Entre Barrancs, el de la Galera i el de les Carroveres

Parlant un dia de rutes amb una companya, em va aconsellar-ne una, “ves-hi que t'agradarà i en no res la tindràs feta”__ em va dir.

I vaig donar una ullada i vaig pensar,“” pinta bé“”. Així que un dimecres aprofitant que tenia festa per la tarda, en sortir de treballar me n'hi vaig anar, em vaig animar i la ruta es va allargar.

Racó dels Capellans

Aproximació:

Des de Roquetes agafo la T-3421 direcció el Mas de Barberans, passat el Mas, a 2,9 km hi ha un cartell a la dreta que ens indica la Vall, continua per allí. Als 2 km passo un pont, girem a la dreta, i uns metres més avant, a l'esquerra, hi ha un petit aparcament, aquí deixo el cotxe.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 11,57 km

Desnivell: 789 m

Dificultat: Moderada

Ruta:

Fa un dia gris, però fa xafogor, només espero que no plogui, no tinc ganes de pegar la volta. Així que tot i que el temps no m'acompanya, començo la ruta amb ganes. 

Just al costat on he aparcat surt una pista que pujo, la segueixo uns metres, és tancada amb una cadena, però, a la dreta veig un corriol, segueixo per allí. El sender va serpentejant i pujant suaument, passo pel costat d'un petit mas en runes. 

Coll de la Paulenca

Més endavant faig una petita grimpada, estic guanyant altura i ara, ja puc veure el Castell de l'Airosa, a la dreta tinc el barranc de la Galera ia l'esquerra el barranc de les Carroveres. Uns 800 m després d'iniciar la ruta, arribo al Coll de la Paulenca, de 497 m.

Continuo avançant tot admirant les serres que m'acompanyen a banda i banda, em giro i al fons, s'albira la Serra del Montsià. Continuo pujant, el sender és ben dibuixat. 

Al fons el Montsià

Arribo a un pas equipat amb cadenes, no és complicat, de fet, és pot salvar sense cadenes, però en cas d'estar la pedra humida són d'ajuda. 

Pas amb cadenes

Ara soc a dalt, en un petit altiplà, faig una parada per poder aviciar-me del paisatge. 

Al cel es dibuixen uns núvols compactes, espessos, alguns són grisos altres d'un blanc nuclear, entre ells queda algun espai on, un cel de color blau, apunta tímid el cap. Les serres tenen la silueta ben definida tocant el cel. Una pinzellada de verd les vesteix donant-los un toc de color. Em quedo una estona embaladida, gravant aquest retrat, tot i que faig fotos, aquestes mai reflexen la grandesa del que veig.

Al fons Caro i més avant l'Airosa

Al nord-est, al fons el Caro, més en primer pla l'Airosa, i casi al meu costat, la Punta de la Llobatera, la Cova Cabridera i Punta Blanca.

Després d'aquest moment d'absorció, continuo avançant.

Ara el camí va fent pujades i baixades suaus, creueo tres tarteres, faig una petita pujada, creuo una altra tartera, es comencen a veure pins, cada cop més espessos. Arribo al Coll de la Mola, em giro i don una última ullada al que deixo darrere, començo a baixar endinsant-me al bosc. El sender baixar fort, he de fer una desgrimpada ajudant-me una mica en els mans.

Coll de la Mola

Uns metres més avant el sender es transforma en una tartera que durarà fins a trobar el barranc de la Vall, cal baixar amb compte, travesso el barranc i faig cap a la Caseta de Misèria, una massada ben arregladeta.  Sento soroll d'aigua tot i que no la veig per enlloc.

Caseta de la Misèria

Faig un gir a la dreta, segueixo per la pista de la Vall de cara fora.

Veig una canaleta on baixa l'aigua que un moment abans havia sentit.

Arribo a l'altura del pont i paro, miro l'hora, és prompte, no m'ho penso dos vegades i travesso el barranc pel pont, pujaré al Racó d'en Marc, fa anys que no hi vaig i m' apeteix. . . . .

Així que encaro el camí amunt, arribo a un encreuament i, en primer lloc, vaig al racó.

