Total de visualitzacions de pàgina:

2405

Carrer Ample i Pins del Collet de Fenassar

Avui ens apropem fins a la Terra Alta. El camí amb cotxe ja és bonic, primer per la C-12, a estones l'Ebre ben a prop, just després de passar l'Assut de Xerta, trenquem a l'esquerra per la N330-b. Un cop passat Prat de Comte seguim per la T-333 i en no res, ja podem veure la Muntanya de Santa Bàrbara, una petita muntanya punteguda, amb una ermita en runes i creu al cim, que dona la benvinguda a Horta de Sant Joan. . . . . . . . . . . Si observem per l'esquerra, veurem el Tossal d'en Grilló i el Montsagre d'Horta, de seguida se'ns obre un barranc, el de Cubars, veiem el Salt de Ferrassó i al fons, els inconfusibles Roques Benet. És una estampa la que és veu des de la carretera preciosa.




 Deixem l'entrador a Horta a la dreta, fem una corba i entrem per una pista asfaltada que surt a l'esquerra, la pista de la Franqueta. Tot i estar asfaltada la velocitat ha de ser moderada, el que ens permet gaudir del paisatge, passem per davant del mirador de les Roques Benet i la Font de la Pineda a la dreta, les Gronses a l'esquerra (unes muntanyes que formen un embut), continuem fins a l'àrea de la Franqueta, uns metres abans d'arribar es troba la zona d'acampada dels Ateus, ara tancada.
Arribem a la Franqueta per un pont que travessa el Barranc de la Vall d'Uixó, a la dreta hi ha taules de pedra amb els seus bancs corresponents i barbacoa amb taules i bancs de fusta, a l'altre costat, a l'esquerra. . . . . . . . . , es troba l'aparcament, lavabos, columpies i un toll gran. Aquí, deixem el cotxe. És punt de sortida de diverses excursions.
Nosaltres tornem a travessar el pont ara a peu i seguim per la dreta per la pista de terra, la seguim uns 600 m, on deixem la pista i seguim per un caminet que surt a l'esquerra la direcció de l'àrea interpretativa de la Marbrera.


Marbrera

Ens hem de remuntar fins als anys 60, el 1966 per ser més exactes, que és quan comença l'extracció del material del Carrer Ample. El 1990 van començar les protestes de la gent per defensar els valors naturals fins que és parar l'activitat.
El 2002 es crea el Parc Natural dels Ports i al 2005 es restaura la marbrera creant l'àrea interpretativa que avui dia pot visitar.

Passem la marbrera i seguim pel barranc, a estones per dins a estones per fora, anem entrant i sortint. Trobem algun que altre toll amb aigua, però podem passar sense problema. 2 km després arribem a la Font de les Bassetes, continuem remuntant, salvem un pedregal i la cosa s'estreteix, estem a l'estret de Palanques, continuem durant 1,2 km, l'avançament per tot el curs del barranc és lent. . . . . . . . . . , però val la pena, som a una esplanada, l'antesala del carrer Ample, on podem caminar bé i ja observem la gransa del que ve.

  
Estrets de Palanques


A l'antesala s'acaba la vegetació, alguna tímida creix i s'enrama per les parets del barranc, davant nostre s'alcen parets sinclinals, plens d'estrats i plegaments.Anem avançant a poc a poc per l'estret camí tot. . admirant la bellesa que tenim al davant.
No soc geòloga, però crec que no fa falta ser-ho per poder admirar l'obra geològica que se'ns presenta al davant, simplement entres en una altra dimensió. És una de les grans que amaguen els Ports i d'obligada visita


Barranc del Carrer Ample

                        

Ens desviem un moment per una entrada que fa el barranc per veure la Cova del Frare, ben segur va servir de Refugi, de fet hi ha restes d'un foc de no fa molt de temps.
Seguim, en no res enllacem amb el gr-7 i caminarem per ell fins al desviament de l'Espina, passant pel Mas de Maraco i el Coll d'Alfara.
Arribem a l'Espina, de 1181 m que pertany a Alfara de Carles, es troba al mig d'Alfara, Paüls i Horta de Sant Joan.


