Les Gronses

 Aquests dies m'ha vingut al cap la sortida que vam fer a les Gronses fa més o menys un any. Feia temps que les tenia a la llista de desitjos i amb la màgia de Nadal aquest, es va complir.

Les Gronses són unes muntanyes que es troben entre Horta de Sant Joan i Arnes. Quasi tocant tenen les Moles del Don i enfront de les Roques Benet.

Vistes a les Roques Benet

 Tenen una altitud de 816 mi una forma ben curiosa, un embut. És una zona d'escalada freqüentada tant per les vistes com pel conglomerat que diuen és excel·lent i les vies poc exposades. Però això no ha sigut sempre així, sempre havien generat poc interès, fins a principis de segle no va a començar a explorar bé la zona, obrint noves vies.

No només s'hi pot fer escalada, també s'hi pot pujar caminant, així que avui, us invito a pujar-hi.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 5,82 km 

Desnivell: 405 m

Dificultat: Difícil

Aproximació:

Sortim de Roquetes en busca de la C-12 direcció Xerta, passada l'Assut seguim indicacions cap a Arnes. Anem ara per l'N-230n i la deixem més endavant que trenquem cap a Prat de Compte seguint per la T-333. Passem per la Farinera i deixem Horta a la dreta, uns metres més endavant trenquem a l'esquerra, per la pista de la Franqueta. Al primer entrador a la dreta seguim per allí. Al tercer encreuament seguim a l'esquerra i en pocs metres aparquem.

Seguim ara caminant, per la pista fins a arribar a un dipòsit d'aigua, ara seguim per sender fins a arribar al Coll de l'Oroval a 601 m, des d'on comença a tenir una bona perspectiva.

Vistes a la muntanya de Santa Barbara

 Seguim cap a la dreta seguint el sender que, a poc a poc es va enfilant. Quasi 1 km després d'arribar a dalt. Anem seguint un camí bastant fressat al costat d'un petit barranc, en poc ens porta al mirador de les Gronses. Brutal la vista que tenim, les Roques Benet, lo Tossal d'en Grilló, la Punta de L'Aigua, la Moleta de les Canals...

L'Embut

Ara anirem amb molt de compte, el terreny és complicat, tot i que tenim prou amplada la cosa és va estretint, a part que la terra és bastant relliscós. En no res arribem a l'embut, és espectacular, cal estar atents, ja que al costat de l'embut hi ha bona caiguda. Continuem caminant gaudint de tot l'espectacle que tenim al davant, quina passada!! 

Ens dirigim cap a la Gronsa, ara la paret és perpendicular el que ens dificulta caminar, però no ens treu el somriure i les ganes. Primer pugem a la Gronsa nord, s'hi arriba sense cap complicació, gaudim una estona de les vistes, fem unes fotos i desfem un tros el camí, ara anem a l'altra Gronsa a la qual també arriben bé, uns quants ens quedem. . al cim, uns altres baixen fent una desgrimpada, investiguen una mica el terreny, volen mirar si es pot continuar per allí. En no res tornen, no ho veuen clar, hi ha un pas un pèl exposat.

 Així que desfem uns 500 m el camí i seguim cap a l'esquerra buscant el millor pas, anem a la Mola de Biarnets. Ens trobem petits salts, fem una petita desgrimpada i no res som al Salt del Barber.

Aquest salt té una caiguda de 150 m, impressiona. Segons explica la llegenda, un barber de la població veïna d'Horta. Estava molt enrabiat perquè el seu burro no li feia gens de cas, en una d'aquestes va llançar l'animal pel salt, però el peu se li va enganxar i van caure tots dos al buit, d'aquí el nom del salt.

Salt del Barber

Però continuem amb la ruta, des del salt uns quants van pujar a la Mola de Biarnets mentre la resta buscàvem el sol. Un cop tots junts de nou seguim el camí que uns 400 m més endavant s'ajunta de nou amb el d'aquest matí, passem de nou pel Coll de l'Oroval i desfem camí fins al cotxe.

Espero que la gaudiu tan com jo.

Ruta al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-gronses-156412014

Acampada a Làrea dels Ateus

Fa dies que no he fet cap entrada al blog, han estat dies d'estar pendents del temps i amb el cor encongit per succeït al País Valencià. Avui, però em ve de gust, potser per tindre el cap ocupat en altres pensaments, pensaments més alegres.
Per això em ve al cap l'acampada del 2017. L'any anterior en vam fer una d'improvisada i ens ho vam passar molt bé, per això a l'any següent vam voler repetir però amb més preparació.
Es duia a terme durant el mes de juliol a la zona d'acampada dels Ateus a Horta de Sant Joan. Aquesta àrea es trobava anant cap a la Franqueta, mig km abans més o menys. No tenia cap luxe ni molt menys, era una esplanada amb arbres, hi havia un petit edifici, on hi havia dos portes amb un forat a terra per fer les necessitats, al costat dos dutxes i dos piques per rentar-te la cara.