Pujant al Racó d'en Marc

El Racó d'en Marc és una gran balma amb petites entrades, que es troba al Racó dels Capellans. Aquest està format per roques de formes cilíndriques, que amb el pas del temps l'aigua anat modelant. 

Davant la balma hi ha un petit barranquet ple de vegetació amb un petit toll a la part més alta.

És un racó ple d'una grandesa natural fora de mida, sempre que hi he anat, em poso dreta al mig de la balma mirant tot el que tinc al davant, i sempre tinc la mateixa sensació, em sento petita, insignificant, minúscula.

Racó d'en Marc

Després d'aquest moment, segueixo, torno fins a  l'encreuament i, ja que hi soc pujo al Forat de la Vella, una foradada que emmarca dos paisatges diferents, depenent des d'on arribis.

Admiro una estona la fotografia que tinc al davant i creuo el forat seguint pel corriol que va baixant, faig un revolt a la dreta i en no res ja soc al barranc. 

Forat de la Vella

Dubto un moment per on seguir. Finalment, ho faig per  la vora de la canaleta, seguint un estret caminet que va per baix. El segueixo amb molt de compte durant 3,5 km, és preciós, passos entre roques, vistes esplèndides.

 Arribo al final de la canaleta, he de travessar un petit barranc i ho faig per un pont que té una corda per ajudar a passar-lo. Un cop a l'altre costat, segueix el camí que és ven marcat, passo pel costat d'una baixa i enllaç a una pista encimentada. La segueixo cap avall entremig de camps d'oliveres. Aquesta em deixa al Camí de la Vall, segueix per la dreta i en uns pocs metres més ja soc al cotxe de nou.

Bona ruta, m'ha agradat molt, m'ha deixat bon sabor de boca.

Salut, cames i muntanya.

Recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al Wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dos-barrancs-ombria-del-toll-blau-coll-de-la-paulenca-raco-den-marc-forat-de-la-vella-canaleta- 171621953

Caminant entre valls

En aquesta ocasió us proposo una ruta assequible per les parts baixes del barranc de la Caramella i el Pastor.

És un dimecres la tarda i no tenim molt de temps, però, en tenim prou per fer un petit vol pel pati de casa.

Barranc de la Caramella

Aproximació:

Des de Roquetes agafem la T-342 direcció el Reguers. A la nova rotonda de “Lo Port” seguim direcció aquest per la carretera del Port. Passat el canal sec, seguim pel primer camí asfaltat que surt a l'esquerra, no el deixem fins que arribem a una pista de terra, seguim per l'esquerra fins a l'encreuament amb el camí de Covalta, aquí deixem el cotxe. . .

Tipus de ruta: Circular

Distància: 8,96 km

Desnivell: 226 m

Dificultat: Baixa

Ruta:

Des del cotxe iniciem a peu la ruta pel camí de Covalta, el seguim uns 200 m poder menys, de seguida trenquem cap a la dreta pel barranc de la Caramella que el seguim durant uns 400 m on sortim a una altra pista, ara asfaltada. Continuem per aquesta direcció la Caramella, a la dreta tenim la Pineda de la Xocolata, anem trobant xalets i cases de camp, tot i no estar molt elevats, gaudeixen de bones vistes al Montsià

Ecap a la Caramella

La pista a poc a poc es va estretint fins que esdevé un corriol que va pararel·l al barranc de la Caramella i que més endavant ens endinsa de ple en aquest.

Tot i que és octubre i som a la tardor, degut a les pluges la natura és plena d'una vida pròpia de la primavera.

Sender del barranc

Avui tenim un dia clar, fa calor, la silueta de les serres escarpades és veu ben definida. Les formen la Caramella sempre m'han agradat, són com un bust ben esculpit. Recordo fa molts anys, quan era una adolescent, un dia un amic m'explicava,""has de seguir la pista, no et perdràs, quan vegis les muntanyes ben boniques que quasi les pots tocar i deixen sense alè, hauran arribat a la Caramella "". 

I tenia tota la raó.

Continuem avançant, arribem a la llera del barranc, el creuem i seguim recte per un sender que veiem que puja. Passem per unes runes i no res som a la pista de la Caramella. Decidim no entrar fins a dins i seguim direcció el pàrquing, després de 200 m, a l'esquerra, hi ha una fita que ens indica l'entrada al sender, seguim per aquí. 

