Capafonts, Cova de les Gralles

Torno al Baix Camp, és un territori ple racons espectaculars que em ve de gust anar descobrint. Aquest cop vaig fins a Capafonts, a les muntanyes de Prades. Es troba rodejat per la Febró, Prades, Vilaplana i Montreal, aquest últim pertany a l'Alt Camp. Es troba enclavat dins un amfiteatre de muntanyes com ara el Puig Pelat de 1071 m, Pena-Roja de 1025 mi el Picorandan de 991 m. Aquest últim pic és el primer que veu quan arribes a Capafonts i vens d'Alcover. La seva forma s'inscriu a la silueta d'una persona. Diuen que la seva forma és deguda al fet que un caminant és va quedar petrificat davant la gransa de les muntanyes que tenia al davant, i així poder gaudir-les eternament. Però, segons Joan Coromines lingüista català, diu que el seu significat en mocàrab és de Pic de Golondrina degut a les similituds de les formes.

Avui, però, ens endinsarem pel barranc de la Font Nova a prop de la Cova de les Gralles, la Font Llúdriga, la Font Nova i baixarem pel barranc de la Pixera.

Aproximació:

Des de Roquetes anem direcció Tortosa i després per la C-42 a prop de l'AP-7. Un cop a l'autopista no la deixem fins a Vila-seca on sortim i agafem la C-14 direcció Alcover. I d'aquí per la TV-7041 fins a Capafonts. Aquesta última cal fer-la amb calma, ja que té moltes corbes.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 12,40 km

Desnivell: 658 m

Dificultat: Moderada

Recorregut:

Aparquem a un pàrquing a l'entrada del poble. Només baixar del cotxe ja observem el Pic de Picorandan, ens observa. 

Comencem a caminar cap al poble, passem per davant de l'església i baixem pel carrer que hi ha just al davant. Passem per davant dels safaretjos, es troben tancats, seguim fins al carrer de les Farratgetes i pugem per un camí que surt casi al davant i que ens duu fins a una altra pista. La continuem durant 1 km, moment en què la deixem i seguim pel camí que hi ha a la nostra esquerra i que baixa fins a la llera del Riu Brugent, aquí anomenat Riu Horta. Hi baixem, travessem el Riu i anem per un sender bastant desdibuixat que ens deixa davant d'un dic d'on regalima aigua que va a parar a un toll. Les seves aigües són clares i el racó convida a la relaxació. Fem quatre fotos i desfem un tros el camí. Continuem pel sender que va pujar seguint el curs del riu, arribem a un mirador, es veu el racó on fa pocs minuts erem.

Toll

 Continuem avançant fins a arribar a les Tosques, el camí és bastant frondós, i per això a l'estiu convida a recórrer-l tot i la calor. Aquests tolls es van formar després de viure una riuada que va canviar el curs del riu formant aquestes piscines naturals. Continuem caminant fins al racó on neix el riu, la Font Llúdriga o Llodriga. Es creu que neix aquí perquè sempre hi brolla l'aigua inclús en períodes de sequera. Tornem uns metres al darrere fins a la pista i la creuem per seguir per un corriol que surt just al davant d'aquest raconet.

Les Tosques

Aquest va pujant ia poc a poc ens allunyem del riu, passem per baix del Morral de la Devesa i uns metres més avant, a la dreta, a la vora del camí ens trobem amb la Font de l'Espluga Negra que ho baixa un rajolinet, l'aigua és ben fresqueta. Uns 10/15 m més enllà hi ha una bifurcació, agafem el corriol de l'esquerra per visitar la Cova de les Gralles, després ja tornarem per seguir amunt. 600 m després, baixem al barranc i posteriorment de passar entremig d'unes grans roques, arribem a la cova.

Cova de les Gralles

La Cova de les Gralles és un gran abric on es veuen dibuixades en diferents colors, les traces d'aigua que hi han baixat, quan plou el riu crea una gran cascada que al seu temps, forja un gran toll en caure l'aigua. Té més o menys uns 30 m d'alçada per 51 d'amplada i uns 31 m de profunditat, perquè us feu una idea de les grans dimensions que té. Allí, observant-la em sento ben poca cosa, un ésser insignificant. 

Cova de les Gralles

Ens hi estem una estona, l'indret bé que s'ho mereix. Ja us ho avanço, les fotos no li fan justícia.

Bé, desfem el camí fins a la bifurcació i seguim cap a l'esquerra i amunt. Després de 700 mi 100 m de desnivell arribem al Pont de Goi, un gran arc de pedra en forma de pont, al que primer li passem per baix i després per dalt.

