Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Territori. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Territori. Mostrar tots els missatges

Passejant entre coves i ermites del Montsant




Visites a Cabacés


 De tant en tant m'agrada recórrer territori, allunyant-me de les muntanyes que tant m'estimo. Avui ens n'anem fins al Priorat, a Cabacés concretament. Una petita població de 296 hi que limita amb la Ribera d'Ebre.

Gràcies a la seva orografia fa les delícies dels senderistes. Mi acompanyeu?


Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha habilitat als afores del poble. Just al costat hi ha unes escales que ens deixen al poble.

Enfilem el carrer Major passant per l'escola, per la Parròquia de la Nativitat de Maria, arribem fins a l'Ermita de Sant Joan Baptista i aquí, continuem per l'esquerra, per davant dels Rentadors de la Bassada.


Llogadors


 Continuem fins al Pont dels Solans, el travessem i continuem recte pel corriol, fem 1 km i trobem un pal d'adreces, continuem recte. Anem avançant, a l'esquerra tenim parets conglomerats amb colors rogencs que van formant coves i balmes, a la dreta el Barrantancat. Arribem a la Cova de les Gotetes. 



Cova de les Gotetes

Es tracta d'una gran balma d'uns 90 m d'amplada i 17 m de fons i que a causa del pas de l'aigua del barranc s'han format gours. Des d'allí seguim un camí que ens porta per mitjà d'un pas entre roques, a la Font de la Poma, continuem i arribem a un petit pati. Enfront hi ha un gran marge, amb una mena d'escaletes que ens ajuden a pujar.


Marge amb escales


 Un cop a dalt trobem el sender, el seguim fins a les Coves Altes. Les coves són tres balmes, estan una al costat de l'altra, l'última, la més petita, té un marge i una porta que la tanca, segurament la feien servir de corral. 

A fora, veiem unes espardenyes, velles, que amaguen mil històries.


"Les espardenyes descansen entre els pedres com si el món hagués seguit avançant i elles s'haguessin quedat enrere, atrapades en un instant que ningú va veure. No són només objectes gastats: són la prova que un dia algú va existir aquí, que uns peus van caminar, que una vida —potser dura, potser senzilla— va deixar una petjada mínima."





Continuem fins al final i arribem a una mena d'embut, hi pugem, de seguida veiem el corriol per on continuar, però primer inspeccionem una mica. Tornem al corriol i el seguim, passem pel davant d'una bassa i continuem per pista uns 700 m. Ara seguim entremig d'una finca d'oliveres, anem a prop de la Cova de la Palla, una altra gran balma, amb una mena de magatzem amb parets de pedra, i que és tancat amb una porta, a fora hi ha una bassa, vallada. 





Embut



Tornem enrere i seguim per pista, més endavant esdevé un corriol, i una mica més enllà avancem per la cresta. Enllacem amb un corriol el qual seguim cap a l'esquerra, direcció Margalef. Abans, ens apropem al Tormo d'Englora, un cim de 599 m des d'on podem veure Margalef i tot el Barranc de Sant Salvador i al fons, l'ermita que porta el mateix nom. 





Visites a Margalef





Continuem cap a Margalef tot i que no hi arribem, en arribar a la pista continuem cap a la dreta uns metres, de seguida deixem la pista i seguim per un corriol que baixa al barranc, el creuem i seguim, en arribar a la intersecció, primer agafem el corriol de baix que ens porta a la Cova d'en Ximet. A fora hi ha una bonica àrea de lleure amb taules i banc de fusta. Per entrar la cova ho fem per un pontet metàl·lic, la cova és molt bonica i al fons, té un gran salt d'aigua i un petit toll. 





Zona de pícnic





Cova d'en Ximet




Sortim i desfem el camí fins a la intersecció que ara, seguim a la dreta i amunt, de seguida som a la Cova de la Roba. Una altra balma, molt gran i espectacular, que com totes les altres, està modelada per l'erosió del vent i de l'aigua. Un cop vista seguim, passem pel costat de la del Carbó, que com el nom indica és negre. Anem de pujada, abans d'arribar a l'Ermita de Sant Salvador, encara passem per davant d'una altra tancada per una reixa. Arribem a l'ermita, aquesta està construïda dins una gran balma, del s. XVI.És un lloc d'una gran bellesa i recolliment. 




Emita de Sant Salvador





Càmera









Té un primer pis on es pot accedir al campanar. Vaig seguir un camí amb baranes de fusta, arribem a una altra instància troglodita. A fora hi ha una gran àrea de pícnic i la font que porta el mateix nom. A les grans cingleres hi ha diverses vies d'escalada. Des d'aquí, tenim unes fantàstiques vistes a tot el barranc.




