La Fageda del Retaule

 Avui ens endinsarem a la Fageda del Retaule passant per la Cova dels Bous i la dels Cirers.

Tot i que es pot realitzar durant tot l’any, ara és quan, sempre a parer meu, en la seva esplendor. Quan ja som entrada la tardor i el bosc es vesteix amb aquell ventall de colors que va del marró al roig passant per tots els grocs i taronges que us puguem imaginar, és una delícia per als sentits passejar pels seus camins, caminar pel damunt d’una immensa catifa de fulles metre se t’impregna l’olor de Terra humida, és una experiència difícil d’oblidar.

Mireu que hi he estat cops, però no recordo veure la fageda tan espectacular com aquest cop.

Però comencem del principi.

Deixem és cotxes davant a Font del Teix. A uns 20 m tenim la indicació del corriol que ens ha de dur a la Cova dels Bous. Tenim 1 km de pujada i uns 200 m positius el que ens fa entrar en calor. Un consell, empreneu aquesta primera pujada amb calma. 

Font del Teix

Arribem a la cova, aquesta es troba a la paret d’un cingle, té la boca arrodonida de grans dimensions, no té molta profunditat. Al costat té un hassi i la Font que porta el mateix nom. 

Cova del Bous

Seguim sender amunt, ara puja més suau el que en dona un respir.

A baix a la dreta tenim el barranc de la Carrasca i al mig les Barraques i l’Entronador, un penya-segat que s’alça al mig del barranc. Arribem al Collet de les Moles de 1002 m, tenim la pujada forta feta. Descansem una estona i emprenem la caminada, ara per una pista. Arribem a una bifurcació, continuem cap a l’esquerra, cap a la Mallada dels Cirers. Allí, hi ha una esplanada on toca el sol, decidim que és un bon lloc per esmorzar.

Mallada dels Cirers

Un cop ho hem fet continuem cap al Barranc dels Cirers, aquí pareix que entrem en una altra dimensió, el paisatge canvia per complet, ens endinsem per un bosc de faigs i molta vegetació, amb una catifa de fulles que semblava no tenir fi, les roques plenes de molsa que llueix amb un verd intens a causa de les pluges, en fi, no hi ha res com veureu en directe.

Bosc

 Un petit corriol baixa a l’esquerra fins a la Font dels Cirers, un racó amb un encant especial. Al mig uns bassis plens d’aigua i fulles que prenen el bany dolçament. 

Font dels Cirers

Tornem al sender i seguim cap dins en cerca de la cova, el corriol a poc a poc ens va transportant a una altra època. Arribem a Cova, aquesta es troba enclavada a la roca, el frontal està fet de tires de fusta, al mig hi ha una porta, a un costat té una finestra i a l’altre una paella, vella i rovellada, penjada. També hi ha una altra finestra amb un gran porticó. A dins, darrere la porta, un parell de lleixes es queixen del pas temps, al mig la cova restes de foc, un tamboret, una estufa i molta brutícia. Les parets ens parlen de temps passats no molt llunyans, quan els maquis s’amagaven per aquestes contrades i de nit, els feia de sopluig. 

Cova dels Cirers

Desfem el camí, passem per la Mallada dels Cirers i tornem a la pista que ara, seguim cap a la dreta, ens deixa a una altra pista, la de les Vallcaneres, la seguim cap avall. Anem una estona per pista, uns 2,3 km, trobarem dos bifurcacions, la primera anirem per la dreta i a la segona per l’esquerra, passarem la bassa dels bombers, i en un revolt deixem la pista i continuem pel Barranc del Retaule 1,1 km. 

Barranc del Retaule

Ens n'anem endinsem a dins d’un conte de fades, una llum tenia s'esmicola entremig dels arbres il·luminant un riu de fulles que serpentegen sota els arbres, no es veu ni el principi ni la fi, reina un silenci sepulcral, només les petjades el trenquen. Cada pedra, cada arbre, tronc, pareix que ha estat posat a consciència, com un decorat, es té la sensació que d’un moment a un altre una fada o follet sortirà del seu amagatall. En sortir del barranc el primer que veiem és el Faig Pare, majestuós i extraordinari, omplint el seu racó. És simplement màgic, com un encanteri. 