La Espina


M'agrada pujar a l'Espina, arribar i veure la imatge de la Terra Alta és preciosa, amb les Roques Benet i les Gronses a primer pla, i al darrere el nostre Caro, la Barcina, la Serra del Montsià, el Delta i la Vall de l'Ebre.
Fem quatre fotos i seguim, fa molt de vent i no fa bon estar. Ho fem per l'oest, anem a prop de la Punta de l'Enrajolada. A 1,3 km de l'Espina veureu un corriol que surt a l'esquerra, deixem el que ara seguim i continuem per aquest, 300 m més endavant girarem de nou a l'esquerra i pujarem fins a la Punta de l'Enrajolada. . . . . . . . . que es troba a 1198 m, a partir d'ara comença el mambo.


Anem baixant per on podem buscar el millor pas, el camí és inexistent, ho fem girant a poc a poc cap a l'esquerra, anem a prop del Coll de Fenassar de Dalt, un cop al Coll, emprenem la baixada cap al Coll de Fenassar de Baix, i després avançarem per un pinar, els Pins de les Fontetes de Santa Maria. Ara el camí s'intueix una mica, a poc a poc va girant a l'esquerra, ens porta per damunt d'una roca inclinada, creuem amb molt de compte. Arribem a uns pins enormes, no són els que busquem però. Seguim, ara anem pujant, hem de creuar a l'altre costat d'una tartera que ens separa del nostre objectiu. Mirem bé i decidim que el millor és pujar a l'inici de la tartera per creuar a l'altre costat. Ho fem sense cap complicació, un cop a l'altre costat, fem una petita grimpada i crestegem un tros. Al davant ja podem veure el nostre objectiu d'avui, els Pins Monumentals del Coll Fenassar.



Pins del Coll de Fenassar

Aquests pins van ser catalogats com arbres monumentals el 2005, són pinus nigra amb una alçària de 24 mi una volta de canó de 4,32 m, pertanyent a l'Ajuntament d'Horta, com el Pi de Balija i Lo Parot (una olivera). monumental).

És hora d'emprendre l'última part de la ruta, la baixada la fem per la tartera, déu-n'hi-do quina tartera, a poc a poc i bona lletra. Un cop a baix som de nou a l'antesala, només ens queda desfer el camí, barranc a baix, passant de nou per la marbrera fins a l'àrea de la Franqueta.


Tartera 


Com he dit, el Carrer Ample és d'obligada visita.


Salut i muntanya.

Rutes al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/franqueta-marbrera-carrer-ample-la-espina-los-pins-del-fenassar-194058993

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/franqueta-carrer-ample-coll-de-botana-cova-piletes-la-franqueta-72627832



Colldejou, la Mola i Coves




Avui us deixo una ruta que fa un parell de setmanes vaig fer. Vaig anar fins al Baix Camp. A Colldejou per ser més exactes. Tot i que pertany al Baix Camp es troba al límit amb el Priorat. És un petit poble molt ben arregladet d'uns 160 habitants. Es troba just a baix de la Mola de Colldejou i la Mola com l'anomenen a la zona.


Es troba molt a prop de la Mare de Déu de la Roca per això la primera part de la ruta veurem el terra rogenc, argilós, després a la segona part, canvia.
Ens apropem amb cotxe fins a Colldejou, aparquem a un pàrquing a les afores del poble.
Comencem baixant la rampa i casi al davant veureu una pista que fa baixada, anem per aquí. Passem pel costat de l'Àrea de lleure de Colldejou, seguim un tros més fins a un pal de direccions, seguirem per l'esquerra pel Camí de Mont Roig- Colldejou, pel costat del Barranc de les Estellades, més endavant el deixem, el sender va girant cap a la dreta fins que ens deixa de nou a la carretera, la seguim uns metres, veurem un caminet marcat per una fita i que baixa, però de moment travessem la carretera i pugem per on veiem unes fites, el camí està un poc tapat, però s'hi passa bé. En no res arribem a la Cova d'en Janet, la primera del dia.


