Mola Porquera

És un diumenge a finals d’abril, la primavera explota i el dia s'allarga.

Per motius de feina i presentació del meu llibre no havia pogut sortir a escampar la boira, així que decideixo que aquesta tarde ho faré. Li comento a la sòcia que tampoc no ha pogut sortir i em diu que sí, que ella i Lluís s’apunten. Quedem cap a les 16 h i pugem al Port, anem fins al pàrquing de Cova Avellanes on deixem el cotxe. 

Fem 300 m per pista direcció Fredes, a la mateixa corba trenquem a l’esquerra per un corriol que en du fins a uns estrets, passem pel mig i seguim pel barranquet fins als clots de Pastor, ara girem a la dreta, sortim a una pista i la seguim cap avall. La seguim uns 350 m més o menys (passarem a veure l’Ull del Cel, ja que em diuen que no hi han estat mai), ara girem a l’esquerra, anem per un corriol que de seguida deixem fent una desgrimpada i continuant amb molt de compte cap a baix fins que arribem a l’Ull. 

Ull del Cel

L’Ull de Cel és un forat al mig la roca amb forma d’ull, que s’ha anat formant per l’erosió de l'aigua, es troba al mig del Barranc d’Aigua Donzella prop de la pista central, les seves aigües desemboquen al del Regatxol. No ens hem de confondre amb el Racó d’Aiguadonzella que es troba al Barranc de Covalta.

Entrem dins de l’Ull per veure la seva magnitud. Sortim d’aquest pel mateix lloc per on hem entrat i desfem el camí, sense arribar a la pista trenquem cap a l’esquerra i baixem camp a través fins a la llera del barranc, des d’on podem observar d’una altra perspectiva del forat. 

Cares a les parets del barranc

Sortim a la pista i fem 5 m direcció Cova Avellanes, de seguida la deixem i seguim per l’esquerra per un corriol que va paral·lel al curs del barranc, al pròxim encreuament continuem de nou per l’esquerra i uns metres més endavant ens deixa dins de la llera del barranc, trobem una foradada al mig, passem per uns estrets on les parets formen cares (tireu imaginació). Hem continuat caminant uns 300 m, però ara hem de sortir, trobem aigua, cosa que ens impedeix seguir, no hi ha camí, així que avancem per on podem fins al Pantanet, una mena de presa. Continuem per fora, ara per un camí que va pujant per tornar a baixar de nou fins a la llera on trobem algun toll. Seguim per dins fins a arribar a la pista del Regatxol.

Estrets amb aigua

Un cop a la pista pugem una mica fins a la Cova dels Ossos. Es troba a la vora mateix del camí, s’hi entra fàcilment  a peu pla i podem observar diferents banderes. Un cop vist sortim i baixem fins al revolt sense fer-lo, continuem per l’esquerra per un corriol que va pujant fins que arribem a una tartera, una senyora tartera que ens farà suar i de valent. 

Tartera

Cova dels Ossos

Ens ho prenem amb calma, hem de pujar fins al dalt de tot, comencem pel mig fent ziga-zaga, en arribar al final fem parada per recuperar una mica. Un cop hem recuperat creuem la tartera, després d’uns metres veiem que la pujada que busquen, així que reculem (si algú té vertigen, aconsellem seguir i girar a l'esquerra i pujar per una canal sense cap complicació), anem seguint direcció inversa fins a un collet, seguim cap a la dreta, cap a una paret la qual haurem de grimpar, és una grimpada exposada, on cal parar compte on podem mans i peus no apta per al tothom, cal estar acostumat a moure’s per aquest tipus de terrenys i no tenir vertigen. 

Grimpada

Pugem a poc a poc un darrere l’altre sense pressa, sense posar pressió al que va davant, al davant de tot va Lluís, el segueix la Sòcia i jo vaig l’última. Arribem a un petit repetjó, quan jo arribo la Tere ja ha marxat, està fent l'última grimpada. Arribo jo i el Lluís arranca i darrer d’ell jo, de sobte sentim uns crits, crits d’eufòria, la Tere ja és a dalt la Mola, el que la fa cridar és l’adrenalina. De seguida arribem a dalt i riem. Bua!! La veritat és que hem tingut pujada d’adrenalina i tant, ara les vistes bé s’ho valen.