Panoràmica

Ara anem pujant cap al Coll dels Morralets (Coll que separa els dos valls) a partir d'aquí baixarem fins a arribar al barranc de la Vall d'en Pastor. 

Coll de Morralets

 Seguim el corriol cap a fora del barranc, a poc a poc es va eixamplant fins que esdevé en pista, al cap d'un km, veiem un sender que es dibuixa a la dreta, deixem la pista i continuem pel sender. 1,2 km més endavant sortim de nou a una pista, la de la Caramella, seguim direcció el barranc. Ho fem durant uns 300 m on, al final d'un xalet, veurem un corriol que ressegueix la tanca d'aquest i que va baixant a poc a poc fins a deixar-nos de nou a la llera del barranc, el creuem i el camí ara ja el coneixem, només ens queda desfer el camí fins al cotxe.

Com sempre, recordeu, que no es noti que hi heu passat..

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-caramella-vall-den-pastor-187717162

El Mont Caubo en raquetes de neu

Aquest any, aprofitant que a Reis teníem dos dies de festa, vam pujar al Pirineu, a la Vall de Cardós concretament. Volíem fer raquetes però, no sabíem ben bé cap on pegar.

Ens vam dur i mentre preparem les motxilles decidim sobre anar, finalment, pujarem al Caubo!

És un cim de 2290 m que es troba a cavall entre la Vall de Cardós i la Guingueta d'Àneu al Pallars Sobirà. Fa temps que hi volem pujar, a la tardor ho volíem fer en bici, però, al final, per mal temps no vam poder, així que avui ho intentarem amb raquetes.

Tipus de ruta: nada i tornada

Distància: 14,67 km

Desnivell: 640 m

Dificultat: Moderada

Aproximació:

Des de Ribera de Cardós anem a prop de la C-13 a Llavorsí, un cop allí continuem direcció Espot. Seguirem per la C-13 fins a Esterri d'Àneu. Allí seguim pel carrer de la Carrerada seguint indicacions a Unarre i Burgo. Passat Burgos atents, veurem una pista de terra que s'enfila amunt, seguim per allí. Nosaltres vam aparcar al costat d'un baix, la neu ens impedia seguir. 

Ruta:

Iniciem la ruta amb les raquetes penjades a les motxilles, no en veiem tanta neu com per posar-les. La ruta transcorre per la pista, fem un parell de revolts i la neu comença a fer acte de presència, però, de moment anem seguint les roderes d'un 4×4 i caminem prou bé. Crec que fem uns 3,5 km per les roderes, després desapareixen i ens posem les raquetes. Estem a uns 1900 m d'altitud i les vistes comencen a ser boniques. Continuem pujant a poc a poc gaudint del silenci i el paisatge. 

Al fons el Montalto de 2217m

Trobem un parell d'interseccions, a les dos continuem per la dreta, pista amunt, l'altre camí ens portaria al Cap de Rocagran i Coll de Campirme, un altre dia, queda pendent.

Tenim al davant unes vistes espectaculars dels pics Montalto, Campirme el Ventolau i al fons el Montroig, veiem la Serramitjana amb l'Estany de la Gola, Certascan, uaau!!

Esplanada

Bassis

      

Fem un revolt i arribem a una gran esplanada, tota nevada, ara tenim vistes a la Vall de Cardós i se'ns obre una altra panoràmica que res ha d'envejar a la que teníem feia un moment. 

En primer pla el Pui Tabaca i al darrere d'esquerra a dreta el Port de Tavascan, la Pica d'Estats, Sotllo, Monteixo, Comapedrosa, Saloria, Pic de l'Orri..

Vistes a la Pica, Monteixo, Salòria

Estem a la Serra de Cerdanyis, albirem les antenes que hi ha al Montcaubo, no us feu il·lusions, encara ens queda camí al davant. 

Continuem caminant, de sobte, ja no es veuen, i aquest fet, em transporta al Port, concretament dalt l'Escaleta pujant el Kmv de Roquetes per la Caramella, quan arribes dalt veus les antenes de Caro i sembla que ja hi ets, però no, de sobre desapareixen i tardes a tornar-les a veure, aquí el mateix.

