El Mont Caubo en raquetes de neu

Aquest any, aprofitant que a Reis teníem dos dies de festa, vam pujar al Pirineu, a la Vall de Cardós concretament. Volíem fer raquetes però, no sabíem ben bé cap on pegar.

Ens vam dur i mentre preparem les motxilles decidim sobre anar, finalment, pujarem al Caubo!

És un cim de 2290 m que es troba a cavall entre la Vall de Cardós i la Guingueta d'Àneu al Pallars Sobirà. Fa temps que hi volem pujar, a la tardor ho volíem fer en bici, però, al final, per mal temps no vam poder, així que avui ho intentarem amb raquetes.

Tipus de ruta: nada i tornada

Distància: 14,67 km

Desnivell: 640 m

Dificultat: Moderada

Aproximació:

Des de Ribera de Cardós anem a prop de la C-13 a Llavorsí, un cop allí continuem direcció Espot. Seguirem per la C-13 fins a Esterri d'Àneu. Allí seguim pel carrer de la Carrerada seguint indicacions a Unarre i Burgo. Passat Burgos atents, veurem una pista de terra que s'enfila amunt, seguim per allí. Nosaltres vam aparcar al costat d'un baix, la neu ens impedia seguir. 

Ruta:

Iniciem la ruta amb les raquetes penjades a les motxilles, no en veiem tanta neu com per posar-les. La ruta transcorre per la pista, fem un parell de revolts i la neu comença a fer acte de presència, però, de moment anem seguint les roderes d'un 4×4 i caminem prou bé. Crec que fem uns 3,5 km per les roderes, després desapareixen i ens posem les raquetes. Estem a uns 1900 m d'altitud i les vistes comencen a ser boniques. Continuem pujant a poc a poc gaudint del silenci i el paisatge. 

Al fons el Montalto de 2217m

Trobem un parell d'interseccions, a les dos continuem per la dreta, pista amunt, l'altre camí ens portaria al Cap de Rocagran i Coll de Campirme, un altre dia, queda pendent.

Tenim al davant unes vistes espectaculars dels pics Montalto, Campirme el Ventolau i al fons el Montroig, veiem la Serramitjana amb l'Estany de la Gola, Certascan, uaau!!

Esplanada

Bassis

      

Fem un revolt i arribem a una gran esplanada, tota nevada, ara tenim vistes a la Vall de Cardós i se'ns obre una altra panoràmica que res ha d'envejar a la que teníem feia un moment. 

En primer pla el Pui Tabaca i al darrere d'esquerra a dreta el Port de Tavascan, la Pica d'Estats, Sotllo, Monteixo, Comapedrosa, Saloria, Pic de l'Orri..

Vistes a la Pica, Monteixo, Salòria

Estem a la Serra de Cerdanyis, albirem les antenes que hi ha al Montcaubo, no us feu il·lusions, encara ens queda camí al davant. 

Continuem caminant, de sobte, ja no es veuen, i aquest fet, em transporta al Port, concretament dalt l'Escaleta pujant el Kmv de Roquetes per la Caramella, quan arribes dalt veus les antenes de Caro i sembla que ja hi ets, però no, de sobre desapareixen i tardes a tornar-les a veure, aquí el mateix.

Continuem, es comença a fer pesat, almenys per a mi, però tot i que em costa, vull arribar a dalt, ja en queda poc.

Finalment, arribem al Montcaubo o lo Calbo, a 2290 m, ha valgut la pena la pujada i l'esforç, des d'aquí tenim una bona panoràmica, veiem també el PN de SaintMaurici i Aigüestortes, el Montsent de Pallars, el Montorroio, Pic de Peguera, el de Monastero, tenim l'estació d'Espot al davant mateix, els Encantats, més a la dreta, Baqueira, Tuc de Rosario, el de Marimanha ..no tinc paraules.

Lo Mont Caubo Espot i el PN de Sant Maurici i Aigüestortes

Ens quedem una estona gaudint del moment, la panoràmica.

Hi hem de tornar, la propera vegada a la primavera i en bici diem.

Desfem el camí fins al cotxe gaudint de la llum de la tarde reflexada al paisatge.

Ens ha sorprès molt, no ens esperàvem per a res les vistes. De vegades no cal pujar a un gran pic per gaudir i deixar que la muntanya ens sorprengui.

