El neixement del Peketrail

 

Balneari de Cardó

Després d'aquell diumenge n'hi va haver d'altres. S'anaven proposant sortides i la gent s'hi anava  engrescant . La  Falconeta i la seva família s'hi apuntaven sempre que els compromisos familiars i els partits de futbol del petit els ho permetien .   

Així que després de la Font nova van anar a la Foradada, pel Toscà, van anar al voltant.

En aquell temps hi havia una extraescolar a l'escola de Roquetes de trail , hi anaven molts nens, s'ho passaven molt bé. Feien circuits, jocs, carreres, de tant en tant sortit a fer una excursió prop de l'escola, i és clar, els nens explicaven el que havien fet el cap de setmana, que anava d'excursió, que xalaven molt, que coneixien. . . . . indrets nous... I que va passar? Que tots volien anar d'excursió, i ho deien als pares. "lo Trail Roquetes fan excursions los diumenges per a famílies , natros podem anar?, volem anar". I clar, els pares van començar a preguntar per les sortides que feien  , i el grup s'anava fent gran.

 Llavors amb la Sonia , la seva amiga, i una altra mare, Tere, van pensar de fer una cosa més formal. Els va vindre la idea de fer un grup de sortides familiars, li dirien Peketrail , com l'extraescolar i proposarien sortides pel territori, més endavant és passaria a dir-se Peketrail Experience , ja veureu el perquè si seguiu el blog. 

Així que van quedar amb la junta i ho van proposar, la idea va ser ben acceptada, i de seguida van posar fil i agulla. En aquell moment ningú era conscient del fenomen que acabaria sent.

Per tal de fer-ho bé, abans de fer el tríptic informatiu, havien d'anar a gravar la ruta i inspeccionar el recorregut. La primera sortida va ser a Cardó , van buscar rutes i els va agradar una que recorria les ermites de Cardó . Així que unes setmanes abans les tres amigues i unes quantes noies més del club van anar cap a Cardó a gravar la ruta, si aquell dia no es van perdre poc va fer falta. El president del club els va deixar un mapa de la zona, que , per cert, quan van acabar pareixia que hagués passat una guerra, Déu meu com va acabar!, Portaven el mapa, la ruta al wikiloc , que podia passar ?, que no sabessin com llegir els mapes ?, que  no sabessin on tenien el nord??

En fi, sort que hi van anar abans a inspeccionar el terreny,  si no encara se'n parlaria ara. Ja es van perdre damunt el cotxe, és veu que Rasquera durant la nit s'havia traslladat una mica més amunt. Finalment, van trobar el camí bo i en una revolta es van quedar bocabadades, quina estampa! entremig les muntanyes, damunt d'un penya-segat s'alçava el Balneari de Cardó , tot i el seu estat d'avui dia, encara que pot apreciar el que un dia va ser. Van arribar, i quan van haver posat el gps en marxa van començar a caminar, van recórrer les ermites, fonts, van passar per foradades, van riure … La Falconeta els hi va anar explicant la història de Cardó i les ermites i totes la van. . . . . felicitar per la feina ben feta, va ser  un matí genial, ara quedava organitzar la sortida, fer-ne difusió espero. 

        

              

Per tal de complementar el dia, van decidir de realitzar l'excursió  al matí i per la tarda van pensar d'anar al Parc d'aventura de Beniemocions a Benifallet, on hi havia un circuit de ponts, tirolines … Pensaven que seria un bon dia. dia. dia. dia. dia. complement de la jornada. Així que van preparar el tríptic amb tota la informació i va a començar a fer-ne difusió , i ... sorpresa ! es van superar totes les expectatives , ni més ni menys que 78 persones les van acompanyar en aquella primera Peketrail oficial. La Falconeta i estic ben segura que les seves companyies també, encara recorden aquell dia com si avui fos.     

Com era desembre i el Nadal era a prop, van preparar un cofre ple de monedes de xocolata, dos o tres d'elles van avançar i el van amagar a la Cova Lluminosa, arribar els van dir als nens que hi havia un tresor amagat. i tots es van posar a buscar. Però això no va ser tot, també els grans van tenir sorpresa, a l'arribar van trobar al president i un avituallament. Sense dir-ne res als organitzadors es va presentar a la cova amb cafè , llet, cocs. . Un 10. Els nens van trobar el cofre i es van repartir el tresor, tot eren somriures. Van continuar recorrent Cardó , la Falconeta es girava i quan veia tota la renglera de gent que baixava pel    ziga zaga s'emocionava, encara avui ho fa quan hi pensa.   

L'excursió va ser un  èxit com no podia ser d' una altra manera, i per la tarda no sabria dir-vos qui s'ho va passar més bé al parc, si els infants o els grans. No es van equivocar, va ser el complement ideal per acabar una gran jornada. Va ser un dia ple d'emocions, la gent va quedar molt contenta i amb ganes de repetir, i els tres amigues ja es van posar a pensar en la següent .    

Ruta iexplicacio al wikiloc:

 https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cardo-ermites-fonts-creu-de-santo-42904019