Carrer Ample i Pins del Collet de Fenassar

Avui ens apropem fins a la Terra Alta. El camí amb cotxe ja és bonic, primer per la C-12, a estones l'Ebre ben a prop, just després de passar l'Assut de Xerta, trenquem a l'esquerra per la N330-b. Un cop passat Prat de Comte seguim per la T-333 i en no res, ja podem veure la Muntanya de Santa Bàrbara, una petita muntanya punteguda, amb una ermita en runes i creu al cim, que dona la benvinguda a Horta de Sant Joan. . . . . . . . . . . Si observem per l'esquerra, veurem el Tossal d'en Grilló i el Montsagre d'Horta, de seguida se'ns obre un barranc, el de Cubars, veiem el Salt de Ferrassó i al fons, els inconfusibles Roques Benet. És una estampa la que és veu des de la carretera preciosa.

 Deixem l'entrador a Horta a la dreta, fem una corba i entrem per una pista asfaltada que surt a l'esquerra, la pista de la Franqueta. Tot i estar asfaltada la velocitat ha de ser moderada, el que ens permet gaudir del paisatge, passem per davant del mirador de les Roques Benet i la Font de la Pineda a la dreta, les Gronses a l'esquerra (unes muntanyes que formen un embut), continuem fins a l'àrea de la Franqueta, uns metres abans d'arribar es troba la zona d'acampada dels Ateus, ara tancada.
Arribem a la Franqueta per un pont que travessa el Barranc de la Vall d'Uixó, a la dreta hi ha taules de pedra amb els seus bancs corresponents i barbacoa amb taules i bancs de fusta, a l'altre costat, a l'esquerra. . . . . . . . . , es troba l'aparcament, lavabos, columpies i un toll gran. Aquí, deixem el cotxe. És punt de sortida de diverses excursions.
Nosaltres tornem a travessar el pont ara a peu i seguim per la dreta per la pista de terra, la seguim uns 600 m, on deixem la pista i seguim per un caminet que surt a l'esquerra la direcció de l'àrea interpretativa de la Marbrera.

Marbrera

Ens hem de remuntar fins als anys 60, el 1966 per ser més exactes, que és quan comença l'extracció del material del Carrer Ample. El 1990 van començar les protestes de la gent per defensar els valors naturals fins que és parar l'activitat.
El 2002 es crea el Parc Natural dels Ports i al 2005 es restaura la marbrera creant l'àrea interpretativa que avui dia pot visitar.

Passem la marbrera i seguim pel barranc, a estones per dins a estones per fora, anem entrant i sortint. Trobem algun que altre toll amb aigua, però podem passar sense problema. 2 km després arribem a la Font de les Bassetes, continuem remuntant, salvem un pedregal i la cosa s'estreteix, estem a l'estret de Palanques, continuem durant 1,2 km, l'avançament per tot el curs del barranc és lent. . . . . . . . . . , però val la pena, som a una esplanada, l'antesala del carrer Ample, on podem caminar bé i ja observem la gransa del que ve.

  

Estrets de Palanques

A l'antesala s'acaba la vegetació, alguna tímida creix i s'enrama per les parets del barranc, davant nostre s'alcen parets sinclinals, plens d'estrats i plegaments.Anem avançant a poc a poc per l'estret camí tot. . admirant la bellesa que tenim al davant.
No soc geòloga, però crec que no fa falta ser-ho per poder admirar l'obra geològica que se'ns presenta al davant, simplement entres en una altra dimensió. És una de les grans que amaguen els Ports i d'obligada visita

Barranc del Carrer Ample

                        

Ens desviem un moment per una entrada que fa el barranc per veure la Cova del Frare, ben segur va servir de Refugi, de fet hi ha restes d'un foc de no fa molt de temps.
Seguim, en no res enllacem amb el gr-7 i caminarem per ell fins al desviament de l'Espina, passant pel Mas de Maraco i el Coll d'Alfara.
Arribem a l'Espina, de 1181 m que pertany a Alfara de Carles, es troba al mig d'Alfara, Paüls i Horta de Sant Joan.