Salut, muntanya i cames. I recordeu, que no és nota que hi hem passat.😉

Ruta al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-raquetes-de-neu/lo-calbo-des-de-llaborre-100-cims-197089067

La Tossa i foradada

Avui ens n'anem fins a Alfara de Carles. 

Alfara és un petit poble de 363 h, en una altitud de 334 mi que està tocant el PN dels Ports, des d'on començaren moltes rutes.

Avui però, ens centrarem en una muntanya que té enfront, la Tossa.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 7,55 km

Desnivell: 345 m

Dificultat: Moderada

Aproximació:

Des de Roquetes agafem la T-331 

direcció el Reguers. A la rotonda del “Lo Port”, seguim per la primera sortida per la T-342 i no la deixem fins a Alfara de Carles on acaba. Aparquem al Carrer Soley Morell.

Vistes a Alfara de Carles

Ruta:

Seguim ara peu, pel carrer Soley i trenquem pel de Trinquet a prop del Barranc del Llop. Deixem a l'esquerra el carrer Nou i el de Xerta i seguim la pista asfaltada, a la pròpia intersecció seguirem primer a la dreta i acte  seguit a l'esquerra. Encara durarem uns 300 m on verem una fita a la dreta, deixem la pista i seguim pel corriol. 200 m més endavant sortim de nou a la pista, fem el revolt a l'esquerra i seguim pista amunt durant 700 m on, trencarem a la dreta i no deixarem el sender fins a arribar al cim. 

Vstes

Un cop a dalt podrem gaudir de les vistes. Al darrera Alfara amb l'Espina, el Monclí, la Mola Carrascosa i les Rases al fons; a la nostra esquerra, la inconfundible Moleta i la Coscollosa, i al fons, Cardó; i enfront, la Serra del Montsià i més a la dreta, el Penyaflor i el Farrubio.

Vistes

Pou Sec, la Coscollosa i la Moleta

Un cop hem gaudit de les vistes i recuperat una mica seguim el nostre camí, propera parada, la foradada.

 Desfem uns 159 m el camí i seguim per la dreta per un corriol. El continuem durant 500 m més o menys que el deixem per seguir per la dreta, 300 m després arribem a la Foradada. Una finestra oberta on parem de nou a gaudir del moment.

La Foradada

Vistes

Vistes

Tornem a fer els 300 ma la inversa i seguim pel sender fins al Mas de Venanci (en runes). Fem un gir a l'esquerra i anem ara si, buscant el millor pas, no trobem un camí ben definit tot i que avancem sense dificultat. 700 m més endavant sortim a una pista asfaltada, és el camí de Xerta a Alfara, el seguim cap a l'esquerra direcció Alfara.

Quan arribem al poble hi pugem pel carrer Nou passant pels safaretjos i la font, seguint pel del Palmeral, Trinitat i al cotxe de nou.

Safarejos

Epero que gaudiu de la ruta i l'entorn, i recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/alfara-de-carles-la-tossa-la-foradada-96498544

Salut, cames i muntanya.

Cova Terrera i cova d'En Gerret

En aquesta ocasió us porto a visitar dos de les coves que es troben a la mola Catí. Les més conegudes poder són Cova Cambra i Cova del Rastre, però n'hi d'altres que també poden visitar sense necessitat de material.

Avui visitarem la cova Terrera i la de Gerret, els dos dalt la Mola i dins el terme d'Alfara de Carles.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 7,44 km

Desnivell: 324 m

Dificultat: Moderada

Aproximació:

Des de Roquetes agafem la T-342 direcció els Reguers, quan arribem a la rotonda del “Lo Port”, agafem la 2 sortida direcció al Port. Arribem al Portell i seguim cap al Mascar. Just a la bifurcació que per l'esquerra puges a la Mola i recte vas al Mascar, a la dreta hi ha un petit descampat, allí deixem el cotxe.

Ruta:

Iniciem la ruta, direcció la Font del Mascar, que la trobem a 500 m més endavant. Avui no hi baixa aigua, després de pluges si pot veure baixar fins i tot la cascada.

És un racó encantador, amb dos banquets i molta ombra.

                                                            

Font del Mascar

                                                    

Continuem creuant el petit riuet i seguim un corriol ben fressat, veurem que en poc tros ens en surten dos per la dreta, nosaltres sempre pel de l'esquerra. Anem pujant, és una pujada còmoda, 1 km després en desviem uns metres per veure la Cova dels Pensaments.

S'hi entra per un petit passadís amagat amb una petita entrada, com una porta menuda, passat aquest pas entrem en una gran sala, amb una finestra per on entra la llum, penjant d'un fil hi ha un escrit que parla del famós bandoler de les conrades, Panxampla. 

Entrada a la cova dels Pensaments

Finestra de la cova

Escrit dins la cova

Sortim i seguim sender amunt, en no res arribem a un pal indicador, seguim cap a la Pedrera del Gall.

Des del pal fem 100 mi deixem el corriol per on anem i seguim per un que surt a la dreta. 

Anem seguint la carena, tenim unes vistes formidables a la Barcina, Tossa de la Reina, Caro. Avancem uns 600 m, trobem un monticul de pedres i veurem un pedregal, hi baixem, més o menys a la meitat, fem un gir a l'esquerra i ja veiem la boca de la cova, la Terrera.Té un petit mur a l'entrada, és va fer servir per desarel ramat. aquesta no és excessivament gran, però, si entra bé. Estem a una sala allargada d'uns 40 m, al principi és més ampla ia poc a poc es va estretint. Al final hi ha un forat, com un petit pou amb diverses formacions.

Entrada a la cova Terrera

Cova Terrera

Tornem a l'entrada, sortim i donem una ullada perquè em venia a la memòria d'haver estat a una altra cova, no la vam trobar, així que vam tornar a pujar pel pedregal i un cop al sender vam continuar el nostre camí. . Fem uns 300 m seguint la carena fins que arribem a una bifurcació, ens desviem cap a la dreta, anem baixant, anem per damunt de la boca de la cova, hem de buscar un baixador on caldrà fer una petita desgrimpada (és bastant amagat pel que costa una mica de trobar). Un cop trobat i baixat el baixador, girem a la dreta i molt pegats a la roca en dirigim a l'entrada entremig de la gran vegetació que hi ha.

Entrada a la cova d'En Gerret

Aquesta és gran, té una boca que ens permet entrar sense cap complicació, un cop a dins podem observar una gran sala, estem parlant d'uns 25 m per uns 6 m d'alçada. Està formada per petites entrades, a l'última, la que queda a l'esquerra faria falta material per poder continuar. Com nosaltres no en portem ens dediquem a observar la resta que déu-n'hi-do!! És plena de formacions, estalactites, al fons veurem una gran colada de colors, de veritat que val la pena anar-hi.

Columnes

Estactites

Un cop hem gaudit de l'espectacle visual que ens ha ofert la Cova, desfem el camí i pugem fins a la bifurcació, on seguirem en la direcció d'abans. Anirem carenejant fins a sortir a un altre sender ben marcat, és l'alternatiu al gr-7, el seguim fins que sortim a la pista de Llinars, la seguim uns 1,7 km que la deixem i seguim pel barranquet de la dreta que ens deixa davant el cotxe mateix.

Us deixo la ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/font-del-mascar-cova-dels-pensaments-cova-terrera-y-cova-den-gerret-181078787

Salut, muntanya i cames.

Les Gronses

 Aquests dies m'ha vingut al cap la sortida que vam fer a les Gronses fa més o menys un any. Feia temps que les tenia a la llista de desitjos i amb la màgia de Nadal aquest, es va complir.

Les Gronses són unes muntanyes que es troben entre Horta de Sant Joan i Arnes. Quasi tocant tenen les Moles del Don i enfront de les Roques Benet.

Vistes a les Roques Benet

 Tenen una altitud de 816 mi una forma ben curiosa, un embut. És una zona d'escalada freqüentada tant per les vistes com pel conglomerat que diuen és excel·lent i les vies poc exposades. Però això no ha sigut sempre així, sempre havien generat poc interès, fins a principis de segle no va a començar a explorar bé la zona, obrint noves vies.

No només s'hi pot fer escalada, també s'hi pot pujar caminant, així que avui, us invito a pujar-hi.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 5,82 km 

Desnivell: 405 m

Dificultat: Difícil

Aproximació:

Sortim de Roquetes en busca de la C-12 direcció Xerta, passada l'Assut seguim indicacions cap a Arnes. Anem ara per l'N-230n i la deixem més endavant que trenquem cap a Prat de Compte seguint per la T-333. Passem per la Farinera i deixem Horta a la dreta, uns metres més endavant trenquem a l'esquerra, per la pista de la Franqueta. Al primer entrador a la dreta seguim per allí. Al tercer encreuament seguim a l'esquerra i en pocs metres aparquem.

Seguim ara caminant, per la pista fins a arribar a un dipòsit d'aigua, ara seguim per sender fins a arribar al Coll de l'Oroval a 601 m, des d'on comença a tenir una bona perspectiva.

Vistes a la muntanya de Santa Barbara

 Seguim cap a la dreta seguint el sender que, a poc a poc es va enfilant. Quasi 1 km després d'arribar a dalt. Anem seguint un camí bastant fressat al costat d'un petit barranc, en poc ens porta al mirador de les Gronses. Brutal la vista que tenim, les Roques Benet, lo Tossal d'en Grilló, la Punta de L'Aigua, la Moleta de les Canals...

L'Embut

Ara anirem amb molt de compte, el terreny és complicat, tot i que tenim prou amplada la cosa és va estretint, a part que la terra és bastant relliscós. En no res arribem a l'embut, és espectacular, cal estar atents, ja que al costat de l'embut hi ha bona caiguda. Continuem caminant gaudint de tot l'espectacle que tenim al davant, quina passada!! 

Ens dirigim cap a la Gronsa, ara la paret és perpendicular el que ens dificulta caminar, però no ens treu el somriure i les ganes. Primer pugem a la Gronsa nord, s'hi arriba sense cap complicació, gaudim una estona de les vistes, fem unes fotos i desfem un tros el camí, ara anem a l'altra Gronsa a la qual també arriben bé, uns quants ens quedem. . al cim, uns altres baixen fent una desgrimpada, investiguen una mica el terreny, volen mirar si es pot continuar per allí. En no res tornen, no ho veuen clar, hi ha un pas un pèl exposat.

 Així que desfem uns 500 m el camí i seguim cap a l'esquerra buscant el millor pas, anem a la Mola de Biarnets. Ens trobem petits salts, fem una petita desgrimpada i no res som al Salt del Barber.

Aquest salt té una caiguda de 150 m, impressiona. Segons explica la llegenda, un barber de la població veïna d'Horta. Estava molt enrabiat perquè el seu burro no li feia gens de cas, en una d'aquestes va llançar l'animal pel salt, però el peu se li va enganxar i van caure tots dos al buit, d'aquí el nom del salt.

Salt del Barber

Però continuem amb la ruta, des del salt uns quants van pujar a la Mola de Biarnets mentre la resta buscàvem el sol. Un cop tots junts de nou seguim el camí que uns 400 m més endavant s'ajunta de nou amb el d'aquest matí, passem de nou pel Coll de l'Oroval i desfem camí fins al cotxe.

Espero que la gaudiu tan com jo.

Ruta al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-gronses-156412014

Barranc de la Caramella, Mola Castellona i Forat de l'Aire

 

Avui us deixo una ruta per la Caramella, tot i que fa temps que la vaig fer, crec que mereix una entrada.

La Caramella es troba a dins al terme de Roquetes, a una altitud de 720 m.

És un barranc format per unes piscines i al final es troba l'espectacular Cua de Cavall. 

El 1871 es va canalitzar per tal d'explotar l'aigua que quasi sempre brolla, per la qual cosa el bany està prohibit, així com el descens del barranc. Jules Carvallo va ser l'encarregat de fer l'obra.

Us deixo un article interessant de  La Marfanta sobre la canalització de l'aigua de la Caramella.

https://www.marfanta.com/2022/12/18/la-caramella-el-primer-abastament-de-tortosa-aigua-del-port-al-centre-de-la-ciutat-i/

Per arribar al punt d'inici de la ruta sortim de Roquetes direcció els Reguers, quan arribem a la rotonda agafem la segona sortida, passat el canal agafem el camí de l'esquerra, uns km més endavant, a l'encreuament seguim per una pista de terra, al final, a la dreta es troba l'aparcament.

En aquesta ruta remuntarem el barranc de la Caramella, passarem per la Cua de Cavall, pujarem a la Mola Castellona i baixarem pel Forat de l'Aire.

Tipus de ruta: circular

Dificultat: moderada-alta

km: 9,83 km

Desnivell positiu: 954 m

La qualificació de moderada- alta ja no pel desnivell que hi ha pels km recorreguts, que també, sinó perquè trobarem passos tècnics, aeris, grimpades…als que cal estar-hi acostumat.

Casa Carvallo

Iniciem la ruta seguint la pista durant uns 600 m, arribem a la Casa Carvallo, li peguem la volta i pugem per unes escales que hi ha just detràs i que ens deixen al sender, a cops estret que en dur a les bases de la Caramella. . 

Bassa

Hi ha un moment que hem de creuar a l'altre costat de barranc, ho fem i seguim, ara el camí va pujant i estretint, avancem fent alguna grimpada, anem remuntant pel costat de les bases fins a la penúltima, que la creuem per un mur de pedra. Per arribar a l'última s'ha de fer una grimpada, avui no la fem.

Última bassa

 Un cop hem creuat comença la part tècnica i més exposada. Anem pujant amb molt de compte tot seguint les escasses fites i marques roges que trobem. Ens trobem al Racó dels Degotalls, ara el corriol s'enfila amb força, a estones ens hem d'ajudar amb els mans, arribem a la base del cingle. Un cop al cingle seguim cap a l'esquerra a prop de la Cua de Cavall.

Cua de Cavall

 Avancem amb molt de compte, el camí és bastant aeri, un mal pas i les conseqüències poden ser fatals. Val la pena per gaudir de la vista al barranc, tenim una panoràmica espectacular, des d'aquesta altura podem veure amb claredat l'última baixa  amb la seva cascada que prové del Racó de la Gralla, l'altre barranc de la Caramella. 

Arribem a la Cua i la creuem per dalt, podem observar els 100 m de caiguda, esplèndida, seguim i arribem als Forats de la Caramella, que no són més que una sèrie de balmes.

Seguim, tenim unes magnífiques vistes al barranc, deixem un corriol que surt a l'esquerra i que baixa a la Caramella i seguim per l'altre, més avant trobem una placa metàl·lica a terra em vàries direccions, seguim direcció Caro.

Passem pel bonic Racó de la Gralla format per un toll amb una cascada de dimensions considerables i en el que es respira molta calma, és un bon lloc per fer parada i gaudir de l'entorn. 

Racó de la Gralla

600 m més endavant trobem una nova placa d'adreces, seguim direcció l'escaleta, ens espera 1,6 km de pura pujada amb uns 300 m de desnivell, així que ens ho agafem amb calma. Un cop a dalt, parem, bevem aigua i agafem aire. A la nostra dreta podem veure el Caro. Deixem el camí que seguim i fem un gir a l'esquerra, veureu una petita canal que cal salvar, un cop a dalt anem seguint les fites i marques roges que trobem durant el camí fent alguna grimpada, al cim de la Mola Castellona de 1034. . mi d'on podrem gaudir d'unes espectaculars vistes de la Vall de l'Ebre, Caro, l'Airosa i els barrancs que es troben a la vora. 

Mola Castellona

Vistes a la Vall de l'Ebre

Desfem el camí un tros, girant cap a la dreta i baixant a prop del corriol que hi ha és avall, tenim unes vistes fantàstiques dels majestuosos barrancs de la Conca i el de Covalta, és simplement fascinant.

Avancem ara per un corriol entremig de boixos fins que arribem a la capçalera d'un barranc i com ja és costum en aquesta ruta tenim unes grans vistes. A la nostra dreta tenim la Roca del Migdia, allí ens dirigim seguint les marques de pintura roja. El camí baixa amb força entremig de grans boixos, és pedregós pel que cal parar-hi compte de no relliscar.

Cingle abans del Forat de l'Aire

 Arribem a la Roca del Migdia i ara cal emprendre-ho amb calma, hem de caminar per un estret camí a la vora del cingle, és el pas més aeri de la ruta, caminem a poc a poc i just al final, a la dreta. . hi ha un forat, el Forat de l'Aire, travessem i som a l'altre costat, ara tenim tot el Delta davant dels ulls, la Serra del Montsià...

Forat de l'Aire

Canal de baixada

Anem baixant, ara amb força, sense perdre les marques que ens indiquen el camí a seguir, haurem de fer alguna desgrimpada que cal parar-hi compte fins a arribar al Coll de la Selleta, on seguim pel corriol de l'esquerra, 2 km. . després som de nou a la Casa Carvallo, només ens resta desfer el camí fins al cotxe.

Vistes

Us deixo la ruta del wikiloc.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/caramella-cua-de-cavall-escaleta-mola-castellona-forat-de-laire-caramella-69850835