Peketrail per Sant Roc

Sant Roc

Amb el començament del 2016 el  Peketrail  es va anar consolidant.

Sempre que podíem sortir a recórrer el Port. Un cop al mes en feien una d'oberta, això vol dir, que s'hi podia apuntar qui volgués. Es feia difusió a les xarxes i la veritat, és que tenia sempre molt d'èxit, la gent els esperava.

Ara bé, el que més publicitat els feia era el boca a boca. I elles, els directors de  Peketrail  sempre buscaven alguna cosa per complementar la sortida i que captés més gent.

Així que com la propera sortida era en voltes de Pasqua, van fer portar a tots els nens i nenes ous durs pintats.

L'excursió era per Paüls. Van deixar els cotxes a Sant Roc, i van recollir tots els us que van guardar fins que arribes el moment.

Eren una bona colla, com sempre amb ganes de passar un bon dia, i elles no falla en mai.

Cova del Llop

Van pujar fins a la Cova del Llop on van esmorzar. Val a dir que la cova es va quedar petita. Des d'allí van continuar fins a la Barraca del Jordi, feta de pedra i que es troba a l'entrada del Pla d'Hedra. Antigament, era un refugi de pastors que la feien servir per quedar-se a dormir i així controlar millor els ramats, però també es feia servir d'aixopluc en cas de tempesta o per fer parada per dinar. Des d'allí van continuar pel Pla d'Hedra, un bosc de pins, on vas planejant còmodament.

Barraca de Jordi

Arribem al Collet del Pla d'Hedra i encara baixem passem pel Coll de l' Atmetleral  i en no res ja som a Sant Roc. Tots menys un petit grup que s'ha quedat una mica més  atras  amb  Sonia , ella per variar, com sempre va xerrant i no mira per on anem, al Coll agafen un altre camí i fan uns quants metres més.

Pla d'Hedra

Quan ja hi som tots, trèiem les neveres i bosses amb el dinar iens seiem repartits per les taules de pedra que hi ha a Sant Roc. Cadascuna pertany a una família de Paüls i per Sant Roc es reuneix tot el poble i fan una festassa. Avui com no hi ha ningú els podem utilitzar.

Hi ha molt bona sintonia entre les famílies, compartim aperitius, postres, la gent s'ha animat i ha fet cocs, no ens falta de res.

Havent dinat i sense que se n'adonin, els tres responsables de la sortida amaguem els ous pintats per la rodalia d'on som. Un cop amagats tornem a les taules com si res, al cap d'una estona els diem que els busquen." A  vere  que troba l'ou que ha pintat durant la setmana" diem, "però per on estan?", "busqueu". , busqueu".

Passen una bona estona buscant els ous amunt i avall, entremig de corredisses i rialles. Al final tots troben el seu ou.

"I ara que farem?" Pregunten, " pos  no estàveu tan cansats?", "no, podríem jugar a alguna cosa" diuen. Vam acabar jugant al mocador mares i pares contra filles i fills, vam fer un  rondo  i un partit.

A mitja  tarda  vam donar finalitzada la jornada.

Va ser un gran dia, el recordo especialment, recordo sobretot, els riures dels nens, i només per això va valdre la pena.

Us deixo la ruta d'aquell dia,

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pauls-peketrail-roquetes-12557093

Esclat de colors

Avui faig un salt en el temps fins a la data actual.

Aquest cap de setmana he estat al Pirineu, on em sento com a casa.

Havienm preparat la ruta amb ganes, sortíem des de l'estació de la  Peulla  i pujàvem cap a l'Estany de Gerber, el Refugi de Mataró i saltar pel Coll de l'estany Gelat de  Saboredo , baixar al refugi de  Saboredo  i sortir per la Vall de Ruda.

Però de vegades, planeges una cosa i al final per més ganes que li poses, no és pot dur a terme.

El dia és va despertar gris però la previsió no donava tempesta, així que vam decidir continuar amb els plans.

Vam preparar les motxilles amb menjar, aigua, frontals, la manta tèrmica, els gore, guants, farmaciola, i alguna peça de roba per si ens feia falta, i cap al lloc de sortida.

