La Caixa i el Periganyol

 Fa anys vaig fer la Caixa de Beseit i sempre vaig pensar que la tornaria a fer, com així ha estat, aquest cop, però l'hem fet més completa pujant al Periganyol amb un punt d'aventura com a mi m'agrada.

Ens dirigim en cotxe fins a Beseit i el deixem al pàrquing de l'entrada del poble , on es troba el punt d'informació.

Caminant per la pista. 

Ja peu, desfem uns 200 m de carretera i trenquem per la pista que surt a l'esquerra. La seguim durant 500 m més menys, ara, en lloc de continuar per la pista ho fem recte, no busqueu un camí, no n'hi ha. És una bona pujada que ens fa entrar en calor, arribem a la carena. Podem veure Beseit amb l'Ulldemó fumejant, parem una estona, recuperem, bevem aigua tot gaudint de les vistes abans de continuar.

Pujant a la carena

Carena

Continuem cap a l'esquerra carenejant, buscant el millor pas, també s'hi pot anar una mica més per baix, això a gust de cadascú. Arribem al Piló de 874 m , ara ja tenim vistes a Vall-de-roures . Seguim cap al Motlló, continuem per la carena uns 200 m, ara fem una grimpada, tot i que no té molta complicació, cal parar-hi compte. La fem, passem un pas estret i seguim per la carena, a la banda dreta observem uns quants voltors, just a baix, es troba l' Observatori d'aus Mas de Bunyol .

Periganyol

Continuem per la carena i arribem al Motlló de 925 m, el dia és ben clar pel que tenim unes magnífiques vistes. Prosseguim per la carena tot i que ara tenim un sender marcat, en no res ja veiem el Periganyol, hi arribem, es troba a 1025 m. Hi ha una petita estructura de pedra seca, com una caseta oberta, més dalt n'hi ha una altra de ferro amb vidrieres i al costat un piló geodèsic. Ara, veiem per primer cop el Pantà de Pena . Aquí decidim parra i esmorzar. Arriben un grup de quatre, tres molts i un altre que va sol que és de Cantàbria , aquest últim ens dona una mica de conversa i continua el seu camí. 

Pujant a la Caixa

Un cop hem esmorzat seguim el nostre camí, ara anem per un corriol que va endinsant a un bosc de pins , en no res arribem a la Caixa, un gran bloc de pedra, la qual voregem per un correcte corriol, arribem a l'altra alçada punta i ara sí que cal parar compte, estim a 994 ml, estim un cop a bon cop. això, cal anar amb compte, i si algú no veu segur o té vertigen, més val quedar-se a baix. Ens traiem les motxilles i els deixem a baix, anem pujant d'un en un, un cop a dalt ...buff ens quedem sense paraules, les vistes són esplèndides, recorrem tot el penya-segat fins a l'altra punta, és una gran esplanada totalment plana, abans fem quatre fotos amb baixa i ens preparem per a baixar, molta gent però esperem més tranquil. Al baixar cal parar-hi molt de compte, més que a la pujada, sempre són més complicades les baixades que les pujades. 

L

Un cop tots a baix a terra ferma continuem, desfem el camí uns 600 m, veiem una fita a la nostra esquerra, continuem per allí, un corriol que transcorre primer per un bosc i després va aclarint. Anem baixant a poc a poc fins a arribar a una pista, la seguim cap a la dreta, direcció Beseit. Aquest tram que ve ara, és per mi, el més feixuc, molta pista per al meu gust, 4 km ni més ni menys, veiem tota la carena que hem fet unes hores abans, anem caminant entremig de finques ben arreglades, a poc a poc ens n'anem encara cap a Beseit, se sent el soroll d'aigua, tenim el Matarranya  a prop.

Po

 La pista esdevé amb un corriol que va resseguint el Matarranya, durant 1 km anem gaudint del riu, passem per davall d'un pont de pedra seca , fins que el corriol fa un gir i va pujant deixant el riu avall, fem una última pujada ara ja per pista, l'anem seguint, i ara ja de baixada fins a la carretera.

Bona ruta per la zona de Beseit i en acabar una cervesa més que merescuda a la vora del Matarranya.

Salut, cames i muntanya.

