Terranyes pel Mas de Pau

Avui una de potenta, on més de la meitat de la ruta, anirem sense camí definit.

Us invito a pujar a Terranyes pel pujador dels gats (nom popular entre els que hem fet la ruta), des del barranc de la Paridora.

Anem en cotxe fins a Arnes, un cop a Arnes seguim les indicacions al Toll del Vidre on deixem el cotxe.

Toll del vidre

Continuem ara a peu pista endins abans, però, baixem a veure el Toll del Vidre que, després de les pluges d’aquesta primavera llueix magníficament. Desfem el camí fins a la pista i la seguim uns 3,3 km, on es troba el Refugi lliure de Damià. 

Anem resseguint l’Algars que baixa content, el creuarem unes quantes vegades intentant no caure dins. 

Arribem al Refugi lliure de Damià. Aquest pertany al poble d'Arnes i es troba a prop del riu Algars. Està situat en un prat, on hi ha una taula de fusta amb el seu banc, a dins, trobem una gran sala amb una taula gran, xemeneia i alguns estris. A dalt una altra sala que fa d’habitació. El 1997 fou recondicionat per permetre l'estança. La clau la tenen a l’Ajuntament d’Arnes on és ha de demanar el permís. 

  

Mas de Damià

Després de donar-hi una ullada continuem el camí. Continuem uns 600 m més i arribem al Mas de Pau. El mas és privat, és una gran casa que pareix van començar han rehabilitat. Just al seu davant hi ha un gran anouer i a la seva soca es troba la Font del Mas de Pau. L’entorn és bucòlic i llueix un verd intens en aquesta primavera tan plujosa. 

Mas de Pau

Anem a la part del darrere i continuem cap a la dreta, en no res ens trobem caminant pel costat del Riu Algars. De vegades, però, hem d’anar saltant per damunt les pedres per creuar a l’altre costat, anem entrant i sortint del riu.

Estrets

Arribem a uns estrets, hi ha un toll d'aigua i no podem seguir, bé, no sense mullar-nos, i per això decidim pujar per un corriol que tenim a l’esquerra i que per mitjà d’un pas una mica complicat i penjat, i amb ajudar d’una corda, i una grimpada, saltegem el toll. 

Pas delicat

En no res tornem a ser a la llera de l’Algars. 400 m més endavant trobem un encreuament, per la dreta pujaríem pel barranc del Corb fins a la Mola de Lino, per l’esquerra a Terranyes, aquest últim és el camí d’avui, però primer continuem uns metres més fins al Toll Blau on fem parada per esmorzar.

Toll Blau

Pujador dels gats

Desfem el camí fins a l’encreuament i comencem a pujar, no hi ha corriol, pugem per una mena de tartera molt empinada, cadascú avança per on pot, hem d’arribar a un coll que tenim a l'esquerra, el Collet dels Bancs. Arribar-hi no ha estat fàcil, però a poc a poc hem arribat tots.

Collet dels Bancs

Continuem ara si, per un corriol, anem primer per dalt del Barranc de Sampera, després hi anem per dins, més endavant la cosa s’embruta, però continuem avançant tot gaudint de l’espectacle natural que ens envolta, arribem al Tancat del Tall Cremat i girem a poc a poc cap a dreta on trobem una roca per la qual, haurem de grimpar, un cop a dalt tenim unes vistes extraordinàries de la Mola de Lino i dels Masets de Lino. 

Vistes a la Mola de Lino

Continuem avançant pel Barranc de Sampera 1,2 km més o menys, moment en què trenquem a l’esquerra i amunt, pugem en línia recta i tirant cap a la nostra dreta, ho fem per on podem, hem perdut les fites, les tornem a trobar al cap d’una estona. 350 m després arribem al Refugi de Terranyes. És un lloc espectacular, a mi almenys m’ho sembla.  El Refugi consta d’una planta baixa amb una taula, aigüera, xemeneia i utensilis que la gent va deixant, per unes escales se'n puja a la planta de dalt, què és una sala on dormir. El Refugi es troba a 1173 m i és construït al pla de Terranyes.

Refugi de Terranyes

Aprofitem, dinem i descansem una estona.

Emprenem de nou el camí, sortim a la pista i la seguim uns metres, de seguida continuem per un corriol que hi ha a la nostra dreta i que el marca una fita. Anem baixant còmodament, a l’encreuament girem a la dreta, arribem a les mirandes, on podem gaudir d’unes espectaculars vistes a la Terra Alta.