Mola Porquera

La Mola Porquera amb els seus 1048 m, ens regala unes fabuloses vistes al Regatxol, la Mola, Caro, el Marturi, Carlares...

Mola Porquera

Ens ho estem una estona gaudint del paisatge. És hora de baixar, ho fem direcció el Portell, fem tota la carena per endinsar-nos per un bosc, anem buscant el millor pas, tot i que no hi ha sender es camina bé. Anem baixant fent corbes, com una serp, fins a arribar a un sender ben marcat i que seguim cap a l’esquerra, uns metres més endavant seguim per una pista, ho fem uns 400 m. Trenquem a la dreta per un corriol que ens deixa de nou a una pista, la seguim cap a dreta, aquesta ens deixa a la pista que va a Fredes, nosaltres continuem en direcció oposada, en pocs metres som de nou al pàrquing on finalitzem ruta.

Bonica i distreta ruta al bell mig del Port.

Disfruteu-la i ja sabeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/211057394?wa=sc

Les Gúbies de la Vallfiguera

 Aquest cop ens endinsarem a la Vallfiguera per veure les gúbies que porten el mateix nom. El seu naixement es troba al peu de la Mola Catí i, tot i que té engorjats secs, normalment l'aigua és una de les coses principals a l'hora de fer barrancs, no deixa de ser una delícia per al descens de barrancs ja que disposa de moltes al·licències com ràpels, marmites, blocs..

Nosaltres però, no farem el descens de barranc, en remuntarem un tram fins arribar a ales gúbies.

Vistes al barranc de la Vallfiguera

Aproximació:

Des de Roquetes agafem la carretera que porta als Reguers, els passem i quan arribem al canal Xerta-Càlig, girem a l'esquerra i acte seguit al pont, a la dreta, seguirem per la pista fins a la Peixera de la flor, on trobarem alguns racons per aparcar.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 15,36 km

Desnivell: 818 M

Dificultat: Moderada

Ruta:

Baixem uns metres i creuem el barranc de la Vall Cervera, remuntarem la pista que tenim al davant, veurem una pista que surt a l'esquerra, ens altres recte. Anem guanyant altura, tot i el núvol que hi ha sobre les muntanyes, apreciem veure l'Espina I El Monclí. Seguim per la pista, una mica més endavant hi ha una cadena, passem per baix i seguim. Fa un dia solejat

tot i els núvols que ens acompanyen. 

Arribem a una esplanada i un mas en runes, és el Mas de Roca. Una llàstima, és un bon lloc, bones vistes, tranquilitat, natura..

Mas de Roca

Al fons podem veure el nostre objectiu, apreciem com el barranc a poc apoc és va tancant. 

Seguim, trobem un encreuament, seguim recte, 500 m més endavant arribem a una mena de rotonda, una esplanada rodona amb un pi al mig, un camí que surt per la dreta i un altre a l'esquerra, seguim per l'esquerra, per un corriol que ens deixarà a la llera del barranc.

un cop al barranc el primer que veiem és la font de la Vallfiguera que es troba amagada entre els grans blocs de pedra. Avancem una mica i trobem la primera grimpada del dia, la salvem tot i que a uns ens costa més que als altres.

Barranc

A partir d'ara anirem remuntant el barranc amb molt de compte, buscant i seguint les fites que anem trobant i que ens indiquen per on continuar. De vegades ens portarà a sortir del barranc per fer algun tram per sender. La veritat és que remuntar és impressionant, simplement espectacular. Avancem entre mig de blocs de pedra, a cops enormes i més costosos, però tots els anem salvan. Sortim del barranc i anem pel costat de la paret d'un cingle, té una cova, fem una baixada i tornem a ser dins del barranc.

Gúbies

Avancem una mica més, fem un revolt i després els blocs desapareixen, fem un gir a la dreta i allí estan, dos grans engorjats s'alcen davant nostre donant-nos la benvinguda.

