Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vivències. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vivències. Mostrar tots els missatges

Pirineu Aragonès III. Ruta per "Los miradores de Ordesa"

Panoràmica a les muntanyes del Parc Nacional de Ordesa y Monte Perdido
Panoràmica

Avui tinc moltes ganes d’aquesta ruta, “Los miradores de Ordesa”. Em fa molta il·lusió. 


Ens llevem descansats, la veritat és que tot i que el càmping és ple de gom a gom, no es sent ni mu.


Esmorzem i preparem motxilles, i quan ja ho tenim tot enllestit, arranquem.

Avui amb la furgo fins a Brot deo, ode n comencem ruta.



Aproximació:


Anem en cerca de la A-138. Quan arribem, girem direcció La Fortunada. La seguim fins a arribar a Escalona. Aquí, a la rotonda, sortim per la primera sortida per la HU-631 direcció Nerín i Fanlo.

Els primers 5 km són de doble sentit i és on està permès el bany, fins a  la Fuente de los Baños. A partir d'aquí entrem al Parc Nacional de Ordesa y Monte Perdido i la carretera es nones d’un sentit.








carretera que va encaixonada pel fons del Cañon de añisclo, concreyament pel Desfiladero de las Cambras.
Desfiladero de las Cambras


Són uns 8 km plens de corbes i es tarda més temps en arribar, però l'aconsello molt, es paratge val la pena, va resseguint el riu Bellós, afluent del Cinca, i que amb l’erosió de Milà d’anys a format el Desfiladero de las Cámaras. 

Des de la carretera podem veure el canyó i engorjats del riu.

 En arribar a l’aparcament de San Úrbez, acaba el tram de sentit únic. Ho notareu perquè a part de que hi han agents cívics i les afluència de gent i cotxe.

En aquest punt, conflueixen el riu Bellós que baixa del Cañon de Añisclo amb el Aso. També hi ha un mirador al famós Cañon de Añisclo.



el Cañon de Añisclo vist des del mirador del Desfiladero de las Cambras
Cañon de Añisclo
                                                                   

Continuem direcció Nerín i després Fanlo. En arribar a l’encreuament d'aquest últim, continuem cap a Sarvisé, i ja després fins a Broto, on deixem cotxe al pàrquing de les afores direcció Torla.


Com podeu veure, arribar fins al Broto ja és una aventura, també hi podeu arribar baixant fins Ainsa i d'aquí al Broto, però us perdreu aquest paratge que es digne de veure.

Ara si, anem per dades tècniques i descripció de la ruta. Només si pot accedir a peu, amb bici o amb els 4 4 autoritzats.


Dades tècniques:


•Zona: Parc Nacional de Ordesa y Monte perdido.

•Punt d’inici: Pàrquing a les afores de Broto.

•Distància: 42,78 km

•Desnivell: 1533 m

•Temps aproximat: 6 h ( parades incloses ).

•Dificutat: Moderada.

•Tupus de ruta: Circular.


Descripció:







Entrada a Torla i al darrere les muntanyes d'Ordesa
Torla

Sortim del pàrquing direcció Torla per la N-260a. Un cop a Torla i després de passar el túnel, trenquem per un corriol que surt a la dreta, cal anar amb compte, nosaltres vam baixar de la bici perquè hi pujava gent, i més endavant el pastor i vaques. 

Sortim davant d’un pont, el creuem i de seguida girem a l’esquerra per la pista de terra que va pel costat del riu Ara. La seguim fins a un encreuament on continuem per la dreta, pista amunt. Creuarem una tanca i una mica després arribem al l’Ermita de Santa Ana. Parem un moment i seguim, passem una petita cascada, fem un revolt i al proper parem a esmorzar. Allí mateix hi ha una font una mica amagada.




Enclavada al paratge de Diazas al Valle de Broto
Ermita Santa Ana




Font


Havent descansat i menjar continuem. Al proper revolt es troba el Mirador de la Cruzeta o de la Herradura, on podem gaudir d’una bona panoràmica de tota la vall.



Mirador de la Cruzeta o de la Herradura a la vall
Mirador de la Cruzeta


Continuem i en girar se’ns obre una nova vista, el primer que veiem és el Pico Mondarruego. Això ens dóna empenta per seguir,som a prop d’arribar al dalt. En un parell de revolts arribem al Mirador del Molar. 