Faig Pare

El Faig Pare té més de 250 anys i 25 m d’alçada i 4 m de perímetre, el 1992 va ser catalogat com arbre monumental i, per tant, protegit per la Generalitat de Catalunya. Això no ha impedit, però, que cada any, sobretot en aquesta època, que centenars de persones si acosten admirar-lo. Crec que poca gent és la que no té la foto de rigor damunt les seves arrels. Aquest any li va caure una de les branques, per aquest motiu, han instal·lat uns pilons de fusta que impedeix que t'acostis i un plafó explicatiu. El que es vol aconseguir és protegir-lo i evitar que la gent s’assegui a les seves espectaculars branques. 

Font del Retaule

Després de gaudir del moment reprenem la marxa direcció el Pi Gros, abans, però farem parada a la Font del Retaule, un altre lloc ple d’encant. Es troba entremig del Faig Pare i el Pi Gros. Al costat hi ha un teix que dona ombra a la font que neix als seus peus i a tots els bassis que canalitzen l’aigua.

Pi Gros

D’aquí continuem per la sendera fins al Pi Gros, aquí el paisatge canvia, ens endinsem en un bosc de pins, veurem una fita que ens indica per on pujar-hi, és una bona pujada, l’última del dia. El Pi Gros és un altre dels arbres monumentals del Port i el més alt de tota Catalunya i la que té més diàmetre de tota la península, amb una alçada de 31,5 m. Té una esquerda a conseqüència del vent, fins fa poc tenia uns sensors que l’aguantaven. Se li suposa uns 700 anys.

Cova de l'Espenta

Baixem de nou al sender i continuem cap a la pista de la Fou, un cop allí, la creuem i seguim pel corriol que baixa just al davant. Cal parar compte, ja que baixa fort arribem al barranc de la Fou, passem per cova, la de l’Espenta, més que una cova és un pas entre roques, havent passat trobem un escarrissó que caldrà baixar-lo. Un cop passat tenim a la dreta les Gúbies de la Fou i a l’esquerra els Forats, aquest es troben a tota la paret del cingle. Arribem a baix, travessem el barranc i sortim a la pista, només en uns 600 m per arribar de nou a la Font del Teix, punt de partida de la ruta.

Ruta variada i espectacular, gaudiu-la i recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Salut, cames i muntanya.

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/148110157?wa=sc

Us deixo un petit relat de collita pròpia.

El Retaule 

Al cor del barranc dels Cirers s’amaga la cova dels Cirers, recollida entre un bosc encantat que ha estat testimoni de mil llegendes.

Més enllà, el Faig Pare s’erigeix majestuós, guardià d’un racó de somni: el barranc del Retaule, que s’endinsa en un conte de fades.

Diuen els més vells del lloc que, quan el vent xiula entre els fullamars del Retaule, s’hi poden sentir veus, com si el bosc mateix murmuréssim paraules d’un temps oblidat. La llum hi baixa filtrada entre les fulles, transformant el barranc amb un lloc encantat.

I fou allí, entre la boira i el cant de l’aigua, on molts asseguren haver vist la Pastora.

Apareixia de sobte, amb el seu bastó i la mirada perduda a l’horitzó, com si parlés amb els esperits del bosc. Els animals no li fugien; al contrari, s’hi acostaven mansament, com si la reconeguessin com una de les seves.

Alguns diuen que era l’ànima errant d’aquella dona que va viure lliure pels Ports, fugint de la guerra i dels judicis dels homes. D’altres, que mai no va morir del tot, i que encara vetlla pels que s’endinsen amb respecte al cor del massís.

Quan el vent s’alça i els faigs tremolen, hi ha qui jura sentir el xiuxiueig d’una veu suau que diu:

—No tingueu por. El bosc us observa, però també us acull.

I és que aquest indret, entre la cova dels Cirers i el bressol del Retaule, no és només un paisatge: és un lloc on la natura parla, recordant-nos que la llibertat també pot tenir rostre humà.

Mola Porquera

És un diumenge a finals d’abril, la primavera explota i el dia s'allarga.

Per motius de feina i presentació del meu llibre no havia pogut sortir a escampar la boira, així que decideixo que aquesta tarde ho faré. Li comento a la sòcia que tampoc no ha pogut sortir i em diu que sí, que ella i Lluís s’apunten. Quedem cap a les 16 h i pugem al Port, anem fins al pàrquing de Cova Avellanes on deixem el cotxe. 

Fem 300 m per pista direcció Fredes, a la mateixa corba trenquem a l’esquerra per un corriol que en du fins a uns estrets, passem pel mig i seguim pel barranquet fins als clots de Pastor, ara girem a la dreta, sortim a una pista i la seguim cap avall. La seguim uns 350 m més o menys (passarem a veure l’Ull del Cel, ja que em diuen que no hi han estat mai), ara girem a l’esquerra, anem per un corriol que de seguida deixem fent una desgrimpada i continuant amb molt de compte cap a baix fins que arribem a l’Ull. 

