Capafonts, Cova de les Gralles

Torno al Baix Camp, és un territori ple racons espectaculars que em ve de gust anar descobrint. Aquest cop vaig fins a Capafonts, a les muntanyes de Prades. Es troba rodejat per la Febró, Prades, Vilaplana i Montreal, aquest últim pertany a l'Alt Camp. Es troba enclavat dins un amfiteatre de muntanyes com ara el Puig Pelat de 1071 m, Pena-Roja de 1025 mi el Picorandan de 991 m. Aquest últim pic és el primer que veu quan arribes a Capafonts i vens d'Alcover. La seva forma s'inscriu a la silueta d'una persona. Diuen que la seva forma és deguda al fet que un caminant és va quedar petrificat davant la gransa de les muntanyes que tenia al davant, i així poder gaudir-les eternament. Però, segons Joan Coromines lingüista català, diu que el seu significat en mocàrab és de Pic de Golondrina degut a les similituds de les formes.

Avui, però, ens endinsarem pel barranc de la Font Nova a prop de la Cova de les Gralles, la Font Llúdriga, la Font Nova i baixarem pel barranc de la Pixera.

Aproximació:

Des de Roquetes anem direcció Tortosa i després per la C-42 a prop de l'AP-7. Un cop a l'autopista no la deixem fins a Vila-seca on sortim i agafem la C-14 direcció Alcover. I d'aquí per la TV-7041 fins a Capafonts. Aquesta última cal fer-la amb calma, ja que té moltes corbes.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 12,40 km

Desnivell: 658 m

Dificultat: Moderada

Recorregut:

Aparquem a un pàrquing a l'entrada del poble. Només baixar del cotxe ja observem el Pic de Picorandan, ens observa. 

Comencem a caminar cap al poble, passem per davant de l'església i baixem pel carrer que hi ha just al davant. Passem per davant dels safaretjos, es troben tancats, seguim fins al carrer de les Farratgetes i pugem per un camí que surt casi al davant i que ens duu fins a una altra pista. La continuem durant 1 km, moment en què la deixem i seguim pel camí que hi ha a la nostra esquerra i que baixa fins a la llera del Riu Brugent, aquí anomenat Riu Horta. Hi baixem, travessem el Riu i anem per un sender bastant desdibuixat que ens deixa davant d'un dic d'on regalima aigua que va a parar a un toll. Les seves aigües són clares i el racó convida a la relaxació. Fem quatre fotos i desfem un tros el camí. Continuem pel sender que va pujar seguint el curs del riu, arribem a un mirador, es veu el racó on fa pocs minuts erem.

Toll

 Continuem avançant fins a arribar a les Tosques, el camí és bastant frondós, i per això a l'estiu convida a recórrer-l tot i la calor. Aquests tolls es van formar després de viure una riuada que va canviar el curs del riu formant aquestes piscines naturals. Continuem caminant fins al racó on neix el riu, la Font Llúdriga o Llodriga. Es creu que neix aquí perquè sempre hi brolla l'aigua inclús en períodes de sequera. Tornem uns metres al darrere fins a la pista i la creuem per seguir per un corriol que surt just al davant d'aquest raconet.

Les Tosques

Aquest va pujant ia poc a poc ens allunyem del riu, passem per baix del Morral de la Devesa i uns metres més avant, a la dreta, a la vora del camí ens trobem amb la Font de l'Espluga Negra que ho baixa un rajolinet, l'aigua és ben fresqueta. Uns 10/15 m més enllà hi ha una bifurcació, agafem el corriol de l'esquerra per visitar la Cova de les Gralles, després ja tornarem per seguir amunt. 600 m després, baixem al barranc i posteriorment de passar entremig d'unes grans roques, arribem a la cova.