 A fora hi havia piques per rentar els plats i enfront, barbacoes. Cada matí venien i netejaven els WC recollien la brossa, almenys els cops que jo hi vaig anar. Et cobraven un preu simbòlic, crec recordar que 5 € per persona, no ho puc assegurar, però no era molt més.
No tenia cap luxe, però ho tenia tot, natura, tranquil·litat, el riu al costat per banyar-te i infinitat de camins per fer excursions si ens venia de gust. Una cosa que no teníem era cobertura mòbil, i això no era cap impediment per anar-hi.
Entre divendres tarda i dissabte al matí anàvem acudint tots, aquella va ser èpica, si us dic que érem entre gran i petits uns 60/ 70 no exagero gens, ocupava gran part de la zona. Era molt important fer bé el muntatge, al mig posàvem les taules, una filera per als nens i l'altra per als pares. Deixàvem prou espai per poder moure'ns, teníem taules per deixar el menjar (pizzes, truites, empanades, cocs.) i les neveres.
Voltant i formant un quadrat hi posàvem les tendes i les furgos, i al darrera les tendes, els cotxes. I per tal de tenir més ombra també posàvem uns toldos. Era ben bé un campament d'estiu. Com algú em va recordar no fa molt, les acampades del Peketrail eren lo más, i és veritat, l'acampada l'esperàvem tots, petits i grans. Eren dos dies especials, on l'únic requisit per assistir era tenir moltes ganes de passar-ho bé.

Els nens feien ben bé el que volien, l'única, cosa que tenien prohibit era anar sols al riu.
Sempre el preparàvem jocs, com una petita gimcana, així teníem la tarda del dissabte distreta. Aquell any, els vaig fer portar un Donuts per nen, en arribar me'ls van donar, "per a què vols tants de Donuts?", "aahh, ja ho veureu".
També vaig preparar el Caça Pokémons🤣🤣, era la temporada que casaven Pokémons amb el mòbil, allí com ja us he dit, no teníem cobertura i clar, no podien caçar-ne, quin desastre, per això, vaig comprar cartes de Pokémons i vaig dibuixar uns mapes de l'àrea dels Ateus.
Així que divendres a poc a poc anàvem arribant i començàvem a muntar i dissabte al matí ben d'hora arribava la resta i acabava de muntar.

Mentre uns muntaven els altres paràvem taules per esmorzar.
Un cop esmorzats i tot enllestit, en posàvem el banyador, les sabates de riu i anàvem caminant fins als estrets, la tornada els nens i dos o tres pares la fèiem per dins el riu per a la xalera dels petits, petits i grans. Quan trobàvem algun toll esperàvem als que feien el trajecte caminant i ens banyàvem junts.
Vam arribar fins a l'àrea de la Franqueta, i clar tant caminar i tant de Riu ens havia obert la gana," ara unes olivetes i pataquetes, un xoricet"," ostres sí, i un beure ben fresquet". Dos dels pares no s'ho van pensar dos vegades i van anar fins al campament, van carregar una nevera de begudes i una bossa en picoteo, vam fer un aperetiu la mar de polit entre animades converses, riures i algun bany.
Vam tornar al campament, i després de dinar i descansar una estona, vam començar a preparar els jocs de la tarde.
Va agafar la corda i la vam lligar un extrem a un arbre, vam anar passant un per un els Donuts i vam lligar l'altre extrem a un altre arbre, vam deixar la corda tensada i a una altura raonable.

Comença la diversió!
"Vinga va, aneu venint tots, grans i menuts"
Un cop vam tenir a tots al davant els vam explicar les regles. "Cada xiquet i xiqueta s'ha de menjar un Donuts, les mans han d'estar detrás, mentre mengeu els pares us banyaran amb pistoles d'aigua. Alguna pregunta? Ho teniu clar?"," i si mos està a punt de caure no el podem agafar en les mans?", "no".
"Va tots preparats? "Teniu les pistoles preparades?","sí"," 1,2,3 comencem!"
Que vam xalar!! De pistoles res, allò eren metralletes, crec recordar que cap xiquet va aconseguir menjar-se'l tot, vam riure molt i sabeu com va acabar?, amb una guerra campal d'aigua, pares contra fills, qui va guanyar? Tots sense cap dubte.
Un com secs vam passar al següent joc, vam fer 4 grups i els vam repartir els mapes, "ara, heu de trobar tots els Pokémons que hi han amagats per l'àrea?", " si dona!, heu amagat Pokémons?", "si, hi ha cartes amagades per tot arreu, el grup que en trobe més guanya" "1,2,3 ja".
Els vam tenir una bona estona distreta corrent amunt i avall. Van trobar casi totes les cartes i com sempre tots van guanyar, una bossa de xuxes per cadascun.
"Anirem al riu ara?" " Sí, va anem un rato".
Al tornar vam berenar i fer una sessió de ball mentre uns quants preparaven el sopar.

A la nit dos o tres adults se'ls van emportar a fer una petita excursió nocturna. Al tornar tots a dormir.
L'endemà ens ho vam agafar en calma, després d'esmorzar vam baixar al Riu, ens vam banyar tranquil·lament entremig de jocs.
Havent dinat i reposat una mica era hora de recollir i tornar a casa.
S'acabava un cap de setmana que recordaríem tots per sempre, però que no seria l'últim. Aquests caps de setmana ens enriquien a tots i em sento molt afortunada d'haver pogut contribuir-hi.