Vistes al Pico Gallinero des de el Mirador del Molar.
Mirador el Molar



Mirador del Molar



Vistes des de el Mirador del Molar, a la dreta el Pico Mondarruego.
A la dreta el Mondarruego


Entrem una mica amb les bicis i les deixem a un costat, caminen un tros fins al Mirador. Quines vistes!! Ara a part del Mondarruego veiem el Gallinero i Ia punta del Tobacor, i bon tros de la vall. I això només és el preàmbul del que vindrà. 

Tornem a les bicis i continuem amunt.

Passem pel Mirador de la Reina i després arribem al una intersecció, agafem el camí de l’esquerra.



Panoràmica


Les vistes són impressionants a banda i banda, es un goig poder circular per aquí. Arribem al Collado Punta Acuta, deixem les bicis i baixem fins a el Mirador que porta el mateix nom. Veiem el mateixos pics però d’una altra perspectiva, i la  nostra dreta la famosa Cascada de Cotatuero, es una maravella, el Cilindro de Marboré 



Mirador de Punta Acuta







Mirador de Vacarizuala



Tornem al les bicis i continuem. Penso que no millors vistes impossible, però m’equivoco. Arribem al proper mirador, el de Ordesa. Uaauuu…

Sabeu quan heu vist tantes vegades algo en fotos, videos, i ara, gairebé les pots tocar.

Enfront mateix la Brecha de Rolando. 

Encara anem una mica més enllà, fins al Mirador de Vacarizuala, aqui podem apreciar baix a la vall, les famoses Gradas de Soaso, també veiem el Taillón, la Bretxa de Rolando, Torre de Marboré i el Marboré.


Vistes a la Brtexa de Rolando






A baix las Gradas de Soaso



Decidim fer parada per dinar, el lloc bé s’ho val, a més, estem sols.

Un cop hem dinat, gaudit de les vistes i descansat, pugem al les bicis i desfem camí fins a la intersecció. Un cop allí, continuem per ka pista de l’esquerra, després del piló es trencà una mica, però s’avança bé. En arribar a la Punta Estatón i fel una última ullada al que deixem. 






Punta de Estatón


Ara ve la baixada, la fem ràpid anant parant de quan en quan per gaudir de les vistes. En un punt trobem una tanca, m'obrin i tornem a tancar.

Continuem baixant, trobem una font i parem i encara seguim fins a sortir al una altra pista asfaltada, seguim cap avall fins a arribar a Buesa. Aquí, continuem cap a la dreta fins a Broto.



Font, desconec el nom.


Arribem al pàrquing i amaguem les bicis a la furgo, ruta completada.

Ara, ja a peu anem a visitar la Cascada de Sorrosal o de Broto. Té una caiguda d’aigua glacial de 100 m. 

Es troba encaixada en un hemicicle de roca amb uns plegaments geològics de més de 60000 anys. A baix la cascada si forma un gran toll amb aigua cristal·lina, on la gent es banya per refrescar-se.



Cascada de Broto



arribant a la cascada.


També hi ha una ferrata que puja fins a la cascada, pero unes escales s'accedeix al un forat que travessa la roca i et porta a dalt la cascada, continuant per allí la ferrata.

El camí per arribar a la cascada es fácil, hi ha poc més de 1 km.

Ara si, anem a fer una cervesa ben gelada que ens la mereixem.

De tornada al càmping, encara fem una parada al poble de Jánovas.

Aquest va ser expropiat al la força al 1960 pel règim franquista, el qual va dinamitar totes les cases per tal de construir un embassament.






Cases reconstruides






Cases en runes de Jànovas


Aquest matí es va construir i al 2008 es va iniciar un procés de reversió de les terres als antics propietaris. 

Ara s'estant reconstruint les cases, algunes ja ho estan, d’altres en procés.

El poble està a la hora del Riu Ara. S’accedeix per pista, o per l’antic pont penjant sobre el riu, tot i que es troba una mica deteriorat.




Antic pont


Un cop visitat el poble, ara si, posem rumb al càmping, ara toca dutxa, piscina i un bon sopar.

Ens ha quedat per veure l’Ibon de Plan on hi ha un gran incendi.

Demà ja tornem a casa, unes vacances tan curtes com intenses.

Tornarem.