Plans de Terranyes

 Continuem baixant, arribem al Coll de Bots i una mica després al Coll de Monfort, on agafem un corriol que tenim a l’esquerra i que baixa fort. El seguim fins al Mas de Llússero i d’aquí baixem a l’Algars, el creuem i tornem a ser al Mas de Pau, només ens queda desfer el camí fins als cotxes.

L'Algars

 És una ruta espectacular, gens fàcil tant pel terreny com pels trams que anem sense corriol, i la que cal saber orientar-se i està acostumat a moure's per la muntanya.

Recordeu, que no és nori que hi hem passat.

Salut i muntanya.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/toll-del-vidre-mas-damia-mas-de-pau-pujador-dels-gats-terranyes-211586200

El Racó del Frare a Sant Mateu

 Avui ens n'anem fins al Baix Maestrat (Castelló), a la població de Sant Mateu. Es troba 322 m d'altitud i té 2004 h. Està situat entre muntanyes, antigament a la Vall de l'Àngel, té nombroses fonts com la de Morella, la de les Piques i la Font Cuberta entre altres.

Té un gran llegat històric que és d'interès cultural, coincidint a la vila medieval. Per exemple l'Ajuntament que és gòtic civil valencià, o el Callejón de los Judíos, una Via Medieval restaurada i que es remunta al s. XIV, o el Palau Borrull que va pertànyer a una família noble i avui és el seu del Museu Municipal de Sant Mateu. Aquests són només una petita mostra de tot el seu arribat.

Però avui ens endinsarem pel paratge natural del Racó del Frare, tot caminant per entremig de camps d'oliveres, algunes centenàries.

Caps de cultiu

Arribem a Sant Mateu i aparquem davant mateix de l'institut i comencem la ruta camí amunt.

És el camí de la Font Morella per la que hi caminem uns 1,1 km, fins que trobem una bifurcació i el deixem per continuar per l'esquerra. Anem avançant entremig de finques d'oliveres ben arranjades. 1,9 km més endavant trobem una nova cruïlla, seguim per l'esquerra i uns 100 m després, en desviem un moment per veure una caseta en runes de pedra seca.

Construcció de pedra seca

 Desfem uns metres el camí i de seguida el deixem i continuem per un corriol ben fressat que surt per la dreta, el seguim uns metres i sortim de nou a la pista, primer seguim per la dreta fem un petit revolt i tot seguit, agafem el camí de l'esquerra, hi anem fins que conflueix amb la carretera del Bustal on, seguim cap a la dreta. Després d'1 km passem pel davant d'una altra caseta de pedra seca, i 600 m més endavant, travessem el riu de Bonança, és totalment sec. Un cop a l'altre costat, caminem per una finca ben arranjada d'oliveres amb petites construccions de pedra seca, seguim fins a sortir al camí dels Plans, just al costat d'una altra construcció, continuem per l'esquerra ia la pròpia intersecció també, 1 km després de començar a albirar el destí. Trobem en una revolta un pal d'adreces i un sender, per aquí seguim.

 Anem caminant per dins el Barranc de la Raya buscant sempre el millor pas, a mesura que avancem i el barranc es va obrint començar a percebre el gran cingle, la gran paret que tenim al davant, se suposa que hi hem de caminar pel mig, però, no percebem per on. Sortim de la llera i pugem pel corriol pedregós que va remuntant tot seguint petits pals amb marques de PR. De sobte sentim uns sorolls, són tres cabretes que ens acompanyen, creuen quasi per davant nostre i pugen per l'altre costat, paren un moment i ens observen igual que ho fem nosaltres, continuen el seu camí i nosaltres el nostre.

 A la nostra dreta hi ha una gran bauma, fem una petita grimpada i continuem per ella amb una seva pujada, al final veiem una corda, hem de pujar per allí, és una grimpada sense cap complicació, la corda ajuden a pujar. Uns 100 m més endavant deixem el PR i continuem per l'esquerra seguint marques roges, caminem ara per damunt de la bauma, passem pel mig de dues grans roques i fem una desgrimpada que ens deixa quasi a la faixa del cingle, només cal fer una petita grimpada.

. Uau… La lleixa és prou ampla per poder-hi caminar i fa una mica d'inclinació cap a dins pel que dona seguretat. La vista des d'aquí és impressionant. A la paret del cingle hi veiem forats que fan d'amagatall als animalons. Hi caminem durant quasi 1 km, després girem a la dreta i anem pujant fins que som damunt del cingle, ara, el recorrem tot per dalt, és un altiplà sense un camí definit tot i que avancem bé.