Vistes





 Travessem tota l'àrea de pícnic i seguim el corriol fins al Mas de Salvador ara en runes. Deixem el corriol i continuem per l'esquerra i amunt, ara, planejant arribem al Portell Boca de l'infern i més enllà, sortim a una pista, al Collet de Ros, de seguida la deixem i seguim pel sender que baixa per la dreta fins a l'Ermita de la Foia. Aquesta es troba protegida com a bé cultural d'interès local. Va ser construïda entre els s. XVI i XIX. Inicialment, era dedicada al Sant Marc, però després de la visita de la dona d'Alfons de Borbó, Maria de les Neus, va voler honorar als hostes i li van canviar el nom.


Erm


Al seu voltant també té una gran àrea de pícnic, amb taules i bancs, i zona de barbacoes. També hi ha una font i grans arbres al seu voltant.





Continuem per la pista uns 500 m, punt en què seguim per l'esquerra. Fem una petita pujada i després seguim per un camí que va pel costat d'una canaleta i que anirem trobant diferents arbres amb els seus plans explicatius. Aquest camí ens porta fins a l'Ermita de Sant Roc. També es troba protegida com a bé cultural d'interès local i fou construïda com les altres al s. XVI, d'arquitectura gòtica, del renaixement i popular. Es troba construïda dins la balma, de planta rectangular. Per una petita porta i per mitjà d'un passadís anem a la part del darrere, hi ha unes escales i podem accedir a la part de dalt. Tornem a fora, al costat hi ha una altra balma amb un pedrís a tot el voltant per poder seu. 



Ermita de Sant Roc






Sortim a la pista i la fem de pujada, anem a l'Arjub de Sant Roc, que en algun temps els permetia arreplegar l'aigua de la pluja. I ara ja, baixem uns metres per la pista, de seguida la deixem per continuar per un corriol fins al Cabacés de nou

Ruta espectacular pel Parc Natural de la Serra del Montsant, on hem pogut gaudir dels seus paisatges erosionats per l'aigua i vent, de les seves cingleres calcàries, dels seus barrancs i coves, i com no de les ermites i fonts que hem pogut visitar.


Espero que la gaudiu, i recordeu, que no es noti que hi heu passat.


Ruta al Wikiloc:

https://loc.wiki/t/241390212?wa=sc

La Vall de Pastor des de la Caramella

 Avui us deixo una ruta tant exigent com feréstega a prop de casa. Sortim del mes de desembre que entre menjades, el mal temps i la feina poques sortides he pogut fer, però el cas és que el 18 de gener, tinc una travessa des de dalt al Coll de l’Alba fins a Rasquera, uns 27/29 km i 1200 +. Molt de respecte em, ens fa, ja que hi vaig amb companyes i companys. Per això proposo fer el diumenge abans aquesta que ara us relato. És exigent pel fort desnivell que fem  1100 + amb poc més de 6 km, i per terreny poc agraït, cosa que com a entrenament de cara a diumenge vinent ens va molt bé, i que transcorre per la poc transitada Vall de Pastor, i ja per la part alta, caminarem per senders poc dibuixats que ens regalaran vistes magnífiques.


Havíem de ser poca colla, però finalment som unes 18 persones, és la primera de l'any i es nota que hi ha ganes.


Anem amb cotxes fins a l’aparcament de la Caramella. En baixa dels cotxes veiem que no fa molt de fred, els més calorosos ens traiem les jaquetes, comencem pujant i tot ens sobrarà. 



Sortida del sol


Fem uns metres per la pista, però de seguida la deixem per continuar per un corriol que surt a la dreta, veureu una fita al marge. Anem pujant cap al Coll dels Morralets, ho fem entremig de marges mig desfets. A mesura que guanyem alçada tenim vistes al mar, el sol comença a treure el nas i a poc a poc va il·luminant la vall. En arribar al coll estem tots ben acalorats. 



Coll dels Morralets


Ara ens ve una baixada fins a arribar a la Vall de Pastor. Quan ja hi som, ens agrupem i emprenem la pujada, ara ja serà constant i sense pausa. Tenim el barranc a la nostra esquerra, després d’1,1 km més o menys, travessem el barranc i continuem per l’altre costat. El sender és ben indicat amb marques roges que trobem a terra i als troncs dels arbres. Recordo d’altres cops tot i ser hivern, el bosc verd i frondós, avui es veu trist, a causa dels boixos que han patit la plaga de la palometa. Arribem a la Font del Sapo que per mi primer cop la veig rajar. 