Pont de Goi

Continuem uns metres pel sender que ens deixa a una pista, seguim cap a l'esquerra direcció la Font Nova.

1 km més endavant arribem a la Font Nova. Seguim per pista, a tots els encreuaments seguim per l'esquerra. Aquesta a poc a poc es va estretint fins que torna un corriol. Passem per davant d'una caseta de ferro, moment en què entrem al barranc de la Pixera. Anem resseguint el sender que va just baix del cingle que és ple de coves i forats, entrant i sortint de la Cova dels Sifons, la Grèvol, la del Forat, la de la Escudelleta amb la seva Font, assomant-nos a miradors. És un goig per a la vista.

Font de l'Escudelleta

Abrics

Cova Grèvol

Passem pel baix del Puig Colomer de 965 m, després ens assomen a un mirador amb vistes al poble ia tota la impressionant barrancada.

Tornem enrere uns metres i oco!, no feu cas de la pujada, gireu a l'esquerra i avall just on és la fita.

400 m més avant trobem una gran foradada per la qual podem veure, ben enquadrat al mig, el poble de Capafonts. Pareix ben bé que està fet expressament.

Foradada

Seguim el nostre camí de baixada, anem travessant pista fins a sortir a la carretera, la que seguim per la banda esquerra fins al poble on acabem la ruta.

Us recomano el bar/restaurant Grèvol, bon menjar, atenció i preu.

Espero que la gaudiu i recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-tosques-cova-de-les-gralles-i-cova-del-grevol-des-de-capafonts-202929069

Les Roques de Masmut

 Avui anirem fins a Pena-roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, provincia de Terol.

Pena-roja és una petita població de 460 h.

Es troba enclavada baix el Tossal de la Mola.

Podem visitar:

- L'Església de Santa María d'estil barroc clasista i que data del S XVIII, declarada Bé d'Interès Cultural;

- Les Roques de Masmut, un cim de formes curioses sobre la pràctica l'escalada;

- La Verge de la Font a l'entrada del poble, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat;

- La Creu del Llop que recorda la mort d'un nen per un Llop;

- El Museu Dinopolis;

UU- El Encanader que amb els seus 1393m és el punt més alt de la comarca del Matarranya.

Com podeu vere no us podeu aburrir.

Les Roques de Masmut

Aproximació:

Des de Roquetes anem en busca de la C-12 i la seguim direcció Aldover. La deixarem seguir les indicacions a Prat de Compte, Horta de Sant Joan, Arnes. Arribarem fins a Vallderoures on, seguirem per la A-1414 direcció Fuentespalda i uns km després de deixar aquesta carretera seguim per un camí que portarà a Pens-roja. Aparquem al parquing de Dinopolis.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 12,09

Desnivell: 719 m

Dificultat: Moderada

Recorregut:

Des del parking remuntem la carretera fins al carrer del Carmen on, trobem un panell informatiu. Seguim per una pista que passa pel mig del que pareix un poblat en runes. Uns 500/600 m més endavant arribem a la Balsa de San Miguel ( hi ha una font però, no baixa aigua). Aquí hi ha una creu de camins, nosaltres seguim pel corriol de la dreta el de més avall, seguint indicacions per a la Tossa, l'itinerari 2-4 del PR-TE 157, també trobem marques roges i fites de pedres, impossible perdre's. Més avant arribem als Estrets de Marrades, anirem entrant i sortint del Barranc de les Raboses. 

Bassa de Sant Miquel

Trobarem dos pals de direccions, seguim l'itinerari 2 cap a la Tossa.

Ara anem pujant una mica més fort, arribem a una mena esglaons de fusta, ens acompanyen fins a dalt, on arribem al Maset de Mingogil, en runes. En front hi ha dos rodones grans, una dintre de l'altra fetes amb pedres, desconec el significat. Ens trobem a 1112m.

Rodones

Seguim, ho fem per un bosc de pins, en no res som al Mirador de la Tossa, on podem gaudir d'una bona panoràmica, hi ha un banquet de fusta per fer-ho amb 

calma.

Seguim cap a la Tossa, la tenim a prop. En no res ja hi som, a 1195 m es troba el cim, amb una bústia i un vèrtex geodèsic. Fem parada per recuperar forces.

Cim de la Tossa

Seguim cap a la propera parada. Anem baixant entremig de boscos fins que arriben a una intersecció, continuem direcció Pena-roja. 

Més endavant trobem el Mas de Borla i la mai del Més que encara es conserva prou bé. 