Cova de les Gralles

La Cova de les Gralles és un gran abric on es veuen dibuixades en diferents colors, les traces d'aigua que hi han baixat, quan plou el riu crea una gran cascada que al seu temps, forja un gran toll en caure l'aigua. Té més o menys uns 30 m d'alçada per 51 d'amplada i uns 31 m de profunditat, perquè us feu una idea de les grans dimensions que té. Allí, observant-la em sento ben poca cosa, un ésser insignificant. 

Cova de les Gralles

Ens hi estem una estona, l'indret bé que s'ho mereix. Ja us ho avanço, les fotos no li fan justícia.

Bé, desfem el camí fins a la bifurcació i seguim cap a l'esquerra i amunt. Després de 700 mi 100 m de desnivell arribem al Pont de Goi, un gran arc de pedra en forma de pont, al que primer li passem per baix i després per dalt.

Pont de Goi

Continuem uns metres pel sender que ens deixa a una pista, seguim cap a l'esquerra direcció la Font Nova.

1 km més endavant arribem a la Font Nova. Seguim per pista, a tots els encreuaments seguim per l'esquerra. Aquesta a poc a poc es va estretint fins que torna un corriol. Passem per davant d'una caseta de ferro, moment en què entrem al barranc de la Pixera. Anem resseguint el sender que va just baix del cingle que és ple de coves i forats, entrant i sortint de la Cova dels Sifons, la Grèvol, la del Forat, la de la Escudelleta amb la seva Font, assomant-nos a miradors. És un goig per a la vista.

Font de l'Escudelleta

Abrics

Cova Grèvol

Passem pel baix del Puig Colomer de 965 m, després ens assomen a un mirador amb vistes al poble ia tota la impressionant barrancada.

Tornem enrere uns metres i oco!, no feu cas de la pujada, gireu a l'esquerra i avall just on és la fita.

400 m més avant trobem una gran foradada per la qual podem veure, ben enquadrat al mig, el poble de Capafonts. Pareix ben bé que està fet expressament.

Foradada

Seguim el nostre camí de baixada, anem travessant pista fins a sortir a la carretera, la que seguim per la banda esquerra fins al poble on acabem la ruta.

Us recomano el bar/restaurant Grèvol, bon menjar, atenció i preu.

Espero que la gaudiu i recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-tosques-cova-de-les-gralles-i-cova-del-grevol-des-de-capafonts-202929069

Colldejou, la Mola i Coves

Avui us deixo una ruta que fa un parell de setmanes vaig fer. Vaig anar fins al Baix Camp. A Colldejou per ser més exactes. Tot i que pertany al Baix Camp es troba al límit amb el Priorat. És un petit poble molt ben arregladet d'uns 160 habitants. Es troba just a baix de la Mola de Colldejou i la Mola com l'anomenen a la zona.

Es troba molt a prop de la Mare de Déu de la Roca per això la primera part de la ruta veurem el terra rogenc, argilós, després a la segona part, canvia.
Ens apropem amb cotxe fins a Colldejou, aparquem a un pàrquing a les afores del poble.
Comencem baixant la rampa i casi al davant veureu una pista que fa baixada, anem per aquí. Passem pel costat de l'Àrea de lleure de Colldejou, seguim un tros més fins a un pal de direccions, seguirem per l'esquerra pel Camí de Mont Roig- Colldejou, pel costat del Barranc de les Estellades, més endavant el deixem, el sender va girant cap a la dreta fins que ens deixa de nou a la carretera, la seguim uns metres, veurem un caminet marcat per una fita i que baixa, però de moment travessem la carretera i pugem per on veiem unes fites, el camí està un poc tapat, però s'hi passa bé. En no res arribem a la Cova d'en Janet, la primera del dia.

