Pirineu Aragonés [ II ] part. Pedalant per la Vall de Chistau fins al Refugi de Viadós

Panoràmica a la Vall de Chistau

Avui ens llevem ben d’hora. Ahir vam anar a dormir aviat; estàvem molt cansats. La matinada, el viatge, la ruta interpretativa i haver de muntar la tenda ens havien deixat sense energia.

Però avui és un altre dia. Ens llevem amb les piles carregades i disposats a gaudir de la ruta que ens espera. Avui toca e-bike per la Vall de Chistau, i el nostre objectiu és arribar fins al Refugi de Viadós.

Preparem les motxilles amb esmorzar, dinar, aigua i tot el necessari per passar el dia damunt de les bicicletes. Quan ho tenim tot a punt, arrenquem des del càmping en direcció a Plan.

Al cap de poc trobem tres túnels. Al segon parem i ens acostem a una de les finestres que hi ha a la paret. Des d’allí podem contemplar el Desfiladero de la Inclusa. Una mirada ràpida, unes quantes fotos i tornem a pujar a les bicicletes.

Túnels

Continuem la ruta, travessem el riu Cinqueta i, una estona més endavant, comencem a veure el pantà de Pandescún. Anem avançant en una pujada constant fins a arribar a Plan, on parem un moment.

Continuem per la carretera que va cap a San Juan de Plan. No baixem al poble; seguim amunt fins a arribar a una mena de placeta. Allí entrem i agafem el camí de l’esquerra. Al cap de poc, el camí es converteix en una pista de terra.

I amunt.

La pista no ens dona gaire descans, però no tenim pressa. Anem fent al nostre ritme, gaudint del paisatge i de la tranquil·litat.

Mirador a la Vall de Chistau

En un revolt veiem, més amunt, una barana de fusta. Hi pugem i descobrim un mirador espectacular sobre la vall. Una altra parada obligada.

Després continuem i passem pel costat de l’ermita de San Mamés, que queda una mica més amunt de la pista.

Seguim fins a arribar a una bifurcació. Hi veiem un pal de fusta en forma de fletxa que indica Ibón del Sen. Seguim aquella direcció i, de sobte, la pista comença a baixar suaument. Canviem de perspectiva i també de paisatge.

En un revolt trobem una petita esplanada. És un lloc perfecte per parar: bones vistes, ombra i tranquil·litat.

Parada per esmorzar

És hora d’esmorzar.

Portem 18 quilòmetres i uns 700 metres de desnivell positiu.

Havent esmorzat i descansat una estona, és hora de continuar.

Passem per una cascada i, més endavant, pel que sembla una borda. En arribar a un revolt, continuem per l’esquerra i amunt.

Arribem a uns plans on podem gaudir de bones vistes. Passem per un refugi lliure i una cabana de pastors i, una mica més endavant, a la dreta, trobem la Bassa de l’Abet.

Deixem les bicicletes a la vora i ens acostem a fer-hi una ullada.

Bassa de l'Abet

Tornem a les bicis i ara sí: toca començar la baixada.

I quina baixada!

En arribar a l’encreuament amb la pista, girem a la dreta. Ara resseguim el Cinqueta. El riu ens acompanya durant una bona estona i anem trobant cascades i fonts que porten l’aigua dels ibons que queden just damunt nostre.

Font

Una mica més endavant trobem el Refugio Es Plans, que és lliure. Allí mateix deixem la pista i continuem pel GR, que en aquest tram és ciclable.

Refugi Es Plans

Travessem el pont i arribem al càmping El Forcallo.

Aquí agafem la pista que puja cap al Refugi de Viadós. Continuem amunt i, en arribar a un revolt, girem completament a l’esquerra. Seguim per la pista i, al cap de pocs metres, ja som al refugi.

Refugi de Viadós

I quin lloc!

Davant nostre tenim unes vistes espectaculars del Posets, el Gran Bachimala i moltes altres muntanyes que ens envolten.

Vistes al Gran Bachimala  i al Posets

Aquí tenim clar que toca parar. No podia ser d’una altra manera.

Demanem dues gerres de cervesa, ens acomodem a l’ombra i dinem amb tota la calma del món.

Després fem una volta pels voltants, fem quatre fotos més i emprenem la baixada.

Refugi de Viadós

Desfem el camí fins al càmping i, una vegada allí, continuem per la pista. En arribar a uns lavabos públics, parem i baixem fins al riu.

Ara sí.

Peus i cames dins de l’aigua per refrescar-nos després de la ruta.

