El Foraster, el Pedraforca i les Floretes.

Arribant a Saldes

Aquesta setmana que he vist el Quim Masferrer (El Foraster) a TV3, al programa Quanta guerra!, em va a venir al cap l'episodi que va visitar Gósol i va pujar al Pedraforca. Va ser el 2017, no recordo ben bé l'època, però juraria que era primavera. Estava mirant El Foraster com cada setmana, l'episodi anava avançant i el Quim puja al Pedraforca, immediatament el grup de floretes comença a treure fum, " si el Foraster a pujar al Pedraforca  natros  també"," noies al setembre el Pedraforca ens espera","  si si , va que xalarem"," podem dinar al Refugi que en el que el porta xalarem també".  Pos  pareix que ja tenim sortida per al setembre, les Floretes al Pedraforca.

Tenim uns mesos  per davant , però ja comencem a planejar la sortida.

Com la  Sonia  i jo tenim  furgo  Camper, decidim agafar les      dos  furgos  i així ja tenim on dormir i fer la nostra.

Anem fent alguna sortida juntes per compactar grup, és una cosa que m'agrada fer abans de marxar en grup un parell de dies.

Finalment, arribar el dia, quedem baix de casa  meva  que hi havia un descampat i així podem organitzar bé les  furgos . Mare  meua , pareix que marxem un més, portem roba d'estiu, primavera i alguna cosa d'abric perquè algú ens va dir que venia fred, temperatures molt baixes, en fi.

Quan ja ho tenim tot a punt ens repartim entre els  dos  furgos  i arranquem per passar un cap de setmana inoblidable. Per aquelles coses que fas sense adonar-te'n comte, pugem les rosses a una  furgo  i les morenes a l'altra.

Com sempre que sortíem jo anava al davant i  Sonia  (  la  Kari ) darrere.

A l'arribar a l'altura d'Hospitalet de l'Infant vaig sortir de l'autopista, si sorties i entraves per no sé on, no et cobraven un tram, com sempre aquesta  jugaresca la feia la  meva  parella i jo no parava comte, total, em vaig embolicar i vaig fer una volta tonta i elles darrere meu.

I de seguida va sonar el telèfon, eren elles, la brometa fàcil," que feu? Com ​​​​​​​​​​és nota que aneu totes les rosses juntes!", ni cas, perquè molt morenes, però tu  davant que si no em perdo.

Un cop al camí de nou, tot flueix correctament, cap al mig dia arribem a Saldes.

Saldes és un poblet del Berguedà als peus del Pedraforca, dins del Parc Natural del Cadi- Moixeró, té uns 300 habitants.

Aparquem a l'entrada del poble en una esplanada que hi ha i visitem el poble.Recorrem els seus carrers i després tornem a les furgos  per dinar. Trèiem dos mantells i els estirem a terra, comencem a treure tup pers, cadascuna ha portat una cosa, us ho podeu imaginar, podría menjar tranquilament tot el poble. En seiem a terra i entre xarrameca i riures anem menjant.

De sobte se sent un helicòpter, aixequem la vista i veiem que a poc a poc va baixant. Enfront, una mica més enllà hi ha una ambulància que espera. Nosaltres no perdem punt i comencem a especular i fer-nos preguntes. "Què ha degut passar?"," segur que és algú que ha caigut pujant al Pedraforca",  "  és que és perillós", "trobeu que  natros  serem capaços de pujar i baixar?"..." Vinga, noies, no comencem. . , igual només a entortillat, o s'ha marejat.. Au va, acabem i anem a fer un vol".

Fem una petita excursió pels voltants, per un bosc, el castell de Saldes, fem una mica la cabreta, estirem cames i ens traiem del cap l'helicòpter.

El grup al complet

Al tard tornem a les  furgos  i marxem cap al mirador de  Gresolet  on dormirem.

Fem un petit vol per les rodalies i ens preparem el sopar i les motxilles per a l'endemà. Ho fem entremig d'un caos, un caos en el qual ens sentim còmodes.

A vent sopat i fent un didalet de licor d'arròs, la  Sonia  comença a contar historietes d'ella, de trompades en  el  cotxe sense que ningú hagi pres mal, quin fart de riure, la veritat tal com ho conta no podem parar de riure. I veien  lo  kamikaze que és al volant, les morenes comencem a donar-se'n comte que les rosses tant tontes no som.

Arriba l'hora de preparar els llits per dormir. Jo fa poc que tinc la furgo, però vaig aprendre ràpid a muntar els llits, la  Sonia  és la primera vegada que ho farà.

Preparo els meus i miro com ho porta, "com va?", bé  Kari , ja ho tinc, ho he aconseguit" em diu mentre es tira al llit de baix, " cataclog " sentim, Mare de Déu, el llit s 'ha plegat i ella no la veiem, "que t'has fet mal", "ja s'ha carregat  lo  llit", "ja veràs Pinyol" ..

"Tranquil·les que estic bé", ens diu rient," només és que no he posat la falca per això s'ha plegat"  ,  i totes esclafim a riure, només  li  pot passar a ella.

Finalment, ens posem al llit demà ens espera el Pedraforca.

Continuarà...