Entrem i caminem entremig de les dos grans parets i pedres, tenen una altura de vèrtic, es van estretint. després de 200 m arribem casi al final, ara cal avançar agarrats a una corda que hi ha clavada a la paret i els peus també posats a la paret, al fons hi ha una petita olla on hi ha una mica, poca, d'aigua.

Gúbies

Després d'un moments dins, desfem el camí, ara hem de baixar tot el barranc, cal fer-ho amb compte, és més fàcil ferlo de pujada que de baixada. Desfarem el camí durant 2,5 km que arribem a una intersecció, ara girem a l'esquerra, seguim per la pista, passem per davant de la Font de la Canonja, al proper encreuament tornem a girar a l'esquerra i seguim per aquí fins al Mas de Bitzo.

Mas de Bitzo

Aqui girem a l'esquerra, passem pel costat d'una gran carrasca, i baixem per un corriol que en du al Toll Blau, un toll d'aigua cristal·lina que convida al bany, tot i que nosaltres només ens remellem el peus. Fem una parada per gaudir de l'entorn i descansar un moment.

Toll Blau

És moment d'iniciar el retorn. Pugem de nou al mas però seguim recte per un corriol que va resseguint el barranc de la Vall Cervera. Va fent pujades i baixes còmodes, travessem per una tanca de ramat de fusta, passem per la Cova de Pasqualó i després decidim continuar per la canaleta, també pot anar per un sender que va una mica més avall, però per aquí és més xulo i divertit. Quan aquesta acaba seguim pel sender, passem pel costat d'un més en runes, seguim. una mica més endavant creuem el barranc, ara se'ns obre una gran vall davant nostre, us 500 m més endavant sortim a la pista, la remuntem i no res ja som als cotxes.

Vall

Espero que la gaudiu i recordeu, que no es noti que hi hem passat.

Salut, cames i muntanya.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/peixera-de-la-flor-gubies-de-la-valfiguera-toll-blau-174336037

Entre Barrancs, el de la Galera i el de les Carroveres

Parlant un dia de rutes amb una companya, em va aconsellar-ne una, “ves-hi que t'agradarà i en no res la tindràs feta”__ em va dir.

I vaig donar una ullada i vaig pensar,“” pinta bé“”. Així que un dimecres aprofitant que tenia festa per la tarda, en sortir de treballar me n'hi vaig anar, em vaig animar i la ruta es va allargar.

Racó dels Capellans

Aproximació:

Des de Roquetes agafo la T-3421 direcció el Mas de Barberans, passat el Mas, a 2,9 km hi ha un cartell a la dreta que ens indica la Vall, continua per allí. Als 2 km passo un pont, girem a la dreta, i uns metres més avant, a l'esquerra, hi ha un petit aparcament, aquí deixo el cotxe.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 11,57 km

Desnivell: 789 m

Dificultat: Moderada

Ruta:

Fa un dia gris, però fa xafogor, només espero que no plogui, no tinc ganes de pegar la volta. Així que tot i que el temps no m'acompanya, començo la ruta amb ganes. 

Just al costat on he aparcat surt una pista que pujo, la segueixo uns metres, és tancada amb una cadena, però, a la dreta veig un corriol, segueixo per allí. El sender va serpentejant i pujant suaument, passo pel costat d'un petit mas en runes. 

Coll de la Paulenca

Més endavant faig una petita grimpada, estic guanyant altura i ara, ja puc veure el Castell de l'Airosa, a la dreta tinc el barranc de la Galera ia l'esquerra el barranc de les Carroveres. Uns 800 m després d'iniciar la ruta, arribo al Coll de la Paulenca, de 497 m.

Continuo avançant tot admirant les serres que m'acompanyen a banda i banda, em giro i al fons, s'albira la Serra del Montsià. Continuo pujant, el sender és ben dibuixat. 

Al fons el Montsià

Arribo a un pas equipat amb cadenes, no és complicat, de fet, és pot salvar sense cadenes, però en cas d'estar la pedra humida són d'ajuda. 

Pas amb cadenes

Ara soc a dalt, en un petit altiplà, faig una parada per poder aviciar-me del paisatge. 