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/211066481?wa=sc

Terranyes pel Mas de Pau

Avui una de potenta, on més de la meitat de la ruta, anirem sense camí definit.

Us invito a pujar a Terranyes pel pujador dels gats (nom popular entre els que hem fet la ruta), des del barranc de la Paridora.

Anem en cotxe fins a Arnes, un cop a Arnes seguim les indicacions al Toll del Vidre on deixem el cotxe.

Toll del vidre

Continuem ara a peu pista endins abans, però, baixem a veure el Toll del Vidre que, després de les pluges d’aquesta primavera llueix magníficament. Desfem el camí fins a la pista i la seguim uns 3,3 km, on es troba el Refugi lliure de Damià. 

Anem resseguint l’Algars que baixa content, el creuarem unes quantes vegades intentant no caure dins. 

Arribem al Refugi lliure de Damià. Aquest pertany al poble d'Arnes i es troba a prop del riu Algars. Està situat en un prat, on hi ha una taula de fusta amb el seu banc, a dins, trobem una gran sala amb una taula gran, xemeneia i alguns estris. A dalt una altra sala que fa d’habitació. El 1997 fou recondicionat per permetre l'estança. La clau la tenen a l’Ajuntament d’Arnes on és ha de demanar el permís. 

  

Mas de Damià

Després de donar-hi una ullada continuem el camí. Continuem uns 600 m més i arribem al Mas de Pau. El mas és privat, és una gran casa que pareix van començar han rehabilitat. Just al seu davant hi ha un gran anouer i a la seva soca es troba la Font del Mas de Pau. L’entorn és bucòlic i llueix un verd intens en aquesta primavera tan plujosa. 

Mas de Pau

Anem a la part del darrere i continuem cap a la dreta, en no res ens trobem caminant pel costat del Riu Algars. De vegades, però, hem d’anar saltant per damunt les pedres per creuar a l’altre costat, anem entrant i sortint del riu.

Estrets

Arribem a uns estrets, hi ha un toll d'aigua i no podem seguir, bé, no sense mullar-nos, i per això decidim pujar per un corriol que tenim a l’esquerra i que per mitjà d’un pas una mica complicat i penjat, i amb ajudar d’una corda, i una grimpada, saltegem el toll. 

Pas delicat

En no res tornem a ser a la llera de l’Algars. 400 m més endavant trobem un encreuament, per la dreta pujaríem pel barranc del Corb fins a la Mola de Lino, per l’esquerra a Terranyes, aquest últim és el camí d’avui, però primer continuem uns metres més fins al Toll Blau on fem parada per esmorzar.

Toll Blau

Pujador dels gats

Desfem el camí fins a l’encreuament i comencem a pujar, no hi ha corriol, pugem per una mena de tartera molt empinada, cadascú avança per on pot, hem d’arribar a un coll que tenim a l'esquerra, el Collet dels Bancs. Arribar-hi no ha estat fàcil, però a poc a poc hem arribat tots.

Collet dels Bancs

Continuem ara si, per un corriol, anem primer per dalt del Barranc de Sampera, després hi anem per dins, més endavant la cosa s’embruta, però continuem avançant tot gaudint de l’espectacle natural que ens envolta, arribem al Tancat del Tall Cremat i girem a poc a poc cap a dreta on trobem una roca per la qual, haurem de grimpar, un cop a dalt tenim unes vistes extraordinàries de la Mola de Lino i dels Masets de Lino. 

Vistes a la Mola de Lino

Continuem avançant pel Barranc de Sampera 1,2 km més o menys, moment en què trenquem a l’esquerra i amunt, pugem en línia recta i tirant cap a la nostra dreta, ho fem per on podem, hem perdut les fites, les tornem a trobar al cap d’una estona. 350 m després arribem al Refugi de Terranyes. És un lloc espectacular, a mi almenys m’ho sembla.  El Refugi consta d’una planta baixa amb una taula, aigüera, xemeneia i utensilis que la gent va deixant, per unes escales se'n puja a la planta de dalt, què és una sala on dormir. El Refugi es troba a 1173 m i és construït al pla de Terranyes.

Refugi de Terranyes

Aprofitem, dinem i descansem una estona.