Continuem, es comença a fer pesat, almenys per a mi, però tot i que em costa, vull arribar a dalt, ja en queda poc.

Finalment, arribem al Montcaubo o lo Calbo, a 2290 m, ha valgut la pena la pujada i l'esforç, des d'aquí tenim una bona panoràmica, veiem també el PN de SaintMaurici i Aigüestortes, el Montsent de Pallars, el Montorroio, Pic de Peguera, el de Monastero, tenim l'estació d'Espot al davant mateix, els Encantats, més a la dreta, Baqueira, Tuc de Rosario, el de Marimanha ..no tinc paraules.

Lo Mont Caubo Espot i el PN de Sant Maurici i Aigüestortes

Ens quedem una estona gaudint del moment, la panoràmica.

Hi hem de tornar, la propera vegada a la primavera i en bici diem.

Desfem el camí fins al cotxe gaudint de la llum de la tarde reflexada al paisatge.

Ens ha sorprès molt, no ens esperàvem per a res les vistes. De vegades no cal pujar a un gran pic per gaudir i deixar que la muntanya ens sorprengui.

Salut, muntanya i cames. I recordeu, que no és nota que hi hem passat.😉

Ruta al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-raquetes-de-neu/lo-calbo-des-de-llaborre-100-cims-197089067

La Tossa i foradada

Avui ens n'anem fins a Alfara de Carles. 

Alfara és un petit poble de 363 h, en una altitud de 334 mi que està tocant el PN dels Ports, des d'on començaren moltes rutes.

Avui però, ens centrarem en una muntanya que té enfront, la Tossa.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 7,55 km

Desnivell: 345 m

Dificultat: Moderada

Aproximació:

Des de Roquetes agafem la T-331 

direcció el Reguers. A la rotonda del “Lo Port”, seguim per la primera sortida per la T-342 i no la deixem fins a Alfara de Carles on acaba. Aparquem al Carrer Soley Morell.

Vistes a Alfara de Carles

Ruta:

Seguim ara peu, pel carrer Soley i trenquem pel de Trinquet a prop del Barranc del Llop. Deixem a l'esquerra el carrer Nou i el de Xerta i seguim la pista asfaltada, a la pròpia intersecció seguirem primer a la dreta i acte  seguit a l'esquerra. Encara durarem uns 300 m on verem una fita a la dreta, deixem la pista i seguim pel corriol. 200 m més endavant sortim de nou a la pista, fem el revolt a l'esquerra i seguim pista amunt durant 700 m on, trencarem a la dreta i no deixarem el sender fins a arribar al cim. 

Vstes

Un cop a dalt podrem gaudir de les vistes. Al darrera Alfara amb l'Espina, el Monclí, la Mola Carrascosa i les Rases al fons; a la nostra esquerra, la inconfundible Moleta i la Coscollosa, i al fons, Cardó; i enfront, la Serra del Montsià i més a la dreta, el Penyaflor i el Farrubio.

Vistes

Pou Sec, la Coscollosa i la Moleta

Un cop hem gaudit de les vistes i recuperat una mica seguim el nostre camí, propera parada, la foradada.

 Desfem uns 159 m el camí i seguim per la dreta per un corriol. El continuem durant 500 m més o menys que el deixem per seguir per la dreta, 300 m després arribem a la Foradada. Una finestra oberta on parem de nou a gaudir del moment.

La Foradada

Vistes

Vistes

Tornem a fer els 300 ma la inversa i seguim pel sender fins al Mas de Venanci (en runes). Fem un gir a l'esquerra i anem ara si, buscant el millor pas, no trobem un camí ben definit tot i que avancem sense dificultat. 700 m més endavant sortim a una pista asfaltada, és el camí de Xerta a Alfara, el seguim cap a l'esquerra direcció Alfara.

Quan arribem al poble hi pugem pel carrer Nou passant pels safaretjos i la font, seguint pel del Palmeral, Trinitat i al cotxe de nou.

Safarejos

Epero que gaudiu de la ruta i l'entorn, i recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/alfara-de-carles-la-tossa-la-foradada-96498544

Salut, cames i muntanya.

