Les Gúbies de la Vallfiguera

 Aquest cop ens endinsarem a la Vallfiguera per veure les gúbies que porten el mateix nom. El seu naixement es troba al peu de la Mola Catí i, tot i que té engorjats secs, normalment l'aigua és una de les coses principals a l'hora de fer barrancs, no deixa de ser una delícia per al descens de barrancs ja que disposa de moltes al·licències com ràpels, marmites, blocs..

Nosaltres però, no farem el descens de barranc, en remuntarem un tram fins arribar a ales gúbies.

Vistes al barranc de la Vallfiguera

Aproximació:

Des de Roquetes agafem la carretera que porta als Reguers, els passem i quan arribem al canal Xerta-Càlig, girem a l'esquerra i acte seguit al pont, a la dreta, seguirem per la pista fins a la Peixera de la flor, on trobarem alguns racons per aparcar.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 15,36 km

Desnivell: 818 M

Dificultat: Moderada

Ruta:

Baixem uns metres i creuem el barranc de la Vall Cervera, remuntarem la pista que tenim al davant, veurem una pista que surt a l'esquerra, ens altres recte. Anem guanyant altura, tot i el núvol que hi ha sobre les muntanyes, apreciem veure l'Espina I El Monclí. Seguim per la pista, una mica més endavant hi ha una cadena, passem per baix i seguim. Fa un dia solejat

tot i els núvols que ens acompanyen. 

Arribem a una esplanada i un mas en runes, és el Mas de Roca. Una llàstima, és un bon lloc, bones vistes, tranquilitat, natura..

Mas de Roca

Al fons podem veure el nostre objectiu, apreciem com el barranc a poc apoc és va tancant. 

Seguim, trobem un encreuament, seguim recte, 500 m més endavant arribem a una mena de rotonda, una esplanada rodona amb un pi al mig, un camí que surt per la dreta i un altre a l'esquerra, seguim per l'esquerra, per un corriol que ens deixarà a la llera del barranc.

un cop al barranc el primer que veiem és la font de la Vallfiguera que es troba amagada entre els grans blocs de pedra. Avancem una mica i trobem la primera grimpada del dia, la salvem tot i que a uns ens costa més que als altres.

Barranc

A partir d'ara anirem remuntant el barranc amb molt de compte, buscant i seguint les fites que anem trobant i que ens indiquen per on continuar. De vegades ens portarà a sortir del barranc per fer algun tram per sender. La veritat és que remuntar és impressionant, simplement espectacular. Avancem entre mig de blocs de pedra, a cops enormes i més costosos, però tots els anem salvan. Sortim del barranc i anem pel costat de la paret d'un cingle, té una cova, fem una baixada i tornem a ser dins del barranc.

Gúbies

Avancem una mica més, fem un revolt i després els blocs desapareixen, fem un gir a la dreta i allí estan, dos grans engorjats s'alcen davant nostre donant-nos la benvinguda.

Entrem i caminem entremig de les dos grans parets i pedres, tenen una altura de vèrtic, es van estretint. després de 200 m arribem casi al final, ara cal avançar agarrats a una corda que hi ha clavada a la paret i els peus també posats a la paret, al fons hi ha una petita olla on hi ha una mica, poca, d'aigua.

Gúbies

Després d'un moments dins, desfem el camí, ara hem de baixar tot el barranc, cal fer-ho amb compte, és més fàcil ferlo de pujada que de baixada. Desfarem el camí durant 2,5 km que arribem a una intersecció, ara girem a l'esquerra, seguim per la pista, passem per davant de la Font de la Canonja, al proper encreuament tornem a girar a l'esquerra i seguim per aquí fins al Mas de Bitzo.

Mas de Bitzo

Aqui girem a l'esquerra, passem pel costat d'una gran carrasca, i baixem per un corriol que en du al Toll Blau, un toll d'aigua cristal·lina que convida al bany, tot i que nosaltres només ens remellem el peus. Fem una parada per gaudir de l'entorn i descansar un moment.

