El segon dia per Beseit

L'endemà a poc a poc es van anar despertant, mentida, de sobte van sentir molt de soroll, algú picava una cassola amb alguna cosa, i " vinga  noies, amunt", era la Montse que les despertava. Van anar baixant a la cuina i es van trobar la taula parada i l'esmorzar fet, cafè, torrades, embotit, fruita, sucs...  la  Montse s'hi havia esforçat molt, segur que sabria el que vindria.

Totes li van agrair la feinada, va ser tot un detall. Van seure i mentre menjaven parlaven del que farien, tot i que algunes no estaven molt predisposades, "em fan mal les cames, molta cosa avui no la faria"," a mi encara em dura el cansament d'ahir", la cosa se 'n va anar de mare, finalment, la Montse que era la que feia més temps que caminava va parlar, "a  vere  així perquè hem vingut?, i  vatros  voleu fer Estels del Sud? Au va, aixequeus i feu una  sentadilla  a veres. . com esteu " els hi va dir una mica emprenyada. I totes a creure, qualsevol li portava la contrària.

"A  vere , no diem de no fer res, diem de fer alguna cosa més suau que ahir".

Finalment, van decidir anar al  Parrissal . Van acabar d'esmorzar, van preparar bocates per a l'excursió i un cop vestides van marxar.

En arribar al pàrquing del  Parrissal , sorpresa, sabeu amb qui es van trobar?, sí, els dos nois del dia abans. Ells feien Estels de Sud, l'etapa de Beseit a Font Ferrera. Van xerrar una mica, "quina casualitat de tornar a trobar-nos". Van caminar una estona junts després ells van anar tirant.

Les floretes passada la crisi del matí estaven de bon humor i disposades a passar-ho bé, a la fi per això havien vingut.

Gaudien del recorregut, és un lloc preciós, anaven per les passarel·les resseguint el curs del Matarranya a estones per sender, fent fotos, xerrant, rient ia tot això van arribar a l'antesala de les gúbies.

Allí les parets s'alcen verticals i es van estretint formant les Gubies del Parrissal,van deixar a l'esquerra un sender que porta al Pas del  Romeret  que no volien fer. Aquest pas és tracta d'una paret vertical, d'una altura considerable equipada amb grapes i cadena, un cop a dalt se segueix per una sendera que et deixa a l'altre costat de les  gubies , és fa servir en temporades que ha plogut. . . . . molt i no és pot passar perquè el riu baixa ple, i depenent de quin costat l'agafes el puges o baixes.

Però tranquils, elles  no el   pensaven fer ni de pujada ni de baixada. Així que un cop a l'antesala van fer una petita pausa i van aprofitar per menjar. Un cop haver descansat per continuar.

Van avançar entre grans blocs de pedra en mig d'aquelles parets, van arribar a un punt on no podíem continuar llevat que és banyessin, i aquí va començar una nova trifulga.

"Noies ens hem de banyar", "sí, però se'ns banyarà tot i, per allí trobeu que pujarem?", jo no ho veig clar, a més acabem de menjar. Jo no em banyo", altres reien. "Què fem  pos ?".

A tot això apareixen en escena els sorolls, "ei que feu?", "res aquí decidint que fem", "si voleu us ajudem".

Les noies es van mirar, alguna no s'ho va pensar dues vegades i ja era dins l'aigua, a poc a poc es van anar tirant totes, amb una barqueta que portaven els nois van anar passant les motxilles i calçat de tothom, i els van. . ajudar a pujar per l'altre costat.

Van anar avançant junts un bon tros, eren molt  templats . , però en arribar a la resta de grup els van dir que anessin per dins, per la vora que no cobria,  bueno  aigua per la cintura, uns rien i els altres... ho pots imaginar, la sang  al riu no vas arribar però.  Finalment  tot  va acabar  en riures .

En arribar a un encreuament va arribar el moment de despedir-se, ells havien de continuar cap a dalt i ells als cotxes.

No  s'ho van pensar  dos  vegades, quan van arribar al desviament, es van asseure per calçar-se i alguna cosa més, a totes els va venir a l'hora, quina estampa, encara sort que no passava ningú. Un totes ben condicionades es van posar en marxa. Van anar pujant a poc a poc, intercalant els que no tenien vertigen amb els que si, la Montse quan va arribar dalt va fer una mena de dansa, ho havia aconseguit, havia pujat, de fet, totes ho van fer, segurament soles no. . . . ho haguessin fet, però juntes tot era possible. Van gaudir del que quedava de recorregut.

Només quedava recollir les coses de la casa rural i tornar a casa, però havia estat un cap de setmana fantàstica, el primer de molts.