Covalta. 

Vistes des de la Moleta de Àguila

Ja només queda seguir el sender fins al baix de tot, on travessem el barranc que porta aigua, ho fem saltant per damunt els pedres i ja som a la Casa Carvallo, ara pista fins als cotxes.

💡 Consells pràctics per a senderistes

• Calçat amb bona adherència i amortització

• Portar més aigua del que sembla necessari

• Protecció solar i d'ulls

• Temps estimat realista, tenint en compte descansos

• No sortir si ha plogut molt

🎯 Valoració final de la ruta

Ruta exigent però molt gratificant, per a remitents amb experiència i bona forma física. Ofereix una combinació de paisatge, desnivell intens i tramvies que posen a prova el ritme de marxa.

Espero que la gaudiu, i recordeu, que no és nota que hi heu passat.

Salut, cames i muntanya.

Us deixo el track de la ruta i alguna altra que tinc per la zona.

https://loc.wiki/t/246716704?wa=sc

https://loc.wiki/t/67728996?wa=sc

https://loc.wiki/t/69850835?wa=sc

Barranc de les Carboneres

 Avui una prop de casa, al pati de casa. Aprofitant que la pista del Regatxol és oberta, tot i que era l'últim dia, hem volgut anar a fer una ruta pel Barranc de les Carboneres i Regatxol. Fa uns dies una companya me'n va parlar i tenia ganes de fer-la.

Pugem amb cotxe fins al Port i continuem per la pista que porta a Fredes, passat l'aparcament de Cova Avellanes seguim una mica més per pista, després d'una revolta continua per la de la dreta, és la del Regatxol. Cal anar amb 4×4 i amb molt de compte, ja que no està en bon estat. En arribar a una caseta blanca, deixem el cotxe, no pot continuar, perquè hi ha una cadena que ens impedeix continuar.

Inici de la ruta

La Fageda del Retaule

 Avui ens endinsarem a la Fageda del Retaule passant per la Cova dels Bous i la dels Cirers.

📍 Dades tècniques de la ruta

• Zona: Parc Natural dels Ports

• Punt d'inici: (indica aquí el lloc exacte)

• Distància:

• Disseny positiu:  826 m

• Temps aproximat: ___ h

• Dificultat: Moderada

• Tipus de recorregut: (circular / lineal)

Com arribar-hi:

Per accedir a l'Àrea de la Fou, cal anar fins a la Sénia i seguir les indicacions de la Tinença de Benifassà. És traca d'una pista estreta i asfaltada que, passant per davant de la Font de Sant Pere i del Càmping de Molí Abad, arriba fins al Pantà d'Ulldecona. Passem el pont i continuem per la pista que hi ha just passat el pont. La pista és de terra (l'últim cop l'estaven arreglant i tenia bon accés, desconec com està en l'actualitat). Arribem a l'Àrea de la Fou, però encara seguim fins a la Font del Teix on hi ha una petita esplanada on podem deixar el cotxe.

Mola Porquera

És un diumenge a finals d'abril, la primavera explota i el dia s'allarga.

Per motius de feina i presentació del meu llibre no havia pogut sortir a escapar la boira, així que decideix que aquesta tarda ho faré. Li comento a la sòcia que tampoc no ha pogut sortir i em diu que sí, que ella i Lluís s'apunten. Quedem cap a les 16 hi pugem al Port, anem fins al pàrquing de Cova Avellanes on deixem el cotxe. 

Fem 300 m per pista direcció Fredes, a la mateixa corba trenquem a l'esquerra per un corriol que en du fins a uns estrets, passem pel mig i seguim pel barranquet fins als clots de Pastor, ara girem a la dreta, sortim a una pista i la seguim cap avall. La seguim uns 350 m més o menys (passarem a veure l'Ull del Cel, ja que em diuen que no hi han estat mai), ara girem a l'esquerra, anem per un corriol que de seguida deixem fent una desgrimpada i continuant amb molt de compte cap a baix fins que arribem a l'Ull.