La Espina

M'agrada pujar a l'Espina, arribar i veure la imatge de la Terra Alta és preciosa, amb les Roques Benet i les Gronses a primer pla, i al darrere el nostre Caro, la Barcina, la Serra del Montsià, el Delta i la Vall de l'Ebre.
Fem quatre fotos i seguim, fa molt de vent i no fa bon estar. Ho fem per l'oest, anem a prop de la Punta de l'Enrajolada. A 1,3 km de l'Espina veureu un corriol que surt a l'esquerra, deixem el que ara seguim i continuem per aquest, 300 m més endavant girarem de nou a l'esquerra i pujarem fins a la Punta de l'Enrajolada. . . . . . . . . que es troba a 1198 m, a partir d'ara comença el mambo.

Anem baixant per on podem buscar el millor pas, el camí és inexistent, ho fem girant a poc a poc cap a l'esquerra, anem a prop del Coll de Fenassar de Dalt, un cop al Coll, emprenem la baixada cap al Coll de Fenassar de Baix, i després avançarem per un pinar, els Pins de les Fontetes de Santa Maria. Ara el camí s'intueix una mica, a poc a poc va girant a l'esquerra, ens porta per damunt d'una roca inclinada, creuem amb molt de compte. Arribem a uns pins enormes, no són els que busquem però. Seguim, ara anem pujant, hem de creuar a l'altre costat d'una tartera que ens separa del nostre objectiu. Mirem bé i decidim que el millor és pujar a l'inici de la tartera per creuar a l'altre costat. Ho fem sense cap complicació, un cop a l'altre costat, fem una petita grimpada i crestegem un tros. Al davant ja podem veure el nostre objectiu d'avui, els Pins Monumentals del Coll Fenassar.

Pins del Coll de Fenassar

Aquests pins van ser catalogats com arbres monumentals el 2005, són pinus nigra amb una alçària de 24 mi una volta de canó de 4,32 m, pertanyent a l'Ajuntament d'Horta, com el Pi de Balija i Lo Parot (una olivera). monumental).

És hora d'emprendre l'última part de la ruta, la baixada la fem per la tartera, déu-n'hi-do quina tartera, a poc a poc i bona lletra. Un cop a baix som de nou a l'antesala, només ens queda desfer el camí, barranc a baix, passant de nou per la marbrera fins a l'àrea de la Franqueta.

Tartera 

Com he dit, el Carrer Ample és d'obligada visita.

Salut i muntanya.

Rutes al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/franqueta-marbrera-carrer-ample-la-espina-los-pins-del-fenassar-194058993

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/franqueta-carrer-ample-coll-de-botana-cova-piletes-la-franqueta-72627832

Acampada a Làrea dels Ateus

Fa dies que no he fet cap entrada al blog, han estat dies d'estar pendents del temps i amb el cor encongit per succeït al País Valencià. Avui, però em ve de gust, potser per tindre el cap ocupat en altres pensaments, pensaments més alegres.
Per això em ve al cap l'acampada del 2017. L'any anterior en vam fer una d'improvisada i ens ho vam passar molt bé, per això a l'any següent vam voler repetir però amb més preparació.
Es duia a terme durant el mes de juliol a la zona d'acampada dels Ateus a Horta de Sant Joan. Aquesta àrea es trobava anant cap a la Franqueta, mig km abans més o menys. No tenia cap luxe ni molt menys, era una esplanada amb arbres, hi havia un petit edifici, on hi havia dos portes amb un forat a terra per fer les necessitats, al costat dos dutxes i dos piques per rentar-te la cara.

 A fora hi havia piques per rentar els plats i enfront, barbacoes. Cada matí venien i netejaven els WC recollien la brossa, almenys els cops que jo hi vaig anar. Et cobraven un preu simbòlic, crec recordar que 5 € per persona, no ho puc assegurar, però no era molt més.
No tenia cap luxe, però ho tenia tot, natura, tranquil·litat, el riu al costat per banyar-te i infinitat de camins per fer excursions si ens venia de gust. Una cosa que no teníem era cobertura mòbil, i això no era cap impediment per anar-hi.
Entre divendres tarda i dissabte al matí anàvem acudint tots, aquella va ser èpica, si us dic que érem entre gran i petits uns 60/ 70 no exagero gens, ocupava gran part de la zona. Era molt important fer bé el muntatge, al mig posàvem les taules, una filera per als nens i l'altra per als pares. Deixàvem prou espai per poder moure'ns, teníem taules per deixar el menjar (pizzes, truites, empanades, cocs.) i les neveres.
Voltant i formant un quadrat hi posàvem les tendes i les furgos, i al darrera les tendes, els cotxes. I per tal de tenir més ombra també posàvem uns toldos. Era ben bé un campament d'estiu. Com algú em va recordar no fa molt, les acampades del Peketrail eren lo más, i és veritat, l'acampada l'esperàvem tots, petits i grans. Eren dos dies especials, on l'únic requisit per assistir era tenir moltes ganes de passar-ho bé.

