Mola d'Atans

Avui ens n'anem fins a la Terra Alta, terra de vinyes i paisatges que es retenen a les retines.

Formada per valls estretes unes pares verticals i d'altres plenes vegetació, amb roques calitges erosionades a través del temps per l'aigua i vent formant formes capritxoses com les emblemàtiques Roques Benet.

Avui, però ens endinsem cap a la Mola d'Atans on gaudirem d'unes vistes d'infart.

Aparquem al Mas de Fandos on hi ha un pàrquing habilitat. Avui som una bona colla, el dia promet. Comencem a caminar passant per davant del mas i més endavant trobem el de Martines. Cal dir que el sender és poc intuïtiu, es troba brut, ple de malesa i matolls, hi anem durant 650 m, en aquest punt continuem pel barranc uns metres, uns 100 m, llavors trobem una fita pintada a l'esquerra, trenquem per aquí, el corriol puja fins a arribar a l'Era de Moreno. En aquest punt continuem per pista direcció Horta, uns 50 m més o menys, ara girem a la dreta per dins la finca, anem per vora el marge, al final ens toca saltar una petita tanca, sense cap complicació, després de trobar la pista, la qual continuem durant 350 m, llavors seguim per la dreta, endinsant-nos, no busqui més cap a la dreta, no busqui més cap a la dreta. dreta. uns 300 m fins que trobem el corriol que ve per la carena. 

      

Memorial als bombarders

                                               

            

                   

Continuem pel sender que a poc a poc s'endinsa pel bosc fins a arribar al Memorial dels bombers d'Horta, que van perdre la vida en l'incendi del 2009, es troba a una clariana baix la Faixa del Migdia, és un lloc que fa respecte. Seguim pel corriol de la dreta i que va pujant per una canal, pugem per una mena d'esglaons, un cop arribem al final, veiem per primer cop, al front, com apunten el cap les Roques Benet. Arribats en aquest punt, les Puntetes Roges, on el camí acaba i en el que hem arribat per un pas una mica estret, el vent bufa amb ganes, és gelat. 

Puntetes Roges

Pujant a Puntetes Roges

Ara, hem de fer un gir a l'esquerra tot fent una petita grimpada, però abans ens posem els paravents i lliguem els cabells. Quan estem, anem passant d'un en un, avacem ara per un caminet estret que transcorre pel mig d'una paret perpendicular on cal anar amb molt de compte.

 Continuem cap a la Mola d'Atans, pugem per una canal, grimpant, cadascú per on se sent més còmode, arribem a un pi solitari, d'allí continuem amunt cap a una tartera, la que decidim creuar i continuar pel costat de la paret, pareix que pot progressar millor. Ens desviem per anar a una petita cova que veiem, fem un petit descans i ens agrupem de nou. Prosseguim una mica més, un cop a dalt la canal, les vistes a Roques Benet, les Gronses, la Falconera i el Penyagalera al fons, són magnífiques, m'hi estic una estona gaudint de la fotografia.

Seguim uns metres més i girem a la dreta i amunt, pugem a dalt a la Mola d'Atans, un dels objectius del dia. Ja sé que fa una estona que he dit que les vistes eren magnífiques, però les d'ara em treuen l'alè, la Punta de l'Aigua, el Delta, Caro, Roques Benet, el Penyagalera, les Gronses...

Decidim que és un bon lloc per esmorzar, no cada dia pot amb aquestes vistes.

Mola d'Atans

Un cop ens hem recuperat és moment de continuar, anem cap al Coll d'Atans, un cop allí agafem el camí de l'esquerra que en du per mitjà d'un bosc de pins fins a la font dels Montsagres d'Horta, un brollador que es troba a 1000 mi que ha estat sempre una excursió que ha arribat la fauna que també ha salvat la fauna. porten a diversos llocs, nosaltres anem cap al Pujador de Valero.

Montsagres d'Horta

El Pujador és un antic camí ramader que utilitzaven els pastors per dur els ramats a les pastures i les fonts. Es troba arranjat a la paret vertical de la Faixa de l'Escarrerola. Comença per una faixa que ressegueix tota la paret del rocam fins que arribem a la canal on s'inicia una forta i entretinguda baixada, i des d'on tenim unes bones vistes a la Muntanya de Santa Bàrbara, Horta i Tota la Terra Alta.

 

                

Anem resseguint tot el rocam fins que ja, a la part baixa, arribem al Mas D'Andill, continuem per pista, enfrontem les Roques Benet de nou, seguim per la pista, passem pel Mas de Don Pedro, tornem a passar per la finca d'aquest matí, però al lloc de tornar al mateix lloc, continuem per la dreta, per la pista i el cotxe seguint.

Fantàstica ruta per un dels indrets més bonics dels Ports. Si us decidiu, xaleu de valent, el recorregut bé s'ho val.