Emprenem de nou el camí, anem baixant fins a la pista, just davant mateix del Mirador de les Roques, d'on podem admirar aquest conjunt de roques.

Seguim ara per la pista, jo fem de baixada fins a un revolt, on surt un corriol que puja fort fins a dalt per pujar a les Roques.

Grimpada

Canal de pujada

Un cop a dalt cal anar amb compte. Fem una primera grimpada sense dificultat. Aconsello seguir un camí que hi ha a l'esquerra i que porta a una canal, la pujada és més fàcil i la baixada també, jo vaig pujar i baixar per un altre lloc més exposat, quan vaig tornar ho vaig fer per la canal. Un cop a dalt podem recórrer les roques per on vulguem, recorden a les Roques Benet, a dalt son més aviat planes.

Dalt les roques

Després de recórrer amunt i avall i admirant les vistes que tenim, desfem el camí ( per la canal), i baixem fins la pista ( al track veureu que jo vaig per dalt, ni cas). Caminem direcció Pena-roja, passem per un mirador de voltors, seguim pel corriol, passem de nou per la Bassa de Sant Miquel i tornem pel camí que hem fet aquest matí fins que arribem a les cases en runes, un cop aquí, seguim per dalt. Recorrerem el “Parque Aragonés de la vivienda rural”, és tracta d'un Museu Vivenda que ens mostra les diferents vivendes al llarg dels segles.

Al final del recorregut és passa per un túnel que travessa la muntanya i ens deixa casi dins del poble, el qual passem tot passant per l'ajuntament, entrant a una celda, església, llocs fins arribar al nou als cotxes.

Noria

Rentadors

Espero que la disfruteu i recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Salut, cames i muntanya.

Us deixo la ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/penarroya-balsa-de-san-miguel-la-tossa-roques-de-masmut-penarroya-de-tastavins-161008770

Les Gúbies de la Vallfiguera

 Aquest cop ens endinsarem a la Vallfiguera per veure les gúbies que porten el mateix nom. El seu naixement es troba al peu de la Mola Catí i, tot i que té engorjats secs, normalment l'aigua és una de les coses principals a l'hora de fer barrancs, no deixa de ser una delícia per al descens de barrancs ja que disposa de moltes al·licències com ràpels, marmites, blocs..

Nosaltres però, no farem el descens de barranc, en remuntarem un tram fins arribar a ales gúbies.

Vistes al barranc de la Vallfiguera

Aproximació:

Des de Roquetes agafem la carretera que porta als Reguers, els passem i quan arribem al canal Xerta-Càlig, girem a l'esquerra i acte seguit al pont, a la dreta, seguirem per la pista fins a la Peixera de la flor, on trobarem alguns racons per aparcar.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 15,36 km

Desnivell: 818 M

Dificultat: Moderada

Ruta:

Baixem uns metres i creuem el barranc de la Vall Cervera, remuntarem la pista que tenim al davant, veurem una pista que surt a l'esquerra, ens altres recte. Anem guanyant altura, tot i el núvol que hi ha sobre les muntanyes, apreciem veure l'Espina I El Monclí. Seguim per la pista, una mica més endavant hi ha una cadena, passem per baix i seguim. Fa un dia solejat

tot i els núvols que ens acompanyen. 

Arribem a una esplanada i un mas en runes, és el Mas de Roca. Una llàstima, és un bon lloc, bones vistes, tranquilitat, natura..

Mas de Roca

Al fons podem veure el nostre objectiu, apreciem com el barranc a poc apoc és va tancant. 

Seguim, trobem un encreuament, seguim recte, 500 m més endavant arribem a una mena de rotonda, una esplanada rodona amb un pi al mig, un camí que surt per la dreta i un altre a l'esquerra, seguim per l'esquerra, per un corriol que ens deixarà a la llera del barranc.

un cop al barranc el primer que veiem és la font de la Vallfiguera que es troba amagada entre els grans blocs de pedra. Avancem una mica i trobem la primera grimpada del dia, la salvem tot i que a uns ens costa més que als altres.

Barranc

A partir d'ara anirem remuntant el barranc amb molt de compte, buscant i seguint les fites que anem trobant i que ens indiquen per on continuar. De vegades ens portarà a sortir del barranc per fer algun tram per sender. La veritat és que remuntar és impressionant, simplement espectacular. Avancem entre mig de blocs de pedra, a cops enormes i més costosos, però tots els anem salvan. Sortim del barranc i anem pel costat de la paret d'un cingle, té una cova, fem una baixada i tornem a ser dins del barranc.