Riu Cinqueta

Continuem pista avall, sempre acompanyats pel Cinqueta.

Riu Cinqueta

En arribar a San Juan de Plan intentem trobar un camí que baixi directament fins al poble, però no el sabem trobar. Així que continuem fins a l’entrada de baix i accedim per allí.

Baixem fins al riu i, des d’allí, seguim en direcció a Plan.

San Juan de Plan

Una vegada a Plan, només ens queda seguir la carretera fins al càmping.

I així acabem un altre dia de vacances.

Ara toca preparar les motxilles per demà, una estona de piscina, soparet i descansar.

Perquè demà ens espera una bona ruta.

Ens acompanyareu?

Dades tècniques de la ruta:

Zona: Vall de Chistau

Sortida: Camping los Vives

Distáncia:  48,50 km

Desnivell: 1635 m

Difilcultat: Moderada

Tipus de ruta: Circular

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/274600128?wa=sc

Pirineu aragonès (I). Vall de Pineta i les Cascades de Larri

Fa molt que no escrivia. No sé… de vegades creus que no tens res per explicar, o bé no saps com fer-ho, o simplement et sents buida. I, un dia, hi ha alguna cosa que et porta a tornar a escriure, alguna cosa que fa un clic dins teu. I aquí em teniu de nou.

Aquest nou inici ens durà fins al Pirineu aragonès. Constarà de tres entrades que espero que gaudiu tant com jo les he gaudit.

Fa un parell de mesos, mentre pensàvem què faríem per vacances, la meva parella em va sorprendre proposant-me anar cap a Osca, al Pirineu. Em va parlar d'explorar la Vall de Chistau, Pineta… i jo hi vaig afegir Ordesa.

La idea em va entusiasmar. Era una zona que encara no coneixia i que feia temps que tenia pendent. Així que vam començar a dibuixar les vacances sobre el paper. Sempre he pensat que els viatges es viuen tres vegades: la primera, quan els planeges; la segona, quan els vius; i la tercera, quan els expliques o els recordes.

Vam decidir allotjar-nos al càmping Los Vives, situat al cor de la Vall de Chistau. Una elecció que recomano sense cap mena de dubte, perquè hi hem estat de cine.

Càmping Los Vives

Piscina al càmping

També vam preparar les rutes que faríem. Volíem combinar senderisme i bicicleta. Després de donar-hi moltes voltes, ens vam decidir per visitar les Cascades de Larri a peu —ja que en bicicleta està prohibit—, pujar amb bici fins al refugi de Viadós, descobrir els miradors d'Ordesa i acostar-nos a l'ibón de Plan.

Vam sortir un dijous a les sis del matí sense saber si trobaríem lloc al càmping.—Alguna cosa trobarem! —ens dèiem.

Amb el cotxe carregat de maletes, il·lusió i moltes ganes de desconnectar, vam emprendre el camí. Cap a les deu del matí arribàvem al càmping. Ens van demanar que esperéssim uns minuts mentre comprovaven si marxava algú. Vam tenir sort. Com que encara estaven preparant la parcel·la, vam decidir aprofitar el temps fent la primera excursió. A la tarda ja tornaríem a muntar la tenda.

Ens vam dirigir cap a la Vall de Pineta. Vam deixar el cotxe a l'aparcament habilitat, que costa 3 €, i vam començar la ruta per la pista que porta fins a la Cascada de Larri. Pel camí passem per diverses fonts i creuem, per un pont, la cascada del Cinca.

Panoràmica

Faig monumental

La pista és molt ombrívola, fet que s'agraeix molt perquè la calor és intensa. A més, ens acompanya un magnífic bosc de faigs, amb exemplars impressionants.

Cascada del Cinca

Quan arribem a la Cascada de Larri, abans d'acostar-nos-hi, agafem un corriol que surt a mà dreta, amb esglaons de fusta i troncs. Va baixant suaument fins a diversos miradors des d'on la cascada es mostra en tota la seva bellesa.

Cascada de Larri

Després tornem a la pista i ens acostem fins a la cascada. Fem les fotografies de rigor i continuem pujant fins a trobar un pal indicador. Agafem el corriol de l'esquerra, que va retallant la pista i puja amb una mica més de pendent.

Quan arribem a dalt, la vall s'obre davant nostre. Som als Llanos de Larri.

Los Llanos de Larri

Vistes al Monte Perdido i Cilindro

Al davant tenim una panoràmica espectacular del Circ de Larri i, al darrere, apareixen tímidament el Monte Perdido i el Cilindro, deixant-se veure entre les muntanyes.