Cova Terrera i cova d'En Gerret

En aquesta ocasió us porto a visitar dos de les coves que es troben a la mola Catí. Les més conegudes poder són Cova Cambra i Cova del Rastre, però n'hi d'altres que també poden visitar sense necessitat de material.

Avui visitarem la cova Terrera i la de Gerret, els dos dalt la Mola i dins el terme d'Alfara de Carles.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 7,44 km

Desnivell: 324 m

Dificultat: Moderada

Aproximació:

Des de Roquetes agafem la T-342 direcció els Reguers, quan arribem a la rotonda del “Lo Port”, agafem la 2 sortida direcció al Port. Arribem al Portell i seguim cap al Mascar. Just a la bifurcació que per l'esquerra puges a la Mola i recte vas al Mascar, a la dreta hi ha un petit descampat, allí deixem el cotxe.

Ruta:

Iniciem la ruta, direcció la Font del Mascar, que la trobem a 500 m més endavant. Avui no hi baixa aigua, després de pluges si pot veure baixar fins i tot la cascada.

És un racó encantador, amb dos banquets i molta ombra.

                                                            

Font del Mascar

                                                    

Continuem creuant el petit riuet i seguim un corriol ben fressat, veurem que en poc tros ens en surten dos per la dreta, nosaltres sempre pel de l'esquerra. Anem pujant, és una pujada còmoda, 1 km després en desviem uns metres per veure la Cova dels Pensaments.

S'hi entra per un petit passadís amagat amb una petita entrada, com una porta menuda, passat aquest pas entrem en una gran sala, amb una finestra per on entra la llum, penjant d'un fil hi ha un escrit que parla del famós bandoler de les conrades, Panxampla. 

Entrada a la cova dels Pensaments

Finestra de la cova

Escrit dins la cova

Sortim i seguim sender amunt, en no res arribem a un pal indicador, seguim cap a la Pedrera del Gall.

Des del pal fem 100 mi deixem el corriol per on anem i seguim per un que surt a la dreta. 

Anem seguint la carena, tenim unes vistes formidables a la Barcina, Tossa de la Reina, Caro. Avancem uns 600 m, trobem un monticul de pedres i veurem un pedregal, hi baixem, més o menys a la meitat, fem un gir a l'esquerra i ja veiem la boca de la cova, la Terrera.Té un petit mur a l'entrada, és va fer servir per desarel ramat. aquesta no és excessivament gran, però, si entra bé. Estem a una sala allargada d'uns 40 m, al principi és més ampla ia poc a poc es va estretint. Al final hi ha un forat, com un petit pou amb diverses formacions.

Entrada a la cova Terrera

Cova Terrera

Tornem a l'entrada, sortim i donem una ullada perquè em venia a la memòria d'haver estat a una altra cova, no la vam trobar, així que vam tornar a pujar pel pedregal i un cop al sender vam continuar el nostre camí. . Fem uns 300 m seguint la carena fins que arribem a una bifurcació, ens desviem cap a la dreta, anem baixant, anem per damunt de la boca de la cova, hem de buscar un baixador on caldrà fer una petita desgrimpada (és bastant amagat pel que costa una mica de trobar). Un cop trobat i baixat el baixador, girem a la dreta i molt pegats a la roca en dirigim a l'entrada entremig de la gran vegetació que hi ha.

Entrada a la cova d'En Gerret

Aquesta és gran, té una boca que ens permet entrar sense cap complicació, un cop a dins podem observar una gran sala, estem parlant d'uns 25 m per uns 6 m d'alçada. Està formada per petites entrades, a l'última, la que queda a l'esquerra faria falta material per poder continuar. Com nosaltres no en portem ens dediquem a observar la resta que déu-n'hi-do!! És plena de formacions, estalactites, al fons veurem una gran colada de colors, de veritat que val la pena anar-hi.

Columnes

Estactites

Un cop hem gaudit de l'espectacle visual que ens ha ofert la Cova, desfem el camí i pugem fins a la bifurcació, on seguirem en la direcció d'abans. Anirem carenejant fins a sortir a un altre sender ben marcat, és l'alternatiu al gr-7, el seguim fins que sortim a la pista de Llinars, la seguim uns 1,7 km que la deixem i seguim pel barranquet de la dreta que ens deixa davant el cotxe mateix.