Després desfem el camí fins a la fita que havíem vist i agafem el camí que ens torna a deixar a la carretera, la creuem seguint les indicacions del Barranc de la Rifa, passarem per baix d'un pont, comte!! Si fa poc que ha plogut al se la terra argilosa pots relliscar.
Un cop passat el pont, a la dreta trobem la Covallonga. Aquesta està formada per vàries entrades a la roca de poca profunditat i amb marges de pedra, segurament eren refugi d'animals.
Seguim barranc amunt. A la nostra esquerra s'alça una gran paret, és Lo Grau de 424 m. Hi ha molta vegetació. Continuem pujant, trobarem dos bifurcacions, a les dos continuem per la dreta. Arribem a unes runes, és el Corral de l'Ermitana.

Seguim pel corriol de la dreta que ens durà al Bec de la Gallina Cega, després desfarem el camí i seguirem per l'altre corriol. La pujada al Bec és clara tot i no està el sender net del tot. Uns minuts després d'arribar a dalt.


Uauu… Quines vistes!! Enfront podem gaudir del mar, el Mediterrani, a la dreta la Serra de Llaberia, a l'esquerra la Mare de Déu de la Roca i casi detràs les nostres unes roques foradades, la Desenrocada, següent parada, però primer, gaudim del moment. Es respira una pau immensa.
Un cop ens hem delectat de les vistes tornem enrere fins al corral i seguim amunt. Trobem molts arboços (madroños), les cireretes de pastor estan al punt, en vaig collint i menjant, estan bones. Un altre lloc on solen haver-ne és a Cardó.
El terra és ara més roig. Arribem al Coll de l'Algar. Seguim de moment recte, ja recularem fins al Coll més tard. Avancem, per tota la serra grans blocs de pedra roja formen coves, algunes tenen formes ben curioses. 




Seguim cap a la Desenrocada. Arribem al Coll i deixem el camí i continuem per la dreta cap a les roques. Hi arribem per un bosquet de pins i alzines, el terra roig que contrasta amb el verd de les pedres, que estan plens de molsa. Ja som a dalt, trobem la primera foradada d'on podem veure el Bec de la Gallina Cega i darrere la Serra de Llevaria. Recorrem tot el cingle de la Desenrocada de Bailón, les vistes són bones, busquen un pas per passar a l'altre costat del cingle, el trobem, és un petit forat, fem una desgrimpada fàcil i anem fins al final on trobem una altra cova. rogenca, a dins les parets fan uns plegaments de formes diferents, és tan curiós com hipnòtic.



Desfem el camí, fem la grimpada ara de pujada i tornem al Coll del Collet Rodó, on continuar per la dreta travessant la tanca de fusta.
Anirem remuntant pel costat el Barranc de les Buidegasses, trobarem una altra intersecció que emprendrem per la dreta i amunt. D'ara i fins al Coll Roig és una bona pujada, la salvem pujant unes escales que han fet de terra i fusta.
Un cop al Coll continuem amunt uns metres, fins que trobem a l'esquerra un pal d'adreces, seguim per allí tot seguint les indicacions a la Mola. Anem seguint el gr 7-3, fins que arribem a l'altura de la Cova de la Mola que es troba a la nostra esquerra, una mica abans d'arribar al Portell de la Mola, aquí ens desviem per veure la Cova. Hi vaig entrar un tram, però estava relliscós i no vaig voler aventurar-me, així que després de fer un petit descans continuem cap amunt, casi som a dalt.
Arribem al cim on podem gaudir d'unes fantàstiques vistes.


La Mola té uns 2 km de llargada, és plana, el que ens dona una gran visibilitat. A un extrem et restes d'un Castell que tot i el pas del temps, encara que aguanta prou bé. Com que fa vent ens resguarden dins per menjar.
Després de menjar, recorrem una mica la Mola. Baixem pel Racó dels Caragols, és impressionant, quina verticalitat de cingles. Anem en cerca del Portell de la Mora per acabar baixant per la Canal de la Mora. És una baixada sense cap complicació, arribem al Coll de Guix, ara només queda seguir la pista fins a Colldejou.



Us deixo l'enllaç de la ruta del Wikiloc.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/colldejou-coves-mola-de-colldejou-192287749

Capafonts, Cova de les Gralles

Torno al Baix Camp, és un territori ple racons espectaculars que em ve de gust anar descobrint. Aquest cop vaig fins a Capafonts, a les munt...