Continuem caminant cap al circ. Al fons hi distingim una cascada. A mesura que ens hi acostem, veiem que l'aigua forma petites basses on molta gent aprofita per refrescar-se

Cascada de Larri

Toll baix la cascada

Nosaltres busquem una mica més de tranquil·litat. Seguim remuntant el torrent, deixant enrere la gent, fins que arribem als peus mateix de la cascada. Estem completament sols. Només se sent el soroll intens de l'aigua en caure.

Em descalço i em remullo els peus i les cames amb aquella aigua gelada que sembla despertar tots els sentits. Decidim que aquell és el lloc perfecte per dinar.

Després de gaudir del nostre petit racó, emprenem el camí de tornada.

Panoràmica

Panoràmica

Aquest cop baixem per la pista fins al pal de direccions i, des d'allí, seguim el corriol que baixa fins a l'ermita de Nuestra Señora de Pineta, al costat mateix del Parador.

El sender transcorre entre arbres, regalant-nos una ombra molt agradable fins al final de la ruta. Des de l'ermita només ens queda caminar un petit tram de carretera fins a tornar al cotxe.

Ara sí, és hora de tornar al càmping, muntar la tenda, preparar la taula i instal·lar-nos durant uns dies.

Abans que s'acabi la tarda encara ens regalem un bany a la piscina, que ens deixa com nous després de la caminada.

Ara toca descansar. Demà ens espera una nova aventura sobre dues rodes.

Però això ja serà a la propera entrada, on pedalarem per una de les valls més boniques del Pirineu aragonès.

📍Dades tècniques de la ruta

    Zona: Vall de Pineta 

    Pàrquing: el de Pineta, 3€ per cotxe 

   Distància: 11,3 km

   Desnivell: 588+

   Dificultat: Moderada

   Tipus de recorregut: Circular 

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/274393911?wa=sc

Passejant entre coves i ermites del Montsant: ruta des de Cabacés.

Visites a Cabacés

📍 Dades tècniques de la ruta

• Zona: Parc Natural de la Serra de Montsant

• Punt d'inici: (pàrquing a les afores del poble)

• Distància: (21 km)

• Desnivell positiu: (857 m)

• Temps aproximat: (8:25 h desfilades inclòs)

• Dificultat: Moderada 

• Tipus de recorregut: Circular 

Aproximadament:

Per la C-12 anem fins a Vinebre. Allí la deixem i continuem direcció la Torre de l'Espanyol, sense entrar al poble seguim fins a Cabacés, deixem el cotxe al pàrquing habilitat als afores del poble.

 De tant en tant m'agrada recórrer territori, allunyant-me de les muntanyes que tant m'estimo. Avui ens n'anem fins al Priorat, a Cabacés concretament. Una petita població de 296 hi que limita amb la Ribera d'Ebre.

Gràcies a la seva orografia a les delícies dels senderistes. El meu acompanyat?

Crònica d'una travessa. De la Bassa de l'Alentar a la Font de Murria.

 APROXIMACIÓ:

Des de Roquetes anem direcció Tortosa per l'Av. Ports de Caro cap Quatre Camins. A la rotonda continuem recte per Av. Catalunya i la Av. Cristobal Colon en cerca del Pont De l'Estat. Ara anem per la AV. Generalitat pel carril de dins i girem cap al carrer Genovessos, de seguida continuem per l'esquerra direcció la simpàtica. A la rotonda continuem recte i no deixem el cami. Passem per l'Ermita de Migcamí i arribem al Coll de l'Alba, continuem per la pista asfaltada fins al final. Alli és troba la Bassade l'Alentar, lloc on deixem el cotxe, en un petit racó, just on comença el sender.

📍DADES TÈCNIQUES DE LA RUTA:

·Zona: Serra de Cardó i Boix.

·Punt de inici: Bassa de l'Alentar (Coll de l'Alba).

·Distància: 23 km.

·Desnivell positiu: 862 m.

·Temps aproximat: 9 h, parades incloses.

·Dificultat: Moderada / alta.

·Tipus de ruta: Només anada.

És una ruta molt exigent, no pels km ni pel desnivell, sinó per la duresa del terreny, pedregós, amb grimpades i desgrimpades, algun tram perdut i al que havíem de sumar que el terreny estava mullat i la boira que ens va acompanyar arribant a la Creu de Santos.  