Gúbies

Avancem una mica més, fem un revolt i després els blocs desapareixen, fem un gir a la dreta i allí estan, dos grans engorjats s'alcen davant nostre donant-nos la benvinguda.

Entrem i caminem entremig de les dos grans parets i pedres, tenen una altura de vèrtic, es van estretint. després de 200 m arribem casi al final, ara cal avançar agarrats a una corda que hi ha clavada a la paret i els peus també posats a la paret, al fons hi ha una petita olla on hi ha una mica, poca, d'aigua.

Gúbies

Després d'un moments dins, desfem el camí, ara hem de baixar tot el barranc, cal fer-ho amb compte, és més fàcil ferlo de pujada que de baixada. Desfarem el camí durant 2,5 km que arribem a una intersecció, ara girem a l'esquerra, seguim per la pista, passem per davant de la Font de la Canonja, al proper encreuament tornem a girar a l'esquerra i seguim per aquí fins al Mas de Bitzo.

Mas de Bitzo

Aqui girem a l'esquerra, passem pel costat d'una gran carrasca, i baixem per un corriol que en du al Toll Blau, un toll d'aigua cristal·lina que convida al bany, tot i que nosaltres només ens remellem el peus. Fem una parada per gaudir de l'entorn i descansar un moment.

Toll Blau

És moment d'iniciar el retorn. Pugem de nou al mas però seguim recte per un corriol que va resseguint el barranc de la Vall Cervera. Va fent pujades i baixes còmodes, travessem per una tanca de ramat de fusta, passem per la Cova de Pasqualó i després decidim continuar per la canaleta, també pot anar per un sender que va una mica més avall, però per aquí és més xulo i divertit. Quan aquesta acaba seguim pel sender, passem pel costat d'un més en runes, seguim. una mica més endavant creuem el barranc, ara se'ns obre una gran vall davant nostre, us 500 m més endavant sortim a la pista, la remuntem i no res ja som als cotxes.

Vall

Espero que la gaudiu i recordeu, que no es noti que hi hem passat.

Salut, cames i muntanya.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/peixera-de-la-flor-gubies-de-la-valfiguera-toll-blau-174336037

EN MARXA!!!

Video campanya amb Verkami

https://youtu.be/7qZOjIQZ0DY?feature=shar

Xalant pel Port és un llibre de vivències i emocions viscudes al nostre Port amb una bona colla d'amics, perquè si, els companys amb els quals surts a la muntanya passen a ser amics, el que vivim ens uneix, es creen vincles forts, i això és molt bonic a l'hora que gratificant.

Quan vaig començar a escriure aquest llibre tenia clar que havia de ser una cosa de tots, així que vaig decidir que a més de descriure el recorregut narraria lo viscut i, intentar transmetreu.

Xalant pel Port està escrit amb un llenguatge fresc i proper, que us portarà a recórrer alguns racons ben amagats del massís, narrat a través de la Falconeta que transmet passió i entusiasme pel que fa.

Us agradaria col·laborar i ser mecenes d'aquest projecte?

Cliqueu a l'enllaç i llegiu tota la informació i, si creieu que val la pena, aporteu el vostre granet de sorra.

Moltes gràcies per davant!!

El Pitarque

 Avui ens apropem fins a Pitarque.

Pitarque pertany a la província de Terol ia la comarca del Maestrat. Es tracta d'un petit poble de 61 h, per la seva vora passa és el Pitarque que neix més amunt i és un afluent del Guadalupe.

Havíem passat uns dies per la zona i l'últim dia vam decidir anar a veure el naixement del Riu Pitarque

Aproximació:

Veníem de Rubielos de Mora, val a dir que ja el trajecte amb cotxe va valdre molt la pena. S'hi podia arribar per diverses carreteres, nosaltres vam anar per Nogueruelas, Linares de Mora, vam fer parada a Valdelinares i després vam continuar fins Allepuz, aquí vam agafar la A-228 i vam seguir les indicacions a Aliaga. Si fins ara la carretera era a banda i banda casi un desert, a partir d'Aliaga la cosa va canviar. Arribant ja podem apreciar unes formacions geològiques brutals, plens d'estrats i plegaments, la carretera és amb moltes corbes i solitària, el que la fa perfecta perquè no pot córrer podem admirar el paisatge. Un cop arribem al Port de San Cristóbal iniciem la baixada fins a Pitarque, i quina baixada.

Ja som al poble, aparquem al pàrquing habilitar i començar la ruta.