Ruta al Wikiloc:

https://loc.wiki/t/274743530?wa=sc


Pirineu Aragonés [ II ] part. Pedalant per la Vall de Chistau fins al Refugi de Viadós




Vistes a la Vall de Chistau des de San Juan de Plan
Panoràmica a la Vall de Chistau


Avui ens llevem ben d’hora. Ahir vam anar a dormir aviat; estàvem molt cansats. La matinada, el viatge, la ruta interpretativa i haver de muntar la tenda ens havien deixat sense energia.

Però avui és un altre dia. Ens llevem amb les piles carregades i disposats a gaudir de la ruta que ens espera. Avui toca e-bike per la Vall de Chistau, i el nostre objectiu és arribar fins al Refugi de Viadós.

Preparem les motxilles amb esmorzar, dinar, aigua i tot el necessari per passar el dia damunt de les bicicletes. Quan ho tenim tot a punt, arrenquem des del càmping en direcció a Plan.

Al cap de poc trobem tres túnels. Al segon parem i ens acostem a una de les finestres que hi ha a la paret. Des d’allí podem contemplar el Desfiladero de la Inclusa. Una mirada ràpida, unes quantes fotos i tornem a pujar a les bicicletes.




Túnels



Continuem la ruta, travessem el riu Cinqueta i, una estona més endavant, comencem a veure el pantà de Pandescún. Anem avançant en una pujada constant fins a arribar a Plan, on parem un moment.

Continuem per la carretera que va cap a San Juan de Plan. No baixem al poble; seguim amunt fins a arribar a una mena de placeta. Allí entrem i agafem el camí de l’esquerra. Al cap de poc, el camí es converteix en una pista de terra.

I amunt.

La pista no ens dona gaire descans, però no tenim pressa. Anem fent al nostre ritme, gaudint del paisatge i de la tranquil·litat.


Mirador a la Vall de Chistau




En un revolt veiem, més amunt, una barana de fusta. Hi pugem i descobrim un mirador espectacular sobre la vall. Una altra parada obligada.

Després continuem i passem pel costat de l’ermita de San Mamés, que queda una mica més amunt de la pista.

Seguim fins a arribar a una bifurcació. Hi veiem un pal de fusta en forma de fletxa que indica Ibón del Sen. Seguim aquella direcció i, de sobte, la pista comença a baixar suaument. Canviem de perspectiva i també de paisatge.

En un revolt trobem una petita esplanada. És un lloc perfecte per parar: bones vistes, ombra i tranquil·litat.




Parada per esmorzar


És hora d’esmorzar.

Portem 18 quilòmetres i uns 700 metres de desnivell positiu.

Havent esmorzat i descansat una estona, és hora de continuar.

Passem per una cascada i, més endavant, pel que sembla una borda. En arribar a un revolt, continuem per l’esquerra i amunt.






Arribem a uns plans on podem gaudir de bones vistes. Passem per un refugi lliure i una cabana de pastors i, una mica més endavant, a la dreta, trobem la Bassa de l’Abet.

Deixem les bicicletes a la vora i ens acostem a fer-hi una ullada.



Bassa de l'Abet



Tornem a les bicis i ara sí: toca començar la baixada.

I quina baixada!

En arribar a l’encreuament amb la pista, girem a la dreta. Ara resseguim el Cinqueta. El riu ens acompanya durant una bona estona i anem trobant cascades i fonts que porten l’aigua dels ibons que queden just damunt nostre.




Font



Una mica més endavant trobem el Refugio Es Plans, que és lliure. Allí mateix deixem la pista i continuem pel GR, que en aquest tram és ciclable.



Refugi Es Plans


Travessem el pont i arribem al càmping El Forcallo.

Aquí agafem la pista que puja cap al Refugi de Viadós. Continuem amunt i, en arribar a un revolt, girem completament a l’esquerra. Seguim per la pista i, al cap de pocs metres, ja som al refugi.




Refugi de Viadós, dins del Parc Natural del Posets-Maladeta
Refugi de Viadós



I quin lloc!

Davant nostre tenim unes vistes espectaculars del Posets, el Gran Bachimala i moltes altres muntanyes que ens envolten.






Vistes des del refugi al Posets i Gran Bachimala, dins del Parc Natural del posets-Maladeta



Vistes des del refugi al Posets i Gran Bachimala, dins del Parc Natural del Posets-Maladeta
Vistes al Gran Bachimala  i al Posets



Aquí tenim clar que toca parar. No podia ser d’una altra manera.