Després desfem el camí fins a la fita que havíem vist i agafem el camí que ens torna a deixar a la carretera, la creuem seguint les indicacions del Barranc de la Rifa, passarem per baix d'un pont, comte!! Si fa poc que ha plogut al se la terra argilosa pots relliscar.
Un cop passat el pont, a la dreta trobem la Covallonga. Aquesta està formada per vàries entrades a la roca de poca profunditat i amb marges de pedra, segurament eren refugi d'animals.
Seguim barranc amunt. A la nostra esquerra s'alça una gran paret, és Lo Grau de 424 m. Hi ha molta vegetació. Continuem pujant, trobarem dos bifurcacions, a les dos continuem per la dreta. Arribem a unes runes, és el Corral de l'Ermitana.

Seguim pel corriol de la dreta que ens durà al Bec de la Gallina Cega, després desfarem el camí i seguirem per l'altre corriol. La pujada al Bec és clara tot i no està el sender net del tot. Uns minuts després d'arribar a dalt.

Uauu… Quines vistes!! Enfront podem gaudir del mar, el Mediterrani, a la dreta la Serra de Llaberia, a l'esquerra la Mare de Déu de la Roca i casi detràs les nostres unes roques foradades, la Desenrocada, següent parada, però primer, gaudim del moment. Es respira una pau immensa.
Un cop ens hem delectat de les vistes tornem enrere fins al corral i seguim amunt. Trobem molts arboços (madroños), les cireretes de pastor estan al punt, en vaig collint i menjant, estan bones. Un altre lloc on solen haver-ne és a Cardó.
El terra és ara més roig. Arribem al Coll de l'Algar. Seguim de moment recte, ja recularem fins al Coll més tard. Avancem, per tota la serra grans blocs de pedra roja formen coves, algunes tenen formes ben curioses. 

Seguim cap a la Desenrocada. Arribem al Coll i deixem el camí i continuem per la dreta cap a les roques. Hi arribem per un bosquet de pins i alzines, el terra roig que contrasta amb el verd de les pedres, que estan plens de molsa. Ja som a dalt, trobem la primera foradada d'on podem veure el Bec de la Gallina Cega i darrere la Serra de Llevaria. Recorrem tot el cingle de la Desenrocada de Bailón, les vistes són bones, busquen un pas per passar a l'altre costat del cingle, el trobem, és un petit forat, fem una desgrimpada fàcil i anem fins al final on trobem una altra cova. rogenca, a dins les parets fan uns plegaments de formes diferents, és tan curiós com hipnòtic.

Desfem el camí, fem la grimpada ara de pujada i tornem al Coll del Collet Rodó, on continuar per la dreta travessant la tanca de fusta.
Anirem remuntant pel costat el Barranc de les Buidegasses, trobarem una altra intersecció que emprendrem per la dreta i amunt. D'ara i fins al Coll Roig és una bona pujada, la salvem pujant unes escales que han fet de terra i fusta.
Un cop al Coll continuem amunt uns metres, fins que trobem a l'esquerra un pal d'adreces, seguim per allí tot seguint les indicacions a la Mola. Anem seguint el gr 7-3, fins que arribem a l'altura de la Cova de la Mola que es troba a la nostra esquerra, una mica abans d'arribar al Portell de la Mola, aquí ens desviem per veure la Cova. Hi vaig entrar un tram, però estava relliscós i no vaig voler aventurar-me, així que després de fer un petit descans continuem cap amunt, casi som a dalt.
Arribem al cim on podem gaudir d'unes fantàstiques vistes.

La Mola té uns 2 km de llargada, és plana, el que ens dona una gran visibilitat. A un extrem et restes d'un Castell que tot i el pas del temps, encara que aguanta prou bé. Com que fa vent ens resguarden dins per menjar.
Després de menjar, recorrem una mica la Mola. Baixem pel Racó dels Caragols, és impressionant, quina verticalitat de cingles. Anem en cerca del Portell de la Mora per acabar baixant per la Canal de la Mora. És una baixada sense cap complicació, arribem al Coll de Guix, ara només queda seguir la pista fins a Colldejou.

Us deixo l'enllaç de la ruta del Wikiloc.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/colldejou-coves-mola-de-colldejou-192287749