Toll Blau

És moment d'iniciar el retorn. Pugem de nou al mas però seguim recte per un corriol que va resseguint el barranc de la Vall Cervera. Va fent pujades i baixes còmodes, travessem per una tanca de ramat de fusta, passem per la Cova de Pasqualó i després decidim continuar per la canaleta, també pot anar per un sender que va una mica més avall, però per aquí és més xulo i divertit. Quan aquesta acaba seguim pel sender, passem pel costat d'un més en runes, seguim. una mica més endavant creuem el barranc, ara se'ns obre una gran vall davant nostre, us 500 m més endavant sortim a la pista, la remuntem i no res ja som als cotxes.

Vall

Espero que la gaudiu i recordeu, que no es noti que hi hem passat.

Salut, cames i muntanya.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/peixera-de-la-flor-gubies-de-la-valfiguera-toll-blau-174336037

EN MARXA!!!

Video campanya amb Verkami

https://youtu.be/7qZOjIQZ0DY?feature=shar

Xalant pel Port és un llibre de vivències i emocions viscudes al nostre Port amb una bona colla d'amics, perquè si, els companys amb els quals surts a la muntanya passen a ser amics, el que vivim ens uneix, es creen vincles forts, i això és molt bonic a l'hora que gratificant.

Quan vaig començar a escriure aquest llibre tenia clar que havia de ser una cosa de tots, així que vaig decidir que a més de descriure el recorregut narraria lo viscut i, intentar transmetreu.

Xalant pel Port està escrit amb un llenguatge fresc i proper, que us portarà a recórrer alguns racons ben amagats del massís, narrat a través de la Falconeta que transmet passió i entusiasme pel que fa.

Us agradaria col·laborar i ser mecenes d'aquest projecte?

Cliqueu a l'enllaç i llegiu tota la informació i, si creieu que val la pena, aporteu el vostre granet de sorra.

Moltes gràcies per davant!!

El Pitarque

 Avui ens apropem fins a Pitarque.

Pitarque pertany a la província de Terol ia la comarca del Maestrat. Es tracta d'un petit poble de 61 h, per la seva vora passa és el Pitarque que neix més amunt i és un afluent del Guadalupe.

Havíem passat uns dies per la zona i l'últim dia vam decidir anar a veure el naixement del Riu Pitarque

Aproximació:

Veníem de Rubielos de Mora, val a dir que ja el trajecte amb cotxe va valdre molt la pena. S'hi podia arribar per diverses carreteres, nosaltres vam anar per Nogueruelas, Linares de Mora, vam fer parada a Valdelinares i després vam continuar fins Allepuz, aquí vam agafar la A-228 i vam seguir les indicacions a Aliaga. Si fins ara la carretera era a banda i banda casi un desert, a partir d'Aliaga la cosa va canviar. Arribant ja podem apreciar unes formacions geològiques brutals, plens d'estrats i plegaments, la carretera és amb moltes corbes i solitària, el que la fa perfecta perquè no pot córrer podem admirar el paisatge. Un cop arribem al Port de San Cristóbal iniciem la baixada fins a Pitarque, i quina baixada.

Ja som al poble, aparquem al pàrquing habilitar i començar la ruta.

Tipus de ruta: Anada i tornada.

Distància: 11,68 km

Desnivell: uns 400 m

Dificultat: Baixa

Ruta: 

Ens dirigim cap al poble, passem per la plaça de l'ajuntament, anem seguint les indicacions cap al naixement del Riu Pitarque, passem també per davant dels rentadors i de la font, ia poc sortint del poble. Seguirem les marques del PR-TE-67, també veurem les del GR-8.1,però aquest últim mes endavant porta a un altre lloc.

Rentadors i font de Pitarque

                               

Anem avançant, al nostre davant, a la dreta podem veure el cim de Peñarrubia. Tant les seves pares verticals com les que tenim a l'esquerra tenen una gran alçada, potser uns 200 m. S'hi poden veure gran quantitat de voltors.

En 2,7 km més o menys som a l'Ermita Virgen de la Peña de Pitarque. 

L'ermita és de planta rectangular i data dels segles XVIII i XIX, es troba a 1020 mia la meitat del recorregut més o menys.

Ermitata de la Virgen de la Peña

Una mica més enllà trobem una bifurcació, deixem el GR i seguim recte pel PR.

Casi tot seguit, a la dreta tenim un salt d'aigua, avui no baixa aigua, però, quan ho fa, ha de ser impressionant.