Arribem a un coll que és el punt més alt de la ruta 719 m, es troba al mig d'una pista, el camí del Mas de Roca a la qual, seguim cap a la dreta. Ara anem baixant i continuem fins a un nou encreuament on, agafem el camí del Mas d'en Coll, a la nostra esquerra.

Mas d'En Coll

El Mas d'en Coll tot i que ara és totalment en runes, es pot veure que era una senyora massada amb unes grans vistes a Xert i la Mola de Xert. Continuem pel corriol uns metres fins a un nou encreuament on, seguim per la dreta. El corriol és ben fressat més endavant trobem una nova intersecció, seguim per l'esquerra, per una baixada pedregosa, aquesta ens porta a travessar el Barranc de Ferreres, un cop l'hem creuat continuem per un còmode sender que transcorre per mitjà d'un pinar. Uns 500 m més endavant trobem un pal d'adreces, continuem per l'esquerra, pel PRV 214 direccions la Font de Morella que es troba a 1,775 km.

Font Morella

 La Font de Morella es troba dins ala Patronat Municipal de Cultura i Patrimoni Històric Artístic de Sant Mateu i es troba en procés de restauració. Es troba a uns 5 km de la població i el seu recorregut transcórrer entremig d'un paisatge totalment agrícola, caminant per pistes entremig d'oliveres entre els quals, n'hi ha alguna de mil·lenària.

Des de la font continuem per l'esquerra fent una pujada, a la propera intersecció seguim per la dreta i no deixarem el camí fins a arribar a Sant Mateu.

Us recomano fer una passejada pels seus carrers visitant els seus murals, antics rentadors, l'església.

Gaudiu del recorregut i recordeu, que no es noti que i heu passat.

Ruta del wikiloc;

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cova-dels-ermitans-mas-den-coll-i-font-de-morella-des-de-san-mateo-203124671

Capafonts, Cova de les Gralles

Torno al Baix Camp, és un territori ple racons espectaculars que em ve de gust anar descobrint. Aquest cop vaig fins a Capafonts, a les muntanyes de Prades. Es troba rodejat per la Febró, Prades, Vilaplana i Montreal, aquest últim pertany a l'Alt Camp. Es troba enclavat dins un amfiteatre de muntanyes com ara el Puig Pelat de 1071 m, Pena-Roja de 1025 mi el Picorandan de 991 m. Aquest últim pic és el primer que veu quan arribes a Capafonts i vens d'Alcover. La seva forma s'inscriu a la silueta d'una persona. Diuen que la seva forma és deguda al fet que un caminant és va quedar petrificat davant la gransa de les muntanyes que tenia al davant, i així poder gaudir-les eternament. Però, segons Joan Coromines lingüista català, diu que el seu significat en mocàrab és de Pic de Golondrina degut a les similituds de les formes.

Avui, però, ens endinsarem pel barranc de la Font Nova a prop de la Cova de les Gralles, la Font Llúdriga, la Font Nova i baixarem pel barranc de la Pixera.

Aproximació:

Des de Roquetes anem direcció Tortosa i després per la C-42 a prop de l'AP-7. Un cop a l'autopista no la deixem fins a Vila-seca on sortim i agafem la C-14 direcció Alcover. I d'aquí per la TV-7041 fins a Capafonts. Aquesta última cal fer-la amb calma, ja que té moltes corbes.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 12,40 km

Desnivell: 658 m

Dificultat: Moderada

Recorregut:

Aparquem a un pàrquing a l'entrada del poble. Només baixar del cotxe ja observem el Pic de Picorandan, ens observa. 

Comencem a caminar cap al poble, passem per davant de l'església i baixem pel carrer que hi ha just al davant. Passem per davant dels safaretjos, es troben tancats, seguim fins al carrer de les Farratgetes i pugem per un camí que surt casi al davant i que ens duu fins a una altra pista. La continuem durant 1 km, moment en què la deixem i seguim pel camí que hi ha a la nostra esquerra i que baixa fins a la llera del Riu Brugent, aquí anomenat Riu Horta. Hi baixem, travessem el Riu i anem per un sender bastant desdibuixat que ens deixa davant d'un dic d'on regalima aigua que va a parar a un toll. Les seves aigües són clares i el racó convida a la relaxació. Fem quatre fotos i desfem un tros el camí. Continuem pel sender que va pujar seguint el curs del riu, arribem a un mirador, es veu el racó on fa pocs minuts erem.