Els nens feien ben bé el que volien, l'única, cosa que tenien prohibit era anar sols al riu.
Sempre el preparàvem jocs, com una petita gimcana, així teníem la tarda del dissabte distreta. Aquell any, els vaig fer portar un Donuts per nen, en arribar me'ls van donar, "per a què vols tants de Donuts?", "aahh, ja ho veureu".
També vaig preparar el Caça Pokémons🤣🤣, era la temporada que casaven Pokémons amb el mòbil, allí com ja us he dit, no teníem cobertura i clar, no podien caçar-ne, quin desastre, per això, vaig comprar cartes de Pokémons i vaig dibuixar uns mapes de l'àrea dels Ateus.
Així que divendres a poc a poc anàvem arribant i començàvem a muntar i dissabte al matí ben d'hora arribava la resta i acabava de muntar.

Mentre uns muntaven els altres paràvem taules per esmorzar.
Un cop esmorzats i tot enllestit, en posàvem el banyador, les sabates de riu i anàvem caminant fins als estrets, la tornada els nens i dos o tres pares la fèiem per dins el riu per a la xalera dels petits, petits i grans. Quan trobàvem algun toll esperàvem als que feien el trajecte caminant i ens banyàvem junts.
Vam arribar fins a l'àrea de la Franqueta, i clar tant caminar i tant de Riu ens havia obert la gana," ara unes olivetes i pataquetes, un xoricet"," ostres sí, i un beure ben fresquet". Dos dels pares no s'ho van pensar dos vegades i van anar fins al campament, van carregar una nevera de begudes i una bossa en picoteo, vam fer un aperetiu la mar de polit entre animades converses, riures i algun bany.
Vam tornar al campament, i després de dinar i descansar una estona, vam començar a preparar els jocs de la tarde.
Va agafar la corda i la vam lligar un extrem a un arbre, vam anar passant un per un els Donuts i vam lligar l'altre extrem a un altre arbre, vam deixar la corda tensada i a una altura raonable.

Comença la diversió!
"Vinga va, aneu venint tots, grans i menuts"
Un cop vam tenir a tots al davant els vam explicar les regles. "Cada xiquet i xiqueta s'ha de menjar un Donuts, les mans han d'estar detrás, mentre mengeu els pares us banyaran amb pistoles d'aigua. Alguna pregunta? Ho teniu clar?"," i si mos està a punt de caure no el podem agafar en les mans?", "no".
"Va tots preparats? "Teniu les pistoles preparades?","sí"," 1,2,3 comencem!"
Que vam xalar!! De pistoles res, allò eren metralletes, crec recordar que cap xiquet va aconseguir menjar-se'l tot, vam riure molt i sabeu com va acabar?, amb una guerra campal d'aigua, pares contra fills, qui va guanyar? Tots sense cap dubte.
Un com secs vam passar al següent joc, vam fer 4 grups i els vam repartir els mapes, "ara, heu de trobar tots els Pokémons que hi han amagats per l'àrea?", " si dona!, heu amagat Pokémons?", "si, hi ha cartes amagades per tot arreu, el grup que en trobe més guanya" "1,2,3 ja".
Els vam tenir una bona estona distreta corrent amunt i avall. Van trobar casi totes les cartes i com sempre tots van guanyar, una bossa de xuxes per cadascun.
"Anirem al riu ara?" " Sí, va anem un rato".
Al tornar vam berenar i fer una sessió de ball mentre uns quants preparaven el sopar.

A la nit dos o tres adults se'ls van emportar a fer una petita excursió nocturna. Al tornar tots a dormir.
L'endemà ens ho vam agafar en calma, després d'esmorzar vam baixar al Riu, ens vam banyar tranquil·lament entremig de jocs.
Havent dinat i reposat una mica era hora de recollir i tornar a casa.
S'acabava un cap de setmana que recordaríem tots per sempre, però que no seria l'últim. Aquests caps de setmana ens enriquien a tots i em sento molt afortunada d'haver pogut contribuir-hi.