 Passada la cascada arribem a una antiga centra hidroelèctrica, és tracta d'un monument a la natura, l'espai es troba ben arreglat, aquest té una zona de taules i bancs amb una marquesina, aptes per parar, descansar i menjar una mica.

Central hidroelèctrica

Estem deixant enrere les valls amb cultius, a mesura que anem remuntant el cabal del riu, ens endinsem en el congost, anem trobant petits boscos de xops, avellaners…

Arribem a la cascada i cova de Travertino. Aquesta és un tipus de roca porosa de baixa densitat que és forma a causa dels carbonats que van dissolts a les aigües. Aquest fenomen és dona a llocs on emergeixen fonts o petites cascades. En caure la precipitació a sobre la vegetació, sobretot damunt de la molsa, es va fosilificar

Cova de Travertino

Anem avançant entremig de cascades, coves, vegetació i petits miradors. En trobem un, “El mirador de la Cara del Indio”, hi entrem i al front, la punta del cingle té forma d'això mateix, d'indi.

 És un passeig agradable, silenciós, només el barull de l'aigua el trencament. Aquesta és cristal·lina, invita al bany, en èpoques de calor deu fer les delícies dels excursionistes. Anem desviant-nos de tant en tant per apropar-nos a la vora del riu.

Curs del riu

Ara l'aigua se sent més forta, estem arribant al naixement. En realitat, el Pitarque neix a Fortanete, però, el seu cabal és tan petit que desapareix i no és fins aquí on tornar a aflorar de forma cabalosa, anomenant-se “l'Ull de la Font”.

El lloc és impressionant, una gran balma et dona la benvinguda a l'espai, hi ha una formació en forma de ximenea, aquesta és una esquerra que en èpoques de desglaç l'aigua baixa amb força per dins.

                                       

                                    

Avancem per la vora de la balma amb compte de no relliscar, més al fons hi ha grapes i escales de ferro a la paret per a salvar l'altura i arribar fins al final. Hi anem, fem les fotos de rigor, gaudim una estona de l'espai, estem completament sols el que encara el fa més encantador.

El Pitarque

Tornem fins al pontet i ara, pugem per l'altre costat. Aquest és més aeri, també és equipat amb grapes, i escales de ferro, però a part, té una cadena, uns passamans per donar més seguretat al remitent. Al final hi ha un pas entre roques, molt estret, allí al fons, és on tornar a néixer el Pitarque.

Neixement

Ja només ens queda desfer el camí fins al poble i acabar d'assaborir el recorregut.

La tornada a casa la fem pels túnels de Pitarque que formen part de la famosa Ruta del Silenci, ruta que us recomano, ja que a part de solitària, recorre per paisatges espectaculars de la província de Terol, que com bé diuen “Teruel existe” , i tant que ho fa i ja ho poden cridar ben fort. Això tot i que és molt apreciada i coneguda pels motoristes, també pot fer amb cotxe, això sí, amb una molt moderada velocitat.

Túnels de Pitarque

Recordeu, que no és noti que hi hem passat.

Salut, cames i muntanya.

Com sempre us deixo la ruta del wikiloc, el desnivell no és el que surt, sinó el que us he posat més amunt.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/el-neixement-del-riu-pitarque-des-de-pitarque-161564406

Entre Barrancs, el de la Galera i el de les Carroveres

Parlant un dia de rutes amb una companya, em va aconsellar-ne una, “ves-hi que t'agradarà i en no res la tindràs feta”__ em va dir.

I vaig donar una ullada i vaig pensar,“” pinta bé“”. Així que un dimecres aprofitant que tenia festa per la tarda, en sortir de treballar me n'hi vaig anar, em vaig animar i la ruta es va allargar.

Racó dels Capellans

Aproximació:

Des de Roquetes agafo la T-3421 direcció el Mas de Barberans, passat el Mas, a 2,9 km hi ha un cartell a la dreta que ens indica la Vall, continua per allí. Als 2 km passo un pont, girem a la dreta, i uns metres més avant, a l'esquerra, hi ha un petit aparcament, aquí deixo el cotxe.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 11,57 km

Desnivell: 789 m

Dificultat: Moderada

Ruta:

Fa un dia gris, però fa xafogor, només espero que no plogui, no tinc ganes de pegar la volta. Així que tot i que el temps no m'acompanya, començo la ruta amb ganes. 

