Avui vull fer un parèntesi i quedar-me a Cardó, m'agradaria explicar-vos la seva història, ja que és un lloc que em té encisada.
De tant en tant m'agrada recórrer els seus camins, perdrem entremig de les fonts, embriagar-me de la calma que s'hi respira.
Us ve de gust?
El balneari de Cardó és construir el 1866, però abans havia estat un convent Carmelita, els primers treballs van començar el 1604, i van ser 3 frares i un poble els que van començar les edificacions. L'antic convent es va construir al damunt d'un gran penya-segat.
Primer van habilitar una cova on ara hi és l'Ermita de la Columna, com habitatge. Però no va ser fins al 1606 amb la compra dels terrenys quan prendrà possessió de la vall i van començar les construccions. Es va construir el convent i 14 ermites escampades per tota la vall, totes molt similars, amb 4 departaments que feien la funció de pòrtic, oratori, cel·la i cuina. L'edifici original el va construir una carmelita tortosí , Fra Pau de Crist, qui va establir la Comunitat de les Carmelitas Descalzos . La construcció de l'ermitatge va respondre a la necessitat dels monjos de posseir algun lloc apartat perquè els monjos que volguessin poguessin allunyar-se de la vida mundana i dedicar-se a l'hermètica que els proporcionava l'ermitatge.
Entre el 1611 i 1626 es van construir 11 de les que un segle després acabarien sent 14. La primera va ser la de Sant Bernat el 1611 seguida de la de Sant Josep, un any més tard construïren la de la Columna o Sant Simeó, la de l'Àngels i la Santa Teresa, entre el 1613 i 1622 es van construir les de Sant Onofre, Geroni, Juan Bautista, la del Carmen , Santa Anna i la de Santa Agnès. Les últimes van ser la de Sant Elies, Sant Roc i la de la Santíssima Trinitat. Totes eren ubicades en indrets amb encant dins de la vall, tenint una font, pati amb hortet. La majoria estaven destinades a l'habitatge tot i que algunes feien d'oratori.
La de Sant Àngel per exemple era considerada com porteria de l'Ermitatge de Cardó per a tots aquells que arribaven de Rasquera travessant el Portell de Cosp. Tot i que es troba en runes encara podem deduir com era, a part de l'ermita hi havia un porxo cobert amb dos arcades on devia haver-hi dos portes, entre elles hi havia unes parets laterals amb una renglera de ninxols a cadascuna, avui sense imatge ni res. També hi havia un gran finestral del qual controlaven el pas de la gent. De la porta nord encara hi queda una cosa, porta que tancaven quan veien que s'aproximaven vianants no desitjats, es trobava adossada a la muralla que rodejava tot l'ermitatge.
A prop es troba la de la Santíssima Trinitat que fou construïda on era l'Ermita de la Nativitat, no té font però sí un pou. Anys més tard, no se sap ben bé si cap al 1886 com a més per a la producció del Balneari o ja el 1920, es van deixar de realitzar actes de culte i es converteixen amb una casa de pagès, on vivien masovers que es feien. càrrec dels horts i conreus de Cardó, igual que dels cavalls i mules. Encara avui es poden veure els estables amb els abeuradors i els noms dels animals posats amb plaques a la paret ( Montseny, Canigó i Sardana). Més endavant a l'esquerra hi ha les restes de les litines ia la dreta com una mena de barbacoa.
Totes tenien espadanya amb la seva campana corresponent, i diuen que els feien sonar totes alhora quan entrava a l'ermitatge algun personatge no desitjat per tal d'avisar a la resta.
Avui dia són poques les que queden en bon estat, la majoria són runes. . i alguna com la de Sant Bernat, que fou cremada
La de Sant Bernat era una altra que feia de porteria de la gent que pujava pel camí de Tivenys pel Coll de Calces. Segons conten, a la mitjanit quan tocaven a matines des del monestir la resta d'ermites contestaven tocant les seves respectives. Una nit,
van notar que des de l'ermita de Sant Bernat no hi havia hagut resposta, els monjos preocupats van atansar-se a veure què passava, i quina va ser la seva sorpresa quan és. van trobar al monjo amb una actitud compromesa amb una jove. I per aquest motiu van cremar l'ermita per tal de purificar-la.
Avui dia hi ha rutes que ens permeten recórrer tot l'ermitatge, us ho recomano, és un paratge digne de visitar.
El 1835 arran de les bullangues ( revoltes contra les ordres religioses pel seu suport als carlins durant la guerra civil), i davant del perill que corrien, encara que el monestir no estava amenaçat, va exclaustrar tota la comunitat. I posteriorment, el 1836 va patir la desamortització dels seus béns, quedant tot l'ermitatge abandonat i saquejat.
El 5 de juny de 1866 va obrir de nou les portes com a Balneari de Cardó que va funcionar fins al 1967.
Així que el monestir es converteix en balneari podríem dir de luxe, es van agrupar les dependències al voltant del claustre i és van cobrir. amb grans cristalls. L'església de Sant Hilaró va passar a ser una sala de ball i el cor amb biblioteca i la resta de dependències en habitacions per als hostes. Algunes de les ermites amb banys, xalets i masoveries.
Acabada la guerra el 1940, es van construir una piscina i pistes de tenis.
El 1877 les aigües de Cardó van ser declarades d'utilitat pública.
Pel balneari van passar personatges ilustres de l'època com Anglada Camarasa,Josep Llimona i Ramon Cases entre altres.
Durant la Guerra Civil va deixar de funcionar ia la Batalla de l'Ebre va quedar en territori republicà. Les Brigades Internacionals primer i, després ho va fer el V Cos de l'Exèrcit Popular Republicà.
Es convertí així el 1938 en hospital de sang de l'exercici Republicà.
Acabada la guerra el 1940, el balneari passar a ser propietat de Ricard Viñas Geis. El va restaurar i va tornar a obrir les seves portes .
A 1967, però, degut als canvis socials, va patir una gran davallada i després d'una gran festa de comiat va tancar les seves portes .
El 1974, al segle passat, va ser adquirit per Enric Nomen Borràs i el grup Nomen, van canalitzar les aigües que brollaven de les fonts de Borboll i van construir una planta envasadora d'aigua.
Aquesta al llarg dels anys va anar canviant de mans passant per, Nestlé, Abengoa i el 1989 per la coneguda Pasqual. Aquesta va anunciar que invertia 15 milions i modernitzar el balneari de nou, però amb la mort de Tomás Pascual el 2006, la crisi i el canvi de direcció, va tancar definitivament les portes tot i haver començat les obres.
Avui dia tot i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local i està inclòs dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es troba en un estat pèssim i abandonament.
Des del meu modest punt de vista, una pena que un lloc amb tanta història, tanta bellesa i riquesa cultural i natural, es deixi perdre d'aquesta manera. Tot i així és un goig passejar-hi pels seus voltants i deixar-se envoltar per la història.
Des d'allí és pot arribar al punt més alt de la Ribera d'Ebre, la Creu de Santos d'on podem gaudir d'unes vistes de 360·, ho podem visitar el refugi i la font del Teix, o la Fageda de Cosp.
Aquí us deixo els enllaços d'algunes de les rutes que he fet per la zona per si us ve de gust apropar-vos.
Rutes wikiloc:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cardo-creu-de-santos-font-i-refugi-del-teix-135416517
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ermites-de-cardo-90667668
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/11-ermites-fonts-creu-de-santos-61897926
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cardo-ermites-fonts-creu-de-santo-42904019