Salut, cames i muntanya.

Ruta al Wikiloc:

https://loc.wiki/t/234675597?wa=sc

La Caixa i el Periganyol

 Fa anys vaig fer la Caixa de Beseit i sempre vaig pensar que la tornaria a fer, com així ha estat, aquest cop, però l'hem fet més completa pujant al Periganyol amb un punt d'aventura com a mi m'agrada.

Ens dirigim en cotxe fins a Beseit i el deixem al pàrquing de l'entrada del poble , on es troba el punt d'informació.

Caminant per la pista. 

Ja peu, desfem uns 200 m de carretera i trenquem per la pista que surt a l'esquerra. La seguim durant 500 m més menys, ara, en lloc de continuar per la pista ho fem recte, no busqueu un camí, no n'hi ha. És una bona pujada que ens fa entrar en calor, arribem a la carena. Podem veure Beseit amb l'Ulldemó fumejant, parem una estona, recuperem, bevem aigua tot gaudint de les vistes abans de continuar.

Pujant a la carena

Carena

Continuem cap a l'esquerra carenejant, buscant el millor pas, també s'hi pot anar una mica més per baix, això a gust de cadascú. Arribem al Piló de 874 m , ara ja tenim vistes a Vall-de-roures . Seguim cap al Motlló, continuem per la carena uns 200 m, ara fem una grimpada, tot i que no té molta complicació, cal parar-hi compte. La fem, passem un pas estret i seguim per la carena, a la banda dreta observem uns quants voltors, just a baix, es troba l' Observatori d'aus Mas de Bunyol .

Periganyol

Continuem per la carena i arribem al Motlló de 925 m, el dia és ben clar pel que tenim unes magnífiques vistes. Prosseguim per la carena tot i que ara tenim un sender marcat, en no res ja veiem el Periganyol, hi arribem, es troba a 1025 m. Hi ha una petita estructura de pedra seca, com una caseta oberta, més dalt n'hi ha una altra de ferro amb vidrieres i al costat un piló geodèsic. Ara, veiem per primer cop el Pantà de Pena . Aquí decidim parra i esmorzar. Arriben un grup de quatre, tres molts i un altre que va sol que és de Cantàbria , aquest últim ens dona una mica de conversa i continua el seu camí. 

Pujant a la Caixa

Un cop hem esmorzat seguim el nostre camí, ara anem per un corriol que va endinsant a un bosc de pins , en no res arribem a la Caixa, un gran bloc de pedra, la qual voregem per un correcte corriol, arribem a l'altra alçada punta i ara sí que cal parar compte, estim a 994 ml, estim un cop a bon cop. això, cal anar amb compte, i si algú no veu segur o té vertigen, més val quedar-se a baix. Ens traiem les motxilles i els deixem a baix, anem pujant d'un en un, un cop a dalt ...buff ens quedem sense paraules, les vistes són esplèndides, recorrem tot el penya-segat fins a l'altra punta, és una gran esplanada totalment plana, abans fem quatre fotos amb baixa i ens preparem per a baixar, molta gent però esperem més tranquil. Al baixar cal parar-hi molt de compte, més que a la pujada, sempre són més complicades les baixades que les pujades. 

L

Un cop tots a baix a terra ferma continuem, desfem el camí uns 600 m, veiem una fita a la nostra esquerra, continuem per allí, un corriol que transcorre primer per un bosc i després va aclarint. Anem baixant a poc a poc fins a arribar a una pista, la seguim cap a la dreta, direcció Beseit. Aquest tram que ve ara, és per mi, el més feixuc, molta pista per al meu gust, 4 km ni més ni menys, veiem tota la carena que hem fet unes hores abans, anem caminant entremig de finques ben arreglades, a poc a poc ens n'anem encara cap a Beseit, se sent el soroll d'aigua, tenim el Matarranya  a prop.

Po

 La pista esdevé amb un corriol que va resseguint el Matarranya, durant 1 km anem gaudint del riu, passem per davall d'un pont de pedra seca , fins que el corriol fa un gir i va pujant deixant el riu avall, fem una última pujada ara ja per pista, l'anem seguint, i ara ja de baixada fins a la carretera.

Bona ruta per la zona de Beseit i en acabar una cervesa més que merescuda a la vora del Matarranya.

Salut, cames i muntanya.

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/211066481?wa=sc

Terranyes pel Mas de Pau

Avui una de potenta, on més de la meitat de la ruta, anirem sense camí definit.

Us invito a pujar a Terranyes pel pujador dels gats (nom popular entre els que hem fet la ruta), des del barranc de la Paridora.

Anem en cotxe fins a Arnes, un cop a Arnes seguim les indicacions al Toll del Vidre on deixem el cotxe.

