Mola Porquera

És un diumenge a finals d’abril, la primavera explota i el dia s'allarga.

Per motius de feina i presentació del meu llibre no havia pogut sortir a escampar la boira, així que decideixo que aquesta tarde ho faré. Li comento a la sòcia que tampoc no ha pogut sortir i em diu que sí, que ella i Lluís s’apunten. Quedem cap a les 16 h i pugem al Port, anem fins al pàrquing de Cova Avellanes on deixem el cotxe. 

Fem 300 m per pista direcció Fredes, a la mateixa corba trenquem a l’esquerra per un corriol que en du fins a uns estrets, passem pel mig i seguim pel barranquet fins als clots de Pastor, ara girem a la dreta, sortim a una pista i la seguim cap avall. La seguim uns 350 m més o menys (passarem a veure l’Ull del Cel, ja que em diuen que no hi han estat mai), ara girem a l’esquerra, anem per un corriol que de seguida deixem fent una desgrimpada i continuant amb molt de compte cap a baix fins que arribem a l’Ull. 

Ull del Cel

L’Ull de Cel és un forat al mig la roca amb forma d’ull, que s’ha anat formant per l’erosió de l'aigua, es troba al mig del Barranc d’Aigua Donzella prop de la pista central, les seves aigües desemboquen al del Regatxol. No ens hem de confondre amb el Racó d’Aiguadonzella que es troba al Barranc de Covalta.

Entrem dins de l’Ull per veure la seva magnitud. Sortim d’aquest pel mateix lloc per on hem entrat i desfem el camí, sense arribar a la pista trenquem cap a l’esquerra i baixem camp a través fins a la llera del barranc, des d’on podem observar d’una altra perspectiva del forat. 

Cares a les parets del barranc

Sortim a la pista i fem 5 m direcció Cova Avellanes, de seguida la deixem i seguim per l’esquerra per un corriol que va paral·lel al curs del barranc, al pròxim encreuament continuem de nou per l’esquerra i uns metres més endavant ens deixa dins de la llera del barranc, trobem una foradada al mig, passem per uns estrets on les parets formen cares (tireu imaginació). Hem continuat caminant uns 300 m, però ara hem de sortir, trobem aigua, cosa que ens impedeix seguir, no hi ha camí, així que avancem per on podem fins al Pantanet, una mena de presa. Continuem per fora, ara per un camí que va pujant per tornar a baixar de nou fins a la llera on trobem algun toll. Seguim per dins fins a arribar a la pista del Regatxol.

Estrets amb aigua

Un cop a la pista pugem una mica fins a la Cova dels Ossos. Es troba a la vora mateix del camí, s’hi entra fàcilment  a peu pla i podem observar diferents banderes. Un cop vist sortim i baixem fins al revolt sense fer-lo, continuem per l’esquerra per un corriol que va pujant fins que arribem a una tartera, una senyora tartera que ens farà suar i de valent. 

Tartera

Cova dels Ossos

Ens ho prenem amb calma, hem de pujar fins al dalt de tot, comencem pel mig fent ziga-zaga, en arribar al final fem parada per recuperar una mica. Un cop hem recuperat creuem la tartera, després d’uns metres veiem que la pujada que busquen, així que reculem (si algú té vertigen, aconsellem seguir i girar a l'esquerra i pujar per una canal sense cap complicació), anem seguint direcció inversa fins a un collet, seguim cap a la dreta, cap a una paret la qual haurem de grimpar, és una grimpada exposada, on cal parar compte on podem mans i peus no apta per al tothom, cal estar acostumat a moure’s per aquest tipus de terrenys i no tenir vertigen. 

Grimpada

Pugem a poc a poc un darrere l’altre sense pressa, sense posar pressió al que va davant, al davant de tot va Lluís, el segueix la Sòcia i jo vaig l’última. Arribem a un petit repetjó, quan jo arribo la Tere ja ha marxat, està fent l'última grimpada. Arribo jo i el Lluís arranca i darrer d’ell jo, de sobte sentim uns crits, crits d’eufòria, la Tere ja és a dalt la Mola, el que la fa cridar és l’adrenalina. De seguida arribem a dalt i riem. Bua!! La veritat és que hem tingut pujada d’adrenalina i tant, ara les vistes bé s’ho valen.

Mola Porquera

La Mola Porquera amb els seus 1048 m, ens regala unes fabuloses vistes al Regatxol, la Mola, Caro, el Marturi, Carlares...

Mola Porquera

Ens ho estem una estona gaudint del paisatge. És hora de baixar, ho fem direcció el Portell, fem tota la carena per endinsar-nos per un bosc, anem buscant el millor pas, tot i que no hi ha sender es camina bé. Anem baixant fent corbes, com una serp, fins a arribar a un sender ben marcat i que seguim cap a l’esquerra, uns metres més endavant seguim per una pista, ho fem uns 400 m. Trenquem a la dreta per un corriol que ens deixa de nou a una pista, la seguim cap a dreta, aquesta ens deixa a la pista que va a Fredes, nosaltres continuem en direcció oposada, en pocs metres som de nou al pàrquing on finalitzem ruta.

