Tivissa

Ara que aquest cap de setmana és la  Pilarica  em ve al record la de fa nou anys, va caure igual que enguany. A mitjan setmana, Ximo ens va proposar d'anar a passar el cap de setmana en famílies a Tivissa. El seu germà és capellà allí i ens pot deixar un bon preu una casa que té l'església, com una casa de colònies.

No ens ho vam pensar  dues  vegades, les floretes vam posar la maquinària en marxa per passar un bon cap de setmana.

Com teníem poc temps per organitzar-ho tot el primer que havíem de saber era quants seríem, així que vam fer llista i vam donar 24 h per apuntar-se. Déu-n'hi-do quina gentada!! 10 famílies s'hi van apuntar.

Es van organitzar per anar a comprar, a més cada família va portar alguna cosa, pizzes, coc, truites, no els hi va faltar de res.

Així que divendres  tarda /nit van anar arribant a Tivissa, alguna família ho faria dissabte.

Tivissa és un poble de la Ribera d'Ebre d'uns 1635 habitants, envoltat de muntanyes, les de Tivissa-Vandellòs, a prop, a 21 km es troba  Llaberia  que pertany al municipi de Tivissa i de la que també hi ha Infinitat de muntanyes per recórrer, aquest, però, ens centrem a Tivissa.

La casa es trobava enfront de l'església, els separa una gran plaça on els infants jugaven sense cap perill. La casa era gran, amb grans sales, cuina, lavabos i habitacions amb lletres. Els nens el primer que van fer va ser triar habitació, volen dormir tots junts, els grans tampoc al llit de dalt i els petits a baix, els pares poca cosa podíem dir i volíem, és tractava de passar tots un bon cap de setmana. Així que un cop tots tenien llit van sortir a jugar al carrer. Tot i que erem a mitjan octubre la temperatura era bona.

Els grans mentre organitzàvem cuina i començàvem a fer el sopar.

Cridem a sopar a la joventut, Déu meu!! "Però que suats, hem de fer dutxa", "no cal" deien, "i tant que cal, va davant de mi".

I així entre plors i riures vam fer una dutxa ràpida. Un cop nets i amb pijama els vam seure a sopar. Quina  taulada  de nens!! Feien molt de goig.

Un cop sopats van anar a jugar a una sala que hi havia buida i nosaltres vam recollir i per taula per sopar. Va ser un sopar tranquil entremig de riures i bon rotllo.

Vam anar a dormir tard, quan els nens van caure rendits de tant de jugar.

L'endemà al voltant de les 9 h del matí ja erem  casi  tots desperts.

Vam començar a preparar l'esmorzar i motxilles per a l'excursió. El Ximo ens volia portar a un cim que hi ha dalt del poble, Roca Verdura, i després volíem anar a animar a la gent del club que corria a la Cursa de Tivissa. Així que sense perdre temps i un cop tots esmorzats i canvis vam començar la ruta.

Estàvem contents,  bueno , hi va haver  dos  criatures, un el meu petit i el de l'amiga que van pujar al cim plorant, a  tot  pulmó . S'havien barallat, encara avui no sabem el perquè. " Se  bon va tota la força plorant" els dèiem i encara ploraven més fort, sobtadament  a l'arribar  a dalt van callar.

Des de Roca Verdura teníem bones vistes al poble. Ens vam fer la foto i vam continuar cap on era tota la logística de la cursa.

Vam veure arribar als companys, vam fer un beure i cap a casa a dinar.

Després de dinar van acabar d'arribar les famílies,  al matí  havien tingut partit de futbol. Ara ja erem tots.

Per la  tarda  vam fer una altra excursió passant pels rentadors del poble, vam arribar fins a l'Ermita de Sant Blai, van pujar a la creu i cap a la casa falta gent.

En arribar és van quedar a la plaça jugant amb els nens del poble fins a l'hora de sopar.

El sopar va ser una festa, erem un bon grup ben avingut, ens hi vam passar bé i també se'ns van fer les tantes.

L'endemà després d'esmorzar vam recollir i preparar alguna cosa per dinar. Marxàvem a  Llaberia  a fer una excursió pels voltants.

A l'entrada del poble ens vam trobar amb una altra família que va venir de Reus a passar el dia.

Vam dinar a l'àrea de Santa Marina i després cap a casa.

S'havia acabat un cap de setmana magnífic, ple de bons moments que encara avui recordem.