Tipus de ruta: Anada i tornada.

Distància: 11,68 km

Desnivell: uns 400 m

Dificultat: Baixa

Ruta: 

Ens dirigim cap al poble, passem per la plaça de l'ajuntament, anem seguint les indicacions cap al naixement del Riu Pitarque, passem també per davant dels rentadors i de la font, ia poc sortint del poble. Seguirem les marques del PR-TE-67, també veurem les del GR-8.1,però aquest últim mes endavant porta a un altre lloc.

Rentadors i font de Pitarque

                               

Anem avançant, al nostre davant, a la dreta podem veure el cim de Peñarrubia. Tant les seves pares verticals com les que tenim a l'esquerra tenen una gran alçada, potser uns 200 m. S'hi poden veure gran quantitat de voltors.

En 2,7 km més o menys som a l'Ermita Virgen de la Peña de Pitarque. 

L'ermita és de planta rectangular i data dels segles XVIII i XIX, es troba a 1020 mia la meitat del recorregut més o menys.

Ermitata de la Virgen de la Peña

Una mica més enllà trobem una bifurcació, deixem el GR i seguim recte pel PR.

Casi tot seguit, a la dreta tenim un salt d'aigua, avui no baixa aigua, però, quan ho fa, ha de ser impressionant.

 Passada la cascada arribem a una antiga centra hidroelèctrica, és tracta d'un monument a la natura, l'espai es troba ben arreglat, aquest té una zona de taules i bancs amb una marquesina, aptes per parar, descansar i menjar una mica.

Central hidroelèctrica

Estem deixant enrere les valls amb cultius, a mesura que anem remuntant el cabal del riu, ens endinsem en el congost, anem trobant petits boscos de xops, avellaners…

Arribem a la cascada i cova de Travertino. Aquesta és un tipus de roca porosa de baixa densitat que és forma a causa dels carbonats que van dissolts a les aigües. Aquest fenomen és dona a llocs on emergeixen fonts o petites cascades. En caure la precipitació a sobre la vegetació, sobretot damunt de la molsa, es va fosilificar

Cova de Travertino

Anem avançant entremig de cascades, coves, vegetació i petits miradors. En trobem un, “El mirador de la Cara del Indio”, hi entrem i al front, la punta del cingle té forma d'això mateix, d'indi.

 És un passeig agradable, silenciós, només el barull de l'aigua el trencament. Aquesta és cristal·lina, invita al bany, en èpoques de calor deu fer les delícies dels excursionistes. Anem desviant-nos de tant en tant per apropar-nos a la vora del riu.

Curs del riu

Ara l'aigua se sent més forta, estem arribant al naixement. En realitat, el Pitarque neix a Fortanete, però, el seu cabal és tan petit que desapareix i no és fins aquí on tornar a aflorar de forma cabalosa, anomenant-se “l'Ull de la Font”.

El lloc és impressionant, una gran balma et dona la benvinguda a l'espai, hi ha una formació en forma de ximenea, aquesta és una esquerra que en èpoques de desglaç l'aigua baixa amb força per dins.

                                       

                                    

Avancem per la vora de la balma amb compte de no relliscar, més al fons hi ha grapes i escales de ferro a la paret per a salvar l'altura i arribar fins al final. Hi anem, fem les fotos de rigor, gaudim una estona de l'espai, estem completament sols el que encara el fa més encantador.

El Pitarque

Tornem fins al pontet i ara, pugem per l'altre costat. Aquest és més aeri, també és equipat amb grapes, i escales de ferro, però a part, té una cadena, uns passamans per donar més seguretat al remitent. Al final hi ha un pas entre roques, molt estret, allí al fons, és on tornar a néixer el Pitarque.

Neixement

Ja només ens queda desfer el camí fins al poble i acabar d'assaborir el recorregut.

La tornada a casa la fem pels túnels de Pitarque que formen part de la famosa Ruta del Silenci, ruta que us recomano, ja que a part de solitària, recorre per paisatges espectaculars de la província de Terol, que com bé diuen “Teruel existe” , i tant que ho fa i ja ho poden cridar ben fort. Això tot i que és molt apreciada i coneguda pels motoristes, també pot fer amb cotxe, això sí, amb una molt moderada velocitat.

Túnels de Pitarque

Recordeu, que no és noti que hi hem passat.

Salut, cames i muntanya.

Com sempre us deixo la ruta del wikiloc, el desnivell no és el que surt, sinó el que us he posat més amunt.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/el-neixement-del-riu-pitarque-des-de-pitarque-161564406