Emprenem de nou el camí, sortim a la pista i la seguim uns metres, de seguida continuem per un corriol que hi ha a la nostra dreta i que el marca una fita. Anem baixant còmodament, a l’encreuament girem a la dreta, arribem a les mirandes, on podem gaudir d’unes espectaculars vistes a la Terra Alta.

Plans de Terranyes

 Continuem baixant, arribem al Coll de Bots i una mica després al Coll de Monfort, on agafem un corriol que tenim a l’esquerra i que baixa fort. El seguim fins al Mas de Llússero i d’aquí baixem a l’Algars, el creuem i tornem a ser al Mas de Pau, només ens queda desfer el camí fins als cotxes.

L'Algars

 És una ruta espectacular, gens fàcil tant pel terreny com pels trams que anem sense corriol, i la que cal saber orientar-se i està acostumat a moure's per la muntanya.

Recordeu, que no és nori que hi hem passat.

Salut i muntanya.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/toll-del-vidre-mas-damia-mas-de-pau-pujador-dels-gats-terranyes-211586200

El Racó del Frare a Sant Mateu

 Avui ens n'anem fins al Baix Maestrat (Castelló), a la població de Sant Mateu. Es troba 322 m d'altitud i té 2004 h. Està situat entre muntanyes, antigament a la Vall de l'Àngel, té nombroses fonts com la de Morella, la de les Piques i la Font Cuberta entre altres.

Té un gran llegat històric que és d'interès cultural, coincidint a la vila medieval. Per exemple l'Ajuntament que és gòtic civil valencià, o el Callejón de los Judíos, una Via Medieval restaurada i que es remunta al s. XIV, o el Palau Borrull que va pertànyer a una família noble i avui és el seu del Museu Municipal de Sant Mateu. Aquests són només una petita mostra de tot el seu arribat.

Però avui ens endinsarem pel paratge natural del Racó del Frare, tot caminant per entremig de camps d'oliveres, algunes centenàries.

Caps de cultiu

Arribem a Sant Mateu i aparquem davant mateix de l'institut i comencem la ruta camí amunt.

És el camí de la Font Morella per la que hi caminem uns 1,1 km, fins que trobem una bifurcació i el deixem per continuar per l'esquerra. Anem avançant entremig de finques d'oliveres ben arranjades. 1,9 km més endavant trobem una nova cruïlla, seguim per l'esquerra i uns 100 m després, en desviem un moment per veure una caseta en runes de pedra seca.

Construcció de pedra seca

 Desfem uns metres el camí i de seguida el deixem i continuem per un corriol ben fressat que surt per la dreta, el seguim uns metres i sortim de nou a la pista, primer seguim per la dreta fem un petit revolt i tot seguit, agafem el camí de l'esquerra, hi anem fins que conflueix amb la carretera del Bustal on, seguim cap a la dreta. Després d'1 km passem pel davant d'una altra caseta de pedra seca, i 600 m més endavant, travessem el riu de Bonança, és totalment sec. Un cop a l'altre costat, caminem per una finca ben arranjada d'oliveres amb petites construccions de pedra seca, seguim fins a sortir al camí dels Plans, just al costat d'una altra construcció, continuem per l'esquerra ia la pròpia intersecció també, 1 km després de començar a albirar el destí. Trobem en una revolta un pal d'adreces i un sender, per aquí seguim.

 Anem caminant per dins el Barranc de la Raya buscant sempre el millor pas, a mesura que avancem i el barranc es va obrint començar a percebre el gran cingle, la gran paret que tenim al davant, se suposa que hi hem de caminar pel mig, però, no percebem per on. Sortim de la llera i pugem pel corriol pedregós que va remuntant tot seguint petits pals amb marques de PR. De sobte sentim uns sorolls, són tres cabretes que ens acompanyen, creuen quasi per davant nostre i pugen per l'altre costat, paren un moment i ens observen igual que ho fem nosaltres, continuen el seu camí i nosaltres el nostre.

 A la nostra dreta hi ha una gran bauma, fem una petita grimpada i continuem per ella amb una seva pujada, al final veiem una corda, hem de pujar per allí, és una grimpada sense cap complicació, la corda ajuden a pujar. Uns 100 m més endavant deixem el PR i continuem per l'esquerra seguint marques roges, caminem ara per damunt de la bauma, passem pel mig de dues grans roques i fem una desgrimpada que ens deixa quasi a la faixa del cingle, només cal fer una petita grimpada.

