Mola Porquera

És un diumenge a finals d’abril, la primavera explota i el dia s'allarga.

Per motius de feina i presentació del meu llibre no havia pogut sortir a escampar la boira, així que decideixo que aquesta tarde ho faré. Li comento a la sòcia que tampoc no ha pogut sortir i em diu que sí, que ella i Lluís s’apunten. Quedem cap a les 16 h i pugem al Port, anem fins al pàrquing de Cova Avellanes on deixem el cotxe. 

Fem 300 m per pista direcció Fredes, a la mateixa corba trenquem a l’esquerra per un corriol que en du fins a uns estrets, passem pel mig i seguim pel barranquet fins als clots de Pastor, ara girem a la dreta, sortim a una pista i la seguim cap avall. La seguim uns 350 m més o menys (passarem a veure l’Ull del Cel, ja que em diuen que no hi han estat mai), ara girem a l’esquerra, anem per un corriol que de seguida deixem fent una desgrimpada i continuant amb molt de compte cap a baix fins que arribem a l’Ull. 

Ull del Cel

L’Ull de Cel és un forat al mig la roca amb forma d’ull, que s’ha anat formant per l’erosió de l'aigua, es troba al mig del Barranc d’Aigua Donzella prop de la pista central, les seves aigües desemboquen al del Regatxol. No ens hem de confondre amb el Racó d’Aiguadonzella que es troba al Barranc de Covalta.

Entrem dins de l’Ull per veure la seva magnitud. Sortim d’aquest pel mateix lloc per on hem entrat i desfem el camí, sense arribar a la pista trenquem cap a l’esquerra i baixem camp a través fins a la llera del barranc, des d’on podem observar d’una altra perspectiva del forat. 

Cares a les parets del barranc

Sortim a la pista i fem 5 m direcció Cova Avellanes, de seguida la deixem i seguim per l’esquerra per un corriol que va paral·lel al curs del barranc, al pròxim encreuament continuem de nou per l’esquerra i uns metres més endavant ens deixa dins de la llera del barranc, trobem una foradada al mig, passem per uns estrets on les parets formen cares (tireu imaginació). Hem continuat caminant uns 300 m, però ara hem de sortir, trobem aigua, cosa que ens impedeix seguir, no hi ha camí, així que avancem per on podem fins al Pantanet, una mena de presa. Continuem per fora, ara per un camí que va pujant per tornar a baixar de nou fins a la llera on trobem algun toll. Seguim per dins fins a arribar a la pista del Regatxol.

Estrets amb aigua

Un cop a la pista pugem una mica fins a la Cova dels Ossos. Es troba a la vora mateix del camí, s’hi entra fàcilment  a peu pla i podem observar diferents banderes. Un cop vist sortim i baixem fins al revolt sense fer-lo, continuem per l’esquerra per un corriol que va pujant fins que arribem a una tartera, una senyora tartera que ens farà suar i de valent. 

Tartera

Cova dels Ossos

Ens ho prenem amb calma, hem de pujar fins al dalt de tot, comencem pel mig fent ziga-zaga, en arribar al final fem parada per recuperar una mica. Un cop hem recuperat creuem la tartera, després d’uns metres veiem que la pujada que busquen, així que reculem (si algú té vertigen, aconsellem seguir i girar a l'esquerra i pujar per una canal sense cap complicació), anem seguint direcció inversa fins a un collet, seguim cap a la dreta, cap a una paret la qual haurem de grimpar, és una grimpada exposada, on cal parar compte on podem mans i peus no apta per al tothom, cal estar acostumat a moure’s per aquest tipus de terrenys i no tenir vertigen. 

Grimpada

Pugem a poc a poc un darrere l’altre sense pressa, sense posar pressió al que va davant, al davant de tot va Lluís, el segueix la Sòcia i jo vaig l’última. Arribem a un petit repetjó, quan jo arribo la Tere ja ha marxat, està fent l'última grimpada. Arribo jo i el Lluís arranca i darrer d’ell jo, de sobte sentim uns crits, crits d’eufòria, la Tere ja és a dalt la Mola, el que la fa cridar és l’adrenalina. De seguida arribem a dalt i riem. Bua!! La veritat és que hem tingut pujada d’adrenalina i tant, ara les vistes bé s’ho valen.

Mola Porquera

La Mola Porquera amb els seus 1048 m, ens regala unes fabuloses vistes al Regatxol, la Mola, Caro, el Marturi, Carlares...

Mola Porquera

Ens ho estem una estona gaudint del paisatge. És hora de baixar, ho fem direcció el Portell, fem tota la carena per endinsar-nos per un bosc, anem buscant el millor pas, tot i que no hi ha sender es camina bé. Anem baixant fent corbes, com una serp, fins a arribar a un sender ben marcat i que seguim cap a l’esquerra, uns metres més endavant seguim per una pista, ho fem uns 400 m. Trenquem a la dreta per un corriol que ens deixa de nou a una pista, la seguim cap a dreta, aquesta ens deixa a la pista que va a Fredes, nosaltres continuem en direcció oposada, en pocs metres som de nou al pàrquing on finalitzem ruta.

Bonica i distreta ruta al bell mig del Port.

Disfruteu-la i ja sabeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/211057394?wa=sc