Vistes abans d'arribar a la cova



Continuem pujant i arribem a un mirador on podem gaudir d'unes espectaculars vistes a la Fortalesa que ens queda a l’esquerra i a la Serra de Cardó i Boix enfront. Seguim uns metres més i arribem a la Cova del Sapo. Una balma amb una bona boca, podem veure que el pas de l’aigua a anat formant formes capritxoses i arrodonides, també veiem diferents tonalitats a causa de la humitat i a l’aigua que hi raja quan plou. 



Cova del Sapo


Fem una petita parada i després continuem fins a la Font del Gel amb pujada constant. La font és una petita cascada que es troba en un lloc ombrívol, a terra hi ha un petit bassi. Amb temperatures baixes és fàcil veure l’aigua que hi cau, gelada. No és el cas d’avui. Desfem el camí uns metres, fins a un encreuament, on continuem per la dreta i amunt. (Des de la font també es pot continuar recte, però és una altra excursió)



Font del Gel


Continuem pujant per una zona boscosa, creuem una mena de barrancó i una mica més amunt arribem a un collet. Decidim parar i menjar una mica, encara ens queda desnivell per fer, però no serà tan pronunciat. Les vistes són esplèndides, veiem fins i tot el Pirineu amb tots els pics nevats. Més en primer terme el Farrubio, Penyaflor, la Moleta, la Coscollosa. Enfront Cardó i Boix, la Serra del Montsià, La Castellona. Així que recuperem forces amb bones vistes.



Vistes


Després seguim per un corriol que va resseguint la roca, de vegades perdut, que no un revolt trobem una altra cascada i una mica més amunt, una foradada per la qual passem pel mig, estem a 985 m d’altitud.


Pas entre roques


 Continuem pujant, passem pel pi Rabassut, per una roca en forma de xampinyó. Estem arreglats bany a la Ballada de la Font dels Cinc Sentits. 


Pi Rabassut


Arribem a la Font, l'aigua del bassi està congelada, la temperatura ha baixat. Fem quatre fotos i desfent el camí uns 150/200 m. Ara no hi ha sender, busquem el millor pas per arribar al sender que puja al Carro, el kmv de la Caramella, el tenim just a baix, a uns 200 m. 



Font dels Cinc Sentits


Així que a poc a poc i bona lletra anem baixant, ho fem sense dificultat i en no res som al sender, el que emprenem de baixada fins al Coll de l’Escaleta. Aquí podem continuar sender avall, i grimpar per la canal que tenim al davant, decidim fer la grimpada (està l’opció de baixar un tros pel sender i trencar a la dreta, es fa cap al mateix lloc). Un cop al dalt seguim, deixem la Mola Castellona a la nostra esquerra, continuem fins al Mirador de la Roca del Migdia on fem una altra parada i mengem una mica tot gaudint de les vistes.



Mirador de la Roca del Migdia



  És hora de seguir, ho fem seguint les marques roges, ara anem de baixada. És una baixada empipadora, empinada, pedres soltes, són 200 m que cal anar amb compte. Arribem al final i ara ens ve un pas aeri que recorre tot el parany fins al Forat de l’Aire. Tot i ser aeri es passa bé, també he decidit que deien de cadascú. 


Pas aeri


Arribem al final i passem pel mig del forat i que ens deixa a l'altre vessant, és una balconada a Covalta i al Montsià. 


Forat de l'Aire


Cal dir que el terreny no millora, continua la pedra solta i en què haurem de fer alguna desgrimpada. Arribem a la Moleta de l’Àguila, i ara trobem una canal bastant empinada i que baixem amb molt de compte, després continuem pel costat de la paret fins a arribar al Coll de la Garrofera, on continuem cap a l’esquerra, a la dreta ens portaria a Covalta. 


Vistes des de la Moleta de Àguila




Ja només queda seguir el sender fins al baix de tot, on travessem el barranc que porta aigua, ho fem saltant per damunt les pedres i ja som a la Casa Carvallo, ara pista fins als cotxes.


Espero que la gaudiu, i recordeu, que no es note que hi heu passat.

Salut, cames i muntanya.

Us deixo el track de la ruta i alguna altra que tinc per la zona.


https://loc.wiki/t/246716704?wa=sc


https://loc.wiki/t/67728996?wa=sc


https://loc.wiki/t/69850835?wa=sc




Passejant entre coves i ermites del Montsant

Visites a Cabacés  De tant en tant m'agrada recórrer territori, allunyant-me de les muntanyes que tant m'estimo. Avui ens n'anem...