Just al costat on he aparcat surt una pista que pujo, la segueixo uns metres, és tancada amb una cadena, però, a la dreta veig un corriol, segueixo per allí. El sender va serpentejant i pujant suaument, passo pel costat d'un petit mas en runes. 

Coll de la Paulenca

Més endavant faig una petita grimpada, estic guanyant altura i ara, ja puc veure el Castell de l'Airosa, a la dreta tinc el barranc de la Galera ia l'esquerra el barranc de les Carroveres. Uns 800 m després d'iniciar la ruta, arribo al Coll de la Paulenca, de 497 m.

Continuo avançant tot admirant les serres que m'acompanyen a banda i banda, em giro i al fons, s'albira la Serra del Montsià. Continuo pujant, el sender és ben dibuixat. 

Al fons el Montsià

Arribo a un pas equipat amb cadenes, no és complicat, de fet, és pot salvar sense cadenes, però en cas d'estar la pedra humida són d'ajuda. 

Pas amb cadenes

Ara soc a dalt, en un petit altiplà, faig una parada per poder aviciar-me del paisatge. 

Al cel es dibuixen uns núvols compactes, espessos, alguns són grisos altres d'un blanc nuclear, entre ells queda algun espai on, un cel de color blau, apunta tímid el cap. Les serres tenen la silueta ben definida tocant el cel. Una pinzellada de verd les vesteix donant-los un toc de color. Em quedo una estona embaladida, gravant aquest retrat, tot i que faig fotos, aquestes mai reflexen la grandesa del que veig.

Al fons Caro i més avant l'Airosa

Al nord-est, al fons el Caro, més en primer pla l'Airosa, i casi al meu costat, la Punta de la Llobatera, la Cova Cabridera i Punta Blanca.

Després d'aquest moment d'absorció, continuo avançant.

Ara el camí va fent pujades i baixades suaus, creueo tres tarteres, faig una petita pujada, creuo una altra tartera, es comencen a veure pins, cada cop més espessos. Arribo al Coll de la Mola, em giro i don una última ullada al que deixo darrere, començo a baixar endinsant-me al bosc. El sender baixar fort, he de fer una desgrimpada ajudant-me una mica en els mans.

Coll de la Mola

Uns metres més avant el sender es transforma en una tartera que durarà fins a trobar el barranc de la Vall, cal baixar amb compte, travesso el barranc i faig cap a la Caseta de Misèria, una massada ben arregladeta.  Sento soroll d'aigua tot i que no la veig per enlloc.

Caseta de la Misèria

Faig un gir a la dreta, segueixo per la pista de la Vall de cara fora.

Veig una canaleta on baixa l'aigua que un moment abans havia sentit.

Arribo a l'altura del pont i paro, miro l'hora, és prompte, no m'ho penso dos vegades i travesso el barranc pel pont, pujaré al Racó d'en Marc, fa anys que no hi vaig i m' apeteix. . . . .

Així que encaro el camí amunt, arribo a un encreuament i, en primer lloc, vaig al racó.

Pujant al Racó d'en Marc

El Racó d'en Marc és una gran balma amb petites entrades, que es troba al Racó dels Capellans. Aquest està format per roques de formes cilíndriques, que amb el pas del temps l'aigua anat modelant. 

Davant la balma hi ha un petit barranquet ple de vegetació amb un petit toll a la part més alta.

És un racó ple d'una grandesa natural fora de mida, sempre que hi he anat, em poso dreta al mig de la balma mirant tot el que tinc al davant, i sempre tinc la mateixa sensació, em sento petita, insignificant, minúscula.

Racó d'en Marc

Després d'aquest moment, segueixo, torno fins a  l'encreuament i, ja que hi soc pujo al Forat de la Vella, una foradada que emmarca dos paisatges diferents, depenent des d'on arribis.

Admiro una estona la fotografia que tinc al davant i creuo el forat seguint pel corriol que va baixant, faig un revolt a la dreta i en no res ja soc al barranc. 