Bonica i distreta ruta al bell mig del Port.

Disfruteu-la i ja sabeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/211057394?wa=sc

Mola d'Atans

Avui ens n'anem fins a la Terra Alta, terra de vinyes i paisatges que es retenen a les retines.

Formada per valls estretes unes pares verticals i d'altres plenes vegetació, amb roques calitges erosionades a través del temps per l'aigua i vent formant formes capritxoses com les emblemàtiques Roques Benet.

Avui, però ens endinsem cap a la Mola d'Atans on gaudirem d'unes vistes d'infart.

Aparquem al Mas de Fandos on hi ha un pàrquing habilitat. Avui som una bona colla, el dia promet. Comencem a caminar passant per davant del mas i més endavant trobem el de Martines. Cal dir que el sender és poc intuïtiu, es troba brut, ple de malesa i matolls, hi anem durant 650 m, en aquest punt continuem pel barranc uns metres, uns 100 m, llavors trobem una fita pintada a l'esquerra, trenquem per aquí, el corriol puja fins a arribar a l'Era de Moreno. En aquest punt continuem per pista direcció Horta, uns 50 m més o menys, ara girem a la dreta per dins la finca, anem per vora el marge, al final ens toca saltar una petita tanca, sense cap complicació, després de trobar la pista, la qual continuem durant 350 m, llavors seguim per la dreta, endinsant-nos, no busqui més cap a la dreta, no busqui més cap a la dreta. dreta. uns 300 m fins que trobem el corriol que ve per la carena. 

      

Memorial als bombarders

                                               

            

                   

Continuem pel sender que a poc a poc s'endinsa pel bosc fins a arribar al Memorial dels bombers d'Horta, que van perdre la vida en l'incendi del 2009, es troba a una clariana baix la Faixa del Migdia, és un lloc que fa respecte. Seguim pel corriol de la dreta i que va pujant per una canal, pugem per una mena d'esglaons, un cop arribem al final, veiem per primer cop, al front, com apunten el cap les Roques Benet. Arribats en aquest punt, les Puntetes Roges, on el camí acaba i en el que hem arribat per un pas una mica estret, el vent bufa amb ganes, és gelat. 

Puntetes Roges

Pujant a Puntetes Roges

Ara, hem de fer un gir a l'esquerra tot fent una petita grimpada, però abans ens posem els paravents i lliguem els cabells. Quan estem, anem passant d'un en un, avacem ara per un caminet estret que transcorre pel mig d'una paret perpendicular on cal anar amb molt de compte.

 Continuem cap a la Mola d'Atans, pugem per una canal, grimpant, cadascú per on se sent més còmode, arribem a un pi solitari, d'allí continuem amunt cap a una tartera, la que decidim creuar i continuar pel costat de la paret, pareix que pot progressar millor. Ens desviem per anar a una petita cova que veiem, fem un petit descans i ens agrupem de nou. Prosseguim una mica més, un cop a dalt la canal, les vistes a Roques Benet, les Gronses, la Falconera i el Penyagalera al fons, són magnífiques, m'hi estic una estona gaudint de la fotografia.

Seguim uns metres més i girem a la dreta i amunt, pugem a dalt a la Mola d'Atans, un dels objectius del dia. Ja sé que fa una estona que he dit que les vistes eren magnífiques, però les d'ara em treuen l'alè, la Punta de l'Aigua, el Delta, Caro, Roques Benet, el Penyagalera, les Gronses...

Decidim que és un bon lloc per esmorzar, no cada dia pot amb aquestes vistes.

Mola d'Atans

Un cop ens hem recuperat és moment de continuar, anem cap al Coll d'Atans, un cop allí agafem el camí de l'esquerra que en du per mitjà d'un bosc de pins fins a la font dels Montsagres d'Horta, un brollador que es troba a 1000 mi que ha estat sempre una excursió que ha arribat la fauna que també ha salvat la fauna. porten a diversos llocs, nosaltres anem cap al Pujador de Valero.

Montsagres d'Horta

El Pujador és un antic camí ramader que utilitzaven els pastors per dur els ramats a les pastures i les fonts. Es troba arranjat a la paret vertical de la Faixa de l'Escarrerola. Comença per una faixa que ressegueix tota la paret del rocam fins que arribem a la canal on s'inicia una forta i entretinguda baixada, i des d'on tenim unes bones vistes a la Muntanya de Santa Bàrbara, Horta i Tota la Terra Alta.