Ull del Cel

L’Ull de Cel és un forat al mig la roca amb forma d’ull, que s’ha anat formant per l’erosió de l'aigua, es troba al mig del Barranc d’Aigua Donzella prop de la pista central, les seves aigües desemboquen al del Regatxol. No ens hem de confondre amb el Racó d’Aiguadonzella que es troba al Barranc de Covalta.

Entrem dins de l’Ull per veure la seva magnitud. Sortim d’aquest pel mateix lloc per on hem entrat i desfem el camí, sense arribar a la pista trenquem cap a l’esquerra i baixem camp a través fins a la llera del barranc, des d’on podem observar d’una altra perspectiva del forat. 

Cares a les parets del barranc

Sortim a la pista i fem 5 m direcció Cova Avellanes, de seguida la deixem i seguim per l’esquerra per un corriol que va paral·lel al curs del barranc, al pròxim encreuament continuem de nou per l’esquerra i uns metres més endavant ens deixa dins de la llera del barranc, trobem una foradada al mig, passem per uns estrets on les parets formen cares (tireu imaginació). Hem continuat caminant uns 300 m, però ara hem de sortir, trobem aigua, cosa que ens impedeix seguir, no hi ha camí, així que avancem per on podem fins al Pantanet, una mena de presa. Continuem per fora, ara per un camí que va pujant per tornar a baixar de nou fins a la llera on trobem algun toll. Seguim per dins fins a arribar a la pista del Regatxol.

Estrets amb aigua

Un cop a la pista pugem una mica fins a la Cova dels Ossos. Es troba a la vora mateix del camí, s’hi entra fàcilment  a peu pla i podem observar diferents banderes. Un cop vist sortim i baixem fins al revolt sense fer-lo, continuem per l’esquerra per un corriol que va pujant fins que arribem a una tartera, una senyora tartera que ens farà suar i de valent. 

Tartera

Cova dels Ossos

Ens ho prenem amb calma, hem de pujar fins al dalt de tot, comencem pel mig fent ziga-zaga, en arribar al final fem parada per recuperar una mica. Un cop hem recuperat creuem la tartera, després d’uns metres veiem que la pujada que busquen, així que reculem (si algú té vertigen, aconsellem seguir i girar a l'esquerra i pujar per una canal sense cap complicació), anem seguint direcció inversa fins a un collet, seguim cap a la dreta, cap a una paret la qual haurem de grimpar, és una grimpada exposada, on cal parar compte on podem mans i peus no apta per al tothom, cal estar acostumat a moure’s per aquest tipus de terrenys i no tenir vertigen. 

Grimpada

Pugem a poc a poc un darrere l’altre sense pressa, sense posar pressió al que va davant, al davant de tot va Lluís, el segueix la Sòcia i jo vaig l’última. Arribem a un petit repetjó, quan jo arribo la Tere ja ha marxat, està fent l'última grimpada. Arribo jo i el Lluís arranca i darrer d’ell jo, de sobte sentim uns crits, crits d’eufòria, la Tere ja és a dalt la Mola, el que la fa cridar és l’adrenalina. De seguida arribem a dalt i riem. Bua!! La veritat és que hem tingut pujada d’adrenalina i tant, ara les vistes bé s’ho valen.

Mola Porquera

La Mola Porquera amb els seus 1048 m, ens regala unes fabuloses vistes al Regatxol, la Mola, Caro, el Marturi, Carlares...

Mola Porquera

Ens ho estem una estona gaudint del paisatge. És hora de baixar, ho fem direcció el Portell, fem tota la carena per endinsar-nos per un bosc, anem buscant el millor pas, tot i que no hi ha sender es camina bé. Anem baixant fent corbes, com una serp, fins a arribar a un sender ben marcat i que seguim cap a l’esquerra, uns metres més endavant seguim per una pista, ho fem uns 400 m. Trenquem a la dreta per un corriol que ens deixa de nou a una pista, la seguim cap a dreta, aquesta ens deixa a la pista que va a Fredes, nosaltres continuem en direcció oposada, en pocs metres som de nou al pàrquing on finalitzem ruta.

Bonica i distreta ruta al bell mig del Port.

Disfruteu-la i ja sabeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/211057394?wa=sc

Mola d'Atans

Avui ens n'anem fins a la Terra Alta, terra de vinyes i paisatges que es retenen a les retines.