Forat de la Vella

Dubto un moment per on seguir. Finalment, ho faig per  la vora de la canaleta, seguint un estret caminet que va per baix. El segueixo amb molt de compte durant 3,5 km, és preciós, passos entre roques, vistes esplèndides.

 Arribo al final de la canaleta, he de travessar un petit barranc i ho faig per un pont que té una corda per ajudar a passar-lo. Un cop a l'altre costat, segueix el camí que és ven marcat, passo pel costat d'una baixa i enllaç a una pista encimentada. La segueixo cap avall entremig de camps d'oliveres. Aquesta em deixa al Camí de la Vall, segueix per la dreta i en uns pocs metres més ja soc al cotxe de nou.

Bona ruta, m'ha agradat molt, m'ha deixat bon sabor de boca.

Salut, cames i muntanya.

Recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al Wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dos-barrancs-ombria-del-toll-blau-coll-de-la-paulenca-raco-den-marc-forat-de-la-vella-canaleta- 171621953

Caminant entre valls

En aquesta ocasió us proposo una ruta assequible per les parts baixes del barranc de la Caramella i el Pastor.

És un dimecres la tarda i no tenim molt de temps, però, en tenim prou per fer un petit vol pel pati de casa.

Barranc de la Caramella

Aproximació:

Des de Roquetes agafem la T-342 direcció el Reguers. A la nova rotonda de “Lo Port” seguim direcció aquest per la carretera del Port. Passat el canal sec, seguim pel primer camí asfaltat que surt a l'esquerra, no el deixem fins que arribem a una pista de terra, seguim per l'esquerra fins a l'encreuament amb el camí de Covalta, aquí deixem el cotxe. . .

Tipus de ruta: Circular

Distància: 8,96 km

Desnivell: 226 m

Dificultat: Baixa

Ruta:

Des del cotxe iniciem a peu la ruta pel camí de Covalta, el seguim uns 200 m poder menys, de seguida trenquem cap a la dreta pel barranc de la Caramella que el seguim durant uns 400 m on sortim a una altra pista, ara asfaltada. Continuem per aquesta direcció la Caramella, a la dreta tenim la Pineda de la Xocolata, anem trobant xalets i cases de camp, tot i no estar molt elevats, gaudeixen de bones vistes al Montsià

Ecap a la Caramella

La pista a poc a poc es va estretint fins que esdevé un corriol que va pararel·l al barranc de la Caramella i que més endavant ens endinsa de ple en aquest.

Tot i que és octubre i som a la tardor, degut a les pluges la natura és plena d'una vida pròpia de la primavera.

Sender del barranc

Avui tenim un dia clar, fa calor, la silueta de les serres escarpades és veu ben definida. Les formen la Caramella sempre m'han agradat, són com un bust ben esculpit. Recordo fa molts anys, quan era una adolescent, un dia un amic m'explicava,""has de seguir la pista, no et perdràs, quan vegis les muntanyes ben boniques que quasi les pots tocar i deixen sense alè, hauran arribat a la Caramella "". 

I tenia tota la raó.

Continuem avançant, arribem a la llera del barranc, el creuem i seguim recte per un sender que veiem que puja. Passem per unes runes i no res som a la pista de la Caramella. Decidim no entrar fins a dins i seguim direcció el pàrquing, després de 200 m, a l'esquerra, hi ha una fita que ens indica l'entrada al sender, seguim per aquí. 

Panoràmica

Ara anem pujant cap al Coll dels Morralets (Coll que separa els dos valls) a partir d'aquí baixarem fins a arribar al barranc de la Vall d'en Pastor. 

Coll de Morralets

 Seguim el corriol cap a fora del barranc, a poc a poc es va eixamplant fins que esdevé en pista, al cap d'un km, veiem un sender que es dibuixa a la dreta, deixem la pista i continuem pel sender. 1,2 km més endavant sortim de nou a una pista, la de la Caramella, seguim direcció el barranc. Ho fem durant uns 300 m on, al final d'un xalet, veurem un corriol que ressegueix la tanca d'aquest i que va baixant a poc a poc fins a deixar-nos de nou a la llera del barranc, el creuem i el camí ara ja el coneixem, només ens queda desfer el camí fins al cotxe.

Com sempre, recordeu, que no es noti que hi heu passat..

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-caramella-vall-den-pastor-187717162