. Uau… La lleixa és prou ampla per poder-hi caminar i fa una mica d'inclinació cap a dins pel que dona seguretat. La vista des d'aquí és impressionant. A la paret del cingle hi veiem forats que fan d'amagatall als animalons. Hi caminem durant quasi 1 km, després girem a la dreta i anem pujant fins que som damunt del cingle, ara, el recorrem tot per dalt, és un altiplà sense un camí definit tot i que avancem bé.

Arribem a un coll que és el punt més alt de la ruta 719 m, es troba al mig d'una pista, el camí del Mas de Roca a la qual, seguim cap a la dreta. Ara anem baixant i continuem fins a un nou encreuament on, agafem el camí del Mas d'en Coll, a la nostra esquerra.

Mas d'En Coll

El Mas d'en Coll tot i que ara és totalment en runes, es pot veure que era una senyora massada amb unes grans vistes a Xert i la Mola de Xert. Continuem pel corriol uns metres fins a un nou encreuament on, seguim per la dreta. El corriol és ben fressat més endavant trobem una nova intersecció, seguim per l'esquerra, per una baixada pedregosa, aquesta ens porta a travessar el Barranc de Ferreres, un cop l'hem creuat continuem per un còmode sender que transcorre per mitjà d'un pinar. Uns 500 m més endavant trobem un pal d'adreces, continuem per l'esquerra, pel PRV 214 direccions la Font de Morella que es troba a 1,775 km.

Font Morella

 La Font de Morella es troba dins ala Patronat Municipal de Cultura i Patrimoni Històric Artístic de Sant Mateu i es troba en procés de restauració. Es troba a uns 5 km de la població i el seu recorregut transcórrer entremig d'un paisatge totalment agrícola, caminant per pistes entremig d'oliveres entre els quals, n'hi ha alguna de mil·lenària.

Des de la font continuem per l'esquerra fent una pujada, a la propera intersecció seguim per la dreta i no deixarem el camí fins a arribar a Sant Mateu.

Us recomano fer una passejada pels seus carrers visitant els seus murals, antics rentadors, l'església.

Gaudiu del recorregut i recordeu, que no es noti que i heu passat.

Ruta del wikiloc;

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cova-dels-ermitans-mas-den-coll-i-font-de-morella-des-de-san-mateo-203124671

Capafonts, Cova de les Gralles

Torno al Baix Camp, és un territori ple racons espectaculars que em ve de gust anar descobrint. Aquest cop vaig fins a Capafonts, a les muntanyes de Prades. Es troba rodejat per la Febró, Prades, Vilaplana i Montreal, aquest últim pertany a l'Alt Camp. Es troba enclavat dins un amfiteatre de muntanyes com ara el Puig Pelat de 1071 m, Pena-Roja de 1025 mi el Picorandan de 991 m. Aquest últim pic és el primer que veu quan arribes a Capafonts i vens d'Alcover. La seva forma s'inscriu a la silueta d'una persona. Diuen que la seva forma és deguda al fet que un caminant és va quedar petrificat davant la gransa de les muntanyes que tenia al davant, i així poder gaudir-les eternament. Però, segons Joan Coromines lingüista català, diu que el seu significat en mocàrab és de Pic de Golondrina degut a les similituds de les formes.

Avui, però, ens endinsarem pel barranc de la Font Nova a prop de la Cova de les Gralles, la Font Llúdriga, la Font Nova i baixarem pel barranc de la Pixera.

Aproximació:

Des de Roquetes anem direcció Tortosa i després per la C-42 a prop de l'AP-7. Un cop a l'autopista no la deixem fins a Vila-seca on sortim i agafem la C-14 direcció Alcover. I d'aquí per la TV-7041 fins a Capafonts. Aquesta última cal fer-la amb calma, ja que té moltes corbes.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 12,40 km

Desnivell: 658 m

Dificultat: Moderada

Recorregut:

Aparquem a un pàrquing a l'entrada del poble. Només baixar del cotxe ja observem el Pic de Picorandan, ens observa. 