 

                

Anem resseguint tot el rocam fins que ja, a la part baixa, arribem al Mas D'Andill, continuem per pista, enfrontem les Roques Benet de nou, seguim per la pista, passem pel Mas de Don Pedro, tornem a passar per la finca d'aquest matí, però al lloc de tornar al mateix lloc, continuem per la dreta, per la pista i el cotxe seguint.

Fantàstica ruta per un dels indrets més bonics dels Ports. Si us decidiu, xaleu de valent, el recorregut bé s'ho val.

Salut, cames i muntanya.

Ruta al Wikiloc:

https://loc.wiki/t/234675597?wa=sc

La Caixa i el Periganyol

 Fa anys vaig fer la Caixa de Beseit i sempre vaig pensar que la tornaria a fer, com així ha estat, aquest cop, però l'hem fet més completa pujant al Periganyol amb un punt d'aventura com a mi m'agrada.

Ens dirigim en cotxe fins a Beseit i el deixem al pàrquing de l'entrada del poble , on es troba el punt d'informació.

Caminant per la pista. 

Ja peu, desfem uns 200 m de carretera i trenquem per la pista que surt a l'esquerra. La seguim durant 500 m més menys, ara, en lloc de continuar per la pista ho fem recte, no busqueu un camí, no n'hi ha. És una bona pujada que ens fa entrar en calor, arribem a la carena. Podem veure Beseit amb l'Ulldemó fumejant, parem una estona, recuperem, bevem aigua tot gaudint de les vistes abans de continuar.

Pujant a la carena

Carena

Continuem cap a l'esquerra carenejant, buscant el millor pas, també s'hi pot anar una mica més per baix, això a gust de cadascú. Arribem al Piló de 874 m , ara ja tenim vistes a Vall-de-roures . Seguim cap al Motlló, continuem per la carena uns 200 m, ara fem una grimpada, tot i que no té molta complicació, cal parar-hi compte. La fem, passem un pas estret i seguim per la carena, a la banda dreta observem uns quants voltors, just a baix, es troba l' Observatori d'aus Mas de Bunyol .

Periganyol

Continuem per la carena i arribem al Motlló de 925 m, el dia és ben clar pel que tenim unes magnífiques vistes. Prosseguim per la carena tot i que ara tenim un sender marcat, en no res ja veiem el Periganyol, hi arribem, es troba a 1025 m. Hi ha una petita estructura de pedra seca, com una caseta oberta, més dalt n'hi ha una altra de ferro amb vidrieres i al costat un piló geodèsic. Ara, veiem per primer cop el Pantà de Pena . Aquí decidim parra i esmorzar. Arriben un grup de quatre, tres molts i un altre que va sol que és de Cantàbria , aquest últim ens dona una mica de conversa i continua el seu camí. 

Pujant a la Caixa

Un cop hem esmorzat seguim el nostre camí, ara anem per un corriol que va endinsant a un bosc de pins , en no res arribem a la Caixa, un gran bloc de pedra, la qual voregem per un correcte corriol, arribem a l'altra alçada punta i ara sí que cal parar compte, estim a 994 ml, estim un cop a bon cop. això, cal anar amb compte, i si algú no veu segur o té vertigen, més val quedar-se a baix. Ens traiem les motxilles i els deixem a baix, anem pujant d'un en un, un cop a dalt ...buff ens quedem sense paraules, les vistes són esplèndides, recorrem tot el penya-segat fins a l'altra punta, és una gran esplanada totalment plana, abans fem quatre fotos amb baixa i ens preparem per a baixar, molta gent però esperem més tranquil. Al baixar cal parar-hi molt de compte, més que a la pujada, sempre són més complicades les baixades que les pujades. 

L

Un cop tots a baix a terra ferma continuem, desfem el camí uns 600 m, veiem una fita a la nostra esquerra, continuem per allí, un corriol que transcorre primer per un bosc i després va aclarint. Anem baixant a poc a poc fins a arribar a una pista, la seguim cap a la dreta, direcció Beseit. Aquest tram que ve ara, és per mi, el més feixuc, molta pista per al meu gust, 4 km ni més ni menys, veiem tota la carena que hem fet unes hores abans, anem caminant entremig de finques ben arreglades, a poc a poc ens n'anem encara cap a Beseit, se sent el soroll d'aigua, tenim el Matarranya  a prop.

Po

 La pista esdevé amb un corriol que va resseguint el Matarranya, durant 1 km anem gaudint del riu, passem per davall d'un pont de pedra seca , fins que el corriol fa un gir i va pujant deixant el riu avall, fem una última pujada ara ja per pista, l'anem seguint, i ara ja de baixada fins a la carretera.

Bona ruta per la zona de Beseit i en acabar una cervesa més que merescuda a la vora del Matarranya.

Salut, cames i muntanya.

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/211066481?wa=sc