Formada per valls estretes unes pares verticals i d'altres plenes vegetació, amb roques calitges erosionades a través del temps per l'aigua i vent formant formes capritxoses com les emblemàtiques Roques Benet.

Avui, però ens endinsem cap a la Mola d'Atans on gaudirem d'unes vistes d'infart.

Aparquem al Mas de Fandos on hi ha un pàrquing habilitat. Avui som una bona colla, el dia promet. Comencem a caminar passant per davant del mas i més endavant trobem el de Martines. Cal dir que el sender és poc intuïtiu, es troba brut, ple de malesa i matolls, hi anem durant 650 m, en aquest punt continuem pel barranc uns metres, uns 100 m, llavors trobem una fita pintada a l'esquerra, trenquem per aquí, el corriol puja fins a arribar a l'Era de Moreno. En aquest punt continuem per pista direcció Horta, uns 50 m més o menys, ara girem a la dreta per dins la finca, anem per vora el marge, al final ens toca saltar una petita tanca, sense cap complicació, després de trobar la pista, la qual continuem durant 350 m, llavors seguim per la dreta, endinsant-nos, no busqui més cap a la dreta, no busqui més cap a la dreta. dreta. uns 300 m fins que trobem el corriol que ve per la carena. 

      

Memorial als bombarders

                                               

            

                   

Continuem pel sender que a poc a poc s'endinsa pel bosc fins a arribar al Memorial dels bombers d'Horta, que van perdre la vida en l'incendi del 2009, es troba a una clariana baix la Faixa del Migdia, és un lloc que fa respecte. Seguim pel corriol de la dreta i que va pujant per una canal, pugem per una mena d'esglaons, un cop arribem al final, veiem per primer cop, al front, com apunten el cap les Roques Benet. Arribats en aquest punt, les Puntetes Roges, on el camí acaba i en el que hem arribat per un pas una mica estret, el vent bufa amb ganes, és gelat. 

Puntetes Roges

Pujant a Puntetes Roges

Ara, hem de fer un gir a l'esquerra tot fent una petita grimpada, però abans ens posem els paravents i lliguem els cabells. Quan estem, anem passant d'un en un, avacem ara per un caminet estret que transcorre pel mig d'una paret perpendicular on cal anar amb molt de compte.

 Continuem cap a la Mola d'Atans, pugem per una canal, grimpant, cadascú per on se sent més còmode, arribem a un pi solitari, d'allí continuem amunt cap a una tartera, la que decidim creuar i continuar pel costat de la paret, pareix que pot progressar millor. Ens desviem per anar a una petita cova que veiem, fem un petit descans i ens agrupem de nou. Prosseguim una mica més, un cop a dalt la canal, les vistes a Roques Benet, les Gronses, la Falconera i el Penyagalera al fons, són magnífiques, m'hi estic una estona gaudint de la fotografia.

Seguim uns metres més i girem a la dreta i amunt, pugem a dalt a la Mola d'Atans, un dels objectius del dia. Ja sé que fa una estona que he dit que les vistes eren magnífiques, però les d'ara em treuen l'alè, la Punta de l'Aigua, el Delta, Caro, Roques Benet, el Penyagalera, les Gronses...

Decidim que és un bon lloc per esmorzar, no cada dia pot amb aquestes vistes.

Mola d'Atans

Un cop ens hem recuperat és moment de continuar, anem cap al Coll d'Atans, un cop allí agafem el camí de l'esquerra que en du per mitjà d'un bosc de pins fins a la font dels Montsagres d'Horta, un brollador que es troba a 1000 mi que ha estat sempre una excursió que ha arribat la fauna que també ha salvat la fauna. porten a diversos llocs, nosaltres anem cap al Pujador de Valero.

Montsagres d'Horta

El Pujador és un antic camí ramader que utilitzaven els pastors per dur els ramats a les pastures i les fonts. Es troba arranjat a la paret vertical de la Faixa de l'Escarrerola. Comença per una faixa que ressegueix tota la paret del rocam fins que arribem a la canal on s'inicia una forta i entretinguda baixada, i des d'on tenim unes bones vistes a la Muntanya de Santa Bàrbara, Horta i Tota la Terra Alta.

 

                

Anem resseguint tot el rocam fins que ja, a la part baixa, arribem al Mas D'Andill, continuem per pista, enfrontem les Roques Benet de nou, seguim per la pista, passem pel Mas de Don Pedro, tornem a passar per la finca d'aquest matí, però al lloc de tornar al mateix lloc, continuem per la dreta, per la pista i el cotxe seguint.