Demanem dues gerres de cervesa, ens acomodem a l’ombra i dinem amb tota la calma del món.

Després fem una volta pels voltants, fem quatre fotos més i emprenem la baixada.





Refugi Viadós, dins del Parc Natural del Posets-Maladeta
Refugi de Viadós





Desfem el camí fins al càmping i, una vegada allí, continuem per la pista. En arribar a uns lavabos públics, parem i baixem fins al riu.

Ara sí.

Peus i cames dins de l’aigua per refrescar-nos després de la ruta.




Riu Cinqueta



Continuem pista avall, sempre acompanyats pel Cinqueta.




Riu Cinqueta




En arribar a San Juan de Plan intentem trobar un camí que baixi directament fins al poble, però no el sabem trobar. Així que continuem fins a l’entrada de baix i accedim per allí.

Baixem fins al riu i, des d’allí, seguim en direcció a Plan.




San Juan del Plan, a la Vall de Chistau
San Juan de Plan



Una vegada a Plan, només ens queda seguir la carretera fins al càmping.

I així acabem un altre dia de vacances.

Ara toca preparar les motxilles per demà, una estona de piscina, soparet i descansar.

Perquè demà ens espera una bona ruta.

Ens acompanyareu?




Dades tècniques de la ruta:


Zona: Vall de Chistau

Sortida: Camping los Vives

Distáncia:  48,50 km

Desnivell: 1635 m

Difilcultat: Moderada

Tipus de ruta: Circular


Ruta al wikiloc:


https://loc.wiki/t/274600128?wa=sc





Crònica d'una travessa. De la Bassa de l'Alentar a la Font de Murria.

 APROXIMACIÓ:

Des de Roquetes anem direcció Tortosa per l'Av. Ports de Caro cap Quatre Camins. A la rotonda continuem recte per Av. Catalunya i la Av. Cristobal Colon en cerca del Pont De l'Estat. Ara anem per la AV. Generalitat pel carril de dins i girem cap al carrer Genovessos, de seguida continuem per l'esquerra direcció la simpàtica. A la rotonda continuem recte i no deixem el cami. Passem per l'Ermita de Migcamí i arribem al Coll de l'Alba, continuem per la pista asfaltada fins al final. Alli és troba la Bassade l'Alentar, lloc on deixem el cotxe, en un petit racó, just on comença el sender.


📍DADES TÈCNIQUES DE LA RUTA:

·Zona: Serra de Cardó i Boix.

·Punt de inici: Bassa de l'Alentar (Coll de l'Alba).

·Distància: 23 km.

·Desnivell positiu: 862 m.

·Temps aproximat: 9 h, parades incloses.

·Dificultat: Moderada / alta.

·Tipus de ruta: Només anada.


És una ruta molt exigent, no pels km ni pel desnivell, sinó per la duresa del terreny, pedregós, amb grimpades i desgrimpades, algun tram perdut i al que havíem de sumar que el terreny estava mullat i la boira que ens va acompanyar arribant a la Creu de Santos.  

Va ser com he dit exigent, la seva severitat ens va posar a prova, al mateix temps que vam gaudir del recorregut, que no deixa de ser espectacular.

Així que amb tota la il·lusió i amb totes les ganes, ens trobem a les 6 h del matí al lloc de partida.

Durant la nit ha plogut, i el dia abans també, ara, però, no ho fa, el cel és ras el que ens fa pensar que no ho plourà.





Comencem la marxa amb els frontals, anem a bon ritme, 40 min després arribem al Pouet de l'Amorós, ara seguim per la pista que hi ha just al costat i que ressegueix la renglera de ventiladors. Al final de la pista hi ha uns abeuradors, ia partir d'aquí emprenem la cresta. 







Caminar a la llum dels frontals és encisador, veiem les estrelles ia baix, les llums dels pobles. Ens cal estar ben atents on xafem. Anem avançant xerrant, rent ia poc a poc fem camí.







Comença la primera claror del dia i amb ella, veiem per primer cop les siluetes de les muntanyes que ens acompanyen entremig de barrancs escarpats que semblen no tenir fi. Ens trobem a la Mola de la Buniaca, acabem de passar les Moles i anem cap a la Punta de la Buniaca. Perdem el sender i arribem al final, hi ha una bona desgrimpada, mirem si podem baixar. Primer ho fan els sorolls i ens ajuden a baixar amb molt de compte.