Al cel es dibuixen uns núvols compactes, espessos, alguns són grisos altres d'un blanc nuclear, entre ells queda algun espai on, un cel de color blau, apunta tímid el cap. Les serres tenen la silueta ben definida tocant el cel. Una pinzellada de verd les vesteix donant-los un toc de color. Em quedo una estona embaladida, gravant aquest retrat, tot i que faig fotos, aquestes mai reflexen la grandesa del que veig.

Al fons Caro i més avant l'Airosa

Al nord-est, al fons el Caro, més en primer pla l'Airosa, i casi al meu costat, la Punta de la Llobatera, la Cova Cabridera i Punta Blanca.

Després d'aquest moment d'absorció, continuo avançant.

Ara el camí va fent pujades i baixades suaus, creueo tres tarteres, faig una petita pujada, creuo una altra tartera, es comencen a veure pins, cada cop més espessos. Arribo al Coll de la Mola, em giro i don una última ullada al que deixo darrere, començo a baixar endinsant-me al bosc. El sender baixar fort, he de fer una desgrimpada ajudant-me una mica en els mans.

Coll de la Mola

Uns metres més avant el sender es transforma en una tartera que durarà fins a trobar el barranc de la Vall, cal baixar amb compte, travesso el barranc i faig cap a la Caseta de Misèria, una massada ben arregladeta.  Sento soroll d'aigua tot i que no la veig per enlloc.

Caseta de la Misèria

Faig un gir a la dreta, segueixo per la pista de la Vall de cara fora.

Veig una canaleta on baixa l'aigua que un moment abans havia sentit.

Arribo a l'altura del pont i paro, miro l'hora, és prompte, no m'ho penso dos vegades i travesso el barranc pel pont, pujaré al Racó d'en Marc, fa anys que no hi vaig i m' apeteix. . . . .

Així que encaro el camí amunt, arribo a un encreuament i, en primer lloc, vaig al racó.

Pujant al Racó d'en Marc

El Racó d'en Marc és una gran balma amb petites entrades, que es troba al Racó dels Capellans. Aquest està format per roques de formes cilíndriques, que amb el pas del temps l'aigua anat modelant. 

Davant la balma hi ha un petit barranquet ple de vegetació amb un petit toll a la part més alta.

És un racó ple d'una grandesa natural fora de mida, sempre que hi he anat, em poso dreta al mig de la balma mirant tot el que tinc al davant, i sempre tinc la mateixa sensació, em sento petita, insignificant, minúscula.

Racó d'en Marc

Després d'aquest moment, segueixo, torno fins a  l'encreuament i, ja que hi soc pujo al Forat de la Vella, una foradada que emmarca dos paisatges diferents, depenent des d'on arribis.

Admiro una estona la fotografia que tinc al davant i creuo el forat seguint pel corriol que va baixant, faig un revolt a la dreta i en no res ja soc al barranc. 

Forat de la Vella

Dubto un moment per on seguir. Finalment, ho faig per  la vora de la canaleta, seguint un estret caminet que va per baix. El segueixo amb molt de compte durant 3,5 km, és preciós, passos entre roques, vistes esplèndides.

 Arribo al final de la canaleta, he de travessar un petit barranc i ho faig per un pont que té una corda per ajudar a passar-lo. Un cop a l'altre costat, segueix el camí que és ven marcat, passo pel costat d'una baixa i enllaç a una pista encimentada. La segueixo cap avall entremig de camps d'oliveres. Aquesta em deixa al Camí de la Vall, segueix per la dreta i en uns pocs metres més ja soc al cotxe de nou.

Bona ruta, m'ha agradat molt, m'ha deixat bon sabor de boca.

Salut, cames i muntanya.

Recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al Wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dos-barrancs-ombria-del-toll-blau-coll-de-la-paulenca-raco-den-marc-forat-de-la-vella-canaleta- 171621953

Cova Terrera i cova d'En Gerret

En aquesta ocasió us porto a visitar dos de les coves que es troben a la mola Catí. Les més conegudes poder són Cova Cambra i Cova del Rastre, però n'hi d'altres que també poden visitar sense necessitat de material.