Toll

 Continuem avançant fins a arribar a les Tosques, el camí és bastant frondós, i per això a l'estiu convida a recórrer-l tot i la calor. Aquests tolls es van formar després de viure una riuada que va canviar el curs del riu formant aquestes piscines naturals. Continuem caminant fins al racó on neix el riu, la Font Llúdriga o Llodriga. Es creu que neix aquí perquè sempre hi brolla l'aigua inclús en períodes de sequera. Tornem uns metres al darrere fins a la pista i la creuem per seguir per un corriol que surt just al davant d'aquest raconet.

Les Tosques

Aquest va pujant ia poc a poc ens allunyem del riu, passem per baix del Morral de la Devesa i uns metres més avant, a la dreta, a la vora del camí ens trobem amb la Font de l'Espluga Negra que ho baixa un rajolinet, l'aigua és ben fresqueta. Uns 10/15 m més enllà hi ha una bifurcació, agafem el corriol de l'esquerra per visitar la Cova de les Gralles, després ja tornarem per seguir amunt. 600 m després, baixem al barranc i posteriorment de passar entremig d'unes grans roques, arribem a la cova.

Cova de les Gralles

La Cova de les Gralles és un gran abric on es veuen dibuixades en diferents colors, les traces d'aigua que hi han baixat, quan plou el riu crea una gran cascada que al seu temps, forja un gran toll en caure l'aigua. Té més o menys uns 30 m d'alçada per 51 d'amplada i uns 31 m de profunditat, perquè us feu una idea de les grans dimensions que té. Allí, observant-la em sento ben poca cosa, un ésser insignificant. 

Cova de les Gralles

Ens hi estem una estona, l'indret bé que s'ho mereix. Ja us ho avanço, les fotos no li fan justícia.

Bé, desfem el camí fins a la bifurcació i seguim cap a l'esquerra i amunt. Després de 700 mi 100 m de desnivell arribem al Pont de Goi, un gran arc de pedra en forma de pont, al que primer li passem per baix i després per dalt.

Pont de Goi

Continuem uns metres pel sender que ens deixa a una pista, seguim cap a l'esquerra direcció la Font Nova.

1 km més endavant arribem a la Font Nova. Seguim per pista, a tots els encreuaments seguim per l'esquerra. Aquesta a poc a poc es va estretint fins que torna un corriol. Passem per davant d'una caseta de ferro, moment en què entrem al barranc de la Pixera. Anem resseguint el sender que va just baix del cingle que és ple de coves i forats, entrant i sortint de la Cova dels Sifons, la Grèvol, la del Forat, la de la Escudelleta amb la seva Font, assomant-nos a miradors. És un goig per a la vista.

Font de l'Escudelleta

Abrics

Cova Grèvol

Passem pel baix del Puig Colomer de 965 m, després ens assomen a un mirador amb vistes al poble ia tota la impressionant barrancada.

Tornem enrere uns metres i oco!, no feu cas de la pujada, gireu a l'esquerra i avall just on és la fita.

400 m més avant trobem una gran foradada per la qual podem veure, ben enquadrat al mig, el poble de Capafonts. Pareix ben bé que està fet expressament.

Foradada

Seguim el nostre camí de baixada, anem travessant pista fins a sortir a la carretera, la que seguim per la banda esquerra fins al poble on acabem la ruta.

Us recomano el bar/restaurant Grèvol, bon menjar, atenció i preu.

Espero que la gaudiu i recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Ruta al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-tosques-cova-de-les-gralles-i-cova-del-grevol-des-de-capafonts-202929069

Les Roques de Masmut

 Avui anirem fins a Pena-roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, provincia de Terol.

Pena-roja és una petita població de 460 h.

Es troba enclavada baix el Tossal de la Mola.

Podem visitar:

- L'Església de Santa María d'estil barroc clasista i que data del S XVIII, declarada Bé d'Interès Cultural;

- Les Roques de Masmut, un cim de formes curioses sobre la pràctica l'escalada;

- La Verge de la Font a l'entrada del poble, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat;

- La Creu del Llop que recorda la mort d'un nen per un Llop;

- El Museu Dinopolis;

UU- El Encanader que amb els seus 1393m és el punt més alt de la comarca del Matarranya.

Com podeu vere no us podeu aburrir.