Va ser com he dit exigent, la seva severitat ens va posar a prova, al mateix temps que vam gaudir del recorregut, que no deixa de ser espectacular.

Així que amb tota la il·lusió i amb totes les ganes, ens trobem a les 6 h del matí al lloc de partida.

Durant la nit ha plogut, i el dia abans també, ara, però, no ho fa, el cel és ras el que ens fa pensar que no ho plourà.

Comencem la marxa amb els frontals, anem a bon ritme, 40 min després arribem al Pouet de l'Amorós, ara seguim per la pista que hi ha just al costat i que ressegueix la renglera de ventiladors. Al final de la pista hi ha uns abeuradors, ia partir d'aquí emprenem la cresta. 

Caminar a la llum dels frontals és encisador, veiem les estrelles ia baix, les llums dels pobles. Ens cal estar ben atents on xafem. Anem avançant xerrant, rent ia poc a poc fem camí.

Comença la primera claror del dia i amb ella, veiem per primer cop les siluetes de les muntanyes que ens acompanyen entremig de barrancs escarpats que semblen no tenir fi. Ens trobem a la Mola de la Buniaca, acabem de passar les Moles i anem cap a la Punta de la Buniaca. Perdem el sender i arribem al final, hi ha una bona desgrimpada, mirem si podem baixar. Primer ho fan els sorolls i ens ajuden a baixar amb molt de compte.

Desgrimpada

 Ara, continuem pel costat de la paret, al final d'aquesta podem baixar i recuperar el sender, seguim cap a la punta. Veiem un altre grup que s'està apropant a natros, ens agafen i anem fins al Coll de Xeta junts, allí, fem parada per esmorzar i recuperar forces. Hi ha un petit avituallament en fruits secs i begudes.

Coll de Xeta

Visites als Ports

Ja és de dia, al fons podem veure el mar, els prats estan verds i grocs, els núvols baixos, a l'altre costat, al fons, els Ports, el Caro apunta el cap tímid entremig dels núvols. És una postal de contrastos.

Continuem el camí, un sender estret que s'obre pas entre les argelagues florides de groc, troncs que aguanten el pas del temps com autèntics guerrers. L'altre grup ens avança i en no res ens treuen bona distància. Des del coll fins a arribar al Mas de Solsona i el del Moreno anem planejant i gaudint de l'espectacle que se'ns presenta al cada pas.

Després de passar els masos encara planegem un bon tros abans d'emprendre la dura pujada fins a la Creu de Santos. Dura pel desnivell i perquè la boira ha decidit acompanyar-nos en aquest tram fins al cim.

Mas de Solsona

Va ser dur perquè no sabíem per on caminàvem, no veiem les fites, la boira ens banyava, feia molt de fred. Finalment, vam veure una marca roja pintada a la roca i se'ns va fer de dia, anem seguint les marques grimpant per les roques, veiem la creu i de seguida som a dalt, hem arribat a la Creu de Santos, llàstima que no veiem res.

Pujada a la Creu de Santos

Creu de Sants

Fem dos fotos i continuem camí. La baixada no millora, ens adonem que no seguim el camí, els pedres rellisquen i anem a poc a poc. Més endavant retrobem el sender i per primer cop en tot el dia, és pla, tou, sense pedres, quina delícia. Ens dirigim cap a la Font del Teix passant pel Portell del Bou on s'acaba la placidesa del sender i torna la duresa que ens ha acompanyat tot el dia. 

Caminant a la Font del Teix

La boira ha quedat a dalt i ara les vistes tornen a ser brutals. Ens adonem que encara queda molt de camí i no arribem al dinar. Decidim avisar a dos companys que pugen al dinar perquè ens vinguin a buscar, ja decidirem, però que estic atents. Tornem a tenir vistes al mar encara que de seguida canviem de vessant. Anem baixant a la Font del Teix i d'allí seguim recte deixant el refugi a la dreta i uns metres més endavant, a l'altura d'un teix, girem a la dreta i entremig de marges desfets baixem fins a la Teixera de Cosp, digna de veure, hi ha bonics exemplars de teixos. 

Font del Teix

La baixada és pronunciada, vaiga si ho és!! Arribem a la Bassa de Cosp ia la Font de Murria. D'aquí surt una pista, fem unes passes, però decidim seguir el track, així que anem pel darrere de la baixa i seguim les marques roges, el sender és ben tapat, amb grimpades i de mal caminar i no sabem els que ens espera. 