Ja pujant cap al Port de la  Bonaigua  ens vam adonar que el paisatge seria un espectacle. Entremig dels boscos d'avets podíem apreciar com algun arbre mesclat apuntava amb grocs, taronges. .la  tardor és comença a despertar. La cascada de Gerber baixa generosa, els prats son encara verds i s'hi poden veure vaques i cavalls pasturant al seu aire. Dos revoltes més amunt de la Mare de Déu de les Ares hi ha un grup que fan observació de la brama del cèrvol.

Arribem a la  Peulla  i aparquem.

Caminem cap a la  TSD , passem pel costat i anem direcció un pontet de fusta que és damunt del riuet de la  Bonaigua , seguim pel sender que és ben fressat, anem guanyant altura i vistes. Aquesta vista sempre m'ha agradat, la imatge de tota la Vall i la carretera serpentejant al mig, em transporta a la infantesa quan jugaven a l'escalèxtric. Continuem pujant, el verd encara present a les serres contrasta amb els colors que tímidament van apuntant pel bosc.

Arribem a l' Estanyola  del Gerber, quina imatge més bonica, al fons les muntanyes, davant un bosc d'avets, a primera línia d'arbres amb un ventall de colors que va des del groc, passant per taronges, vermells, color gínjol. .i  tot reflectit a l'estany combinat amb el grisor del dia.

Estanyola de Gerber

Continuem entusiasmats, aquesta estampa ens acompanya fins a la cascada que trobem més amunt de l'Estany de Gerber.

Després la cascada pugem per grans blocs de pedra, un cop dalt ens trobem l'estany  Long , el Redó i més endavant el de l'Illa, als peus del Refugi de Mataró o de Gerber.

Fa una bona estona que ens hem posat els gore, cau un borrim d'aigua fina que pensem és de la boira. A mesura que avancem el borrim és més fort, estem prop del Refugi i farem parada.

Arribem i entrem, mengem una mica, mirem el mapa i decidim continuar un tros  a vere  que. Ho intentem uns metres arribem fins a l'Estany Negre de Dalt, la pluja és fa més intensa i comença a bufar el vent.

Refugi de Mataró 

Ho tenim clar, girem cua i desfem el camí, avui no fa dia per continuar i per dalt pareix que la cosa s'embolica. Les muntanyes no es mouran.

De camí de baixada ens vam trobar molta gent que pujava, sense paravents, ni impermeables, alguns sense jaquetes, un grup de 7 només dos portaven dues motxilles petites, un grup de joves que pujaven a passar la nit al refugi, pantalons curts, mànigues curtes, alguna dessuadora. Només dos grups ens vam creuar que anaven amb bones motxilles i ben preparats. Vaig contar un total de 33 persones, al refugi només en cap vuit i l'altre Refugi, el de  Saboredo  es troba a 3 h.

No sé quants van arribar, no sé quants es van quedar, ni quants van baixar, però vaig pensar en ells tot el cap de setmana, perquè la majoria no anaven preparats, el temps no era el més idoni i era tard. Quan  natros  baixàvem eren més o menys les 13:30/14:00, a ells els quedaven entre pujar i baixar unes 4 h sinó més. La baixada es feia llarga, les pedres estaven banyades i s'havia de parar compte de no relliscar.

Penso que hem de ser més responsables, a la muntanya s'ha de sortir prompte, amb el dia per davant, i preparats per poder maniobrar en cas de trobar-te amb mal temps. És una excursió fàcil, però puges fins a 2560 m amb  el  qual el temps pot variar. I de cap manera és pot sortir a la muntanya com si anessis al gimnàs.

A la muntanya cal respectar-la i tenir-li respecte.

Ruta i descripció a wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-peulla-estany-gerber-regugi-de-gerber-188023495

Estany Redó

     

                           

                           Arribant al Gerber

<script async src="https://pagead2.googlesyndication.com/pagead/js/adsbygoogle.js?client=ca-pub-3345311470703361"

     crossorigin="anonymous"></script>