Les Roques de Masmut

Aproximació:

Des de Roquetes anem en busca de la C-12 i la seguim direcció Aldover. La deixarem seguir les indicacions a Prat de Compte, Horta de Sant Joan, Arnes. Arribarem fins a Vallderoures on, seguirem per la A-1414 direcció Fuentespalda i uns km després de deixar aquesta carretera seguim per un camí que portarà a Pens-roja. Aparquem al parquing de Dinopolis.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 12,09

Desnivell: 719 m

Dificultat: Moderada

Recorregut:

Des del parking remuntem la carretera fins al carrer del Carmen on, trobem un panell informatiu. Seguim per una pista que passa pel mig del que pareix un poblat en runes. Uns 500/600 m més endavant arribem a la Balsa de San Miguel ( hi ha una font però, no baixa aigua). Aquí hi ha una creu de camins, nosaltres seguim pel corriol de la dreta el de més avall, seguint indicacions per a la Tossa, l'itinerari 2-4 del PR-TE 157, també trobem marques roges i fites de pedres, impossible perdre's. Més avant arribem als Estrets de Marrades, anirem entrant i sortint del Barranc de les Raboses. 

Bassa de Sant Miquel

Trobarem dos pals de direccions, seguim l'itinerari 2 cap a la Tossa.

Ara anem pujant una mica més fort, arribem a una mena esglaons de fusta, ens acompanyen fins a dalt, on arribem al Maset de Mingogil, en runes. En front hi ha dos rodones grans, una dintre de l'altra fetes amb pedres, desconec el significat. Ens trobem a 1112m.

Rodones

Seguim, ho fem per un bosc de pins, en no res som al Mirador de la Tossa, on podem gaudir d'una bona panoràmica, hi ha un banquet de fusta per fer-ho amb 

calma.

Seguim cap a la Tossa, la tenim a prop. En no res ja hi som, a 1195 m es troba el cim, amb una bústia i un vèrtex geodèsic. Fem parada per recuperar forces.

Cim de la Tossa

Seguim cap a la propera parada. Anem baixant entremig de boscos fins que arriben a una intersecció, continuem direcció Pena-roja. 

Més endavant trobem el Mas de Borla i la mai del Més que encara es conserva prou bé. 

Emprenem de nou el camí, anem baixant fins a la pista, just davant mateix del Mirador de les Roques, d'on podem admirar aquest conjunt de roques.

Seguim ara per la pista, jo fem de baixada fins a un revolt, on surt un corriol que puja fort fins a dalt per pujar a les Roques.

Grimpada

Canal de pujada

Un cop a dalt cal anar amb compte. Fem una primera grimpada sense dificultat. Aconsello seguir un camí que hi ha a l'esquerra i que porta a una canal, la pujada és més fàcil i la baixada també, jo vaig pujar i baixar per un altre lloc més exposat, quan vaig tornar ho vaig fer per la canal. Un cop a dalt podem recórrer les roques per on vulguem, recorden a les Roques Benet, a dalt son més aviat planes.

Dalt les roques

Després de recórrer amunt i avall i admirant les vistes que tenim, desfem el camí ( per la canal), i baixem fins la pista ( al track veureu que jo vaig per dalt, ni cas). Caminem direcció Pena-roja, passem per un mirador de voltors, seguim pel corriol, passem de nou per la Bassa de Sant Miquel i tornem pel camí que hem fet aquest matí fins que arribem a les cases en runes, un cop aquí, seguim per dalt. Recorrerem el “Parque Aragonés de la vivienda rural”, és tracta d'un Museu Vivenda que ens mostra les diferents vivendes al llarg dels segles.

Al final del recorregut és passa per un túnel que travessa la muntanya i ens deixa casi dins del poble, el qual passem tot passant per l'ajuntament, entrant a una celda, església, llocs fins arribar al nou als cotxes.

Noria

Rentadors

Espero que la disfruteu i recordeu, que no es noti que hi heu passat.

Salut, cames i muntanya.

Us deixo la ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/penarroya-balsa-de-san-miguel-la-tossa-roques-de-masmut-penarroya-de-tastavins-161008770

Les Gúbies de la Vallfiguera

 Aquest cop ens endinsarem a la Vallfiguera per veure les gúbies que porten el mateix nom. El seu naixement es troba al peu de la Mola Catí i, tot i que té engorjats secs, normalment l'aigua és una de les coses principals a l'hora de fer barrancs, no deixa de ser una delícia per al descens de barrancs ja que disposa de moltes al·licències com ràpels, marmites, blocs..