Avui visitarem la cova Terrera i la de Gerret, els dos dalt la Mola i dins el terme d'Alfara de Carles.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 7,44 km

Desnivell: 324 m

Dificultat: Moderada

Aproximació:

Des de Roquetes agafem la T-342 direcció els Reguers, quan arribem a la rotonda del “Lo Port”, agafem la 2 sortida direcció al Port. Arribem al Portell i seguim cap al Mascar. Just a la bifurcació que per l'esquerra puges a la Mola i recte vas al Mascar, a la dreta hi ha un petit descampat, allí deixem el cotxe.

Ruta:

Iniciem la ruta, direcció la Font del Mascar, que la trobem a 500 m més endavant. Avui no hi baixa aigua, després de pluges si pot veure baixar fins i tot la cascada.

És un racó encantador, amb dos banquets i molta ombra.

                                                            

Font del Mascar

                                                    

Continuem creuant el petit riuet i seguim un corriol ben fressat, veurem que en poc tros ens en surten dos per la dreta, nosaltres sempre pel de l'esquerra. Anem pujant, és una pujada còmoda, 1 km després en desviem uns metres per veure la Cova dels Pensaments.

S'hi entra per un petit passadís amagat amb una petita entrada, com una porta menuda, passat aquest pas entrem en una gran sala, amb una finestra per on entra la llum, penjant d'un fil hi ha un escrit que parla del famós bandoler de les conrades, Panxampla. 

Entrada a la cova dels Pensaments

Finestra de la cova

Escrit dins la cova

Sortim i seguim sender amunt, en no res arribem a un pal indicador, seguim cap a la Pedrera del Gall.

Des del pal fem 100 mi deixem el corriol per on anem i seguim per un que surt a la dreta. 

Anem seguint la carena, tenim unes vistes formidables a la Barcina, Tossa de la Reina, Caro. Avancem uns 600 m, trobem un monticul de pedres i veurem un pedregal, hi baixem, més o menys a la meitat, fem un gir a l'esquerra i ja veiem la boca de la cova, la Terrera.Té un petit mur a l'entrada, és va fer servir per desarel ramat. aquesta no és excessivament gran, però, si entra bé. Estem a una sala allargada d'uns 40 m, al principi és més ampla ia poc a poc es va estretint. Al final hi ha un forat, com un petit pou amb diverses formacions.

Entrada a la cova Terrera

Cova Terrera

Tornem a l'entrada, sortim i donem una ullada perquè em venia a la memòria d'haver estat a una altra cova, no la vam trobar, així que vam tornar a pujar pel pedregal i un cop al sender vam continuar el nostre camí. . Fem uns 300 m seguint la carena fins que arribem a una bifurcació, ens desviem cap a la dreta, anem baixant, anem per damunt de la boca de la cova, hem de buscar un baixador on caldrà fer una petita desgrimpada (és bastant amagat pel que costa una mica de trobar). Un cop trobat i baixat el baixador, girem a la dreta i molt pegats a la roca en dirigim a l'entrada entremig de la gran vegetació que hi ha.

Entrada a la cova d'En Gerret

Aquesta és gran, té una boca que ens permet entrar sense cap complicació, un cop a dins podem observar una gran sala, estem parlant d'uns 25 m per uns 6 m d'alçada. Està formada per petites entrades, a l'última, la que queda a l'esquerra faria falta material per poder continuar. Com nosaltres no en portem ens dediquem a observar la resta que déu-n'hi-do!! És plena de formacions, estalactites, al fons veurem una gran colada de colors, de veritat que val la pena anar-hi.

Columnes

Estactites

Un cop hem gaudit de l'espectacle visual que ens ha ofert la Cova, desfem el camí i pugem fins a la bifurcació, on seguirem en la direcció d'abans. Anirem carenejant fins a sortir a un altre sender ben marcat, és l'alternatiu al gr-7, el seguim fins que sortim a la pista de Llinars, la seguim uns 1,7 km que la deixem i seguim pel barranquet de la dreta que ens deixa davant el cotxe mateix.

Us deixo la ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/font-del-mascar-cova-dels-pensaments-cova-terrera-y-cova-den-gerret-181078787

Salut, muntanya i cames.