Avui ens endinsarem a la Fageda del Retaule passant per la Cova dels Bous i la dels Cirers.
Tot i que es pot realitzar durant tot l’any, ara és quan, sempre a parer meu, en la seva esplendor. Quan ja som entrada la tardor i el bosc es vesteix amb aquell ventall de colors que va del marró al roig passant per tots els grocs i taronges que us puguem imaginar, és una delícia per als sentits passejar pels seus camins, caminar pel damunt d’una immensa catifa de fulles metre se t’impregna l’olor de Terra humida, és una experiència difícil d’oblidar.
Mireu que hi he estat cops, però no recordo veure la fageda tan espectacular com aquest cop.
Però comencem del principi.
Deixem és cotxes davant a Font del Teix. A uns 20 m tenim la indicació del corriol que ens ha de dur a la Cova dels Bous. Tenim 1 km de pujada i uns 200 m positius el que ens fa entrar en calor. Un consell, empreneu aquesta primera pujada amb calma.
 |
| Font del Teix |
Arribem a la cova, aquesta es troba a la paret d’un cingle, té la boca arrodonida de grans dimensions, no té molta profunditat. Al costat té un hassi i la Font que porta el mateix nom.
 |
| Cova del Bous |
Seguim sender amunt, ara puja més suau el que en dona un respir.
A baix a la dreta tenim el barranc de la Carrasca i al mig les Barraques i l’Entronador, un penya-segat que s’alça al mig del barranc. Arribem al Collet de les Moles de 1002 m, tenim la pujada forta feta. Descansem una estona i emprenem la caminada, ara per una pista. Arribem a una bifurcació, continuem cap a l’esquerra, cap a la Mallada dels Cirers. Allí, hi ha una esplanada on toca el sol, decidim que és un bon lloc per esmorzar.
 |
| Mallada dels Cirers |
Un cop ho hem fet continuem cap al Barranc dels Cirers, aquí pareix que entrem en una altra dimensió, el paisatge canvia per complet, ens endinsem per un bosc de faigs i molta vegetació, amb una catifa de fulles que semblava no tenir fi, les roques plenes de molsa que llueix amb un verd intens a causa de les pluges, en fi, no hi ha res com veureu en directe.
 |
| Bosc |
Un petit corriol baixa a l’esquerra fins a la Font dels Cirers, un racó amb un encant especial. Al mig uns bassis plens d’aigua i fulles que prenen el bany dolçament.
 |
| Font dels Cirers |
Tornem al sender i seguim cap dins en cerca de la cova, el corriol a poc a poc ens va transportant a una altra època. Arribem a Cova, aquesta es troba enclavada a la roca, el frontal està fet de tires de fusta, al mig hi ha una porta, a un costat té una finestra i a l’altre una paella, vella i rovellada, penjada. També hi ha una altra finestra amb un gran porticó. A dins, darrere la porta, un parell de lleixes es queixen del pas temps, al mig la cova restes de foc, un tamboret, una estufa i molta brutícia. Les parets ens parlen de temps passats no molt llunyans, quan els maquis s’amagaven per aquestes contrades i de nit, els feia de sopluig.
 |
| Cova dels Cirers |
Desfem el camí, passem per la Mallada dels Cirers i tornem a la pista que ara, seguim cap a la dreta, ens deixa a una altra pista, la de les Vallcaneres, la seguim cap avall. Anem una estona per pista, uns 2,3 km, trobarem dos bifurcacions, la primera anirem per la dreta i a la segona per l’esquerra, passarem la bassa dels bombers, i en un revolt deixem la pista i continuem pel Barranc del Retaule 1,1 km.
 |
| Barranc del Retaule |
Ens n'anem endinsem a dins d’un conte de fades, una llum tenia s'esmicola entremig dels arbres il·luminant un riu de fulles que serpentegen sota els arbres, no es veu ni el principi ni la fi, reina un silenci sepulcral, només les petjades el trenquen. Cada pedra, cada arbre, tronc, pareix que ha estat posat a consciència, com un decorat, es té la sensació que d’un moment a un altre una fada o follet sortirà del seu amagatall. En sortir del barranc el primer que veiem és el Faig Pare, majestuós i extraordinari, omplint el seu racó. És simplement màgic, com un encanteri.
