És una ruta molt exigent, no pels km ni pel desnivell, sinó per la duresa del terreny, pedregós, amb grimpades i desgrimpades, algun tram perdut i al que havíem de sumar que el terreny estava mullat i la boira que ens va acompanyar arribant a la Creu de Santos.
Va ser com he dit exigent, la seva severitat ens va posar a prova, al mateix temps que vam gaudir del recorregut, que no deixa de ser espectacular.
Així que amb tota la il·lusió i amb totes les ganes, ens trobem a les 6 h del matí al lloc de partida.
Durant la nit ha plogut, i el dia abans també, ara, però, no ho fa, el cel és ras el que ens fa pensar que no ho plourà.
Comencem la marxa amb els frontals, anem a bon ritme, 40 min després arribem al Pouet de l'Amorós, ara seguim per la pista que hi ha just al costat i que ressegueix la renglera de ventiladors. Al final de la pista hi ha uns abeuradors, i a partir d'aquí emprenem la cresta.
Caminar a la llum dels frontals és encisador, veiem les estrelles i a baix, les llums dels pobles. Ens cal estar ben atents on xafem. Anem avançant xerrant, rent i a poc a poc fem camí.
Comença la primera claror del dia i amb ella, veiem per primer cop les siluetes de les muntanyes que ens acompanyen entremig de barrancs escarpats que semblen no tenir fi. Ens trobem a la Mola de la Buniaca, acabem de passar les Moles i anem cap a la Punta de la Buniaca. Perdem el sender i arribem al final, hi ha una bona desgrimpada, mirem si podem baixar. Primer ho fan els nois i ens ajuden a baixar amb molt de compte.
 |
| Desgrimpada |
 |
| Coll de Xeta |
 |
| Visites als Ports |
Ja és de dia, al fons podem veure el mar, els prats estan verds i grocs, els núvols baixos, a l'altre costat, al fons, els Ports, el Caro apunta el cap tímid entremig dels núvols. És una postal de contrastos.
Continuem el camí, un sender estret que s'obre pas entre les argelagues florides de groc, troncs que aguanten el pas del temps com autèntics guerrers. L'altre grup ens avança i en no res ens treuen bona distància. Des del coll fins a arribar al Mas de Solsona i el del Moreno anem planejant i gaudint de l'espectacle que se'ns presenta al cada pas.
Després de passar els masos encara planegem un bon tros abans d'emprendre la dura pujada fins a la Creu de Santos. Dura pel desnivell i perquè la boira ha decidit acompanyar-nos en aquest tram fins al cim.
 |
| Mas de Solsona |
Va ser dur perquè no sabíem per on caminàvem, no veiem les fites, la boira ens banyava, feia molt de fred. Finalment, vam veure una marca roja pintada a la roca i se'ns va fer de dia, anem seguint les marques grimpant per les roques, veiem la creu i de seguida som a dalt, hem arribat a la Creu de Santos, llàstima que no veiem res.
 |
| Pujada a la Creu de Santos |
 |
| Creu de Santos |
Fem dos fotos i continuem camí. La baixada no millora, ens adonem que no seguim el camí, les pedres rellisquen i anem a poc a poc. Més endavant retrobem el sender i per primer cop en tot el dia, és pla, tou, sense pedres, quina delícia. Ens dirigim cap a la Font del Teix passant pel Portell del Bou on s'acaba la placidesa del sender i torna la duresa que ens ha acompanyat tot el dia.
 |
| Caminant a la Font del Teix |
La boira ha quedat a dalt i ara les vistes tornen a ser brutals. Ens adonem que encara queda molt de camí i no arribem al dinar. Decidim avisar a dos companys que pugen al dinar perquè ens vinguin a buscar, ja decidirem on, però que estic atents. Tornem a tenir vistes al mar encara que de seguida canviem de vessant. Anem baixant a la Font del Teix i d'allí seguim recte deixant el refugi a la dreta i uns metres més endavant, a l'altura d'un teix, girem a la dreta i entremig de marges desfets baixem fins a la Teixera de Cosp, digna de veure, hi ha bonics exemplars de teixos.
 |
| Font del Teix |
La baixada és pronunciada, vaiga si ho és!! Arribem a la Bassa de Cosp i a la Font de Murria. D'aquí surt una pista, fem unes passes, però decidim seguir el track, així que anem pel darrere de la bassa i seguim les marques roges, el sender és ben tapat, amb grimpades i de mal caminar i no sabem els que ens espera.
 |
| Font Murria |
Els companys ens truquen i ens diuen que baixem per la pista que ells aniran venint i ens trobarem pel camí. Així ho fem, desfent el 500/600 m que havíem fet i emprenem ara més tranquils, no ens hem d'enganyar, pista avall. Al cap d'1 km o així ens trobem amb les companyes. A dinar!!
Algú va preguntar– defraudats per no haver arribat a Rasquera?
No. Cadascú ha de ser conscient d'on pot arribar. Que ho podem fer? Sí, sense cap mena de dubte, però sense posar-nos límit de temps. Avui d'haver continuat no hauríem arribat al dinar de germanor, així que la decisió ha estat més que encertada.
Hi tornarem amb companys que no van poder venir, amb calma i gaudint de cada petjada.
Fotos de Pili Rius, Roger i d'una servidora.
Recordeu de no deixar cap petjada.
Salut, cames i muntanya.
Ruta del wikiloc:
https://loc.wiki/t/247522200?wa=sc
