Amb el començament del 2016 el Peketrail es va anar consolidant.
Sempre que podíem sortir a recórrer el Port. Un cop al mes en feien una d'oberta, això vol dir, que s'hi podia apuntar qui volgués. Es feia difusió a les xarxes i la veritat, és que tenia sempre molt d'èxit, la gent els esperava.
Ara bé, el que més publicitat els feia era el boca a boca. I elles, els directors de Peketrail sempre buscaven alguna cosa per complementar la sortida i que captés més gent.
Així que com la propera sortida era en voltes de Pasqua, van fer portar a tots els nens i nenes ous durs pintats.
L'excursió era per Paüls. Van deixar els cotxes a Sant Roc, i van recollir tots els us que van guardar fins que arribes el moment.
Eren una bona colla, com sempre amb ganes de passar un bon dia, i elles no falla en mai.
Van pujar fins a la Cova del Llop on van esmorzar. Val a dir que la cova es va quedar petita. Des d'allí van continuar fins a la Barraca del Jordi, feta de pedra i que es troba a l'entrada del Pla d'Hedra. Antigament, era un refugi de pastors que la feien servir per quedar-se a dormir i així controlar millor els ramats, però també es feia servir d'aixopluc en cas de tempesta o per fer parada per dinar. Des d'allí van continuar pel Pla d'Hedra, un bosc de pins, on vas planejant còmodament.
Arribem al Collet del Pla d'Hedra i encara baixem passem pel Coll de l' Atmetleral i en no res ja som a Sant Roc. Tots menys un petit grup que s'ha quedat una mica més atras amb Sonia , ella per variar, com sempre va xerrant i no mira per on anem, al Coll agafen un altre camí i fan uns quants metres més.
Quan ja hi som tots, trèiem les neveres i bosses amb el dinar iens seiem repartits per les taules de pedra que hi ha a Sant Roc. Cadascuna pertany a una família de Paüls i per Sant Roc es reuneix tot el poble i fan una festassa. Avui com no hi ha ningú els podem utilitzar.
Hi ha molt bona sintonia entre les famílies, compartim aperitius, postres, la gent s'ha animat i ha fet cocs, no ens falta de res.
Havent dinat i sense que se n'adonin, els tres responsables de la sortida amaguem els ous pintats per la rodalia d'on som. Un cop amagats tornem a les taules com si res, al cap d'una estona els diem que els busquen." A vere que troba l'ou que ha pintat durant la setmana" diem, "però per on estan?", "busqueu". , busqueu".
Passen una bona estona buscant els ous amunt i avall, entremig de corredisses i rialles. Al final tots troben el seu ou.
"I ara que farem?" Pregunten, " pos no estàveu tan cansats?", "no, podríem jugar a alguna cosa" diuen. Vam acabar jugant al mocador mares i pares contra filles i fills, vam fer un rondo i un partit.
A mitja tarda vam donar finalitzada la jornada.
Va ser un gran dia, el recordo especialment, recordo sobretot, els riures dels nens, i només per això va valdre la pena.
Us deixo la ruta d'aquell dia,
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pauls-peketrail-roquetes-12557093