Desgrimpada


 Ara, continuem pel costat de la paret, al final d'aquesta podem baixar i recuperar el sender, seguim cap a la punta. Veiem un altre grup que s'està apropant a natros, ens agafen i anem fins al Coll de Xeta junts, allí, fem parada per esmorzar i recuperar forces. Hi ha un petit avituallament en fruits secs i begudes.


Coll de Xeta




Visites als Ports


Ja és de dia, al fons podem veure el mar, els prats estan verds i grocs, els núvols baixos, a l'altre costat, al fons, els Ports, el Caro apunta el cap tímid entremig dels núvols. És una postal de contrastos.


Continuem el camí, un sender estret que s'obre pas entre les argelagues florides de groc, troncs que aguanten el pas del temps com autèntics guerrers. L'altre grup ens avança i en no res ens treuen bona distància. Des del coll fins a arribar al Mas de Solsona i el del Moreno anem planejant i gaudint de l'espectacle que se'ns presenta al cada pas.








Després de passar els masos encara planegem un bon tros abans d'emprendre la dura pujada fins a la Creu de Santos. Dura pel desnivell i perquè la boira ha decidit acompanyar-nos en aquest tram fins al cim.



Mas de Solsona



Va ser dur perquè no sabíem per on caminàvem, no veiem les fites, la boira ens banyava, feia molt de fred. Finalment, vam veure una marca roja pintada a la roca i se'ns va fer de dia, anem seguint les marques grimpant per les roques, veiem la creu i de seguida som a dalt, hem arribat a la Creu de Santos, llàstima que no veiem res.


Pujada a la Creu de Santos



Creu de Sants



Fem dos fotos i continuem camí. La baixada no millora, ens adonem que no seguim el camí, els pedres rellisquen i anem a poc a poc. Més endavant retrobem el sender i per primer cop en tot el dia, és pla, tou, sense pedres, quina delícia. Ens dirigim cap a la Font del Teix passant pel Portell del Bou on s'acaba la placidesa del sender i torna la duresa que ens ha acompanyat tot el dia. 


Caminant a la Font del Teix

La boira ha quedat a dalt i ara les vistes tornen a ser brutals. Ens adonem que encara queda molt de camí i no arribem al dinar. Decidim avisar a dos companys que pugen al dinar perquè ens vinguin a buscar, ja decidirem, però que estic atents. Tornem a tenir vistes al mar encara que de seguida canviem de vessant. Anem baixant a la Font del Teix i d'allí seguim recte deixant el refugi a la dreta i uns metres més endavant, a l'altura d'un teix, girem a la dreta i entremig de marges desfets baixem fins a la Teixera de Cosp, digna de veure, hi ha bonics exemplars de teixos. 


Font del Teix



La baixada és pronunciada, vaiga si ho és!! Arribem a la Bassa de Cosp ia la Font de Murria. D'aquí surt una pista, fem unes passes, però decidim seguir el track, així que anem pel darrere de la baixa i seguim les marques roges, el sender és ben tapat, amb grimpades i de mal caminar i no sabem els que ens espera. 


Font Murria


Els companys ens truquen i ens diuen que baixem per la pista que ells aniran venint i ens trobarem pel camí. Així ho fem, desfent el 500/600 m que havíem fet i emprenem ara més tranquils, no ens hem d'enganyar, pista avall. Al cap d'1 km o així ens trobem amb les companyies. Un dinar!!


Algú va preguntar– defraudats per no haver arribat a Rasquera?


No Cadascú ha de ser conscient d'on pot arribar. Que ho podem fer? Sí, sense cap mena de dubte, però sense posar-nos límit de temps. Avui d'haver continuat no hauríem arribat al dinar de germanor, així que la decisió ha estat més que encertada.


Hi tornarem amb companys que no van poder venir, amb calma i gaudint de cada petjada.

Fotos de Pili Rius, Roger i d'una servidora.

Recordeu de no deixar cap petjada.

Salut, cames i muntanya.

Ruta del wikiloc:

https://loc.wiki/t/247522200?wa=sc


Pirineu Aragonès III. Ruta per "Los miradores de Ordesa"

Panoràmica Avui tinc moltes ganes d’aquesta ruta, “Los miradores de Ordesa”. Em fa molta il·lusió.  Ens llevem descansats, la veritat és que...