 |
| Faig Pare |
El Faig Pare té més de 250 anys i 25 m d’alçada i 4 m de perímetre, el 1992 va ser catalogat com arbre monumental i, per tant, protegit per la Generalitat de Catalunya. Això no ha impedit, però, que cada any, sobretot en aquesta època, que centenars de persones si acosten admirar-lo. Crec que poca gent és la que no té la foto de rigor damunt les seves arrels. Aquest any li va caure una de les branques, per aquest motiu, han instal·lat uns pilons de fusta que impedeix que t'acostis i un plafó explicatiu. El que es vol aconseguir és protegir-lo i evitar que la gent s’assegui a les seves espectaculars branques.
 |
| Font del Retaule |
Després de gaudir del moment reprenem la marxa direcció el Pi Gros, abans, però farem parada a la Font del Retaule, un altre lloc ple d’encant. Es troba entremig del Faig Pare i el Pi Gros. Al costat hi ha un teix que dona ombra a la font que neix als seus peus i a tots els bassis que canalitzen l’aigua.
 |
| Pi Gros |
D’aquí continuem per la sendera fins al Pi Gros, aquí el paisatge canvia, ens endinsem en un bosc de pins, veurem una fita que ens indica per on pujar-hi, és una bona pujada, l’última del dia. El Pi Gros és un altre dels arbres monumentals del Port i el més alt de tota Catalunya i la que té més diàmetre de tota la península, amb una alçada de 31,5 m. Té una esquerda a conseqüència del vent, fins fa poc tenia uns sensors que l’aguantaven. Se li suposa uns 700 anys.
 |
| Cova de l'Espenta |
Baixem de nou al sender i continuem cap a la pista de la Fou, un cop allí, la creuem i seguim pel corriol que baixa just al davant. Cal parar compte, ja que baixa fort arribem al barranc de la Fou, passem per cova, la de l’Espenta, més que una cova és un pas entre roques, havent passat trobem un escarrissó que caldrà baixar-lo. Un cop passat tenim a la dreta les Gúbies de la Fou i a l’esquerra els Forats, aquest es troben a tota la paret del cingle. Arribem a baix, travessem el barranc i sortim a la pista, només en uns 600 m per arribar de nou a la Font del Teix, punt de partida de la ruta.
Ruta variada i espectacular, gaudiu-la i recordeu, que no es noti que hi heu passat.
Salut, cames i muntanya.
Ruta al wikiloc:
https://loc.wiki/t/148110157?wa=sc
Us deixo un petit relat de collita pròpia.
El Retaule
Al cor del barranc dels Cirers s’amaga la cova dels Cirers, recollida entre un bosc encantat que ha estat testimoni de mil llegendes.
Més enllà, el Faig Pare s’erigeix majestuós, guardià d’un racó de somni: el barranc del Retaule, que s’endinsa en un conte de fades.
Diuen els més vells del lloc que, quan el vent xiula entre els fullamars del Retaule, s’hi poden sentir veus, com si el bosc mateix murmuréssim paraules d’un temps oblidat. La llum hi baixa filtrada entre les fulles, transformant el barranc amb un lloc encantat.
I fou allí, entre la boira i el cant de l’aigua, on molts asseguren haver vist la Pastora.
Apareixia de sobte, amb el seu bastó i la mirada perduda a l’horitzó, com si parlés amb els esperits del bosc. Els animals no li fugien; al contrari, s’hi acostaven mansament, com si la reconeguessin com una de les seves.
Alguns diuen que era l’ànima errant d’aquella dona que va viure lliure pels Ports, fugint de la guerra i dels judicis dels homes. D’altres, que mai no va morir del tot, i que encara vetlla pels que s’endinsen amb respecte al cor del massís.
Quan el vent s’alça i els faigs tremolen, hi ha qui jura sentir el xiuxiueig d’una veu suau que diu:
—No tingueu por. El bosc us observa, però també us acull.
I és que aquest indret, entre la cova dels Cirers i el bressol del Retaule, no és només un paisatge: és un lloc on la natura parla, recordant-nos que la llibertat també pot tenir rostre humà.