Fantàstica ruta per un dels indrets més bonics dels Ports. Si us decidiu, xaleu de valent, el recorregut bé s'ho val.

Salut, cames i muntanya.

Ruta al Wikiloc:

https://loc.wiki/t/234675597?wa=sc

La Caixa i el Periganyol

 Fa anys vaig fer la Caixa de Beseit i sempre vaig pensar que la tornaria a fer, com així ha estat, aquest cop, però l'hem fet més completa pujant al Periganyol amb un punt d'aventura com a mi m'agrada.

Ens dirigim en cotxe fins a Beseit i el deixem al pàrquing de l'entrada del poble , on es troba el punt d'informació.

Caminant per la pista. 

Ja peu, desfem uns 200 m de carretera i trenquem per la pista que surt a l'esquerra. La seguim durant 500 m més menys, ara, en lloc de continuar per la pista ho fem recte, no busqueu un camí, no n'hi ha. És una bona pujada que ens fa entrar en calor, arribem a la carena. Podem veure Beseit amb l'Ulldemó fumejant, parem una estona, recuperem, bevem aigua tot gaudint de les vistes abans de continuar.

Pujant a la carena

Carena

Continuem cap a l'esquerra carenejant, buscant el millor pas, també s'hi pot anar una mica més per baix, això a gust de cadascú. Arribem al Piló de 874 m , ara ja tenim vistes a Vall-de-roures . Seguim cap al Motlló, continuem per la carena uns 200 m, ara fem una grimpada, tot i que no té molta complicació, cal parar-hi compte. La fem, passem un pas estret i seguim per la carena, a la banda dreta observem uns quants voltors, just a baix, es troba l' Observatori d'aus Mas de Bunyol .

Periganyol

Continuem per la carena i arribem al Motlló de 925 m, el dia és ben clar pel que tenim unes magnífiques vistes. Prosseguim per la carena tot i que ara tenim un sender marcat, en no res ja veiem el Periganyol, hi arribem, es troba a 1025 m. Hi ha una petita estructura de pedra seca, com una caseta oberta, més dalt n'hi ha una altra de ferro amb vidrieres i al costat un piló geodèsic. Ara, veiem per primer cop el Pantà de Pena . Aquí decidim parra i esmorzar. Arriben un grup de quatre, tres molts i un altre que va sol que és de Cantàbria , aquest últim ens dona una mica de conversa i continua el seu camí. 

Pujant a la Caixa

Un cop hem esmorzat seguim el nostre camí, ara anem per un corriol que va endinsant a un bosc de pins , en no res arribem a la Caixa, un gran bloc de pedra, la qual voregem per un correcte corriol, arribem a l'altra alçada punta i ara sí que cal parar compte, estim a 994 ml, estim un cop a bon cop. això, cal anar amb compte, i si algú no veu segur o té vertigen, més val quedar-se a baix. Ens traiem les motxilles i els deixem a baix, anem pujant d'un en un, un cop a dalt ...buff ens quedem sense paraules, les vistes són esplèndides, recorrem tot el penya-segat fins a l'altra punta, és una gran esplanada totalment plana, abans fem quatre fotos amb baixa i ens preparem per a baixar, molta gent però esperem més tranquil. Al baixar cal parar-hi molt de compte, més que a la pujada, sempre són més complicades les baixades que les pujades. 

L

Un cop tots a baix a terra ferma continuem, desfem el camí uns 600 m, veiem una fita a la nostra esquerra, continuem per allí, un corriol que transcorre primer per un bosc i després va aclarint. Anem baixant a poc a poc fins a arribar a una pista, la seguim cap a la dreta, direcció Beseit. Aquest tram que ve ara, és per mi, el més feixuc, molta pista per al meu gust, 4 km ni més ni menys, veiem tota la carena que hem fet unes hores abans, anem caminant entremig de finques ben arreglades, a poc a poc ens n'anem encara cap a Beseit, se sent el soroll d'aigua, tenim el Matarranya  a prop.

Po

 La pista esdevé amb un corriol que va resseguint el Matarranya, durant 1 km anem gaudint del riu, passem per davall d'un pont de pedra seca , fins que el corriol fa un gir i va pujant deixant el riu avall, fem una última pujada ara ja per pista, l'anem seguint, i ara ja de baixada fins a la carretera.

Bona ruta per la zona de Beseit i en acabar una cervesa més que merescuda a la vora del Matarranya.

Salut, cames i muntanya.

Ruta al wikiloc:

https://loc.wiki/t/211066481?wa=sc