Font Murria

Els companys ens truquen i ens diuen que baixem per la pista que ells aniran venint i ens trobarem pel camí. Així ho fem, desfent el 500/600 m que havíem fet i emprenem ara més tranquils, no ens hem d'enganyar, pista avall. Al cap d'1 km o així ens trobem amb les companyies. Un dinar!!

Algú va preguntar– defraudats per no haver arribat a Rasquera?

No Cadascú ha de ser conscient d'on pot arribar. Que ho podem fer? Sí, sense cap mena de dubte, però sense posar-nos límit de temps. Avui d'haver continuat no hauríem arribat al dinar de germanor, així que la decisió ha estat més que encertada.

Hi tornarem amb companys que no van poder venir, amb calma i gaudint de cada petjada.

Fotos de Pili Rius, Roger i d'una servidora.

Recordeu de no deixar cap petjada.

Salut, cames i muntanya.

Ruta del wikiloc:

https://loc.wiki/t/247522200?wa=sc

La Vall de Pastor des de la Caramella

📍 Dades tècniques de la ruta

• Zona: Parc Natural dels Ports

• Punt d'inici: Pàrquing de la Caramella

• Distància:  12,51 km

• Disseny positiu:  1038 m

• Temps aproximat:  6:50 h

• Dificultat: Exigent / Alta

• Tipus de recorregut: (circular)

Com arribar-hi:

Des de Roquetes enfilem per la carretera T-342 direcció els Reguers. En arribar a la rotonda, agafem la segona sortida i continuem per la carretera del Port. Un cop passem el canal Xerta-Càlig, deixem la carretera i continuem per un camí asfaltat que surt a la dreta. Seguim indicacions a la Caramella, acaba el camí asfaltat i continuem per una pista de terra. Es pot anar amb un turisme, però amb molt de compte. Si aneu en turisme deixeu el cotxe a la vora d'una revolta, ja véreu que no podeu continuar, si aneu amb tot terreny podeu accedir al pàrquing.

Aquest recorregut comença pujant pel sender principal que avança entre roques i vegetació. El terreny és variat i presenta pendents sostingudes des del principi…

 És una ruta tant exigent com feréstega a prop de casa. Sortim del mes de desembre que entre menjades, el mal temps i la feina poques sortides he pogut fer, però el cas és que el 18 de gener, tinc una travessa des de dalt al Coll de l'Alba fins a Rasquera, uns 27/29 km i 1200 +. Molt de respecte em, ens fa, ja que vaig amb companyies i companyies. Per això proposo fer el diumenge abans aquesta que ara us relato. És exigent pel fort desnivell que fem 1100 + amb poc més de 6 km, i per terreny poc agraït, cosa que com a entrenament de cara a diumenge vinent en va molt bé, i que transcorre per la poc transitada Vall de Pastor, i ja per la part alta, caminarem per senders poc dibuixats que ens regalaran vistes magnífiques.

Havíem de ser poca colla, però finalment som unes 18 persones, és la primera de l'any i és nota que hi ha ganes.

Anem amb cotxes fins a l'aparcament de la Caramella. En baixa dels cotxes veiem que no fa molt de fred, els més calorosos ens traiem les jaquetes, comencem pujant i tot ens sobrarà. 

Sortida del sol

Fem uns metres per la pista, però de seguida la deixem per continuar per un corriol que surt a la dreta, veureu una fita al marge. Anem pujant cap al Coll dels Morralets, ho fem entremig de marges mig desfets. A mesura que guanyem alçada tenim vistes al mar, el sol comença a treure el nas ia poc a poc va il·luminar la vall. En arribar al coll estem tots ben acalorats. 

Coll dels Morralets

Ara ens ve una baixada fins a arribar a la Vall de Pastor. Quan ja hi som, ens agrupem i emprenem la pujada, ara ja serà constant i sense pausa. Tenim el barranc a la nostra esquerra, després d'1,1 km més o menys, travessem el barranc i continuem per l'altre costat. El sender és ben indicat amb marques roges que trobem una terra i als troncs dels arbres. Recordo d'altres cops tot i ser hivern, el bosc verd i frondós, avui és veu trist, a causa dels boixos que han patit la plaga de la palometa. Arribem a la Font del Sapo que per mi primer cop la veig rajar. 

Vistes abans d'arribar a la cova

Continuem pujant i arribem a un mirador on podem gaudir d'unes espectaculars vistes a la Fortalesa que ens queda a l'esquerra ia la Serra de Cardó i Boix enfront. Seguim uns metres més i arribem a la Cova del Sapo. Una balma amb una bona boca, podem veure que el pas de l'aigua a anat formant formes capritxoses i arrodonides, també veiem diferents tonalitats a causa de la humitat ia l'aigua que hi raja quan plou. 