Comencem a caminar cap al poble, passem per davant de l'església i baixem pel carrer que hi ha just al davant. Passem per davant dels safaretjos, es troben tancats, seguim fins al carrer de les Farratgetes i pugem per un camí que surt casi al davant i que ens duu fins a una altra pista. La continuem durant 1 km, moment en què la deixem i seguim pel camí que hi ha a la nostra esquerra i que baixa fins a la llera del Riu Brugent, aquí anomenat Riu Horta. Hi baixem, travessem el Riu i anem per un sender bastant desdibuixat que ens deixa davant d'un dic d'on regalima aigua que va a parar a un toll. Les seves aigües són clares i el racó convida a la relaxació. Fem quatre fotos i desfem un tros el camí. Continuem pel sender que va pujar seguint el curs del riu, arribem a un mirador, es veu el racó on fa pocs minuts erem.

Toll

 Continuem avançant fins a arribar a les Tosques, el camí és bastant frondós, i per això a l'estiu convida a recórrer-l tot i la calor. Aquests tolls es van formar després de viure una riuada que va canviar el curs del riu formant aquestes piscines naturals. Continuem caminant fins al racó on neix el riu, la Font Llúdriga o Llodriga. Es creu que neix aquí perquè sempre hi brolla l'aigua inclús en períodes de sequera. Tornem uns metres al darrere fins a la pista i la creuem per seguir per un corriol que surt just al davant d'aquest raconet.

Les Tosques

Aquest va pujant ia poc a poc ens allunyem del riu, passem per baix del Morral de la Devesa i uns metres més avant, a la dreta, a la vora del camí ens trobem amb la Font de l'Espluga Negra que ho baixa un rajolinet, l'aigua és ben fresqueta. Uns 10/15 m més enllà hi ha una bifurcació, agafem el corriol de l'esquerra per visitar la Cova de les Gralles, després ja tornarem per seguir amunt. 600 m després, baixem al barranc i posteriorment de passar entremig d'unes grans roques, arribem a la cova.

Cova de les Gralles

La Cova de les Gralles és un gran abric on es veuen dibuixades en diferents colors, les traces d'aigua que hi han baixat, quan plou el riu crea una gran cascada que al seu temps, forja un gran toll en caure l'aigua. Té més o menys uns 30 m d'alçada per 51 d'amplada i uns 31 m de profunditat, perquè us feu una idea de les grans dimensions que té. Allí, observant-la em sento ben poca cosa, un ésser insignificant. 

Cova de les Gralles

Ens hi estem una estona, l'indret bé que s'ho mereix. Ja us ho avanço, les fotos no li fan justícia.

Bé, desfem el camí fins a la bifurcació i seguim cap a l'esquerra i amunt. Després de 700 mi 100 m de desnivell arribem al Pont de Goi, un gran arc de pedra en forma de pont, al que primer li passem per baix i després per dalt.

Pont de Goi

Continuem uns metres pel sender que ens deixa a una pista, seguim cap a l'esquerra direcció la Font Nova.

1 km més endavant arribem a la Font Nova. Seguim per pista, a tots els encreuaments seguim per l'esquerra. Aquesta a poc a poc es va estretint fins que torna un corriol. Passem per davant d'una caseta de ferro, moment en què entrem al barranc de la Pixera. Anem resseguint el sender que va just baix del cingle que és ple de coves i forats, entrant i sortint de la Cova dels Sifons, la Grèvol, la del Forat, la de la Escudelleta amb la seva Font, assomant-nos a miradors. És un goig per a la vista.

Font de l'Escudelleta

Abrics

Cova Grèvol

Passem pel baix del Puig Colomer de 965 m, després ens assomen a un mirador amb vistes al poble ia tota la impressionant barrancada.

Tornem enrere uns metres i oco!, no feu cas de la pujada, gireu a l'esquerra i avall just on és la fita.

400 m més avant trobem una gran foradada per la qual podem veure, ben enquadrat al mig, el poble de Capafonts. Pareix ben bé que està fet expressament.

Foradada

Seguim el nostre camí de baixada, anem travessant pista fins a sortir a la carretera, la que seguim per la banda esquerra fins al poble on acabem la ruta.

Us recomano el bar/restaurant Grèvol, bon menjar, atenció i preu.

Espero que la gaudiu i recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-tosques-cova-de-les-gralles-i-cova-del-grevol-des-de-capafonts-202929069