Toll del vidre

Continuem ara a peu pista endins abans, però, baixem a veure el Toll del Vidre que, després de les pluges d’aquesta primavera llueix magníficament. Desfem el camí fins a la pista i la seguim uns 3,3 km, on es troba el Refugi lliure de Damià. 

Anem resseguint l’Algars que baixa content, el creuarem unes quantes vegades intentant no caure dins. 

Arribem al Refugi lliure de Damià. Aquest pertany al poble d'Arnes i es troba a prop del riu Algars. Està situat en un prat, on hi ha una taula de fusta amb el seu banc, a dins, trobem una gran sala amb una taula gran, xemeneia i alguns estris. A dalt una altra sala que fa d’habitació. El 1997 fou recondicionat per permetre l'estança. La clau la tenen a l’Ajuntament d’Arnes on és ha de demanar el permís. 

  

Mas de Damià

Després de donar-hi una ullada continuem el camí. Continuem uns 600 m més i arribem al Mas de Pau. El mas és privat, és una gran casa que pareix van començar han rehabilitat. Just al seu davant hi ha un gran anouer i a la seva soca es troba la Font del Mas de Pau. L’entorn és bucòlic i llueix un verd intens en aquesta primavera tan plujosa. 

Mas de Pau

Anem a la part del darrere i continuem cap a la dreta, en no res ens trobem caminant pel costat del Riu Algars. De vegades, però, hem d’anar saltant per damunt les pedres per creuar a l’altre costat, anem entrant i sortint del riu.

Estrets

Arribem a uns estrets, hi ha un toll d'aigua i no podem seguir, bé, no sense mullar-nos, i per això decidim pujar per un corriol que tenim a l’esquerra i que per mitjà d’un pas una mica complicat i penjat, i amb ajudar d’una corda, i una grimpada, saltegem el toll. 

Pas delicat

En no res tornem a ser a la llera de l’Algars. 400 m més endavant trobem un encreuament, per la dreta pujaríem pel barranc del Corb fins a la Mola de Lino, per l’esquerra a Terranyes, aquest últim és el camí d’avui, però primer continuem uns metres més fins al Toll Blau on fem parada per esmorzar.

Toll Blau

Pujador dels gats

Desfem el camí fins a l’encreuament i comencem a pujar, no hi ha corriol, pugem per una mena de tartera molt empinada, cadascú avança per on pot, hem d’arribar a un coll que tenim a l'esquerra, el Collet dels Bancs. Arribar-hi no ha estat fàcil, però a poc a poc hem arribat tots.

Collet dels Bancs

Continuem ara si, per un corriol, anem primer per dalt del Barranc de Sampera, després hi anem per dins, més endavant la cosa s’embruta, però continuem avançant tot gaudint de l’espectacle natural que ens envolta, arribem al Tancat del Tall Cremat i girem a poc a poc cap a dreta on trobem una roca per la qual, haurem de grimpar, un cop a dalt tenim unes vistes extraordinàries de la Mola de Lino i dels Masets de Lino. 

Vistes a la Mola de Lino

Continuem avançant pel Barranc de Sampera 1,2 km més o menys, moment en què trenquem a l’esquerra i amunt, pugem en línia recta i tirant cap a la nostra dreta, ho fem per on podem, hem perdut les fites, les tornem a trobar al cap d’una estona. 350 m després arribem al Refugi de Terranyes. És un lloc espectacular, a mi almenys m’ho sembla.  El Refugi consta d’una planta baixa amb una taula, aigüera, xemeneia i utensilis que la gent va deixant, per unes escales se'n puja a la planta de dalt, què és una sala on dormir. El Refugi es troba a 1173 m i és construït al pla de Terranyes.

Refugi de Terranyes

Aprofitem, dinem i descansem una estona.

Emprenem de nou el camí, sortim a la pista i la seguim uns metres, de seguida continuem per un corriol que hi ha a la nostra dreta i que el marca una fita. Anem baixant còmodament, a l’encreuament girem a la dreta, arribem a les mirandes, on podem gaudir d’unes espectaculars vistes a la Terra Alta.

Plans de Terranyes

 Continuem baixant, arribem al Coll de Bots i una mica després al Coll de Monfort, on agafem un corriol que tenim a l’esquerra i que baixa fort. El seguim fins al Mas de Llússero i d’aquí baixem a l’Algars, el creuem i tornem a ser al Mas de Pau, només ens queda desfer el camí fins als cotxes.

L'Algars

 És una ruta espectacular, gens fàcil tant pel terreny com pels trams que anem sense corriol, i la que cal saber orientar-se i està acostumat a moure's per la muntanya.

Recordeu, que no és nori que hi hem passat.

Salut i muntanya.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/toll-del-vidre-mas-damia-mas-de-pau-pujador-dels-gats-terranyes-211586200