Cova del Sapo

Fem una petita parada i després continuem fins a la Font del Gel amb pujada constant. La font és una petita cascada que es troba en un lloc ombrívol, a terra hi ha un petit bassi. Amb temperatures baixes és fàcil veure l'aigua que hi cau, gelada. No és el cas d'avui. Desfem el camí uns metres, fins a un encreuament, on continuem per la dreta i amunt. (Des de la font també és pot continuar recte, però és una altra excursió)

Font del Gel

Continuem pujant per una zona boscosa, creuem una mena de barrancó i una mica més amunt arribem a un collet. Decidim parar i menjar una mica, encara ens queda desnivell per fer, però no serà tan pronunciat. Les vistes són esplèndides, veiem fins i tot el Pirineu amb tots els pics nevats. Més en primer terme el Farrubio, Penyaflor, la Moleta, la Coscollosa. Enfront Cardó i Boix, la Serra del Montsià, La Castellona. Així que recuperem forces amb bones vistes.

Vistes

Després seguim per un corriol que va resseguint la roca, de vegades perdut, que no una revolta trobem una altra cascada i una mica més amunt, una foradada per la qual passem pel mig, estem a 985 m d'altitud.

Pas entre roques

 Continuem pujant, passem pel pi Rabassut, per una roca en forma de xampinyó. Estem arreglats bany a la Ballada de la Font dels Cinc Sentits. 

Pi Rabassut

Arribem a la Font, l'aigua del baix està congelada, la temperatura ha baixat. Fem quatre fotos i desfent el camí uns 150/200 m. Ara no hi ha sender, busquem el millor pas per arribar al sender que puja al Carro, el kmv de la Caramella, el tenim just a baix, a uns 200 m. 

Font dels Cinc Sentits

Així que a poc a poc i bona lletra anem baixant, ho fem sense dificultat i no res som al sender, el que emprenem de baixada fins al Coll de l'Escaleta. Aquí podem continuar sender avall, i grimpar per la canal que tenim al davant, decidim fer la grimpada (està l'opció de baixar un tres pel sender i trencar a la dreta, és fa cap al mateix lloc). Un cop al dalt seguim, deixem la Mola Castellona a la nostra esquerra, continuem fins al Mirador de la Roca del Migdia on fem una altra parada i mengem una mica tot gaudint de les vistes.

Mirador de la Roca del Migdia

  És hora de seguir, ho fem seguint les marques roges, ara anem de baixada. És una baixada empipadora, empinada, pedres soltes, són 200 m que cal anar amb compte. Arribem al final i ara ens ve un pas aeri que recorre tot el parany fins al Forat de l'Aire. Tot i ser aeri es passa bé, també he decidit que deien de cadascú. 

Pas aeri

Arribem al final i passem pel mig del forat i que ens deixa a l'altre vessant, és una balconada a Covalta i al Montsià. 

Forat de l'Aire

Cal dir que el terreny no millora, continua la pedra solta i en què haurem de fer alguna desgrimpada. Arribem a la Moleta de l'Àguila, i ara trobem una canal bastant empinada i que baixem amb molt de compte, després continuem pel costat de la paret fins a arribar al Coll de la Garrofera, on continuem cap a l'esquerra, a la dreta ens portaria a Covalta. 

Vistes des de la Moleta de Àguila

Ja només queda seguir el sender fins al baix de tot, on travessem el barranc que porta aigua, ho fem saltant per damunt els pedres i ja som a la Casa Carvallo, ara pista fins als cotxes.

💡 Consells pràctics per a senderistes

• Calçat amb bona adherència i amortització

• Portar més aigua del que sembla necessari

• Protecció solar i d'ulls

• Temps estimat realista, tenint en compte descansos

• No sortir si ha plogut molt

🎯 Valoració final de la ruta

Ruta exigent però molt gratificant, per a remitents amb experiència i bona forma física. Ofereix una combinació de paisatge, desnivell intens i tramvies que posen a prova el ritme de marxa.

Espero que la gaudiu, i recordeu, que no és nota que hi heu passat.

Salut, cames i muntanya.

Us deixo el track de la ruta i alguna altra que tinc per la zona.

https://loc.wiki/t/246716704?wa=sc

https://loc.wiki/t/67728996?wa=sc

https://loc.wiki/t/69850835?wa=sc