Nosaltres però, no farem el descens de barranc, en remuntarem un tram fins arribar a ales gúbies.

Vistes al barranc de la Vallfiguera

Aproximació:

Des de Roquetes agafem la carretera que porta als Reguers, els passem i quan arribem al canal Xerta-Càlig, girem a l'esquerra i acte seguit al pont, a la dreta, seguirem per la pista fins a la Peixera de la flor, on trobarem alguns racons per aparcar.

Tipus de ruta: Circular

Distància: 15,36 km

Desnivell: 818 M

Dificultat: Moderada

Ruta:

Baixem uns metres i creuem el barranc de la Vall Cervera, remuntarem la pista que tenim al davant, veurem una pista que surt a l'esquerra, ens altres recte. Anem guanyant altura, tot i el núvol que hi ha sobre les muntanyes, apreciem veure l'Espina I El Monclí. Seguim per la pista, una mica més endavant hi ha una cadena, passem per baix i seguim. Fa un dia solejat

tot i els núvols que ens acompanyen. 

Arribem a una esplanada i un mas en runes, és el Mas de Roca. Una llàstima, és un bon lloc, bones vistes, tranquilitat, natura..

Mas de Roca

Al fons podem veure el nostre objectiu, apreciem com el barranc a poc apoc és va tancant. 

Seguim, trobem un encreuament, seguim recte, 500 m més endavant arribem a una mena de rotonda, una esplanada rodona amb un pi al mig, un camí que surt per la dreta i un altre a l'esquerra, seguim per l'esquerra, per un corriol que ens deixarà a la llera del barranc.

un cop al barranc el primer que veiem és la font de la Vallfiguera que es troba amagada entre els grans blocs de pedra. Avancem una mica i trobem la primera grimpada del dia, la salvem tot i que a uns ens costa més que als altres.

Barranc

A partir d'ara anirem remuntant el barranc amb molt de compte, buscant i seguint les fites que anem trobant i que ens indiquen per on continuar. De vegades ens portarà a sortir del barranc per fer algun tram per sender. La veritat és que remuntar és impressionant, simplement espectacular. Avancem entre mig de blocs de pedra, a cops enormes i més costosos, però tots els anem salvan. Sortim del barranc i anem pel costat de la paret d'un cingle, té una cova, fem una baixada i tornem a ser dins del barranc.

Gúbies

Avancem una mica més, fem un revolt i després els blocs desapareixen, fem un gir a la dreta i allí estan, dos grans engorjats s'alcen davant nostre donant-nos la benvinguda.

Entrem i caminem entremig de les dos grans parets i pedres, tenen una altura de vèrtic, es van estretint. després de 200 m arribem casi al final, ara cal avançar agarrats a una corda que hi ha clavada a la paret i els peus també posats a la paret, al fons hi ha una petita olla on hi ha una mica, poca, d'aigua.

Gúbies

Després d'un moments dins, desfem el camí, ara hem de baixar tot el barranc, cal fer-ho amb compte, és més fàcil ferlo de pujada que de baixada. Desfarem el camí durant 2,5 km que arribem a una intersecció, ara girem a l'esquerra, seguim per la pista, passem per davant de la Font de la Canonja, al proper encreuament tornem a girar a l'esquerra i seguim per aquí fins al Mas de Bitzo.

Mas de Bitzo

Aqui girem a l'esquerra, passem pel costat d'una gran carrasca, i baixem per un corriol que en du al Toll Blau, un toll d'aigua cristal·lina que convida al bany, tot i que nosaltres només ens remellem el peus. Fem una parada per gaudir de l'entorn i descansar un moment.

Toll Blau

És moment d'iniciar el retorn. Pugem de nou al mas però seguim recte per un corriol que va resseguint el barranc de la Vall Cervera. Va fent pujades i baixes còmodes, travessem per una tanca de ramat de fusta, passem per la Cova de Pasqualó i després decidim continuar per la canaleta, també pot anar per un sender que va una mica més avall, però per aquí és més xulo i divertit. Quan aquesta acaba seguim pel sender, passem pel costat d'un més en runes, seguim. una mica més endavant creuem el barranc, ara se'ns obre una gran vall davant nostre, us 500 m més endavant sortim a la pista, la remuntem i no res ja som als cotxes.

Vall

Espero que la gaudiu i recordeu, que no es noti que hi hem passat.

Salut, cames i muntanya.

Ruta del wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/peixera-de-la-flor-gubies-de-la-valfiguera-toll-blau-174336037