Avui ens apropem fins a Pitarque.
Pitarque pertany a la província de Terol ia la comarca del Maestrat. Es tracta d'un petit poble de 61 h, per la seva vora passa és el Pitarque que neix més amunt i és un afluent del Guadalupe.
Havíem passat uns dies per la zona i l'últim dia vam decidir anar a veure el naixement del Riu Pitarque
Aproximació:
Veníem de Rubielos de Mora, val a dir que ja el trajecte amb cotxe va valdre molt la pena. S'hi podia arribar per diverses carreteres, nosaltres vam anar per Nogueruelas, Linares de Mora, vam fer parada a Valdelinares i després vam continuar fins Allepuz, aquí vam agafar la A-228 i vam seguir les indicacions a Aliaga. Si fins ara la carretera era a banda i banda casi un desert, a partir d'Aliaga la cosa va canviar. Arribant ja podem apreciar unes formacions geològiques brutals, plens d'estrats i plegaments, la carretera és amb moltes corbes i solitària, el que la fa perfecta perquè no pot córrer podem admirar el paisatge. Un cop arribem al Port de San Cristóbal iniciem la baixada fins a Pitarque, i quina baixada.
Ja som al poble, aparquem al pàrquing habilitar i començar la ruta.
Tipus de ruta: Anada i tornada.
Distància: 11,68 km
Desnivell: uns 400 m
Dificultat: Baixa
Ruta:
Ens dirigim cap al poble, passem per la plaça de l'ajuntament, anem seguint les indicacions cap al naixement del Riu Pitarque, passem també per davant dels rentadors i de la font, ia poc sortint del poble. Seguirem les marques del PR-TE-67, també veurem les del GR-8.1,però aquest últim mes endavant porta a un altre lloc.
 |
| Rentadors i font de Pitarque |
Anem avançant, al nostre davant, a la dreta podem veure el cim de Peñarrubia. Tant les seves pares verticals com les que tenim a l'esquerra tenen una gran alçada, potser uns 200 m. S'hi poden veure gran quantitat de voltors.
En 2,7 km més o menys som a l'Ermita Virgen de la Peña de Pitarque.
L'ermita és de planta rectangular i data dels segles XVIII i XIX, es troba a 1020 mia la meitat del recorregut més o menys.
 |
| Ermitata de la Virgen de la Peña |
Una mica més enllà trobem una bifurcació, deixem el GR i seguim recte pel PR.
Casi tot seguit, a la dreta tenim un salt d'aigua, avui no baixa aigua, però, quan ho fa, ha de ser impressionant.
Passada la cascada arribem a una antiga centra hidroelèctrica, és tracta d'un monument a la natura, l'espai es troba ben arreglat, aquest té una zona de taules i bancs amb una marquesina, aptes per parar, descansar i menjar una mica.
 |
| Central hidroelèctrica |
Estem deixant enrere les valls amb cultius, a mesura que anem remuntant el cabal del riu, ens endinsem en el congost, anem trobant petits boscos de xops, avellaners…
Arribem a la cascada i cova de Travertino. Aquesta és un tipus de roca porosa de baixa densitat que és forma a causa dels carbonats que van dissolts a les aigües. Aquest fenomen és dona a llocs on emergeixen fonts o petites cascades. En caure la precipitació a sobre la vegetació, sobretot damunt de la molsa, es va fosilificar
 |
| Cova de Travertino |
Anem avançant entremig de cascades, coves, vegetació i petits miradors. En trobem un, “El mirador de la Cara del Indio”, hi entrem i al front, la punta del cingle té forma d'això mateix, d'indi.
És un passeig agradable, silenciós, només el barull de l'aigua el trencament. Aquesta és cristal·lina, invita al bany, en èpoques de calor deu fer les delícies dels excursionistes. Anem desviant-nos de tant en tant per apropar-nos a la vora del riu.
 |
| Curs del riu |
Ara l'aigua se sent més forta, estem arribant al naixement. En realitat, el Pitarque neix a Fortanete, però, el seu cabal és tan petit que desapareix i no és fins aquí on tornar a aflorar de forma cabalosa, anomenant-se “l'Ull de la Font”.
El lloc és impressionant, una gran balma et dona la benvinguda a l'espai, hi ha una formació en forma de ximenea, aquesta és una esquerra que en èpoques de desglaç l'aigua baixa amb força per dins.
Avancem per la vora de la balma amb compte de no relliscar, més al fons hi ha grapes i escales de ferro a la paret per a salvar l'altura i arribar fins al final. Hi anem, fem les fotos de rigor, gaudim una estona de l'espai, estem completament sols el que encara el fa més encantador.
 |
| El Pitarque |
Tornem fins al pontet i ara, pugem per l'altre costat. Aquest és més aeri, també és equipat amb grapes, i escales de ferro, però a part, té una cadena, uns passamans per donar més seguretat al remitent. Al final hi ha un pas entre roques, molt estret, allí al fons, és on tornar a néixer el Pitarque.
 |
| Neixement |
Ja només ens queda desfer el camí fins al poble i acabar d'assaborir el recorregut.
La tornada a casa la fem pels túnels de Pitarque que formen part de la famosa Ruta del Silenci, ruta que us recomano, ja que a part de solitària, recorre per paisatges espectaculars de la província de Terol, que com bé diuen “Teruel existe” , i tant que ho fa i ja ho poden cridar ben fort. Això tot i que és molt apreciada i coneguda pels motoristes, també pot fer amb cotxe, això sí, amb una molt moderada velocitat.
 |
| Túnels de Pitarque |
Recordeu, que no és noti que hi hem passat.
Salut, cames i muntanya.
Com sempre us deixo la ruta del wikiloc, el desnivell no és el que surt, sinó el que us he posat més amunt.
Ruta del wikiloc:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/el-neixement-del-riu-pitarque-des-de-pitarque-161564406