Us deixo la ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/font-del-mascar-cova-dels-pensaments-cova-terrera-y-cova-den-gerret-181078787

Salut, muntanya i cames.

Les Gronses

 Aquests dies m'ha vingut al cap la sortida que vam fer a les Gronses fa més o menys un any. Feia temps que les tenia a la llista de desitjos i amb la màgia de Nadal aquest, es va complir.

Les Gronses són unes muntanyes que es troben entre Horta de Sant Joan i Arnes. Quasi tocant tenen les Moles del Don i enfront de les Roques Benet.

Vistes a les Roques Benet

 Tenen una altitud de 816 mi una forma ben curiosa, un embut. És una zona d'escalada freqüentada tant per les vistes com pel conglomerat que diuen és excel·lent i les vies poc exposades. Però això no ha sigut sempre així, sempre havien generat poc interès, fins a principis de segle no va a començar a explorar bé la zona, obrint noves vies.

No només s'hi pot fer escalada, també s'hi pot pujar caminant, així que avui, us invito a pujar-hi.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 5,82 km 

Desnivell: 405 m

Dificultat: Difícil

Aproximació:

Sortim de Roquetes en busca de la C-12 direcció Xerta, passada l'Assut seguim indicacions cap a Arnes. Anem ara per l'N-230n i la deixem més endavant que trenquem cap a Prat de Compte seguint per la T-333. Passem per la Farinera i deixem Horta a la dreta, uns metres més endavant trenquem a l'esquerra, per la pista de la Franqueta. Al primer entrador a la dreta seguim per allí. Al tercer encreuament seguim a l'esquerra i en pocs metres aparquem.

Seguim ara caminant, per la pista fins a arribar a un dipòsit d'aigua, ara seguim per sender fins a arribar al Coll de l'Oroval a 601 m, des d'on comença a tenir una bona perspectiva.

Vistes a la muntanya de Santa Barbara

 Seguim cap a la dreta seguint el sender que, a poc a poc es va enfilant. Quasi 1 km després d'arribar a dalt. Anem seguint un camí bastant fressat al costat d'un petit barranc, en poc ens porta al mirador de les Gronses. Brutal la vista que tenim, les Roques Benet, lo Tossal d'en Grilló, la Punta de L'Aigua, la Moleta de les Canals...

L'Embut

Ara anirem amb molt de compte, el terreny és complicat, tot i que tenim prou amplada la cosa és va estretint, a part que la terra és bastant relliscós. En no res arribem a l'embut, és espectacular, cal estar atents, ja que al costat de l'embut hi ha bona caiguda. Continuem caminant gaudint de tot l'espectacle que tenim al davant, quina passada!! 

Ens dirigim cap a la Gronsa, ara la paret és perpendicular el que ens dificulta caminar, però no ens treu el somriure i les ganes. Primer pugem a la Gronsa nord, s'hi arriba sense cap complicació, gaudim una estona de les vistes, fem unes fotos i desfem un tros el camí, ara anem a l'altra Gronsa a la qual també arriben bé, uns quants ens quedem. . al cim, uns altres baixen fent una desgrimpada, investiguen una mica el terreny, volen mirar si es pot continuar per allí. En no res tornen, no ho veuen clar, hi ha un pas un pèl exposat.

 Així que desfem uns 500 m el camí i seguim cap a l'esquerra buscant el millor pas, anem a la Mola de Biarnets. Ens trobem petits salts, fem una petita desgrimpada i no res som al Salt del Barber.

Aquest salt té una caiguda de 150 m, impressiona. Segons explica la llegenda, un barber de la població veïna d'Horta. Estava molt enrabiat perquè el seu burro no li feia gens de cas, en una d'aquestes va llançar l'animal pel salt, però el peu se li va enganxar i van caure tots dos al buit, d'aquí el nom del salt.

Salt del Barber

Però continuem amb la ruta, des del salt uns quants van pujar a la Mola de Biarnets mentre la resta buscàvem el sol. Un cop tots junts de nou seguim el camí que uns 400 m més endavant s'ajunta de nou amb el d'aquest matí, passem de nou pel Coll de l'Oroval i desfem camí fins al cotxe.

Espero que la gaudiu tan com jo.

Ruta al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-gronses-156412014