Fa molt que no escrivia. No sé… de vegades creus que no tens res per explicar, o bé no saps com fer-ho, o simplement et sents buida. I, un dia, hi ha alguna cosa que et porta a tornar a escriure, alguna cosa que fa un clic dins teu. I aquí em teniu de nou.
Aquest nou inici ens durà fins al Pirineu aragonès. Constarà de tres entrades que espero que gaudiu tant com jo les he gaudit.
Fa un parell de mesos, mentre pensàvem què faríem per vacances, la meva parella em va sorprendre proposant-me anar cap a Osca, al Pirineu. Em va parlar d'explorar la Vall de Chistau, Pineta… i jo hi vaig afegir Ordesa.
La idea em va entusiasmar. Era una zona que encara no coneixia i que feia temps que tenia pendent. Així que vam començar a dibuixar les vacances sobre el paper. Sempre he pensat que els viatges es viuen tres vegades: la primera, quan els planeges; la segona, quan els vius; i la tercera, quan els expliques o els recordes.
Vam decidir allotjar-nos al càmping Los Vives, situat al cor de la Vall de Chistau. Una elecció que recomano sense cap mena de dubte, perquè hi hem estat de cine.
 |
| Càmping Los Vives |
 |
| Piscina al càmping |
També vam preparar les rutes que faríem. Volíem combinar senderisme i bicicleta. Després de donar-hi moltes voltes, ens vam decidir per visitar les Cascades de Larri a peu —ja que en bicicleta està prohibit—, pujar amb bici fins al refugi de Viadós, descobrir els miradors d'Ordesa i acostar-nos a l'ibón de Plan.
Vam sortir un dijous a les sis del matí sense saber si trobaríem lloc al càmping.—Alguna cosa trobarem! —ens dèiem.
Amb el cotxe carregat de maletes, il·lusió i moltes ganes de desconnectar, vam emprendre el camí. Cap a les deu del matí arribàvem al càmping. Ens van demanar que esperéssim uns minuts mentre comprovaven si marxava algú. Vam tenir sort. Com que encara estaven preparant la parcel·la, vam decidir aprofitar el temps fent la primera excursió. A la tarda ja tornaríem a muntar la tenda.
Ens vam dirigir cap a la Vall de Pineta. Vam deixar el cotxe a l'aparcament habilitat, que costa 3 €, i vam començar la ruta per la pista que porta fins a la Cascada de Larri. Pel camí passem per diverses fonts i creuem, per un pont, la cascada del Cinca.
 |
| Panoràmica |
 |
| Faig monumental |
La pista és molt ombrívola, fet que s'agraeix molt perquè la calor és intensa. A més, ens acompanya un magnífic bosc de faigs, amb exemplars impressionants.
 |
| Cascada del Cinca |
Quan arribem a la Cascada de Larri, abans d'acostar-nos-hi, agafem un corriol que surt a mà dreta, amb esglaons de fusta i troncs. Va baixant suaument fins a diversos miradors des d'on la cascada es mostra en tota la seva bellesa.
 |
| Cascada de Larri |
Després tornem a la pista i ens acostem fins a la cascada. Fem les fotografies de rigor i continuem pujant fins a trobar un pal indicador. Agafem el corriol de l'esquerra, que va retallant la pista i puja amb una mica més de pendent.
Quan arribem a dalt, la vall s'obre davant nostre. Som als Llanos de Larri.
 |
| Los Llanos de Larri |
 |
| Vistes al Monte Perdido i Cilindro |
Al davant tenim una panoràmica espectacular del Circ de Larri i, al darrere, apareixen tímidament el Monte Perdido i el Cilindro, deixant-se veure entre les muntanyes.
Continuem caminant cap al circ. Al fons hi distingim una cascada. A mesura que ens hi acostem, veiem que l'aigua forma petites basses on molta gent aprofita per refrescar-se
 |
| Cascada de Larri |
 |
| Toll baix la cascada |
Nosaltres busquem una mica més de tranquil·litat. Seguim remuntant el torrent, deixant enrere la gent, fins que arribem als peus mateix de la cascada. Estem completament sols. Només se sent el soroll intens de l'aigua en caure.
Em descalço i em remullo els peus i les cames amb aquella aigua gelada que sembla despertar tots els sentits. Decidim que aquell és el lloc perfecte per dinar.
Després de gaudir del nostre petit racó, emprenem el camí de tornada.
 |
| Panoràmica |
 |
| Panoràmica |
Aquest cop baixem per la pista fins al pal de direccions i, des d'allí, seguim el corriol que baixa fins a l'ermita de Nuestra Señora de Pineta, al costat mateix del Parador.
El sender transcorre entre arbres, regalant-nos una ombra molt agradable fins al final de la ruta. Des de l'ermita només ens queda caminar un petit tram de carretera fins a tornar al cotxe.
Ara sí, és hora de tornar al càmping, muntar la tenda, preparar la taula i instal·lar-nos durant uns dies.
Abans que s'acabi la tarda encara ens regalem un bany a la piscina, que ens deixa com nous després de la caminada.
Ara toca descansar. Demà ens espera una nova aventura sobre dues rodes.
Però això ja serà a la propera entrada, on pedalarem per una de les valls més boniques del Pirineu aragonès.
📍Dades tècniques de la ruta
Zona: Vall de Pineta
Pàrquing: el de Pineta, 3€ per cotxe
Distància: 11,3 km
Desnivell: 588+
Dificultat: Moderada
Tipus de recorregut: Circular
Ruta al wikiloc:
https://loc.wiki/t/274393911?wa=sc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada