Les Gronses

 Aquests dies m'ha vingut al cap la sortida que vam fer a les Gronses fa més o menys un any. Feia temps que les tenia a la llista de desitjos i amb la màgia de Nadal aquest, es va complir.

Les Gronses són unes muntanyes que es troben entre Horta de Sant Joan i Arnes. Quasi tocant tenen les Moles del Don i enfront de les Roques Benet.

Vistes a les Roques Benet

 Tenen una altitud de 816 mi una forma ben curiosa, un embut. És una zona d'escalada freqüentada tant per les vistes com pel conglomerat que diuen és excel·lent i les vies poc exposades. Però això no ha sigut sempre així, sempre havien generat poc interès, fins a principis de segle no va a començar a explorar bé la zona, obrint noves vies.

No només s'hi pot fer escalada, també s'hi pot pujar caminant, així que avui, us invito a pujar-hi.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 5,82 km 

Desnivell: 405 m

Dificultat: Difícil

Aproximació:

Sortim de Roquetes en busca de la C-12 direcció Xerta, passada l'Assut seguim indicacions cap a Arnes. Anem ara per l'N-230n i la deixem més endavant que trenquem cap a Prat de Compte seguint per la T-333. Passem per la Farinera i deixem Horta a la dreta, uns metres més endavant trenquem a l'esquerra, per la pista de la Franqueta. Al primer entrador a la dreta seguim per allí. Al tercer encreuament seguim a l'esquerra i en pocs metres aparquem.

Seguim ara caminant, per la pista fins a arribar a un dipòsit d'aigua, ara seguim per sender fins a arribar al Coll de l'Oroval a 601 m, des d'on comença a tenir una bona perspectiva.

Vistes a la muntanya de Santa Barbara

 Seguim cap a la dreta seguint el sender que, a poc a poc es va enfilant. Quasi 1 km després d'arribar a dalt. Anem seguint un camí bastant fressat al costat d'un petit barranc, en poc ens porta al mirador de les Gronses. Brutal la vista que tenim, les Roques Benet, lo Tossal d'en Grilló, la Punta de L'Aigua, la Moleta de les Canals...

L'Embut

Ara anirem amb molt de compte, el terreny és complicat, tot i que tenim prou amplada la cosa és va estretint, a part que la terra és bastant relliscós. En no res arribem a l'embut, és espectacular, cal estar atents, ja que al costat de l'embut hi ha bona caiguda. Continuem caminant gaudint de tot l'espectacle que tenim al davant, quina passada!! 

Ens dirigim cap a la Gronsa, ara la paret és perpendicular el que ens dificulta caminar, però no ens treu el somriure i les ganes. Primer pugem a la Gronsa nord, s'hi arriba sense cap complicació, gaudim una estona de les vistes, fem unes fotos i desfem un tros el camí, ara anem a l'altra Gronsa a la qual també arriben bé, uns quants ens quedem. . al cim, uns altres baixen fent una desgrimpada, investiguen una mica el terreny, volen mirar si es pot continuar per allí. En no res tornen, no ho veuen clar, hi ha un pas un pèl exposat.

 Així que desfem uns 500 m el camí i seguim cap a l'esquerra buscant el millor pas, anem a la Mola de Biarnets. Ens trobem petits salts, fem una petita desgrimpada i no res som al Salt del Barber.

Aquest salt té una caiguda de 150 m, impressiona. Segons explica la llegenda, un barber de la població veïna d'Horta. Estava molt enrabiat perquè el seu burro no li feia gens de cas, en una d'aquestes va llançar l'animal pel salt, però el peu se li va enganxar i van caure tots dos al buit, d'aquí el nom del salt.

Salt del Barber

Però continuem amb la ruta, des del salt uns quants van pujar a la Mola de Biarnets mentre la resta buscàvem el sol. Un cop tots junts de nou seguim el camí que uns 400 m més endavant s'ajunta de nou amb el d'aquest matí, passem de nou pel Coll de l'Oroval i desfem camí fins al cotxe.

Espero que la gaudiu tan com jo.

Ruta al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-gronses-156412014

Barranc de la Caramella, Mola Castellona i Forat de l'Aire

 

Avui us deixo una ruta per la Caramella, tot i que fa temps que la vaig fer, crec que mereix una entrada.

La Caramella es troba a dins al terme de Roquetes, a una altitud de 720 m.

És un barranc format per unes piscines i al final es troba l'espectacular Cua de Cavall. 

El 1871 es va canalitzar per tal d'explotar l'aigua que quasi sempre brolla, per la qual cosa el bany està prohibit, així com el descens del barranc. Jules Carvallo va ser l'encarregat de fer l'obra.

Us deixo un article interessant de  La Marfanta sobre la canalització de l'aigua de la Caramella.

https://www.marfanta.com/2022/12/18/la-caramella-el-primer-abastament-de-tortosa-aigua-del-port-al-centre-de-la-ciutat-i/

Per arribar al punt d'inici de la ruta sortim de Roquetes direcció els Reguers, quan arribem a la rotonda agafem la segona sortida, passat el canal agafem el camí de l'esquerra, uns km més endavant, a l'encreuament seguim per una pista de terra, al final, a la dreta es troba l'aparcament.

En aquesta ruta remuntarem el barranc de la Caramella, passarem per la Cua de Cavall, pujarem a la Mola Castellona i baixarem pel Forat de l'Aire.

Tipus de ruta: circular

Dificultat: moderada-alta

km: 9,83 km

Desnivell positiu: 954 m

La qualificació de moderada- alta ja no pel desnivell que hi ha pels km recorreguts, que també, sinó perquè trobarem passos tècnics, aeris, grimpades…als que cal estar-hi acostumat.

Casa Carvallo

Iniciem la ruta seguint la pista durant uns 600 m, arribem a la Casa Carvallo, li peguem la volta i pugem per unes escales que hi ha just detràs i que ens deixen al sender, a cops estret que en dur a les bases de la Caramella. . 

Bassa

Hi ha un moment que hem de creuar a l'altre costat de barranc, ho fem i seguim, ara el camí va pujant i estretint, avancem fent alguna grimpada, anem remuntant pel costat de les bases fins a la penúltima, que la creuem per un mur de pedra. Per arribar a l'última s'ha de fer una grimpada, avui no la fem.

Última bassa

 Un cop hem creuat comença la part tècnica i més exposada. Anem pujant amb molt de compte tot seguint les escasses fites i marques roges que trobem. Ens trobem al Racó dels Degotalls, ara el corriol s'enfila amb força, a estones ens hem d'ajudar amb els mans, arribem a la base del cingle. Un cop al cingle seguim cap a l'esquerra a prop de la Cua de Cavall.

Cua de Cavall

 Avancem amb molt de compte, el camí és bastant aeri, un mal pas i les conseqüències poden ser fatals. Val la pena per gaudir de la vista al barranc, tenim una panoràmica espectacular, des d'aquesta altura podem veure amb claredat l'última baixa  amb la seva cascada que prové del Racó de la Gralla, l'altre barranc de la Caramella. 

Arribem a la Cua i la creuem per dalt, podem observar els 100 m de caiguda, esplèndida, seguim i arribem als Forats de la Caramella, que no són més que una sèrie de balmes.

Seguim, tenim unes magnífiques vistes al barranc, deixem un corriol que surt a l'esquerra i que baixa a la Caramella i seguim per l'altre, més avant trobem una placa metàl·lica a terra em vàries direccions, seguim direcció Caro.

Passem pel bonic Racó de la Gralla format per un toll amb una cascada de dimensions considerables i en el que es respira molta calma, és un bon lloc per fer parada i gaudir de l'entorn. 

Racó de la Gralla

600 m més endavant trobem una nova placa d'adreces, seguim direcció l'escaleta, ens espera 1,6 km de pura pujada amb uns 300 m de desnivell, així que ens ho agafem amb calma. Un cop a dalt, parem, bevem aigua i agafem aire. A la nostra dreta podem veure el Caro. Deixem el camí que seguim i fem un gir a l'esquerra, veureu una petita canal que cal salvar, un cop a dalt anem seguint les fites i marques roges que trobem durant el camí fent alguna grimpada, al cim de la Mola Castellona de 1034. . mi d'on podrem gaudir d'unes espectaculars vistes de la Vall de l'Ebre, Caro, l'Airosa i els barrancs que es troben a la vora. 

Mola Castellona

Vistes a la Vall de l'Ebre

Desfem el camí un tros, girant cap a la dreta i baixant a prop del corriol que hi ha és avall, tenim unes vistes fantàstiques dels majestuosos barrancs de la Conca i el de Covalta, és simplement fascinant.

Avancem ara per un corriol entremig de boixos fins que arribem a la capçalera d'un barranc i com ja és costum en aquesta ruta tenim unes grans vistes. A la nostra dreta tenim la Roca del Migdia, allí ens dirigim seguint les marques de pintura roja. El camí baixa amb força entremig de grans boixos, és pedregós pel que cal parar-hi compte de no relliscar.

Cingle abans del Forat de l'Aire

 Arribem a la Roca del Migdia i ara cal emprendre-ho amb calma, hem de caminar per un estret camí a la vora del cingle, és el pas més aeri de la ruta, caminem a poc a poc i just al final, a la dreta. . hi ha un forat, el Forat de l'Aire, travessem i som a l'altre costat, ara tenim tot el Delta davant dels ulls, la Serra del Montsià...

Forat de l'Aire

Canal de baixada

Anem baixant, ara amb força, sense perdre les marques que ens indiquen el camí a seguir, haurem de fer alguna desgrimpada que cal parar-hi compte fins a arribar al Coll de la Selleta, on seguim pel corriol de l'esquerra, 2 km. . després som de nou a la Casa Carvallo, només ens resta desfer el camí fins al cotxe.

Vistes

Us deixo la ruta del wikiloc.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/caramella-cua-de-cavall-escaleta-mola-castellona-forat-de-laire-caramella-69850835

Valldebous, la Portella del Pinetell

Entre la Vall al Mas de Barberans i la Fou a la Sénia, es troba Valldebous, una raconada poc coneguda, feréstega, indòmita, esquerpa, encinglada...

És una vall inexplorada per mi i em venia de gust de conèixer-la, així que aprofitant el dia festiu, un bon grup vam decidir d'anar-hi.

Des de Roquetes agafem la TV-3421 direcció el Mas de Barberans. Passem el Mas i seguim, deixem l'entrador de la Vall i més endavant a una corba, agafem la pista que surt a la dreta. La seguim fins a l'àrea de Valldebous on deixem el cotxe.

Comencem anant cap a l'oest per la pista, la continuïtat durant 1.100 km on ens desviarem pel corriol que surt per la dreta. El camí va pujant a poc a poc paral·lel al Barranc del Pinell. Seguim fins a la Font del Pinell, on encara hi ha el mecanisme per pujar l'aigua.

Font del Pinell

Tartera de la Portella d'Aragall

 En aquest punt, deixem el corriol i continuem pel costat mateix de la font, anem pujant i uns 200 m més endavant ho farem per una tartera que no deixem fins a la Portella de l'Aragall. Al darrere, com ja hem guanyat l'alçada podem veure el mar.
La Portella es troba a 1028 mi podem gaudir d'unes vistes espectaculars. Des d'un petit mirador tenim vistes a la Vall amb l'Airosa, la Joca, Caro.

Portella d'Aragall

Vistes des de la Portella

Cingle de la Portella

Continuem caminant pel costat del cingle, és un terreny escarpat. Quan arribem al final, anem girant suaument cap a l'esquerra i pujant, ho fem seguint les fites que hi anem trobant, passem per una petita font. Per arribar al cim de la Portella del Pinell, ho fem per una altra tartera i alguna desgrimpada, que fet amb compte no representa cap complicació, sempre que estigués acostumat a moure't per aquest tipus de terreny.

Tartera

La Portella del Pinell

Ens quedem una estona admirant les vistes que ara són de 360°, fem fotos i, amb molta cura desfem el camí, el millor és fer-ho fins a la font que hem passat just abans de començar la tartera, nosaltres ens hem embolicat una mica i ens hem complicat la baixada.
A partir de la font la cosa és complica. El camí és a moltes estones inexistent, cal parar molt de compte i buscar les fites que hi ha. És uns 1,5 km una mica feixucs fins al Coll del Pinell que trobem un pal d'adreces, continua direcció a l'àrea de Valldebous, son casi 3 km de baixada, ara ja per corriol net i marcat.

Font

Baixada

Una ruta que ens ha sorprès i deixat en ganes de més, tornarem segur.
Aconsello portar pantaló llarg, ja que a la baixada ho agraireu.

Us deixo la ruta del Wikiloc.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/valldebous-portella-del-pinell-184472783

Carrer Ample i Pins del Collet de Fenassar

Avui ens apropem fins a la Terra Alta. El camí amb cotxe ja és bonic, primer per la C-12, a estones l'Ebre ben a prop, just després de passar l'Assut de Xerta, trenquem a l'esquerra per la N330-b. Un cop passat Prat de Comte seguim per la T-333 i en no res, ja podem veure la Muntanya de Santa Bàrbara, una petita muntanya punteguda, amb una ermita en runes i creu al cim, que dona la benvinguda a Horta de Sant Joan. . . . . . . . . . . Si observem per l'esquerra, veurem el Tossal d'en Grilló i el Montsagre d'Horta, de seguida se'ns obre un barranc, el de Cubars, veiem el Salt de Ferrassó i al fons, els inconfusibles Roques Benet. És una estampa la que és veu des de la carretera preciosa.

 Deixem l'entrador a Horta a la dreta, fem una corba i entrem per una pista asfaltada que surt a l'esquerra, la pista de la Franqueta. Tot i estar asfaltada la velocitat ha de ser moderada, el que ens permet gaudir del paisatge, passem per davant del mirador de les Roques Benet i la Font de la Pineda a la dreta, les Gronses a l'esquerra (unes muntanyes que formen un embut), continuem fins a l'àrea de la Franqueta, uns metres abans d'arribar es troba la zona d'acampada dels Ateus, ara tancada.
Arribem a la Franqueta per un pont que travessa el Barranc de la Vall d'Uixó, a la dreta hi ha taules de pedra amb els seus bancs corresponents i barbacoa amb taules i bancs de fusta, a l'altre costat, a l'esquerra. . . . . . . . . , es troba l'aparcament, lavabos, columpies i un toll gran. Aquí, deixem el cotxe. És punt de sortida de diverses excursions.
Nosaltres tornem a travessar el pont ara a peu i seguim per la dreta per la pista de terra, la seguim uns 600 m, on deixem la pista i seguim per un caminet que surt a l'esquerra la direcció de l'àrea interpretativa de la Marbrera.

Marbrera

Ens hem de remuntar fins als anys 60, el 1966 per ser més exactes, que és quan comença l'extracció del material del Carrer Ample. El 1990 van començar les protestes de la gent per defensar els valors naturals fins que és parar l'activitat.
El 2002 es crea el Parc Natural dels Ports i al 2005 es restaura la marbrera creant l'àrea interpretativa que avui dia pot visitar.

Passem la marbrera i seguim pel barranc, a estones per dins a estones per fora, anem entrant i sortint. Trobem algun que altre toll amb aigua, però podem passar sense problema. 2 km després arribem a la Font de les Bassetes, continuem remuntant, salvem un pedregal i la cosa s'estreteix, estem a l'estret de Palanques, continuem durant 1,2 km, l'avançament per tot el curs del barranc és lent. . . . . . . . . . , però val la pena, som a una esplanada, l'antesala del carrer Ample, on podem caminar bé i ja observem la gransa del que ve.

  

Estrets de Palanques

A l'antesala s'acaba la vegetació, alguna tímida creix i s'enrama per les parets del barranc, davant nostre s'alcen parets sinclinals, plens d'estrats i plegaments.Anem avançant a poc a poc per l'estret camí tot. . admirant la bellesa que tenim al davant.
No soc geòloga, però crec que no fa falta ser-ho per poder admirar l'obra geològica que se'ns presenta al davant, simplement entres en una altra dimensió. És una de les grans que amaguen els Ports i d'obligada visita

Barranc del Carrer Ample

                        

Ens desviem un moment per una entrada que fa el barranc per veure la Cova del Frare, ben segur va servir de Refugi, de fet hi ha restes d'un foc de no fa molt de temps.
Seguim, en no res enllacem amb el gr-7 i caminarem per ell fins al desviament de l'Espina, passant pel Mas de Maraco i el Coll d'Alfara.
Arribem a l'Espina, de 1181 m que pertany a Alfara de Carles, es troba al mig d'Alfara, Paüls i Horta de Sant Joan.

La Espina

M'agrada pujar a l'Espina, arribar i veure la imatge de la Terra Alta és preciosa, amb les Roques Benet i les Gronses a primer pla, i al darrere el nostre Caro, la Barcina, la Serra del Montsià, el Delta i la Vall de l'Ebre.
Fem quatre fotos i seguim, fa molt de vent i no fa bon estar. Ho fem per l'oest, anem a prop de la Punta de l'Enrajolada. A 1,3 km de l'Espina veureu un corriol que surt a l'esquerra, deixem el que ara seguim i continuem per aquest, 300 m més endavant girarem de nou a l'esquerra i pujarem fins a la Punta de l'Enrajolada. . . . . . . . . que es troba a 1198 m, a partir d'ara comença el mambo.

Anem baixant per on podem buscar el millor pas, el camí és inexistent, ho fem girant a poc a poc cap a l'esquerra, anem a prop del Coll de Fenassar de Dalt, un cop al Coll, emprenem la baixada cap al Coll de Fenassar de Baix, i després avançarem per un pinar, els Pins de les Fontetes de Santa Maria. Ara el camí s'intueix una mica, a poc a poc va girant a l'esquerra, ens porta per damunt d'una roca inclinada, creuem amb molt de compte. Arribem a uns pins enormes, no són els que busquem però. Seguim, ara anem pujant, hem de creuar a l'altre costat d'una tartera que ens separa del nostre objectiu. Mirem bé i decidim que el millor és pujar a l'inici de la tartera per creuar a l'altre costat. Ho fem sense cap complicació, un cop a l'altre costat, fem una petita grimpada i crestegem un tros. Al davant ja podem veure el nostre objectiu d'avui, els Pins Monumentals del Coll Fenassar.

Pins del Coll de Fenassar

Aquests pins van ser catalogats com arbres monumentals el 2005, són pinus nigra amb una alçària de 24 mi una volta de canó de 4,32 m, pertanyent a l'Ajuntament d'Horta, com el Pi de Balija i Lo Parot (una olivera). monumental).

És hora d'emprendre l'última part de la ruta, la baixada la fem per la tartera, déu-n'hi-do quina tartera, a poc a poc i bona lletra. Un cop a baix som de nou a l'antesala, només ens queda desfer el camí, barranc a baix, passant de nou per la marbrera fins a l'àrea de la Franqueta.

Tartera 

Com he dit, el Carrer Ample és d'obligada visita.

Salut i muntanya.

Rutes al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/franqueta-marbrera-carrer-ample-la-espina-los-pins-del-fenassar-194058993

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/franqueta-carrer-ample-coll-de-botana-cova-piletes-la-franqueta-72627832

Colldejou, la Mola i Coves

Avui us deixo una ruta que fa un parell de setmanes vaig fer. Vaig anar fins al Baix Camp. A Colldejou per ser més exactes. Tot i que pertany al Baix Camp es troba al límit amb el Priorat. És un petit poble molt ben arregladet d'uns 160 habitants. Es troba just a baix de la Mola de Colldejou i la Mola com l'anomenen a la zona.

Es troba molt a prop de la Mare de Déu de la Roca per això la primera part de la ruta veurem el terra rogenc, argilós, després a la segona part, canvia.
Ens apropem amb cotxe fins a Colldejou, aparquem a un pàrquing a les afores del poble.
Comencem baixant la rampa i casi al davant veureu una pista que fa baixada, anem per aquí. Passem pel costat de l'Àrea de lleure de Colldejou, seguim un tros més fins a un pal de direccions, seguirem per l'esquerra pel Camí de Mont Roig- Colldejou, pel costat del Barranc de les Estellades, més endavant el deixem, el sender va girant cap a la dreta fins que ens deixa de nou a la carretera, la seguim uns metres, veurem un caminet marcat per una fita i que baixa, però de moment travessem la carretera i pugem per on veiem unes fites, el camí està un poc tapat, però s'hi passa bé. En no res arribem a la Cova d'en Janet, la primera del dia.

Després desfem el camí fins a la fita que havíem vist i agafem el camí que ens torna a deixar a la carretera, la creuem seguint les indicacions del Barranc de la Rifa, passarem per baix d'un pont, comte!! Si fa poc que ha plogut al se la terra argilosa pots relliscar.
Un cop passat el pont, a la dreta trobem la Covallonga. Aquesta està formada per vàries entrades a la roca de poca profunditat i amb marges de pedra, segurament eren refugi d'animals.
Seguim barranc amunt. A la nostra esquerra s'alça una gran paret, és Lo Grau de 424 m. Hi ha molta vegetació. Continuem pujant, trobarem dos bifurcacions, a les dos continuem per la dreta. Arribem a unes runes, és el Corral de l'Ermitana.

Seguim pel corriol de la dreta que ens durà al Bec de la Gallina Cega, després desfarem el camí i seguirem per l'altre corriol. La pujada al Bec és clara tot i no està el sender net del tot. Uns minuts després d'arribar a dalt.

Uauu… Quines vistes!! Enfront podem gaudir del mar, el Mediterrani, a la dreta la Serra de Llaberia, a l'esquerra la Mare de Déu de la Roca i casi detràs les nostres unes roques foradades, la Desenrocada, següent parada, però primer, gaudim del moment. Es respira una pau immensa.
Un cop ens hem delectat de les vistes tornem enrere fins al corral i seguim amunt. Trobem molts arboços (madroños), les cireretes de pastor estan al punt, en vaig collint i menjant, estan bones. Un altre lloc on solen haver-ne és a Cardó.
El terra és ara més roig. Arribem al Coll de l'Algar. Seguim de moment recte, ja recularem fins al Coll més tard. Avancem, per tota la serra grans blocs de pedra roja formen coves, algunes tenen formes ben curioses. 

Seguim cap a la Desenrocada. Arribem al Coll i deixem el camí i continuem per la dreta cap a les roques. Hi arribem per un bosquet de pins i alzines, el terra roig que contrasta amb el verd de les pedres, que estan plens de molsa. Ja som a dalt, trobem la primera foradada d'on podem veure el Bec de la Gallina Cega i darrere la Serra de Llevaria. Recorrem tot el cingle de la Desenrocada de Bailón, les vistes són bones, busquen un pas per passar a l'altre costat del cingle, el trobem, és un petit forat, fem una desgrimpada fàcil i anem fins al final on trobem una altra cova. rogenca, a dins les parets fan uns plegaments de formes diferents, és tan curiós com hipnòtic.

Desfem el camí, fem la grimpada ara de pujada i tornem al Coll del Collet Rodó, on continuar per la dreta travessant la tanca de fusta.
Anirem remuntant pel costat el Barranc de les Buidegasses, trobarem una altra intersecció que emprendrem per la dreta i amunt. D'ara i fins al Coll Roig és una bona pujada, la salvem pujant unes escales que han fet de terra i fusta.
Un cop al Coll continuem amunt uns metres, fins que trobem a l'esquerra un pal d'adreces, seguim per allí tot seguint les indicacions a la Mola. Anem seguint el gr 7-3, fins que arribem a l'altura de la Cova de la Mola que es troba a la nostra esquerra, una mica abans d'arribar al Portell de la Mola, aquí ens desviem per veure la Cova. Hi vaig entrar un tram, però estava relliscós i no vaig voler aventurar-me, així que després de fer un petit descans continuem cap amunt, casi som a dalt.
Arribem al cim on podem gaudir d'unes fantàstiques vistes.

La Mola té uns 2 km de llargada, és plana, el que ens dona una gran visibilitat. A un extrem et restes d'un Castell que tot i el pas del temps, encara que aguanta prou bé. Com que fa vent ens resguarden dins per menjar.
Després de menjar, recorrem una mica la Mola. Baixem pel Racó dels Caragols, és impressionant, quina verticalitat de cingles. Anem en cerca del Portell de la Mora per acabar baixant per la Canal de la Mora. És una baixada sense cap complicació, arribem al Coll de Guix, ara només queda seguir la pista fins a Colldejou.

Us deixo l'enllaç de la ruta del Wikiloc.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/colldejou-coves-mola-de-colldejou-192287749